Llei 14/2022, del 12 de maig, de contractació pública

En els casos enumerats en les lletres a), c) i h), l’òrgan de contractació demana pressupost o oferta per escrit almenys a tres operadors econòmics amb capacitat per executar el contracte, amb l’aprovació prèvia del plec de bases corresponent. Les ofertes presentades són obertes per la mesa de contractació.

En els casos enumerats en les lletres b), e), f), g), i) i j), la tramitació de l’expedient no exigeix l’aprovació del plec de bases, ni la demanda de pressupost o oferta a un mínim de tres operadors econòmics amb capacitat per executar el contracte, ni la constitució de la mesa de contractació.

En els casos enumerats en la lletra d) referents als contractes menors, la tramitació de l’expedient s’efectua, sempre que sigui possible, per mitjà de la Plataforma de contractació del sector públic i només exigeix la incorporació de la factura a la liquidació. La factura substitueix el document contractual i l’acta de conformitat del subministrament a la recepció de les obres o dels serveis, segons correspongui. Aquests contractes no poden tenir una durada superior a un any, ni ser objecte de pròrroga ni de revisió de preus.

Excepcionalment, en els contractes d’una durada superior a un any l’import dels quals -per tota la durada, incloses les pròrrogues i les revisions de preus- sigui igual o inferior als imports que estableix la lletra d), la tramitació de l’expedient es pot fer mitjançant contractació directa, d’acord amb el que estableix aquest article pel que fa als contractes menors. En aquests contractes, però, la tramitació de l’expedient requereix la formalització d’un contracte.

L’òrgan de contractació publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i en el perfil del contractant l’edicte d’adjudicació, el contingut del qual s’ha de determinar reglamentàriament, llevat dels contractes inclosos en els enumerats en l’apartat 1.g) la difusió dels quals, donat el seu contingut, pot afectar interessos essencials del país.

En els casos enumerats en les lletres indicades en l’apartat 3 i en els contractes menors que no es puguin tramitar per mitjà de la Plataforma de contractació del sector públic, la contractació directa es regeix d’acord amb el procediment negociat sense publicitat regulat a l’article 45.10.

Els licitadors i candidats han de rebre en tot moment un tractament d’acord amb els principis d’igualtat i no-discriminació. Els òrgans de contractació s’han d’ajustar als principis de transparència i proporcionalitat. Excepte en els contractes reservats a les entitats esmentades a l’article 5, no es pot limitar la participació a una determinada modalitat de persona jurídica.

Cal respectar en tot moment la publicitat i els òrgans de contractació han de vetllar per la salvaguarda de la lliure competència en el procediment d’adjudicació, i en particular han de vigilar tot acord o pràctica concertada entre licitadors que pugui restringir-la.

Els poders adjudicadors no han de demanar als licitadors les informacions de què ja disposin.

Sens perjudici del que estableix la legislació sobre l’accés a la informació pública i de les disposicions de la Llei relatives a la publicitat i a la informació que cal lliurar als candidats i licitadors, els òrgans de contractació han de garantir la confidencialitat de la informació que els empresaris faciliten i han designat com a confidencial, en particular informacions que afecten secrets tècnics o comercials o els aspectes confidencials de l’oferta o que poden perjudicar la lliure competència. El contractista també ha de respectar la confidencialitat de les informacions a les quals hagi tingut accés i que tinguin aquest caràcter.

Els poders adjudicadors poden publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i en el perfil del contractant un anunci previ dels contractes que es proposin adjudicar en el termini dels dotze mesos següents.

Excepte en els procediments negociats sense publicitat, regulats en l’article 45.10, i en la contractació directa, la fase de licitació dels procediments de contractació s’inicia publicant un anunci de licitació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i en el perfil del contractant. El contingut de l’anunci es determina reglamentàriament, i en tot cas ha d’identificar clarament el contractant i contenir una breu descripció de l’objecte del contracte.

La presentació d’ofertes s’ha de fer dins el termini fixat a l’anunci de licitació, el qual és com a mínim de trenta dies a comptar de la publicació de l’anunci de licitació. Aquest termini es pot escurçar fins a la meitat per als contractes sotmesos al procediment d’urgència, previstos en l’article 24.1.

L’òrgan de contractació pot ampliar el termini inicial en funció de la naturalesa del contracte o si es produeixen modificacions significatives en els plecs de clàusules administratives o prescripcions tècniques. En aquest segon cas, l’ampliació de termini s’ha de publicar en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i en el perfil del contractant.

Des de la data de la publicació de l’anunci de licitació o, si escau, de l’enviament de la invitació als candidats seleccionats, els òrgans de contractació han d’oferir, per mitjans electrònics i a través del perfil del contractant, accés lliure, directe, complet i gratuït als plecs i tota altra documentació complementària, en particular les consultes vinculants relatives a la licitació i les respostes de l’òrgan de contractació. Quan concorren circumstàncies excepcionals que ho aconsellen, l’òrgan de contractació pot restringir les modalitats d’accés.

Els interessats presenten les seves propostes d’acord amb el que estableixen els plecs i documents pertinents. El fet de presentar-ne suposa l’acceptació de totes les clàusules i condicions, i l’autorització a l’òrgan i la mesa de contractació de verificar les informacions aportades. Amb les excepcions previstes en els procediments de diàleg competitiu i associació per a la innovació, les propostes són secretes fins que se’n fa l’obertura.

Les propostes s’han de presentar en tres pliques. En la plica A s’hi ha d’incloure la documentació administrativa i tècnica requerida que acrediti el compliment dels requisits establerts en la convocatòria, la plica B ha de contenir els aspectes de l’oferta que són objecte d’una valoració qualitativa, i la plica C ha d’incorporar l’oferta econòmica i els altres aspectes de l’oferta valorables objectivament. La mesa de contractació obre en primer lloc la plica A. En el cas que detecti algun error o manca de documentació requerida, atorga al licitador un termini màxim, prèviament fixat en el plec de clàusules administratives, per esmenar l’error o aportar la documentació que manca. Si transcorregut aquest termini el licitador no ha esmenat els errors o no ha aportat la documentació, la seva oferta queda exclosa, sense obrir les pliques B i C. L’avaluació de les pliques B i C es fa d’acord amb el que estableix l’article 40.

