Llei 14/2022, del 12 de maig, de contractació pública

Aquesta Llei té per objecte regular la contractació del sector públic, a fi de garantir que s’ajusti als principis de publicitat i transparència, de lliure competència, de lliure accés a les licitacions i de no-discriminació i igualtat de tracte entre els licitadors; i d’assegurar, en connexió amb l’objectiu d’estabilitat pressupostària i control de la despesa, i el principi d’integritat, una utilització eficient dels fons destinats a la realització d’obres, l’adquisició de béns i la contractació de serveis mitjançant l’exigència de la definició prèvia de les necessitats que s’han de satisfer, la salvaguarda de la lliure competència i la selecció de l’oferta econòmicament més avantatjosa.

Els contractes que atorguen les administracions públiques i la resta d’entitats que integren el sector públic s’han d’ajustar a les normes de la Llei i a les disposicions que la despleguin o complementin, llevat dels supòsits d’exclusió que aquesta Llei o altres lleis estableixin.

A efectes de la Llei, s’entén per contractació pública l’adquisició a títol onerós, i mitjançant un contracte públic, d’obres, subministraments i serveis, com també la concessió d’obres i de serveis públics, per part d’un o diversos poders adjudicadors, als operadors econòmics elegits per aquests poders adjudicadors, amb independència que les obres, els subministraments o els serveis estiguin o no destinats a un fi públic. El caràcter onerós ve determinat pel fet que el contractista obté algun tipus de benefici econòmic.

En tota contractació pública s’han d’incorporar transversalment i preceptivament criteris socials i mediambientals sempre que tinguin relació amb l’objecte del contracte, amb la certesa que la seva inclusió proporciona una millor relació qualitat-preu en la prestació contractual, així com una major i millor eficiència en la utilització dels fons públics. També s’ha de facilitar l’accés a la contractació pública de les microempreses, les petites i mitjanes empreses, així com de les empreses d’economia social.

Els contractes públics es regeixen pels principis de necessitat i d’idoneïtat i pel d’eficiència de la contractació.

A efectes de la Llei, es considera que formen part del sector públic i són poders adjudicadors les entitats i institucions següents:

A efectes de la Llei, es consideren administració pública les entitats i institucions enumerades en les lletres a), b) i c) de l’apartat 1.

A efectes de la Llei, formen part del sector públic però no es consideren administració pública les entitats enumerades en les lletres d) i e) de l’apartat 1. A aquestes entitats se’ls aplica la Llei en els termes previstos en el capítol sisè del títol III.

Queden fora de l’àmbit d’aplicació de la Llei els contractes següents:

En els supòsits de l’apartat anterior la Llei s’aplica amb caràcter supletori.

Queden fora de l’àmbit d’aplicació de la Llei els contractes atorgats pels poders adjudicadors que operen en els sectors de l’aigua, l’energia, les telecomunicacions, els transports i els serveis postals, enumerats en l’article 2.1, lletres c), d) i e), així com els atorgats per entitats diferents que tinguin drets exclusius o especials sobre l’objecte del contracte.

No obstant aquesta exclusió:

Els poders adjudicadors aproven i fan públic un manual de contractació, que compleix els principis, els compromisos i les obligacions enumerats en l’apartat 2, i que defineix els aspectes del procediment i la utilització dels mecanismes de la Llei relatius a la contractació electrònica i la racionalització tècnica. Si l’objecte del contracte ho permet, han d’optar per utilitzar els procediments previstos en la Llei.

Per aconseguir la millor utilització de la contractació pública en suport d’objectius socials, en els procediments d’adjudicació dels contractes socials, sociosanitaris, educatius, sanitaris i culturals, els òrgans de contractació han d’adaptar els plecs de clàusules administratives i prescripcions tècniques, per tal que permetin tenir en compte l’especificitat d’aquests serveis i la necessitat de garantir la qualitat, la continuïtat, l’accessibilitat, l’assequibilitat, la disponibilitat i l’exhaustivitat dels serveis, l’efectivitat del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació, la implicació i la responsabilització dels usuaris, i la innovació. Amb aquest objectiu poden limitar el dret a participar en les licitacions d’aquests contractes a entitats vinculades als serveis que cal prestar i que responen al compliment d’una missió de servei públic.