En els casos de subhasta, els poders adjudicadors poden acordar la presentació de les propostes en dos pliques.

Els poders adjudicadors poden autoritzar els licitadors o fins i tot els poden exigir que presentin variants vinculades a l’objecte del contracte. Ho han d’indicar en l’anunci de licitació i han d’estar regulades en els plecs.

Cada licitador només pot presentar una proposta, en solitari o en UTE, en els termes que reglamentàriament es determinin. La infracció d’aquesta norma implica la no admissió de totes les propostes que presenti.

En la proposta hi ha de figurar l’import de l’impost general indirecte, com a partida independent, si escau.

En el cas de proposicions en procediment obert, s’acompanyen d’una declaració responsable relativa a les condicions i als criteris i a l’absència de causes d’exclusió que els òrgans de contractació inclouen en el plec. Aquesta declaració posa de manifest que l’operador econòmic compleix els punts següents:

En el cas de procediments restringits, diàleg competitiu o associació per a la innovació, l’operador econòmic ha d’acreditar, a més, que compleix els requisits addicionals.

Quan s’exigeix la constitució d’una garantia provisional, s’ha de presentar el document acreditatiu d’haver-la constituït.

En el cas de concórrer en UTE, s’ha d’aportar el compromís de constituir l’UTE, si resulta adjudicatària.

Per als contractes que s’han d’executar a Andorra, les empreses estrangeres han de lliurar una declaració expressa de sotmetiment als tribunals andorrans o a instàncies arbitrals, d’acord amb el que estableixi el plec de clàusules administratives per a qualsevol incidència que pugui sorgir en relació amb el contracte.

Els documents oficials aportats per empreses estrangeres han d’anar convenientment postil·lats o legalitzats.

En els casos en què el plec de clàusules administratives particulars o el document descriptiu exigeixen l’acreditació d’altres circumstàncies, cal que indiquin la manera de fer-ho.

L’òrgan o la mesa de contractació poden demanar als licitadors que presenten tots els documents justificatius si tenen dubtes raonables sobre la vigència o la fiabilitat de la declaració.

Les circumstàncies relatives a la solvència, la capacitat i l’absència de prohibicions de contractar s’han de donar en la data de presentació de l’oferta i seguir vigents quan es perfecciona el contracte.

La subhasta electrònica és un procés electrònic repetitiu que permet presentar millores en els preus o en altres elements de les ofertes que siguin expressables en xifres o percentatges, i que té lloc després d’avaluar les ofertes. El dispositiu electrònic que s’utilitza ha de fer possible una classificació de les ofertes per mètodes d’avaluació automatitzats, ha d’admetre un accés no discriminatori i general i ha de deixar constància de manera inalterable de totes les participacions.

Els òrgans de contractació que decideixen recórrer a una subhasta electrònica ho han d’indicar en l’anunci de licitació, i en el plec de clàusules administratives han de donar tota la informació rellevant sobre els criteris d’avaluació, la forma de la subhasta, el procediment de presentar ofertes i el dispositiu electrònic que s’utilitza.

L’òrgan de contractació avalua totes les ofertes d’acord amb els criteris d’adjudicació i convida simultàniament tots els licitadors que han presentat ofertes admissibles a participar en la subhasta. Una oferta és admissible quan el licitador no hagi estat exclòs i compleixi els criteris de selecció, i l’oferta sigui conforme amb les especificacions tècniques sense que sigui irregular o inacceptable, o inadequada, en els termes dels articles 44 i 45. La invitació informa del procediment de connexió, del dia i l’hora d’inici de la subhasta i dels resultats de l’avaluació prèvia, i dona tots els elements sobre les fórmules i criteris per a la reclassificació.

Acabada la subhasta, el contracte s’adjudica d’acord amb l’article 37, segons els resultats.

Els poders adjudicadors han de vetllar perquè s’estableixin criteris d’adjudicació que permetin obtenir obres, subministraments i serveis de la qualitat requerida i que responguin el millor possible a les seves necessitats i a les de la població.

En els casos en què els poders adjudicadors desitgen obtenir obres, serveis o subministraments que responen a determinats requisits ambientals, socials o d’una altra naturalesa, els òrgans de contractació exigeixen una etiqueta que ho acredita. Per etiqueta s’entén qualsevol document, certificat o acreditació que demostra que aquells serveis, obres o subministraments compleixen aquests requisits.

L’adjudicació dels contractes es realitzarà utilitzant una pluralitat de criteris sobre la base de la millor relació qualitat-preu. Prèvia justificació en l’expedient, els contractes es poden adjudicar d’acord amb criteris basats en un plantejament que tingui en compte la millor relació cost-eficàcia, sobre la base del preu o cost, com el càlcul del cost del cicle de vida d’acord amb l’article 38.

La millor relació qualitat-preu s’avalua d’acord amb criteris econòmics i qualitatius. Els criteris qualitatius que estableix l’òrgan de contractació per avaluar la millor relació qualitat-preu han d’incloure aspectes mediambientals o socials, vinculats a l’objecte del contracte. Poden ser, entre altres, els següents:

Aquests criteris han de garantir la possibilitat d’una competència efectiva i van acompanyats d’especificacions que permeten comprovar de manera efectiva la informació facilitada pels licitadors per tal d’avaluar la mesura en què les ofertes compleixen els criteris d’adjudicació. S’admeten també les ofertes que compleixen especificacions tècniques diferents, sempre que permetin satisfer els criteris d’adjudicació.

En els casos en què només s’utilitza un criteri d’adjudicació, aquest criteri ha de ser quantitatiu i estar relacionat amb els costos. Pot ser exclusivament el preu o un paràmetre basat en la rendibilitat, com el cost del cicle de vida.