Els òrgans de contractació han de respectar els principis de transparència i igualtat de tracte dels operadors econòmics, llevat del que estableix l’apartat 1. Han de publicar anuncis de licitació i d’adjudicació d’aquests contractes que facin referència a aquest article.

Els contractes del sector públic poden ser administratius o privats.

Són contractes administratius els celebrats per una Administració pública que tenen per objecte l’execució d’obres, la concessió d’obres i serveis públics, el lliurament de subministraments i les prestacions de serveis.

Són contractes privats els celebrats per una Administració pública que, segons l’apartat anterior, no tenen caràcter administratiu, com ara els contractes de compravenda, de donació, de permuta, d’arrendament de béns immobles i d’altres negocis jurídics anàlegs, així com els realitzats per una altra entitat del sector públic que no tingui la consideració d’Administració pública, llevat que la seva llei de creació estableixi una altra cosa.

Els contractes administratius es regeixen per aquesta Llei i per les disposicions que la despleguin o complementin, llevat dels supòsits de regulació especial. Tenen caràcter supletori la resta de normes de dret públic, les de dret privat i els usos i costums vigents al Principat.

Els contractes privats es regeixen, quant a la seva preparació i adjudicació i a manca de normes específiques, per aquesta Llei i per les disposicions que la despleguin o complementin, i, quant als seus efectes i extinció, per les normes de dret privat. Els contractes de compravenda, de donació, de permuta, d’arrendament de béns immobles i d’altres negocis jurídics anàlegs es regeixen, però, per la legislació de patrimoni aplicable a cada cas.

Les controvèrsies relatives als contractes administratius corresponen a la jurisdicció administrativa. Les controvèrsies relatives als contractes privats són competència de la jurisdicció civil. Això no obstant, les referents a la preparació i l’adjudicació dels contractes privats han de ser formulades davant la jurisdicció administrativa.

Són òrgans de contractació dels poders adjudicadors:

En tot cas, els òrgans de contractació poden delegar la seva facultat de contractar. La delegació ha de ser expressa i es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Pel que fa a l’Administració general, és preceptiu l’acord del Govern per a l’adjudicació dels contractes següents:

Pel que fa als comuns, als quarts i als òrgans que en depenen, és preceptiu l’acord dels òrgans col·legiats corresponents, respectivament, en els supòsits previstos a les corresponents ordinacions del pressupost. Les ordinacions del pressupost poden autoritzar la delegació d’aquesta competència en altres òrgans.

Pel que fa a les entitats parapúbliques, és preceptiu l’acord del Consell d’Administració o un altre òrgan de direcció previst en els estatuts en els mateixos supòsits previstos als apartats anteriors.

Els òrgans de contractació poden interpretar els contractes administratius i resoldre els dubtes que ofereixi el seu compliment.

Les qüestions litigioses sorgides arran de la interpretació, la modificació, els efectes, l’execució i la resolució dels contractes administratius són resoltes per l’òrgan de contractació competent, sens perjudici dels recursos administratius i jurisdiccionals i dels procediments d’arbitratge previstos per l’ordenament.

L’òrgan de contractació s’encarrega del seguiment i l’execució ordinària del contracte i és també responsable de supervisar-ne l’execució. També ha d’adoptar les decisions i instruccions necessàries per garantir-ne el millor compliment amb la finalitat d’assegurar la correcta realització de la prestació pactada i l’estricte respecte dels compromisos ambientals i socials. En els contractes de concessió, ha de vetllar expressament, a través del departament o òrgan responsable del contracte, perquè el concessionari compleixi les obligacions establertes en la concessió i per l’interès general.

Els òrgans de contractació, d’acord amb el que estableix el Codi de l’Administració, han de prendre les mesures adequades per garantir la transparència, lluitar contra el frau, el favoritisme i la corrupció, i prevenir, detectar i solucionar de manera efectiva els conflictes d’interessos que poden sorgir en els procediments de licitació per tal d’evitar qualsevol distorsió de la competència i garantir la igualtat de tracte a tots els candidats i licitadors.

S’entén que es produeix un conflicte d’interès, en aquelles situacions en què aquell personal al servei dels òrgans de contractació que participi en el desenvolupament del procediment de licitació o pugui influir en el seu resultat, tingui directament o indirectament un interès financer, econòmic o personal que pugui semblar que compromet la seva imparcialitat i independència en el context del procediment de licitació. Les persones o entitats que tinguin coneixement d’un possible conflicte d’interès ho han de posar immediatament en coneixement de l’òrgan de contractació.

Els òrgans de contractació difonen, per mitjà de la Plataforma de contractació del sector públic regulada a l’article 129, el perfil del contractant del seu poder adjudicador, com a element que agrupa la informació i els documents relatius a la seva activitat contractual, a fi d’assegurar la transparència i l’accés públic als mateixos documents i informació. L’accés a la informació del perfil del contractant és lliure, prèvia identificació. Es pot ometre la publicació de determinades informacions i dades relatives a l’atorgament dels contractes, per raons d’interès públic, de legítims interessos comercials o de protecció de dades personals, sempre que es justifiqui en l’expedient de contractació. Els procediments de difusió i els continguts que s’han de difondre es determinen reglamentàriament.

Únicament poden contractar amb el sector públic les persones físiques o jurídiques, andorranes o estrangeres, que tenen plena capacitat jurídica i d’obrar, no estan incurses en cap prohibició de contractar, disposen de la solvència econòmica i financera, tècnica i professional necessària per executar el contracte i, en els casos en què la Llei ho estableixi, estan degudament classificades.

Els contractistes han de comptar, així mateix, amb l’habilitació empresarial o professional acreditativa de l’exercici legal de l’activitat objecte del contracte que, si escau, és exigible per portar a terme les prestacions que constitueixen l’objecte del contracte.

Els poders adjudicadors poden reservar determinats contractes als operadors econòmics o programes d’ocupació que tenen com a objectiu principal la integració social i professional de les persones discapacitades o en risc d’exclusió social i que, en conseqüència, tenen el percentatge mínim dels seus treballadors que reglamentàriament es determina dins d’aquests col·lectius.

Els contractistes establerts a la Unió Europea poden contractar amb el sector públic si en el seu país d’establiment estan habilitats per fer la prestació objecte del contracte.

Els empresaris nacionals d’estats membres de la Unió Europea, tant si concorren al contracte de manera aïllada com si hi concorren integrats en una unió temporal d’empreses, tenen l’obligació d’acreditar la seva solvència aportant la documentació necessària. En el cas que en el seu país d’establiment aquell contracte exigeixi la classificació corresponent, han d’acreditar que hi estan classificats.

Sens perjudici dels compromisos derivats d’acords internacionals, la contractació pública d’empreses de fora de la Unió Europea se sotmet a la condició de reciprocitat. Aquestes empreses han de justificar mitjançant un informe que l’Estat de procedència de l’empresa estrangera admet, al seu torn, la participació d’empreses andorranes en la contractació amb els ens del seu sector públic assimilables als que enumera l’article 2, en forma significativament similar.

A més, per als contractes que ho requereixen, els contractistes han d’estar degudament classificats a Andorra i se’ls pot exigir en el plec de clàusules administratives l’obertura d’un establiment permanent al Principat. En el cas de contractes de concessió d’obres i de concessió de serveis públics, el concessionari s’ha de comprometre a constituir una societat per accions andorrana, per una durada igual a la de la concessió, que tingui per únic objecte l’explotació de l’obra o la gestió del servei concedit, i a obrir l’establiment pertinent a Andorra.

Els contractistes estrangers han de respectar totes les condicions que s’estableixen en els plecs de clàusules administratives i, en cas de litigi, queden sotmesos a la jurisdicció dels tribunals andorrans o a instàncies arbitrals.

Els contractes i tots els documents necessaris per preparar-los, adjudicar-los i executar-los han de ser en llengua catalana. L’òrgan de contractació, de manera excepcional i justificada i per raó de l’especialitat de l’objecte del contracte, pot acceptar documents en les llengües oficials de la Unió Europea. Les despeses de traducció, si l’Administració ho demana, han de ser assumides pels contractistes estrangers.