Els plecs de la contractació precisen la ponderació relativa que s’atribueix a cada un dels criteris elegits per determinar l’oferta més avantatjosa, excepte en el cas que aquesta contractació es determini exclusivament sobre la base del preu.

Els òrgans de contractació poden establir en el plec de clàusules administratives particulars criteris de desempat, en cas que dos o més ofertes obtinguin la mateixa puntuació.

L’emissió dels certificats previstos en aquest article es regula reglamentàriament.

El càlcul del cost del cicle de vida inclou la totalitat o una part dels costos següents durant el cicle de vida d’un producte, un servei o una obra:

En el cas que s’avaluïn els costos sobre la base del càlcul del cost del cicle de vida, en el plec de clàusules administratives s’indiquen les dades que els licitadors han de facilitar i el mètode per calcular aquests costos, sempre que no estiguin establerts en una guia d’aplicació de la Llei. Pel que fa als costos imputables a externalitats mediambientals, el mètode per comptar-los s’ha de basar en criteris verificables objectivament, no discriminatoris i accessibles per a tots els operadors.

Els òrgans de contractació han de demanar als licitadors que justifiquin els preus i costos de la seva oferta quan aquesta oferta sembli anormalment baixa per les prestacions que s’ofereixen, així com que garanteixin el ple respecte de les obligacions aplicables en matèria social i ambiental, i de subcontractació.

De la mateixa manera, els òrgans de contractació han d’exigir als operadors econòmics que justifiquin els preus i costos de la seva oferta quan aquesta oferta se situa molt per damunt del preu de referència i significativament per damunt de la mitjana dels preus de la resta d’ofertes. Els plecs han d’incloure els paràmetres objectius que permeten a la mesa de contractació identificar una oferta amb un preu per damunt de la mitjana, tenint en compte en particular les condicions de subcontractació i els factors ambientals i socials.

Els plecs poden preveure la desestimació directa de les ofertes que se situen, per excés o per defecte, fora d’uns marges percentuals fixats en els mateixos plecs, en relació amb la mitjana de les ofertes.

La mesa de contractació avalua la informació i la documentació aportades pel licitador, i tramet a l’òrgan de contractació la corresponent proposta motivada d’acceptació o refús de l’oferta.

D’acord amb els criteris que assenyalen els plecs, la mesa de contractació classifica per ordre decreixent les ofertes presentades. En el cas que l’únic criteri sigui el preu, la millor oferta és la del preu més baix, sempre que no es trobi en situació d’oferta anormalment baixa, d’acord amb els criteris fixats als plecs. En els contractes en què s’estableix l’abonament d’un cànon a l’Administració concedent i l’únic criteri sigui el preu, la millor oferta és la del preu més elevat.

Si l’oferta es presenta en dos pliques, a més del que conté la documentació tècnica i administrativa, primer s’obre la que conté els aspectes valorables qualitativament. S’avaluen les ofertes i es fan públics els resultats abans d’obrir la plica amb els aspectes avaluables de manera objectiva.

D’acord amb la classificació descrita en l’apartat 1, la mesa de contractació, en el cas que detecti errors materials, de fet o aritmètics en les ofertes que la mesa de contractació no hagi posat de manifest en l’acte d’obertura de les ofertes, ha de requerir al licitador que hagi presentat l’oferta més ben classificada que els clarifiqui en el termini que s’estableix en el plec de bases. Si no ho fa, s’entén que retira l’oferta i pot ser sancionat. En aquest cas, s’adjudica al licitador que ocupa la segona posició.

L’òrgan de contractació adjudica el contracte en el termini que es preveu per a cada un dels procediments de concurs que regula la Llei, a comptar de la data d’obertura de la documentació esmentada en l’article 33. En el cas que s’hagi atorgat un termini per esmenar o clarificar errors materials, de fet o aritmètics, d’acord amb el que està previst en l’article 33.2, el termini d’adjudicació comença a comptar un cop esgotat aquest termini d’esmenes.

En el cas que cap oferta no es consideri adequada, l’òrgan d’adjudicació declara deserta l’adjudicació i el poder adjudicador pot adjudicar el contracte per contractació directa, d’acord amb l’article 30.1, i d’acord amb el procediment negociat segons l’article 45.

En el cas que per causa imputable a l’adjudicatari no se subscrigui el contracte, l’òrgan de contractació pot adjudicar-lo al licitador següent per ordre de puntuació. Si aquest segon tampoc no subscriu el contracte, l’òrgan de contractació declara deserta l’adjudicació i pot adjudicar el contracte per contractació directa, d’acord amb l’article 30.1, o iniciar una nova licitació.

La resolució d’adjudicació ha de ser motivada i es publica en el perfil del contractant en el termini màxim de quinze dies a comptar de la data en què l’òrgan competent hagi resolt. També hauran de ser motivades les resolucions que descartin la resta d’ofertes.

La resolució d’adjudicació s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra quan l’import del contracte o de les seves modificacions sigui superior als imports establerts per als contractes menors.

La resolució ha d’especificar la forma d’adjudicació, la modalitat de contractació, la identitat de l’adjudicatari, la denominació i la localització del contracte, la partida pressupostària, el preu del contracte, impostos inclosos, i el termini d’execució.

La publicació de la resolució en el perfil del contractant fa explícits els trets i avantatges de l’oferta seleccionada en relació amb la resta d’ofertes admeses, incloent-hi les valoracions respectives, i les ofertes excloses i descartades i les raons. En cas de contradicció entre la informació difosa en el perfil del contractant i la publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, preval aquesta última.

La resolució indica el termini de formalització del contracte, que en tot cas no pot ser inferior a quinze dies. Durant aquest termini, els licitadors no adjudicataris i els licitadors exclosos que han impugnat la seva exclusió poden impugnar la resolució d’adjudicació.

El plec de clàusules administratives particulars pot establir que les impugnacions de la resolució d’adjudicació es resolguin a través de l’arbitratge.

En el cas que per sentència judicial o laude arbitral es declari l’adjudicació nul·la o anul·lable i s’acordi adjudicar el contracte al recurrent, si l’objecte del contracte ja s’ha executat totalment o de manera parcial, els poders adjudicadors han d’indemnitzar el recurrent amb una quantitat equivalent al benefici industrial cessant.