No poden contractar amb les entitats i les institucions enumerades en l’article 2 els operadors econòmics que es troben en algun dels supòsits següents:

En els casos previstos en les lletres a) i b) de l’apartat 1, la durada de la prohibició és la que es determini en la sentència o resolució sancionadora. Si no la determina, és d’un màxim de cinc anys. En els casos enumerats en les lletres c), d), f) i g), mentre persisteixi la situació que origina la prohibició.

Les prohibicions de contractar també afecten les empreses que es presumeixi que són continuació o que deriven, per transformació, fusió o successió, d’altres empreses en què concorrien les prohibicions enumerades en l’apartat 1.

Les adjudicacions de contractes a favor de persones que no tenen capacitat jurídica o d’obrar, o que estan incloses en algun supòsit dels apartats anteriors, són nul·les de ple dret. Això no obstant, l’òrgan de contractació pot acordar que el contractista continuï l’execució del contracte per al temps mínim indispensable per tal d’evitar perjudicis a l’interès públic.

En el cas de situacions d’emergència, regulades en l’article 24.2, o per raons imperatives d’interès general com, entre d’altres, la salut pública o el medi ambient, o quan pugui quedar afectada la concurrència d’ofertes, els òrgans de contractació poden fer una excepció a la prohibició de contractar. També poden fer una excepció si la prohibició és desproporcionada en relació amb les quantitats degudes en el supòsit de l’apartat 1.d).

Una unió temporal d’empreses (UTE) és una forma de col·laboració empresarial temporal, sense personalitat jurídica pròpia, que es constitueix per al desenvolupament o l’execució d’una obra, un servei o un subministrament.

Diversos licitadors es poden constituir en UTE per tal de presentar-se conjuntament a una licitació i executar el contracte de forma col·lectiva. Un mateix licitador no es pot presentar a una licitació individualment i al mateix temps com a membre d’una UTE, ni tampoc com a membre de més d’una UTE.

L’UTE es constitueix només per a contractacions determinades, de manera que la seva actuació no es pot estendre més enllà d’aquestes contractacions. L’UTE s’ha de constituir per una durada que coincideixi amb la durada del contracte. No és necessari que es formalitzi en escriptura pública fins a l’adjudicació del contracte a favor seu.

En els contractes públics en què han d’intervenir diversos professionals, o bé si la tipologia del projecte ho requereix, els òrgans de contractació han de promoure la participació de les microempreses i les petites i mitjanes empreses, i han de fer prevaler les ofertes presentades per UTE, a més de la divisió en lots que regula l’article 27.

Els contractistes aplegats en una UTE responen solidàriament davant del poder adjudicador de tots els danys i perjudicis que l’UTE hagi causat.

Tots els contractistes aplegats en una UTE han d’estar individualment legitimats per contractar, d’acord amb el que preveu l’article 11.

La classificació administrativa, pública i disponible per mitjà de recursos telemàtics, constata que l’empresa té capacitat organitzativa, mitjans tècnics i recursos humans i financers suficients per a l’adequat compliment de l’objecte del contracte d’obres o subministraments.

Per contractar amb el sector públic l’execució d’una obra de pressupost superior a 150.000 euros, el contractista ha de posseir la classificació administrativa d’empresa contractista d’obres corresponent.

Per contractar amb el sector públic el subministrament de béns de pressupost superior a 60.000 euros, l’empresari ha de posseir la classificació administrativa d’empresa subministradora corresponent.

La classificació administrativa d’obres consisteix a inscriure les empreses que ho sol·liciten en un o diversos grups, corresponents a diferents tipus d’obres; en un o diversos subgrups diferenciats dins de cada grup, i en una o diverses categories dins de cada subgrup, les quals determinen l’import anual de les obres susceptibles de ser executades per l’empresa classificada segons la seva capacitat organitzativa, tècnica i financera. Reglamentàriament es fixen la capacitat tècnica i financera que es demana a cada empresa i els criteris qualitatius referits a l’article 28, així com el detall dels grups, subgrups i categories.

En el cas de les empreses de subministraments, reglamentàriament s’estableixen els grups de béns que convingui fixar als efectes de la classificació.