Un cop publicada l’adjudicació del contracte, el contracte es formalitza en el termini màxim de trenta dies en el corresponent document administratiu, que s’ha d’ajustar exactament a les condicions de la licitació.

L’òrgan de contractació requereix a l’adjudicatari que firmi el contracte en el termini previst en l’apartat 1. Si no ho fa, s’entén que desisteix i pot ser penalitzat. En el cas que el contracte s’hagi adjudicat a una UTE, el termini de firma es pot ampliar per permetre’n la formalització en escriptura pública.

L’anunci de la formalització del contracte, conjuntament amb els elements del contracte que reglamentàriament es determinin, s’ha de publicar en el termini de quinze dies des de la formalització en el perfil del contractant del poder adjudicador, d’acord amb l’article 10.3.

Els òrgans de contractació informen, a petició dels licitadors interessats, de totes les circumstàncies que han donat lloc a l’adjudicació d’un contracte, excepte les que es considerin confidencials.

Si per causa imputable a l’adjudicatari no es pot formalitzar el contracte en el termini establert, l’òrgan de contractació n’acorda l’anul·lació, amb apoderament de la garantia definitiva per atendre els danys i perjudicis soferts en l’import que es determini. En el cas que l’adjudicatari no hagi constituït la garantia definitiva, l’òrgan de contractació pot reclamar-li’n l’import.

Quan un contracte s’adjudica per procediment obert, qualsevol operador econòmic que compleix els requisits establerts legalment pot presentar una proposta. Qualsevol negociació dels termes del contracte queda completament exclosa.

El termini de presentació d’ofertes, des de la data de la publicació de l’anunci de la licitació, ha de ser d’un mínim de trenta dies. Aquest termini es pot escurçar fins a la meitat si l’òrgan de contractació ha publicat anuncis previs o bé en el cas que concorrin circumstàncies que justifiquin la urgència de la tramitació, tal com estableix l’article 24.1.b).

El termini per adjudicar el contracte és de fins a quinze dies si l’únic criteri per adjudicar-lo és el preu, i de fins a dos mesos quan es tenen en compte una pluralitat de criteris. El plec de clàusules administratives particulars pot establir un termini diferent.

El procediment restringit és especialment indicat per als contractes de serveis de gran complexitat o estratègics.

En el procediment restringit, tota empresa interessada pot presentar una sol·licitud de participació, responent a una convocatòria de licitació. Només les empreses que són seleccionades per l’òrgan de contractació poden presentar ofertes. Queda completament exclosa qualsevol negociació dels termes del contracte.

Abans de l’anunci de licitació, l’òrgan de contractació estableix en el plec de clàusules administratives els criteris objectius de solvència que han de complir les empreses per ser seleccionades. Indica el nombre mínim i, si ho considera, el nombre màxim d’empresaris que seleccionarà, que no pot ser inferior a cinc.

El termini de presentació de les ofertes pren en consideració la complexitat i l’abast del contracte, o els objectius estratègics perseguits.

Els terminis d’adjudicació del contracte són els mateixos que per al procediment obert.

En el procediment negociat l’adjudicació recau en el proponent que presenta la proposició més avantatjosa, després de negociar les condicions del contracte amb un o diversos candidats, sempre que es donin les circumstàncies previstes per aquest procediment i excepte en els supòsits excepcionals indicats en l’article 30.7, en què l’adjudicació recau en l’únic proponent.

Els òrgans de contractació poden utilitzar el procediment de licitació negociat quan la prestació objecte del contracte ha de ser adaptada en relació amb la disponibilitat del mercat, quan presenta solucions innovadores, quan l’adjudicació exigeix una negociació per raons jurídiques, financeres o de riscos, quan en procediments oberts o restringits previs no s’ha presentat ofertes adequades, i en serveis socials i sociosanitaris a les persones que garanteixin el seu arrelament en l’entorn d’atenció social i la continuïtat en la seva atenció.

El plec de clàusules administratives particulars determina els aspectes econòmics i tècnics que s’han de negociar i els que són requisits mínims no negociables; el procediment que se segueix, que ha de garantir la transparència, la publicitat i la no-discriminació, i els criteris d’adjudicació. Llevat del procediment negociat sense publicitat, els òrgans de contractació han de publicar un anunci de licitació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i en el perfil del contractant.

Només els licitadors convidats per l’òrgan de contractació després de l’avaluació, per part de la mesa de contractació, de la informació proporcionada poden presentar una oferta inicial, que és la base de les negociacions ulteriors.

Llevat del que estableix l’apartat 6, l’òrgan de contractació ha de negociar amb els licitadors les ofertes inicials i totes les ofertes ulteriors, per tal de millorar-ne el contingut, excepte les ofertes definitives enumerades en l’apartat 9.

L’òrgan de contractació pot adjudicar contractes sobre la base de les ofertes inicials sense negociació quan hagi indicat en l’anunci de licitació o en la invitació que es reserva aquesta possibilitat.

Els procediments de licitació negociats, si així ho indica l’òrgan de contractació, poden efectuar-se en fases successives a fi de reduir el nombre d’ofertes que cal negociar, aplicant els criteris d’adjudicació especificats en el plec de clàusules administratives particulars.

Durant la negociació, l’òrgan i la mesa de contractació han de donar el mateix tracte a tots els licitadors i no proporcionen cap informació que pugui afavorir-ne determinats. En l’expedient han de figurar les invitacions cursades i les ofertes rebudes, amb l’explicació dels motius de la seva acceptació o refús i dels avantatges obtinguts en la negociació; en tot cas, cal vetllar per la deguda confidencialitat.

Un cop acabada la negociació, l’òrgan de contractació n’informa els licitadors seleccionats i estableix un nou termini per presentar les ofertes noves o revisades. La mesa de contractació verifica que s’ajustin als requisits mínims, les valora d’acord amb els criteris d’adjudicació i eleva la proposta a l’òrgan de contractació, que adjudica el contracte en el termini previst en el plec de clàusules administratives particulars.

Excepcionalment, el procediment negociat es tramita sense publicitat quan un únic proponent pot realitzar el contracte pel fet de limitacions físiques o tècniques relacionades amb la seva disponibilitat real o la seva immediatesa. En aquest procediment la tramitació de l’expedient no exigeix l’anunci de licitació, ni l’aprovació del plec de bases, ni la demanda de pressupost o oferta a un mínim de tres operadors econòmics amb capacitat per a l’execució del contracte, ni la constitució de la mesa de contractació, i l’adjudicació recau en l’únic proponent.

En el diàleg competitiu els òrgans de contractació donen a conèixer les seves necessitats i els requisits en l’anunci de licitació i els defineixen en aquest anunci o en els plecs de clàusules administratives i prescripcions tècniques. També donen a conèixer i defineixen els criteris d’adjudicació escollits i donen un termini indicatiu.

Qualsevol operador econòmic pot presentar una sol·licitud de participació, acompanyada de la informació sol·licitada per l’òrgan de contractació per a la selecció qualitativa, en resposta a l’anunci de licitació. Els operadors econòmics han de disposar d’un termini suficientment llarg per poder presentar degudament la demanda de participació, tenint en compte la complexitat de l’objecte del contracte. L’òrgan de contractació avalua la informació proporcionada i selecciona els candidats que convida a participar en el diàleg.

La mesa de contractació, o la taula especial de diàleg competitiu, dirigeix un diàleg amb els candidats seleccionats, amb la sol·licitud prèvia dels mateixos aspirants, per tal de desenvolupar una o diverses solucions susceptibles de satisfer les seves necessitats, que han de servir de base perquè els candidats elegits presentin una oferta. Durant aquesta fase es poden debatre tots els aspectes de la contractació. Es poden preveure primes o pagaments per als participants en el diàleg.

Durant el diàleg, els òrgans de contractació han de donar un tracte igual a tots els participants. Amb aquest fi, no faciliten informació que pugui donar avantatges a determinats participants respecte a altres. Els òrgans de contractació no revelen als altres participants les solucions proposades ni altres dades confidencials que els comuniqui un dels candidats o licitadors participants en el diàleg sense l’acord previ i específic d’aquest últim.

Els diàlegs competitius poden desenvolupar-se en fases successives a fi de reduir el nombre de solucions que hagin d’examinar-se. L’òrgan de contractació així ho ha d’indicar en l’anunci de licitació. La taula prossegueix el diàleg fins que estigui en condicions de determinar la solució o les solucions que puguin respondre a les necessitats del poder adjudicador.

Tancada la fase de diàleg i havent-ne informat els participants, la mesa de contractació els convida tots a presentar la seva oferta definitiva, basada en la solució o les solucions presentades i especificades en la fase de diàleg. Aquestes ofertes han d’incloure tots els elements requerits i necessaris per portar a terme el projecte.

A petició de l’òrgan de contractació, aquestes ofertes poden aclarir-se, precisar-se i optimitzar-se. No obstant això, aquests aclariments, precisions, optimitzacions o informacions addicionals no poden comportar modificacions dels aspectes fonamentals de l’oferta o de la contractació pública, en particular de les necessitats i els requisits establerts en l’anunci de licitació o en el document descriptiu, quan les modificacions puguin falsejar la competència o tenir un efecte discriminatori.

La mesa de contractació avalua les ofertes rebudes d’acord amb els criteris de selecció fixats en l’anunci de licitació. Se selecciona l’oferta amb una millor relació qualitat-preu. L’òrgan de contractació adjudica el contracte en el termini indicat en l’anunci de licitació.

L’associació per a la innovació és un procediment que té com a finalitat el desenvolupament de productes, serveis o obres innovadors que no es troben en el mercat i la compra ulterior dels subministraments, serveis o obres resultants. A aquest efecte, en els plecs de clàusules administratives particulars, l’òrgan de contractació determina de manera precisa quina és la necessitat d’un producte, servei o obra innovadors que no pot ser satisfeta mitjançant l’adquisició de productes, serveis o obres ja disponibles al mercat. Així mateix, indica quins elements de la descripció constitueixen els requisits mínims que han de complir tots els licitadors, i defineix les disposicions aplicables als drets de propietat intel·lectual i industrial.

En les associacions per a la innovació, qualsevol operador econòmic pot presentar una sol·licitud de participació en resposta a una convocatòria de licitació, i ha de proporcionar la informació per a la selecció qualitativa que hagi sol·licitat l’òrgan de contractació. El termini mínim per presentar sol·licituds de participació ha de ser suficientment llarg, tenint en compte la complexitat de l’objecte del contracte.

Els òrgans de contractació seleccionen els candidats aplicant criteris objectius de solvència relatius a la capacitat en els àmbits de la recerca i del desenvolupament, així com en l’elaboració i l’aplicació de solucions innovadores. Només els empresaris a qui convidi l’òrgan de contractació després d’avaluar la informació sol·licitada poden presentar projectes de recerca i innovació. L’òrgan de contractació pot limitar el nombre d’operadors econòmics, però no per sota de tres.

Les negociacions durant els procediments de les associacions per a la innovació poden desenvolupar-se en fases successives, si així s’indica en el plec de clàusules administratives particulars, a fi de reduir el nombre d’ofertes que cal negociar, aplicant els criteris d’adjudicació especificats en el plec de clàusules administratives particulars.

Durant la negociació, els òrgans de contractació han de vetllar perquè tots els licitadors rebin el mateix tracte. Amb aquest fi, no faciliten informació que pugui donar avantatges a determinats licitadors respecte d’altres. Informen tots els licitadors les ofertes dels quals no hagin estat eliminades, de conformitat amb l’apartat 4, de tot canvi en les especificacions tècniques o altres documents de la contractació, llevat del que estableixen els requisits mínims. Els òrgans de contractació donen als licitadors el temps suficient perquè puguin modificar i tornar a presentar ofertes modificades, segons escaigui.