En els contractes d’obres i subministraments amb un import inferior al llindar establert en els apartats 2 i 3, no és exigible la classificació de l’empresari, llevat que per la seva complexitat en els plecs de clàusules administratives se n’estableixi l’obligatorietat. En l’anunci de licitació o en la invitació a participar en el procediment i en els plecs del contracte es determinen els criteris i requisits mínims de solvència econòmica i financera i de solvència tècnica o professional exigibles per poder-hi concórrer.

La classificació administrativa, en l’àmbit de la contractació pública, s’aprova per acord de Govern a proposta de la Junta de Contractació Administrativa, i es documenta en un certificat emès pel ministeri encarregat de les finances. S’inscriu automàticament en el Registre Oficial de Licitadors i Empreses Classificades.

El Govern i els comuns determinen les condicions que han de complir les empreses d’obres i subministraments per classificar-les i incloure-les en el subgrup corresponent.

De manera motivada i per les circumstàncies excepcionals recollides en el Reglament de classificació administrativa de contractistes, es pot acordar exceptuar la necessitat de classificació per a determinats tipus de contractes d’obres i subministraments en què aquest requisit sigui exigible.

La classificació també s’ha d’exigir al cessionari d’un contracte, si ha estat requerida al cedent.

Quan no hagi concorregut cap empresa classificada en el procediment, l’òrgan de contractació pot excloure la necessitat de complir aquest requisit en el següent procediment que es convoqui per a l’adjudicació del mateix contracte, sempre que no se n’alterin les condicions, i en tot cas ha de precisar en el plec de clàusules administratives els mitjans exigits per acreditar la solvència.

L’atorgament de classificació administrativa d’empresa contractista requereix la sol·licitud al ministre encarregat de les finances, acompanyada de la documentació que s’assenyala reglamentàriament.

La tramitació de la sol·licitud, que es fa per mitjans electrònics de la forma que s’estableix per via reglamentària, previ informe de la Junta de Contractació Administrativa, conclou en tot cas amb una proposta del ministre encarregat de les finances.

El Govern ha de resoldre la sol·licitud en el termini màxim de dos mesos. Una vegada transcorreguts aquests dos mesos sense resolució, la sol·licitud s’entén acceptada.

Les sol·licituds de nova classificació o de renovació han de seguir els tràmits descrits en els apartats anteriors.

La vigència de la classificació administrativa és indefinida, sempre que l’empresari mantingui les condicions en què es va basar la seva classificació.

No obstant això, amb una periodicitat màxima de cinc anys, l’empresari ha de justificar el manteniment de la seva solvència economicofinancera i tècnica professional. Reglamentàriament es determina el procediment i es pot escurçar el període de cinc anys, però mai per sota dels dos anys. La infracció d’aquesta obligació dona lloc a la suspensió automàtica de les classificacions obtingudes i a l’obertura del procediment de revisió de la classificació.

L’Administració pot revisar d’ofici, en qualsevol moment, la classificació vigent. Igualment, qualsevol contractista que disposi de classificació, pot sol·licitar la revisió de la classificació vigent al cap d’un any de l’atorgament si s’han modificat circumstàncies objectives que la justificaven. En tot cas, qualsevol empresari té l’obligació de posar en coneixement de l’Administració la modificació de qualsevol de les circumstàncies que van donar lloc a la seva classificació. La infracció d’aquesta obligació dona lloc a l’obertura del procediment de revisió de la classificació i pot generar responsabilitat administrativa.

Els contractes han de tenir un objecte determinat, que ha d’estar relacionat amb l’atenció de les necessitats de l’Administració en l’exercici de les seves competències. Aquestes necessitats s’han de justificar adequadament a l’expedient administratiu.

Els contractes han de preveure un preu cert, fix o determinable per paràmetres objectius previstos en el mateix contracte. Amb caràcter general, el preu s’expressa en euros o en un percentatge sobre l’import d’execució. Els contractes poden incloure clàusules de revisió del preu. Els òrgans de contractació vetllen perquè el preu dels contractes públics sigui adequat al de mercat.

Els contractes han de respondre als principis de publicitat i concurrència, llevat de les excepcions establertes per la Llei. La tramitació i formalització dels contractes se sotmeten al que estableix aquest títol.

Els poders adjudicadors poden consultar amb els operadors econòmics i fer estudis de mercat, amb l’objectiu de preparar correctament les licitacions i informar els operadors dels seus plans i de les condicions i els requisits que demanaran per concórrer-hi.

Aquestes consultes es fan en condicions que no falsegin la lliure competència en la tramitació i l’adjudicació de la contractació. Les consultes i els seus resultats es publiquen en el perfil del contractant. No impedeixen la concurrència a la licitació dels operadors econòmics que han estat consultats.

Prèviament a la subscripció de qualsevol contracte públic, cal tramitar l’expedient corresponent, que s’inicia amb l’exposició de la necessitat de formalitzar el contracte per part de l’òrgan de contractació.

L’expedient s’ha de referir a la totalitat de l’objecte del contracte, sense perjudici de les disposicions específiques per als contractes adjudicats per lots.

A l’expedient s’hi incorporen el plec de clàusules administratives generals i particulars i el de prescripcions tècniques que han de regir el contracte i que han d’incorporar el seu valor estimat, excepte les disposicions específiques en el cas de contractes que s’adjudiquen pel procediment de diàleg competitiu. Cal, a més, un certificat de suficiència de crèdit o un document equivalent que acrediti l’existència de finançament i, igualment, si escau, la fiscalització prèvia per part de la Intervenció General del Govern o de l’òrgan interventor del comú.

Cal que l’expedient justifiqui:

Un cop completat, l’òrgan de contractació l’aprova de manera motivada i n’aprova també la despesa, i s’obre el procediment de licitació. Aquesta resolució es publica també en el perfil del contractant.

En cas de necessitat inajornable o quan raons d’interès públic aconsellen accelerar una adjudicació, l’òrgan de contractació aprova la declaració d’urgència, degudament motivada. La tramitació de l’expedient mitjançant la modalitat urgent presenta les diferències següents respecte de l’ordinària:

Quan degut a esdeveniments catastròfics, a situacions que suposin un risc greu per a la salut o l’interès públic o que generen alarma social, o a necessitats que afecten la seguretat del país, el sector públic ha d’actuar de manera immediata, l’òrgan de contractació pot ordenar l’execució de les obres, els serveis o els subministraments necessaris sense tramitar l’expedient de contractació ni quedar subjecte als requisits formals establerts en la Llei. Posteriorment, l’òrgan de contractació ha de justificar l’emergència esmentada i complir el que disposa la Llei sobre recepció i liquidació de la prestació i compliment dels contractes.

Reglamentàriament es determina el contingut dels plecs de clàusules administratives, que com a mínim contenen una descripció detallada del contingut del contracte, el número d’expedient administratiu i el tipus de contracte.

El Govern i els comuns aproven plecs de clàusules administratives generals per als contractes administratius d’ambdós administracions i de les entitats parapúbliques o de dret públic que en depenguin, i de la resta d’entitats del sector públic que no estiguin incloses en els supòsits de l’article 4.

El Govern i els comuns poden elaborar models de plecs de clàusules administratives particulars per a determinades categories de contractes de naturalesa anàloga.

El Govern i els comuns poden elaborar models de plecs de clàusules administratives generals i particulars simplificats per utilitzar-los en els contractes que es fan mitjançant contractació directa, sempre que l’objecte i la naturalesa del contracte ho facin possible.

Abans de la licitació o, si escau, de la contractació directa, l’òrgan de contractació ha d’aprovar un plec de clàusules administratives generals i particulars que han d’incloure els pactes del contracte. En el cas d’errors que afectin el seu contingut, l’òrgan de contractació pot optar entre declarar desert el concurs o esmenar l’expedient i concedir una ampliació del termini de presentació d’ofertes, per tal de garantir la igualtat d’oportunitats dels licitadors i la transparència.

El Govern i els comuns aproven plecs de prescripcions tècniques generals, vàlides per als contractes administratius d’un mateix tipus i d’una mateixa classe d’ambdós administracions i de les entitats parapúbliques o de dret públic que en depenguin, i de la resta d’entitats del sector públic que no estiguin incloses en els supòsits de l’article 4.

Les prescripcions tècniques defineixen, de conformitat amb els requisits que per a cada contracte estableix la Llei, les qualitats i les seves condicions socials i ambientals. Proporcionen als empresaris accés al procediment de contractació en condicions d’igualtat i en cap cas no impliquen la creació d’obstacles injustificats que alterin la competència.