Els contractes s’adjudiquen únicament d’acord amb el criteri de la millor relació qualitat-preu. Llevat que es disposi altrament, els òrgans de contractació negocien amb els candidats seleccionats les ofertes inicials i totes les ofertes ulteriors presentades per aquests aspirants, excepte l’oferta definitiva, per tal de millorar-ne el contingut. No es negocien els requisits mínims ni els criteris d’adjudicació.

L’associació per a la innovació s’estructura en fases successives seguint la seqüència de les etapes del procés de recerca i innovació, que pot incloure la fabricació dels productes, la prestació dels serveis o la realització de les obres. L’associació per a la innovació fixa uns objectius intermedis que han d’assolir els socis i proveeix el pagament de la retribució en terminis adequats.

Finalitzades les fases d’investigació i desenvolupament, l’òrgan de contractació analitza si els seus resultats arriben als nivells de rendiment i costos acordats i resol el que sigui procedent sobre l’adquisició de les obres, els serveis o els subministraments resultants, en els termes establerts en el plec de clàusules administratives particulars. Quan l’associació es fa amb diversos operadors econòmics, la selecció d’aquell al qual s’han d’efectuar aquestes adquisicions es porta a terme sobre la base dels criteris objectius que s’han fixat en el plec.

Els òrgans de contractació han de vetllar perquè l’estructura de l’associació i, en particular, la durada i el valor de les fases reflecteixin el grau d’innovació de la solució proposada i la seqüència de les activitats de recerca i d’innovació necessàries per desenvolupar una solució innovadora encara no disponible al mercat. El valor estimat dels subministraments, serveis o obres no ha de ser desproporcionat respecte a la inversió necessària per desenvolupar-los.

Són concursos de projectes els procediments encaminats a l’obtenció de plans o projectes, principalment en els camps de l’arquitectura, l’urbanisme, l’enginyeria i el processament de dades, a través d’una selecció, amb concessió de premis o sense. Després de la licitació corresponent, la tria s’encomana a un jurat, designat de conformitat amb el que estableixen les bases del concurs i integrat, entre altres membres, per professionals externs i titulats en la matèria del concurs i de trajectòria acreditada. Les normes relatives a l’organització d’un concurs de projectes, inclosa la composició del jurat, es posen a disposició dels que estan interessats a prendre-hi part.

El concurs pot constar de dos fases: en la primera l’òrgan de contractació selecciona els participants d’entre els candidats que han presentat una sol·licitud de participació, mitjançant l’aplicació dels criteris objectius, clars i no discriminatoris que han de figurar en les bases del concurs i en l’anunci de licitació. En la segona, l’òrgan de contractació convida simultàniament els candidats triats perquè li presentin, en el termini que es fixa, les seves propostes de projectes, en base a una memòria o programa de necessitats i especificacions que haurà estat lliurat per l’òrgan de contractació. Per a aquesta segona fase es pot preveure un primer tràmit de presentació d’una idea concisa i un segon del projecte sencer, que haurà de preveure com a mínim les especificacions i necessitats fixades en la memòria o programa lliurat per l’òrgan de contractació. Quan el nombre de participants en la segona fase del concurs de projectes es limita, no pot ser inferior a tres per garantir la competència efectiva.

Finalitzat el termini de presentació de les propostes de projectes, es constitueix el jurat.

El jurat fa constar en un informe, signat pels seus membres, la classificació dels projectes, tenint en compte els mèrits de cada proposta i els criteris de valoració dels plecs, juntament amb les seves observacions i qualsevol aspecte que requereixi aclariment. Aquest informe s’ha de traslladar a l’òrgan de contractació, que adjudica el contracte en el termini previst en les normes d’organització del concurs. El jurat, de manera excepcional i motivada, pot declarar desert el concurs de projectes.

Els efectes dels contractes públics es regeixen per aquesta Llei i les disposicions que la desenvolupin i pels plecs de clàusules administratives i de prescripcions tècniques, generals i particulars, o un document descriptiu que substitueixi aquests plecs.

Els contractes s’han de complir d’acord amb les seves clàusules, sense perjudici de les prerrogatives establertes per la legislació en favor dels poders adjudicadors.

El contractista està obligat a complir les condicions i els terminis fixats per a l’execució del contracte i a respectar els compromisos assumits en matèria ambiental i social, tant pel que fa a les obres i als serveis com al lliurament dels productes en el cas dels subministraments. En el cas d’execució parcial o defectuosa o si l’execució del contracte es demora per causes imputables a l’adjudicatari, el poder adjudicador pot optar indistintament per la resolució del contracte, amb pèrdua de la garantia, o per la imposició de les penalitzacions previstes en el contracte o en els plecs de clàusules administratives.

La constitució en mora del contractista no requereix interpel·lació o intimació prèvia.

L’execució del contracte s’efectua a risc i ventura del contractista, que d’aquesta manera no té dret a indemnització per causa de pèrdues, avaries o perjudicis ocasionats, llevat, per al contracte d’obres, dels casos de força major degudament acreditats. Es consideren casos de força major els incendis causats per l’electricitat atmosfèrica i els fenòmens naturals d’efectes catastròfics com ara els terratrèmols, les inundacions i altres de similars, i altres situacions extraordinàries, imprevisibles i inevitables, alienes a la voluntat del contractista.

En el cas del contracte d’obres, durant la realització de les obres s’ha de portar un llibre d’ordres que ressenyi l’execució del contracte, així com les incidències i les modificacions que es produeixin. Es regula reglamentàriament.

El contractista ha d’indemnitzar per tots els danys i perjudicis que es causin a tercers com a conseqüència de les operacions que requereixen l’execució del contracte. Quan aquests danys i perjudicis han estat ocasionats com a conseqüència immediata i directa d’una ordre del poder adjudicador, aquest darrer n’és el responsable dintre dels límits assenyalats en les lleis.

Els litigis relatius a l’execució de tots els contractes regulats per la Llei, incloses les concessions d’obres i serveis, queden sotmesos a la jurisdicció dels tribunals andorrans. Quan està previst en els plecs de clàusules administratives particulars, en els contractes es pot optar per l’arbitratge com a sistema de resolució de litigis.

Els contractes administratius es poden modificar sense iniciar un nou expedient de contractació, en els casos següents:

També es poden modificar els contractes administratius sense iniciar un nou expedient de contractació i sense complir les condicions establertes en l’apartat 1 si la modificació és inferior al 10% del valor inicial del contracte, en els contractes de serveis i subministraments, i al 15%, en els d’obres.

Les modificacions del contracte són objecte de formalització i es publiquen al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra quan el seu import és superior a l’import dels contractes menors.

Si la modificació afecta el règim financer del contracte, el poder adjudicador ha de compensar el contractista per tal de mantenir l’equilibri econòmic establert en el contracte i ha de permetre la continuïtat de l’execució del contracte.

Les modificacions no substancials que produeixin un augment, una reducció o una supressió de les prestacions previstes i que hagin estat introduïdes durant l’execució del contracte per decisió del poder adjudicador són obligatòries per al contractista, sense que tingui cap dret, en cas de supressió o reducció de les prestacions previstes, a reclamar indemnització.

Es consideren substancials les modificacions que alteren la naturalesa global del contracte. En particular, les que suposen un increment de les unitats d’obra de més del 50%, l’alteració de l’equilibri econòmic del contracte en favor del contractista, l’ampliació de l’àmbit del contracte, la introducció de noves condicions que poden haver modificat el resultat del procés de selecció inicial i la substitució del contractista, llevat del que disposa l’apartat 1.e).

En els supòsits previstos de modificacions substancials, cal iniciar un nou procediment de contractació.

Són causes de resolució del contracte:

La resolució del contracte és competència del Govern, dels òrgans competents dels comuns, del consell d’administració de l’entitat parapública, del consell d’administració de l’empresa pública o del patronat de la fundació pública, segons els casos, i, de manera anàloga al que estableix l’article 8, a proposta de l’òrgan de contractació. L’adjudicatari pot instar la resolució del contracte emparant-se en el que disposa l’apartat anterior.

Fins que no es formalitza un nou contracte, el contractista queda obligat, d’acord amb l’òrgan de contractació, a adoptar les mesures necessàries per raons de seguretat o per evitar pertorbacions greus en el servei públic o la ruïna de les obres fetes. En els casos d’impossibilitat o inacció del contractista, el poder adjudicador ha d’intervenir.

Després de la resolució d’un contracte, es liquida i es paga a l’adjudicatari, si escau. En el cas previst en l’apartat anterior, les parts acorden la remuneració que correspongui.

Si la resolució es produeix de mutu acord, les parts estipulen entre elles els drets i deures econòmics de cada part.

Si el contracte es resol a iniciativa o per culpa del contractista, li és confiscada la garantia i ha d’indemnitzar el poder adjudicador pels danys i perjudicis causats.

La resolució a iniciativa o per incompliment del poder adjudicador dona dret al contractista a ser indemnitzat pels danys i perjudicis soferts.

En el cas que concorrin diverses causes, amb efectes econòmics diferents, es prioritza la que hagi aparegut en primer lloc.

Cessió dels contractes

Subcontractació

La recepció o conformitat és un acte formal i positiu que constata que el contractista ha efectuat, d’acord amb els termes del contracte i de manera satisfactòria per al poder adjudicador, la totalitat de la prestació pactada.

El termini per a aquesta recepció és d’un mes a partir de l’entrega o realització de l’objecte del contracte, o bé el termini que es fixa en el plec de clàusules administratives particulars. En els contractes d’obres s’estableix una recepció provisional i una de definitiva, que es regulen en la secció corresponent de la Llei.

A l’acte de recepció dels contractes d’obres i de concessions d’obres hi assisteixen un representant de l’entitat contractant, un de la direcció facultativa i un de l’empresa adjudicatària. A més hi poden assistir, a criteri de l’òrgan de control intern, un representant de la Intervenció General o de l’òrgan interventor del comú. Pel que fa a la resta de contractes, l’acte de recepció o conformitat es formalitza en una acta que signen un representant de l’entitat contractant i un representant de l’empresa adjudicatària.

Els contractes estableixen un termini de garantia, que compta a partir de la data de recepció. Transcorregut aquest termini, o el que es fixa en la Llei o en una altra norma aplicable, sense que el poder adjudicador hagi formulat objeccions, la responsabilitat del contractista queda extingida, llevat de la responsabilitat per vicis ocults. Aquest termini no s’exigeix quan per la naturalesa o les característiques del contracte no resulta necessari i així s’ha fet constar en els plecs.

Excepte el que es fixa per als contractes d’obres, en un termini de trenta dies a partir de la recepció el poder adjudicador ha d’acordar la liquidació del saldo resultant. Aquest saldo es paga en un termini de trenta dies a partir de la presentació de la factura corresponent per part del contractista. En el cas de demora de l’Administració en el pagament, s’aplica l’interès previst en la Llei 22/2013, del 28 de novembre, en què s’estableixen mesures contra la morositat.

Reglamentàriament, i en paral·lel a la introducció de la contractació electrònica, s’han de regular la factura electrònica i el registre de factures electròniques.

Els contractes a què es refereix aquesta Llei la durada dels quals és superior a un any poden ser objecte de revisió del preu establert, un cop transcorregut el primer període anual d’execució.

Els preus es poden revisar també atenent variacions dels costos dels contractistes que siguin imprevistes i sobrevingudes i que afectin l’equilibri econòmic del contracte.

Les fórmules o els sistemes de revisió de preus es fixen en el plec de clàusules administratives. Això no obstant, el Govern i els comuns poden aprovar fórmules o sistemes tipus aplicables a les diverses classes de contractes de l’Administració respectiva i de les entitats parapúbliques o de dret públic que en depenguin.

En el cas de demora del contractista, i sens perjudici de les penalitzacions que se li poden imposar, no s’aplica la revisió de preus pels períodes de retard.

En el procediment de contractació no és procedent l’exigència d’una garantia provisional llevat que l’òrgan de contractació, per motius d’interès públic, ho consideri necessari i ho justifiqui en l’expedient. En aquest darrer cas, si el poder adjudicador ha establert un tipus de licitació o estimació base del contracte, l’import de la garantia provisional és del 2% d’aquesta estimació. En la resta de casos, l’òrgan de contractació en determina l’import, sense excedir el 2% del pressupost estimat del contracte.

La garantia provisional és retornada immediatament després de l’adjudicació definitiva del contracte, excepte la de l’adjudicatari, que és retinguda fins a la formalització del contracte. En el cas de l’adjudicatari, es pot aplicar el seu import a la garantia definitiva.

Els adjudicataris dels contractes estan obligats a constituir una garantia definitiva del 5% de l’import de l’adjudicació. La garantia s’ha de constituir com a més tardar al moment de formalitzar el contracte, llevat que en el plec de clàusules administratives s’admeti que, a demanda de l’adjudicatari, es constitueixi retenint el seu import del pagament inicial al contractista.

En els termes previstos en el plec de clàusules administratives, l’import de la garantia definitiva es pot augmentar per acord de l’òrgan de contractació, si les característiques del contracte així ho aconsellen. En cap cas no pot superar el 10% de l’import de l’adjudicació.

La garantia definitiva és afectada primordialment a la responsabilitat que es derivi del contracte i, per fer-la efectiva, el poder adjudicador té preferència sobre qualsevol altre creditor, sigui quina sigui la naturalesa d’aquest creditor i el títol en què es fonamenti la seva pretensió.

En el cas que l’adjudicatari, per causes imputables a la seva voluntat, no formalitzi el contracte, el poder adjudicador es pot quedar la garantia definitiva per atendre els danys i perjudicis soferts. En el cas que l’adjudicatari no hagi constituït la garantia definitiva, l’òrgan de contractació li n’ha de reclamar l’import.

Un cop aprovades la recepció i la liquidació definitives, l’import de la garantia es retorna o, si escau, es cancel·la l’aval, dins del termini d’un mes.

Tota la informació que es publica al perfil del contractant, inclòs l’anunci de licitació i tots els documents que integren l’expedient de contractació, es difon per mitjans electrònics.

En la tramitació dels procediments d’adjudicació de contractes públics, qualsevol comunicació o notificació del contractant als licitadors s’ha de fer en format electrònic. També es fan en aquest format les comunicacions o notificacions adreçades als contractistes durant l’execució del contracte. Els terminis que es poden fixar es computen des de la data de l’enviament de la comunicació o notificació.

Els operadors econòmics que liciten en un contracte públic s’han de relacionar amb el contractant per mitjans electrònics.

Quan s’utilitza la contractació electrònica, l’obertura de les ofertes es duu a terme mitjançant un procediment telemàtic que garanteix la difusió de la informació de totes les ofertes a tots els concursants, de manera transparent, immediata i en igualtat de condicions.

Els contractants han de fer servir els mecanismes previstos per a l’administració electrònica en el Codi de l’Administració.

L’ús de mitjans electrònics, informàtics i telemàtics en els procediments que preveu la Llei s’ha d’ajustar a les normes següents:

Les eines de recepció electrònica de les ofertes, de les sol·licituds de participació i de tota la documentació que s’ha de presentar davant l’òrgan de contractació han de:

En la tramitació dels procediments d’adjudicació de contractes públics pot utilitzar-se la comunicació oral per a comunicacions diferents de les relatives als elements essencials d’un procediment de contractació, sempre que el contingut de la comunicació oral estigui prou documentat.

Excepcionalment, els òrgans de contractació poden acceptar mitjans diferents dels electrònics per presentar ofertes i sol·licituds de participació quan, per raons tècniques derivades del caràcter especialitzat de la contractació, l’ús de mitjans electrònics requereixi eines, dispositius o formats d’arxiu específics que no estan en general disponibles o no accepten els programes generalment disponibles, o bé quan determinats elements de les ofertes no es puguin presentar en format electrònic.

Els òrgans de contractació tampoc no estan obligats a exigir mitjans electrònics en el procés de presentació d’ofertes quan l’ús de mitjans no electrònics és necessari, bé per una violació de la seguretat dels mitjans electrònics esmentats o bé per protegir informació especialment delicada que requereixi un nivell tan alt de protecció que no es pot garantir adequadament utilitzant els dispositius i les eines electrònics de què disposen en general els operadors econòmics.

Un o diversos òrgans de contractació del sector públic poden efectuar acords marc amb una o diverses empreses per tal de fixar les condicions a què s’han d’ajustar els contractes que pretenguin adjudicar durant un període determinat, en particular pel que fa als preus i, si escau, a les quantitats previstes, sempre que el recurs a aquests instruments no s’efectuï de manera abusiva o de manera que la competència es vegi obstaculitzada, restringida o falsejada.

La durada d’aquests acords no pot excedir els quatre anys.

Per formalitzar aquests acords s’han de seguir les normes de la Llei relatives a la preparació i l’adjudicació de contractes públics.

La possibilitat de formalitzar contractes segons un acord marc s’ha de publicar en el perfil del contractant i en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Només les empreses que han signat l’acord marc poden concórrer als contractes que se subscriuen sobre la base d’aquest acord. Reglamentàriament es determina el procediment d’adjudicació.

Els òrgans de contractació poden articular sistemes dinàmics d’adquisició d’obres, serveis i subministraments d’ús corrent amb característiques, generalment disponibles al mercat, que satisfacin les seves necessitats, sempre que el recurs a aquest sistema no s’efectuï de manera que la competència es vegi obstaculitzada, restringida o falsejada.

El sistema dinàmic d’adquisició és un procés totalment electrònic, amb una durada limitada i determinada en els plecs de clàusules administratives, i ha d’estar obert durant tot el període de vigència a qualsevol empresa interessada que compleixi els criteris de selecció. Pot dividir-se en categories d’obres, serveis i subministraments, definides objectivament.