En les contractacions d’obres, subministraments i serveis destinats a l’ús per part de persones físiques, les prescripcions tècniques es redacten tenint en compte el Conveni de les Nacions Unides relatiu als drets de les persones discapacitades fet a Nova York el 13 de desembre del 2006, i els criteris d’accessibilitat universal o de disseny universal per a tothom, excepte casos excepcionals i per raons objectives plenament justificades. Es tenen en compte també les respectives normes europees.

Les prescripcions tècniques es defineixen d’acord amb els Objectius de desenvolupament sostenible. Són criteris prioritaris mantenir una educació de qualitat, consolidar el benestar individual i col·lectiu, conservar l’entorn natural per a les generacions futures, protegir les aigües, promoure l’economia circular i l’obertura i la diversificació d’una economia sostenible, fomentar els valors democràtics i de l’Estat de dret, i incorporar la perspectiva de gènere.

Les prescripcions tècniques es defineixen d’acord amb la integració social i la contractació laboral de les dones; de les persones amb discapacitat, per mitjà de la contractació o la subcontractació amb empreses d’inclusió sociolaboral de les persones amb discapacitat o amb treballadors autònoms amb discapacitat; de les persones integrants dels col·lectius en una situació de més vulnerabilitat que estableix la normativa en matèria d’igualtat de tracte i no-discriminació; i de les persones en situació o risc d’exclusió social. Fomenten també les mesures i els plans d’igualtat entre dones i homes, incloent-hi mesures per afavorir la conciliació de la vida personal, familiar i laboral dels treballadors.

L’òrgan de contractació ha d’aprovar també, abans de la licitació o, si escau, de la contractació directa, un plec de prescripcions generals i tècniques particulars que ha de regir l’execució del contracte i que ha de permetre identificar les necessitats concretes i específiques a les que ha de respondre el contracte a licitar. En els supòsits de contractació directa, és un plec simplificat, sempre que l’objecte i la naturalesa del contracte ho facin possible. En el cas d’errors que afectin el seu contingut, l’òrgan de contractació pot optar entre declarar desert el concurs o esmenar l’expedient i concedir una ampliació del termini de presentació d’ofertes, per tal de garantir la igualtat d’oportunitats dels licitadors i la transparència.

Els contractes públics s’adjudiquen seguint les normes i els procediments previstos en la Llei, d’acord amb el principi de millor relació qualitat-preu. Les formes d’adjudicació dels contractes són el concurs, la subhasta i la contractació directa. El concurs és la forma d’adjudicació ordinària, en les modalitats que es detallen a la secció segona d’aquest capítol.

En el concurs l’adjudicació recau en el proponent que, en conjunt, presenta la proposició més avantatjosa, d’acord amb una pluralitat de criteris econòmics i qualitatius.

En la subhasta l’adjudicació recau en el proponent que presenta la proposició més avantatjosa, d’acord amb un únic criteri d’adjudicació que ha de ser quantitatiu, d’acord amb l’article 37.6.

En la contractació directa l’adjudicació recau en el proponent que presenta la proposició més avantatjosa d’acord amb el procediment negociat sense publicitat, sempre que es donin les circumstàncies d’excepció previstes per aquest procediment i es demani pressupost o oferta a un mínim de tres operadors econòmics aptes per executar el contracte, en els casos previstos a l’article 30.

La subhasta pot emprar-se sempre que les especificacions del contracte que s’hagi d’adjudicar es puguin establir de manera precisa en els plecs que regeixen la licitació i que les prestacions que constitueixen el seu objecte no tinguin una gran complexitat.

En el cas dels contractes d’obres, la subhasta pot aplicar-se quan l’estimació base i la quantia d’adjudicació són inferiors a 180.000 euros, sempre que l’execució no exigeixi una qualificació tècnica especial o la utilització de maquinària o aparellatge complexos.

Les disposicions generals que inclou la subsecció primera de la secció referent al concurs són aplicables a la subhasta sempre que hi siguin compatibles tenint en compte les particularitats que estableixen els apartats anteriors.

La contractació directa només es pot aplicar quan es produeix alguna de les circumstàncies següents: