LegalizeLlei 14/2022, del 12 de maig, de contractació pública
Per contractar en el marc d’un sistema dinàmic d’adquisició s’han de seguir les normes del procediment restringit. S’admeten en el sistema tots els candidats que compleixen els criteris de selecció, sense que se’n pugui limitar el nombre. Durant tot el període de vigència del sistema dinàmic d’adquisició, qualsevol empresari interessat pot sol·licitar participar-hi, i s’ha d’examinar si compleix els criteris de selecció.
Per adjudicar contractes en el marc d’aquest sistema, l’òrgan de contractació ha de publicar una convocatòria de licitació que precisi que es tracta d’un sistema dinàmic d’adquisició, i ha d’indicar en els plecs la naturalesa i la quantitat estimada de les compres i la divisió en categories d’obres, serveis i subministraments, si escau. A més, els plecs han de contenir tota la informació tècnica sobre el funcionament del sistema. Durant tota la vigència, els plecs són d’accés lliure, directe i complet per als candidats admesos.
L’òrgan de contractació demana a tots els candidats admesos que presentin una oferta per a cada contractació específica que es dugui a terme en el marc d’un sistema dinàmic d’adquisició. El contracte s’adjudica al licitador que presenta la millor oferta, d’acord amb els criteris d’adjudicació establerts en la convocatòria.
Als operadors econòmics que participen en un sistema dinàmic d’adquisició no se’ls pot cobrar cap despesa.
Article 67. Centrals de contractació i contractació conjunta esporàdica
Les entitats del sector públic poden centralitzar la contractació d’obres, serveis i subministraments, atribuint-la a serveis especialitzats.
Les centrals de contractació actuen adquirint subministraments i serveis per a altres ens del sector públic, o adjudicant contractes o constituint acords marc i sistemes dinàmics d’adquisició per a la realització d’obres, subministraments o serveis destinats als mateixos ens.
Les centrals de contractació s’han de subjectar a les disposicions de la Llei en l’adjudicació dels contractes, els acords marc i els sistemes dinàmics d’adquisició que subscriuen.
Per als contractes de l’Administració general i les entitats dependents, el titular del ministeri encarregat de les finances pot declarar la contractació centralitzada de les obres, els serveis i els subministraments que es contracten de forma general i amb característiques essencialment homogènies, i ha de fixar les condicions en què es produeix el procés de centralització. En el cas dels comuns, els quarts i les entitats dependents, aquesta funció correspon a l’òrgan competent.
En el cas que concorrin circumstàncies extraordinàries que determinen una situació d’emergència, d’acord amb la legislació vigent, el Govern pot acordar, amb consulta prèvia amb els comuns, la centralització de les contractacions convingudes per les entitats del sector públic necessàries per fer front a la situació. El Govern ha de declarar formalment l’inici i el final de la situació d’emergència durant la qual és vigent aquesta mesura.
Dos o més poders adjudicadors poden acordar mitjançant conveni la contractació conjunta esporàdica, en un únic contracte, per a la realització conjunta de determinades contractacions específiques, d’acord amb els termes següents, que cal desenvolupar reglamentàriament:
Quan un procediment de contractació es desenvolupa íntegrament de manera conjunta en nom i per compte de tots els poders adjudicadors interessats, aquests poders tenen la responsabilitat conjunta de l’acompliment de les seves obligacions en virtut d’aquesta Llei. Això s’aplica també en els casos en què un sol poder adjudicador administri el procediment, per compte propi i per compte dels altres poders adjudicadors interessats.
Quan un procediment de contractació no es desenvolupa íntegrament en nom i per compte dels poders adjudicadors interessats, aquests poders només tenen la responsabilitat conjunta per les parts que s’hagin dut a terme conjuntament. Cada poder adjudicador és l’únic responsable del compliment de les seves obligacions derivades d’aquesta Llei pel que fa a les parts que dugui a terme per compte i nom propis.
Article 68. Contractació transnacional
Els poders adjudicadors andorrans poden adjudicar conjuntament amb poders adjudicadors d’altres estats un contracte públic, subscriure un acord marc o administrar un sistema dinàmic d’adquisició o una central de compres.
El Govern pot impulsar la participació en centrals de compres transnacionals quan una situació excepcional aconselli unir recursos amb altres estats per garantir els serveis, els subministraments o les obres necessaris.
Les parts han de formalitzar un acord que estableixi les seves responsabilitats i les normes nacionals aplicables i l’organització interna del procediment de contractació, així com el sistema de solució de conflictes, que llevat que es digui el contrari és a través de l’arbitratge internacional.
En el cas que per licitar s’hagi constituït una entitat conjunta dotada de personalitat jurídica, la determinació de la normativa nacional aplicable es fa per acord de la mateixa entitat.
Títol III. Tipus de contractes
Article 69. Aspectes específics dels contractes del sector públic
Les disposicions d’aquest títol regulen les especificitats dels contractes d’obres, de concessió d’obres, de concessió de serveis, de subministraments i de serveis, així com els contractes d’entitats que no tenen la condició d’administracions públiques. Complementen la resta de disposicions de la Llei, que estableixen els aspectes comuns.
Article 70. Contractes mixtos
S’entén per contracte mixt aquell que contingui prestacions corresponents a un altre o altres d’una classe diferent. Només es poden fusionar prestacions corresponents a diferents contractes en un contracte mixt quan aquestes prestacions estiguin vinculades directament entre si i mantinguin relacions de complementarietat que n’exigeixin la consideració i el tractament com una unitat funcional dirigida a la satisfacció d’una necessitat determinada o a la consecució d’un fi institucional propi de l’entitat contractant.
El règim jurídic de la preparació i adjudicació dels contractes mixtos es determina de conformitat amb el que estableix aquest article. Les clàusules administratives previstes en l’article 25, en detallen el règim jurídic aplicable als seus efectes, compliment i extinció, tenint en compte les normes aplicables a les diferents prestacions que s’hi inclouen.
Per determinar les normes que regeixen l’adjudicació dels contractes mixtos l’objecte dels quals contingui prestacions de diversos contractes que regula la Llei, cal atenir-se a les regles següents:
Quan un contracte mixt comprengui prestacions pròpies de dos o més contractes d’obres, subministraments o serveis, cal atenir-se al caràcter de la prestació principal.
En el cas dels contractes mixtos compostos en part per serveis i en part per subministraments, l’objecte principal es determina en funció de quin sigui el més alt dels valors estimats dels respectius serveis o subministraments.
Quan el contracte mixt contingui prestacions dels contractes d’obres, subministraments o serveis, d’una banda, i contractes de concessions d’obra o concessions de serveis, de l’altra, s’ha d’actuar de la manera següent:
Si les diferents prestacions no són separables, cal atenir-se al caràcter de la prestació principal.
ii) Si les diferents prestacions són separables i es decideix adjudicar un contracte únic, s’apliquen les normes relatives als contractes d’obres, subministraments o serveis quan el valor estimat de les prestacions corresponents a aquests contractes superi les quanties que estableix l’article 30. Si passa altrament, s’apliquen les normes relatives als contractes de concessió d’obres i concessió de serveis.
Quan el contracte mixt prevegi prestacions de contractes regulats en la Llei amb prestacions d’altres contractes diferents dels que s’hi regulen, per determinar les normes aplicables a la seva adjudicació cal atenir-se a les regles següents:
Si les diferents prestacions no són separables, cal atenir-se al caràcter de la prestació principal.
Si les prestacions són separables i es decideix subscriure un únic contracte, s’aplica el que disposa la Llei.
No obstant el que estableix l’apartat 1, en els casos en què un element del contracte mixt sigui una obra i aquesta superi els 40.000 euros, s’ha d’elaborar un projecte i tramitar-se de conformitat amb els articles 72 i següents.
En el supòsit que el contracte mixt contingui elements d’una concessió d’obres o d’una concessió de serveis, s’ha d’acompanyar de l’estudi de viabilitat corresponent i, si s’escau, de l’avantprojecte de construcció i explotació de les obres.
Capítol primer. Contracte d’obres
Article 71. Objecte del contracte
Són contractes d’obres els que tenen per objecte:
L’execució de moviment de terres, d’estructures de contenció de terres, el tractament de talussos i la consolidació de terrenys.
La construcció de ponts, viaductes, túnels, obres hidràuliques i altres grans estructures, monuments, edificacions de tota mena i qualsevol realització anàloga d’enginyeria civil.
La realització d’infraestructures de transport i de serveis, i instal·lacions elèctriques, mecàniques, hidrològiques, de telecomunicacions i altres d’anàlogues.
La reforma, la reparació, l’enderroc, la reposició o la conservació de les obres assenyalades en les lletres a), b) i c).
Els poders adjudicadors poden aportar, totalment o parcialment, els materials, les instal·lacions o altres mitjans destinats a l’execució de les obres, si així es preveu en els plecs.
Article 72. Projecte d’obres
L’adjudicació d’un contracte d’obres requereix la prèvia elaboració, supervisió i aprovació del projecte corresponent, que ha de definir amb precisió l’objecte del contracte. L’aprovació del projecte correspon a l’òrgan de contractació llevat que aquesta competència estigui específicament atribuïda a un altre òrgan. En el supòsit d’adjudicació conjunta de projecte i obra, l’execució d’aquesta obra queda condicionada a la supervisió, l’aprovació i el replanteig del projecte per part de l’òrgan de contractació.
A efectes de l’elaboració dels projectes, les obres es classifiquen en els grups següents:
Obres de primer establiment, reforma, restauració, rehabilitació o gran reparació.
Obres de reparació simple.
Obres de conservació i manteniment.
Obres de demolició.
Són obres de primer establiment les que donen lloc a la creació d’un bé immoble. El concepte general de reforma abasta el conjunt d’obres d’ampliació, millora, modernització, adaptació, adequació o reforç d’un bé immoble ja existent. La restauració suposa reparar una construcció conservant-ne l’estètica, respectant-ne el valor històric i mantenint-ne la funcionalitat. La rehabilitació implica, a més, dotar l’immoble d’una nova funcionalitat, compatible amb els seus elements i valors originals.
Es consideren obres de reparació les necessàries per esmenar un deteriorament produït en un bé immoble per causes fortuïtes o accidentals. Quan afecten de manera fonamental l’estructura resistent, tenen la qualificació de gran reparació i, en cas contrari, de reparació simple. Si el deteriorament es produeix per l’ús natural del bé, les obres necessàries per esmenar-lo tenen el caràcter de conservació. Les obres de manteniment tenen el mateix caràcter que les de conservació.
Són obres de demolició les que tenen per objecte l’enderroc o la destrucció d’un bé immoble.
Article 73. Abast del projecte
Com a norma general, els projectes s’han de referir a obres completes, és a dir, susceptibles de satisfer totalment l’ús general o el servei públic que les motiva, i han de comprendre tots i cadascun dels elements necessaris per a la utilització de l’obra i han d’estar definits, quan escaigui segons l’article 27, per lots adequats als professionals classificats.
Com a excepció, es poden elaborar els projectes separats corresponents en els supòsits d’obres amb parts ben diferenciades. Nogensmenys, l’elaboració de projectes separats no pot respondre al propòsit de disminuir l’import de la contractació per tal d’eludir les normes aplicables.
Article 74. Contingut del projecte
Els projectes que es refereixen a obres de primer establiment, reforma o gran reparació i, en especial, les esmentades a l’article 71.1, lletres a), b) i c), han de contenir, almenys:
Una memòria en què es descrigui l’objecte de les obres, que ha de recollir els antecedents i la situació prèvia a les obres, les necessitats a satisfer i la justificació de la solució adoptada, i es detallin els factors de tot tipus, especialment el cost del cicle de vida, que cal tenir en compte.
Els plànols de conjunt i de detall necessaris perquè l’obra quedi perfectament definida, així com els que delimitin l’ocupació de terrenys i la restitució de servituds i altres drets, si s’escau, i els serveis afectats per l’execució.
El plec de prescripcions tècniques particulars, on s’ha de fer la descripció de les obres i se n’ha de regular l’execució, amb expressió de la forma en què aquesta es portarà a terme, les obligacions de tipus tècnic que corresponguin al contractista,333 i la manera com es portarà a terme el mesurament de les unitats executades i el control de qualitat dels materials utilitzats i del procés d’execució.
Un pressupost determinat, definit pels lots a adjudicar quan escaigui, que ha d’expressar necessàriament els preus unitaris i els descompostos, els estats de cubicacions i mesuraments i els detalls precisos per valorar-los. El Govern i els comuns poden aprovar anualment un quadre de preus unitaris.
Un programa de desenvolupament dels treballs o pla d’obra de caràcter indicatiu, amb previsió, si s’escau, del temps i cost.
Les referències de tot tipus en què es fonamenta el replantejament de l’obra.
L’estudi de seguretat i salut en el treball o, si s’escau, l’estudi bàsic de seguretat i salut, en els termes que preveuen les normes de seguretat i salut en les obres.
Un estudi geotècnic dels terrenys sobre els quals s’executarà, així com els informes i estudis previs necessaris per a la millor determinació de l’objecte del contracte.
Tota la documentació que estigui prevista en normes de caràcter legal o reglamentari.
Per a les obres per un import superior a 300.000 euros, cal, a més:
Un programa de desenvolupament dels treballs en temps i cost òptims.
En cas que les obres hagin de ser objecte d’explotació retribuïda, els estudis econòmics i administratius oportuns respecte al règim d’utilització i les tarifes aplicables.
Quan l’elaboració del projecte hagi estat contractada íntegrament pel poder adjudicador, l’autor o els autors incorren en responsabilitat en els termes que estableix la Llei. En el cas que la prestació es dugui a terme en col·laboració amb el poder adjudicador i sota la seva supervisió, la responsabilitat es limita a l’àmbit de la col·laboració.
Article 75. Contractació conjunta de l’elaboració del projecte i execució de les obres
La contractació conjunta de l’elaboració del projecte i l’execució de les obres corresponents només es pot efectuar en els supòsits següents:
Quan motius d’ordre tècnic obliguen necessàriament a vincular l’empresari als estudis de les obres. Aquests motius han d’estar lligats a la destinació o a les tècniques d’execució de l’obra.
Quan es tracta d’obres d’una dimensió excepcional o amb dificultats tècniques singulars que requereixen solucions aportades amb mitjans i capacitat tècnica pròpies de les empreses.
En l’expedient, cal justificar degudament la concurrència.
L’entitat contractant pot limitar-se a redactar el plec de prescripcions tècniques a les quals el projecte s’ha de subjectar o bé redactar un avantprojecte o document similar.
El contractista presenta el projecte a l’òrgan de contractació perquè el supervisi i l’aprovi. Si s’observen defectes o referències de preus inadequats en el projecte rebut, se’n requereix l’esmena al contractista i no es pot iniciar l’execució de l’obra fins que es procedeix a una nova supervisió, aprovació i replanteig del projecte.
En el cas que l’òrgan de contractació renunciï a l’execució de l’obra o no es produeixi un pronunciament en un termini de tres mesos, llevat que el plec de clàusules administratives n’estableixi un altre de més llarg, el contractista té dret al pagament del preu del projecte incrementat en el 5% com a compensació.
Article 76. Formes d’adjudicació
Els contractes d’obres s’adjudiquen mitjançant subhasta, concurs o contractació directa, d’acord amb el que estableix la Llei.
Es fan mitjançant concurs els contractes d’obres següents:
Els que no permeten la fixació prèvia d’un pressupost definitiu.
Els que es refereixen a obres els projectes o prescripcions tècniques de les quals no hagin pogut ser establerts prèviament pel poder adjudicador i els avantprojectes de les quals hagin de presentar els licitadors.
Els relatius a obres de tecnologia especialment avançada o a obres l’execució de les quals sigui particularment complexa.
I, en tot cas, els de quantia superior o igual a 180.000 euros.
Article 77. Replantejament de l’obra
Un cop formalitzat el contracte, s’efectua la comprovació del replantejament de l’obra, prèviament realitzat pel contractista adjudicatari, que té la finalitat de verificar-ne la realitat geomètrica, i la disponibilitat dels terrenys necessària per a la seva execució normal i la de tots els elements que figuren en el projecte aprovat.
El replantejament s’ha de reflectir en una acta que reculli les observacions pertinents i que signen l’òrgan contractant i el contractista.
Article 78. Execució de les obres i responsabilitat del contractista
Les obres s’executen amb estricta subjecció a les estipulacions contingudes en el plec de clàusules administratives particulars i al projecte que serveix de base al contracte i conforme a les instruccions tècniques que la direcció facultativa de les obres trasllada al contractista.
Durant el desenvolupament de les obres i fins que es compleix el termini de garantia, el contractista és responsable de tots els defectes que es puguin advertir en la construcció.
Article 79. Qualificació de l’execució de les obres
La qualitat d’execució de les obres és objecte de qualificació als efectes de futures contractacions i de declaració, si escau, de responsabilitat del contractista.
La qualificació es fa tenint en compte les circumstàncies següents:
Dates de començament i acabament, en relació amb les previstes, ritme d’execució i interrupcions produïdes.
Qualitat i quantitat dels materials emprats, referides a les especificacions en el contracte, i forma d’execució dels treballs. Especialment s’ha de tenir en compte el resultat dels controls de qualitat de les anàlisis, si s’han refusat materials o si s’han observat vicis de construcció que hagin obligat a aplicar penalitzacions o a efectuar demolicions i reconstruccions subsegüents.
Altres circumstàncies anàlogues que puguin influir en la qualificació i es consignin a aquest efecte en el projecte i en el plec de clàusules administratives general o en el particular de l’obra de què es tracti.
La qualitat de l’execució es qualifica, segons els casos, com a molt bona, bona o defectuosa. El projecte o els plecs de clàusules administratives han de contenir bases objectives i coeficients per efectuar la qualificació.
La qualificació correspon a la direcció facultativa del poder adjudicador. Nogensmenys, les qualificacions molt bona i defectuosa han de ser aprovades per l’òrgan de contractació, després de l’audiència, en el segon cas, del contractista afectat, que pot interposar els recursos pertinents contra la resolució de l’òrgan contractant. Als efectes de l’aplicació de l’article 13.1.h), per part de totes les entitats del sector públic, la qualificació de defectuosa ha de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Si abans de finalitzar els terminis a què es refereix l’article 82 apareixen vicis ocults no apreciats en la qualificació, aquesta valoració es modifica segons escaigui.
Article 80. Certificats
A efectes del pagament, els certificats s’expedeixen mensualment, en els primers deu dies del mes següent al mes que correspongui, i inclouen l’obra executada d’acord amb el projecte durant aquest període de temps. Els abonaments corresponents estan subjectes a les rectificacions i variacions que es produeixin en el mesurament final i no suposen de cap manera l’aprovació i la recepció de les obres que comprenen. Només es poden embargar per satisfer el pagament dels salaris dels treballadors del contractista i els deutes amb la Seguretat Social.
Quan la naturalesa de l’obra ho permet, es pot establir el sistema de retribució a preu fet. El sistema de retribució a preu fet pot, si escau, configurar-se com de preu tancat, amb l’efecte que el preu ofert per l’adjudicatari es manté invariable i no són abonables les modificacions del contracte que siguin necessàries per corregir errors o omissions patits en la redacció del projecte.
Article 81. Recepció de les obres
Quan les obres estan totalment executades, i de conformitat amb les prescripcions i els termes del contracte i de les modificacions que hagin pogut ser aprovades durant l’execució, la direcció facultativa emet el certificat final de l’obra.
Dintre del mes següent a la data del certificat final d’obra té lloc la recepció provisional de l’obra, a la qual assisteixen representants del poder adjudicador, de la direcció facultativa i de l’adjudicatari, i, de forma potestativa, un representant de l’òrgan de control intern del poder adjudicador.
Poden ser objecte de recepció separada, per decisió de l’òrgan contractant, les parts d’obra efectuades dins dels terminis establerts en el contracte.
En el moment de la recepció provisional, les obres són afectades a l’ús o el servei públic que els correspon, i a partir d’aquest moment el poder adjudicador és responsable de la gestió i la utilització que se’n faci, sense perjudici de la responsabilitat de l’adjudicatari per vicis ocults. Mitjançant conveni, el poder adjudicador pot transmetre aquesta responsabilitat a alguna entitat que gestioni o faci servir el servei públic objecte de les obres.
La recepció provisional de l’obra inicia el termini de garantia de les obres. El contracte estableix el termini de garantia, en funció de la naturalesa i la complexitat de l’obra. Llevat de casos excepcionals, el termini de garantia no pot ser inferior a un any. Durant el termini de garantia el poder adjudicador reté el 5% de l’import de l’obra, el qual pot ser substituït, a petició de l’adjudicatari, per un aval a primer requeriment, amb validesa indefinida, emès per una entitat bancària autoritzada a operar a Andorra.
Dintre del mes següent al final del termini de garantia té lloc la recepció definitiva de les obres, si aquests treballs es troben en bon estat. En cas contrari, l’òrgan de contractació ordena a l’adjudicatari la reparació dels defectes detectats i fixa en consonància un nou termini per a la recepció definitiva. A la recepció definitiva hi assisteixen representants del poder adjudicador, de la direcció facultativa i de l’adjudicatari, i, de forma potestativa, un representant de l’òrgan de control intern del poder adjudicador. A partir de la recepció definitiva el contractista queda exempt de responsabilitat per l’execució de les obres, llevat del cas d’aparició de vicis ocults.
La recepció definitiva dona lloc a la tramitació del pagament de la retenció de garantia, en les condicions i els terminis regulats en l’article 55.5.
Article 82. Responsabilitat per vicis ocults
Si l’obra, amb posterioritat a l’expiració del termini de garantia, s’arruïna o pateix deterioraments greus incompatibles amb la seva funció, per vicis ocults de la construcció, a causa d’incompliment del contracte per part del contractista, aquest últim ha de respondre dels danys i perjudicis que es produeixin o es manifestin. El termini, a comptar de la recepció de l’obra, és de deu anys per als defectes que en comprometen l’habitabilitat i la funcionalitat de l’obra així com per als defectes que afecten els fonaments, murs de càrrega, pilars, forjats, bigues o altres.
En el cas de defectes d’acabats i els que no comprometen l’habitabilitat i la funcionalitat de l’obra, el termini és de dos anys a comptar de la recepció de l’obra.
Les accions per exigir la responsabilitat prevista en l’apartat anterior per danys materials derivats dels vicis o defectes prescriuen en el termini de dos anys a comptar que es produeixen o es manifesten els dits danys, sense perjudici de les accions que poden subsistir per exigir responsabilitats per incompliment contractual.
Transcorreguts els terminis establerts en els apartats 1 i 2 sense que s’hagi manifestat cap dany o perjudici, queda totalment extingida qualsevol responsabilitat del contractista.
Article 83. Obres d’iniciativa privada
Les persones físiques o jurídiques, de nacionalitat andorrana o estrangera, interessades en l’execució d’obres de competència pública es poden constituir en associació administrativa i demanar a l’Administració la realització de les dites obres. S’han de comprometre a assumir-ne la part de cost que convenen amb l’Administració i a seguir els procediments de contractació establerts en la Llei.
La legitimació per promoure l’associació correspon als propietaris d’immobles compresos en l’àrea d’influència de les obres. Un cop constituïda l’associació, cap d’aquests propietaris no es pot excusar de pertànyer-hi.
Si l’Administració accepta la proposta de repartiment, entre els membres de l’associació, de la despesa assumida, s’efectua per conveni entre ells, si bé el pagament de les quantitats es determina de comú acord entre l’Administració i l’associació.
Capítol segon. Contracte de concessió d’obres
Article 84. Àmbit d’aplicació
Els contractes de concessió d’obres públiques tenen per objecte la realització per part del concessionari de les prestacions regulades en el capítol primer, relatiu al contracte d’obres. Per mitjà d’aquest contracte, un o més poders adjudicadors confien l’execució d’obres a un o més operadors econòmics i permeten explotar les obres objecte del contracte i percebre la tarifa d’ús i, en alguns casos, rebre a més un pagament del poder o dels poders adjudicadors.
Article 85. Actuacions preparatòries
Estudi de viabilitat
Amb caràcter previ a la decisió de construir i explotar en règim de concessió unes obres, l’òrgan de contractació de l’Administració concedent acorda l’elaboració d’un estudi de viabilitat dels treballs, sobre els punts següents:
Finalitat i justificació de les obres, així com definició de les seves característiques essencials.
ii) Justificació dels avantatges que aconsellen la utilització del contracte de concessió d’obres.
iii) Previsions sobre la demanda d’ús i la incidència econòmica i social de les obres en la seva àrea d’influència, i sobre la rendibilitat de la concessió.
iv) Valoració de les dades i els informes existents que facin referència al planejament sectorial, territorial o urbanístic.
Estudi d’impacte ambiental o anàlisi ambiental de les alternatives i les corresponents mesures correctores i protectores necessàries.
vi) Justificació de la solució escollida i, en particular, l’estudi de viabilitat econòmica.
vii) Riscos operatius i tecnològics en la construcció i l’explotació de les obres.
viii) Cost de la inversió que s’ha de fer, així com el sistema de finançament proposat.
ix) Estudi de seguretat i salut o, si escau, estudi bàsic de seguretat i salut.
El valor actual net de totes les inversions, els costos i els ingressos de concessionari.
xi) Existència de possibles ajudes públiques.
L’Administració concedent ha de sotmetre l’estudi de viabilitat a informació pública pel termini d’un mes, prorrogable per un termini idèntic d’acord amb la complexitat del mateix informe.
S’admet la iniciativa privada en l’elaboració d’estudis de viabilitat. En aquest cas, l’òrgan de contractació en decideix la tramitació.
Si de l’estudi en resulta l’atorgament de la concessió corresponent, al seu autor li corresponen cinc punts addicionals sobre cent als que obtingui d’acord amb les clàusules administratives particulars, i si no resulta adjudicatari té dret a recuperar les despeses efectuades, incrementades en un 5%.
L’Administració concedent pot acordar motivadament la substitució de l’estudi de viabilitat a què es refereixen els apartats anteriors per un estudi de viabilitat economicofinancera quan per la naturalesa i la finalitat de les obres o per la quantia de la inversió requerida consideri que aquest últim és suficient.
L’òrgan que correspongui de l’Administració concedent ha d’aprovar l’estudi de viabilitat o, si escau, adoptar la decisió de substitució esmentada en l’apartat anterior, i publicar aquestes decisions en el corresponent perfil del contractant.
Avantprojecte de construcció
En funció de la complexitat de les obres i del grau de definició de les seves característiques, l’Administració concedent, un cop aprovat l’estudi de viabilitat, pot acordar la redacció de l’avantprojecte, que pot incloure, d’acord amb la naturalesa de les obres, zones complementàries d’explotació comercial.
L’avantprojecte s’ha de sotmetre a informació pública pel termini d’un mes, prorrogable per un termini idèntic d’acord amb la seva complexitat, perquè es puguin formular totes les observacions que es considerin oportunes sobre la ubicació i les característiques de les obres, així com qualsevol altra circumstància referent a la seva declaració d’utilitat pública.
L’Administració concedent ha d’aprovar l’avantprojecte de les obres, considerant les al·legacions formulades i incorporant-hi les prescripcions de la declaració d’impacte ambiental, i ha d’instar el reconeixement concret de la utilitat pública d’aquestes obres als efectes que preveu la legislació d’expropiació forçosa.
Projecte de les obres i replantejament del projecte
En el cas que les obres siguin definides en totes les seves característiques per l’Administració concedent, es procedeix a la redacció, supervisió, aprovació i replanteig del corresponent projecte d’acord amb el que disposen els corresponents articles de la Llei, i al reconeixement de la utilitat pública de l’obra als efectes que preveu la legislació d’expropiació forçosa.
Si no hi hagués avantprojecte, el projecte es tramita d’acord amb els apartats b) i c) de l’apartat 2, sobre l’avantprojecte.
El concessionari respon dels danys derivats dels defectes del projecte quan, segons els termes de la concessió, li correspongui presentar-lo o hagi introduït millores en el proposat per l’Administració.
Plecs de clàusules administratives particulars
Els plecs de clàusules administratives particulars detallen tots els aspectes necessaris per al bon funcionament, inclòs l’econòmic, dels contractes de concessió d’obres. A més del que reglamentàriament s’estableixi, inclouen:
Característiques especials de la societat concessionària.
Objectius del rendiment assignats al concessionari. Indicadors de qualitat.
Sistema de retribució del concessionari, així com les causes i fórmules de revisió dels preus durant l’execució de l’obra i l’actualització dels costos durant l’explotació.
Quan l’adjudicatari s’hagi de subrogar com a ocupador, han d’incorporar la informació sobre les condicions contractuals dels treballadors als quals afecti la subrogació, inclòs el seu cost.
Abast i límits del principi del risc operacional, entès com el risc que assumeix el concessionari, en condicions normals de funcionament, en relació amb la recuperació de les inversions efectuades i els costos suportats.
Destinació de les obres i dels equipaments objecte del contracte quan s’acabi el contracte.
Article 86. Execució de les obres
Les obres es duen a terme d’acord amb el projecte aprovat per l’òrgan de contractació i en els terminis establerts en el plec de clàusules administratives particulars, i poden ser executades amb ajuda de l’Administració. L’execució de l’obra que correspon al concessionari pot ser contractada en tot o en part amb tercers.
L’ajuda de l’Administració en la construcció de les obres pot consistir en l’execució pel seu compte de part dels treballs o en el seu finançament parcial, tant durant l’execució com un cop acabats. El sistema d’ajuts públics ha de respectar en tot cas la transferència efectiva del risc operacional.
Correspon al concessionari el control de l’execució de les obres que contracta amb tercers, d’acord amb el pla que el concessionari elabora i resulta aprovat per l’òrgan de contractació, que en qualsevol moment pot demanar informació sobre les obres i fer les visites d’inspecció que estimi oportunes.
Les obres s’executen a risc i ventura del concessionari, que, a més, assumeix el risc operacional de la concessió.
Si la concurrència de força major implica més costos per al concessionari, s’ha d’ajustar el pla economicofinancer. Si la força major impedeix per complet la realització de les obres, el contracte es resol i l’òrgan de contractació ha d’abonar al concessionari l’import total de les executades i els altres costos que hagi assumit.
Article 87. Comprovació de les obres
A l’acabament de les obres, i a l’efecte del seguiment del correcte compliment del contracte per part del concessionari, l’Administració concedent ha d’aixecar una acta de comprovació. L’aixecament i el contingut de l’acta de comprovació s’han d’ajustar al que disposa el plec de clàusules administratives particulars.
L’aprovació de l’acta de comprovació de les obres per part de l’òrgan de l’Administració concedent porta implícita l’autorització per a l’obertura de les mateixes obres a l’ús públic, sense perjudici d’altres autoritzacions administratives que siguin necessàries.
Article 88. Drets i obligacions del concessionari
El concessionari té els drets següents:
El dret a explotar les obres i percebre la tarifa per ús prevista en el contracte durant el temps de la concessió com a contraprestació econòmica.
El dret al manteniment de l’equilibri econòmic de la concessió i que es restableixi, quan per causes sobrevingudes no imputables al concessionari la concessió sofreixi alguna modificació que posi en dubte la seva viabilitat econòmica, en els termes que reglamentàriament s’estableixin.
El dret a utilitzar els béns de domini públic de l’Administració concedent necessaris per a la construcció, la modificació, la conservació i l’explotació de les obres, amb l’autorització prèvia de l’Administració.
El dret a demanar de l’Administració la tramitació dels procediments d’expropiació forçosa, imposició de servituds i desnonament administratiu que siguin necessaris per a la construcció, la modificació i l’explotació de les obres. En tot cas, els béns i drets expropiats que quedin afectes a la concessió s’han d’incorporar al domini públic.
El dret a cedir la concessió i a hipotecar-la, amb l’autorització prèvia de l’òrgan de contractació.
La facultat de titularitzar els seus drets de crèdit, en els termes que preveu la Llei.
El dret a resoldre el contracte, si no és possible restablir l’equilibri econòmic de la concessió o l’execució del contracte esdevé impossible.
Qualsevol altre dret previst en les lleis o en els plecs de clàusules administratives i els documents del contracte de concessió.
Són obligacions generals del concessionari:
Executar les obres d’acord amb el que disposen les lleis, els plecs de la licitació i el contracte.
Explotar les obres, assumint el risc operacional de gestionar-les amb la continuïtat i en els termes establerts en el contracte.
Admetre la utilització de les obres per part de tot usuari, d’acord amb els termes previstos en el contracte o ordenats per l’Administració, i en tot cas respectar els principis d’igualtat, universalitat i no-discriminació, mitjançant l’abonament, si escau, de la tarifa corresponent.
Tenir cura del bon ordre i de la qualitat de les obres, i del seu ús.
Respondre en tot moment als requeriments d’informació de l’Administració i col·laborar amb les inspeccions que faci.
Indemnitzar pels danys que s’ocasionin a tercers per causa de l’execució de les obres o de la seva explotació, quan li siguin imputables.
Protegir el domini públic que quedi vinculat a la concessió; especialment, preservant-ne els valors ecològics i ambientals.
Totes les altres obligacions previstes en les lleis o en els plecs de la licitació i els documents del contracte de concessió.
La subrogació dels treballadors, quan així ho estableixin les normes laborals o convenis i ho reculli el plec de clàusules administratives particulars.
Els plecs de clàusules administratives generals estableixen un catàleg d’incompliments de les obligacions del concessionari que distingeix entre els de caràcter lleu i greu. També fixen les penalitzacions corresponents, que poden ser des de penalitzacions de caràcter econòmic fins a la intervenció o resolució de la concessió.
Ús de les obres
El concessionari ha de tenir cura de l’adequada aplicació de les normes sobre ús, policia i conservació de les obres, mitjançant el personal encarregat d’explotar-les.
El concessionari pot impedir l’ús de les obres als usuaris que no abonen la tarifa corresponent.
El concessionari ha de mantenir les obres de conformitat amb el que, en cada moment i segons el progrés de la ciència, disposa la normativa tècnica, mediambiental, d’accessibilitat i eliminació de barreres i de seguretat dels usuaris que sigui aplicable.
Article 89. Zones complementàries d’explotació comercial
Atenent la seva finalitat, les obres poden incloure altres zones o terrenys per a l’execució d’activitats complementàries, comercials o industrials que són necessàries o convenients per la utilitat que presten als usuaris de les obres i que són susceptibles d’un aprofitament econòmic diferenciat.
Les zones o els espais corresponents queden subjectes al principi d’unitat de gestió i control de l’Administració concedent i són explotats conjuntament amb les obres pel concessionari, directament o a través de tercers, d’acord amb el plec de la concessió.
Article 90. Prerrogatives i drets de l’Administració
L’Administració concedent té les prerrogatives i els drets següents en relació amb els contractes de concessió d’obres:
Interpretar els contractes i resoldre els dubtes que n’ofereixi el compliment.
Modificar unilateralment els contractes per raons d’interès públic degudament justificades.
Decidir el restabliment de l’equilibri econòmic de la concessió a favor de l’interès públic.
Acordar la resolució dels contractes en els casos i en les condicions establerts en la Llei. L’Administració ha d’indemnitzar el concessionari sempre que la resolució no sigui conseqüència d’un incompliment del concessionari d’alguna de les obligacions essencials del contracte.
Establir, si escau, les tarifes màximes per fer servir les obres.
Vigilar i controlar el compliment de les obligacions del concessionari.
Assumir l’explotació de les obres en els supòsits en què es produeixi la intervenció de la concessió.
Imposar al concessionari les penalitats pertinents a causa dels incompliments en què incorri.
Exercir les funcions de policia en l’ús i l’explotació de les obres en els termes que s’estableixin en la legislació sectorial específica.
Imposar amb caràcter temporal les condicions d’utilització de les obres que siguin necessàries per solucionar situacions excepcionals d’interès general, i abonar la indemnització que, si escau, sigui procedent.
Qualsevol altre dret o prerrogativa que puguin fixar les lleis o els plecs de la licitació i els documents del contracte de concessió.
El cobrament, si escau, d’un cànon.
L’òrgan de contractació pot acordar, quan l’interès públic ho exigeix i si concorren les circumstàncies previstes en la Llei, modificar o ampliar les obres, i revisar, si escau, el pla economicofinancer a l’objecte d’acomodar-lo a les noves circumstàncies i garantir l’equilibri econòmic.
Article 91. Intervenció de la concessió
L’òrgan de contractació, amb audiència prèvia al concessionari, pot acordar la intervenció de la concessió en els casos en què el concessionari no pot assumir, temporalment i amb greu dany social, l’explotació de l’obra per causes alienes a l’explotació, o incorre en un incompliment greu de les seves obligacions que posa en perill l’explotació. L’Administració concedeix un termini al concessionari perquè pugui corregir les deficiències causants de la intervenció. Transcorregut el termini, si el concessionari no les ha corregit, s’executa la intervenció.
Un cop efectuada la intervenció, l’explotació directa de l’obra pública i la percepció de la contraprestació establerta corresponen a l’òrgan de contractació, que pot utilitzar el mateix personal i material del concessionari. L’explotació de l’obra pública objecte de la intervenció s’efectua per compte i risc del concessionari, a qui es retorna en acabar el període de la intervenció, amb el saldo que resulta després de satisfer totes les despeses i deduir, si escau, l’import o quantia de les penalitzacions imposades.
La intervenció té caràcter temporal i la seva durada és la que determina l’òrgan de contractació sense que pugui excedir, incloses les possibles pròrrogues, tres anys. Transcorregut aquest termini, si el concessionari segueix sense poder atendre les seves obligacions, es resol la concessió.
L’òrgan de contractació acorda d’ofici o a petició del concessionari el cessament de la intervenció quan s’acredita la desaparició de les causes que l’hagin motivat i el concessionari justifica que està en condicions de prosseguir la normal explotació de l’obra.
Article 92. Finançament de les obres
Les obres objecte de concessió són finançades, totalment o parcialment, pel concessionari, que en tot cas assumeix el risc operacional i acudeix, si ho estima convenient, al mercat financer en el marc de la col·laboració publicoprivada.
Quan concorrin raons de rendibilitat econòmica o social, o exigències singulars derivades de la finalitat pública o interès general de les obres objecte de concessió, l’Administració pot aportar recursos públics per finançar-les tant durant l’execució com un cop acabades, en forma de subvencions, bestretes reintegrables i préstecs, subjectes o no al pagament d’interessos o aportacions no dineràries. Les obres objecte de concessió es poden finançar també amb recursos procedents d’altres administracions o entitats públiques nacionals o estrangeres o d’organitzacions internacionals.
El concessionari pot apel·lar al crèdit en el mercat de capitals, tant exterior com interior, mitjançant l’emissió de tota classe d’obligacions, bons o altres títols semblants admesos en dret. Comunica a l’òrgan de contractació cada emissió en el termini màxim d’un mes. El reemborsament no pot finalitzar en una data posterior a l’acabament de la concessió.
Es pot emetre valors que representen una participació en un o diversos drets de crèdit a favor del concessionari consistents en el dret al cobrament de les tarifes i els ingressos que pot obtenir per l’explotació dels elements comercials relacionats amb la concessió, així com els que corresponguin a les aportacions que, si escau, hagi de fer l’Administració. En el cas de cessió de les aportacions que hagi d’efectuar l’Administració, s’ha de notificar a l’òrgan de contractació.
La construcció i l’explotació, o només l’explotació, de les obres públiques objecte de concessió es poden finançar per mitjà de crèdits participatius, que cal comunicar a l’òrgan de contractació en el termini màxim d’un mes des de la data de concessió. En aquests casos, la participació del prestador es produeix sobre els ingressos del concessionari, que pot amortitzar anticipadament el capital prestat en les condicions pactades. Excepcionalment, les administracions públiques poden contribuir al finançament de l’obra mitjançant l’atorgament de crèdits participatius.
Els plecs de la licitació i els documents del contracte de concessió han de preveure expressament els mecanismes de finançament descrits als apartats anteriors i especificar-ne la quantia màxima, així com els drets dels creditors en els supòsits regulats a l’article 96.
Article 93. Viabilitat econòmica de les obres
El concessionari té dret a percebre dels usuaris una retribució per la utilització de les obres en la forma que preveu el plec de clàusules administratives particulars. Es denomina tarifa i té la naturalesa de prestació patrimonial de caràcter públic no tributari.
Les tarifes que abonen els usuaris per fer servir les obres són fixades en el límit màxim per l’òrgan de contractació, en l’acord d’adjudicació. Són objecte de revisió.
Els plecs poden preveure que sigui directament l’Administració qui aboni al concessionari la tarifa i n’han de regular les condicions i modalitats.
Les administracions públiques poden atorgar al concessionari aportacions a fi de garantir la viabilitat econòmica de l’explotació de les obres.
El contracte de concessió d’obres ha de mantenir el seu equilibri econòmic en els termes que van ser considerats per adjudicar els treballs, tenint en compte l’interès general i l’interès del concessionari. Reglamentàriament es regulen els mecanismes de restabliment de l’equilibri econòmic, que poden consistir en una modificació de les tarifes d’ús de l’obra o de la retribució que ha d’abonar l’Administració, en altres canvis de les clàusules econòmiques o en una extensió de la seva durada en els termes regulats a l’article 95.2.
El concessionari té dret a proposar la modificació del contracte o a desistir-ne si el contracte esdevé extraordinàriament onerós per causa de la incidència de disposicions generals d’una Administració diferent de la concedent, o per l’obligació d’incorporar avenços tècnics disponibles en el mercat amb posterioritat a la formalització del contracte.
Article 94. Hipoteca de la concessió
Les concessions d’obres públiques amb els béns i els drets que porten incorporats són hipotecables amb l’autorització prèvia de l’Administració i només com a garantia de deutes relacionats amb la concessió corresponent. Reglamentàriament es regulen els drets del creditor hipotecari.
Si l’Administració resol la concessió per incompliment d’alguna de les obligacions del concessionari, abans d’emetre la resolució ha de donar audiència al creditor hipotecari per si aquest creditor ofereix subrogar-se en el seu compliment i l’Administració ho considera compatible amb la bona finalitat de l’adjudicació.
Si l’obligació garantida no ha estat satisfeta totalment o parcialment en el moment del seu venciment, abans de promoure el procediment d’execució corresponent el creditor hipotecari pot sol·licitar a l’Administració concedent que, prèvia audiència al concessionari, bé disposi que s’assigni a amortitzar el deute una part de la recaptació i de les quantitats que s’han de pagar al concessionari, bé li permeti explotar per un temps les zones complementàries d’explotació comercial, sempre que aquestes facultats s’hagin previst en l’escriptura de constitució d’hipoteca.
Si s’executa la hipoteca, els que volen actuar com a postors ho han de comunicar a l’òrgan de contractació per obtenir l’autorització administrativa corresponent. L’adjudicatari en el procediment d’execució hipotecària queda subrogat en la posició del concessionari.
Si la subhasta queda deserta, l’Administració pot acordar la intervenció de la concessió o la seva resolució. Ha de donar al creditor hipotecari la possibilitat de proposar un nou concessionari.
Amb l’acord previ amb els creditors hipotecaris, l’Administració pot fixar la quantia del deute i les condicions en què ha de ser amortitzada. A falta d’acord, queda alliberada amb la posada a disposició dels creditors de l’import de la indemnització que correspongui al concessionari per aplicació del que preveu la Llei.
Els drets derivats de la resolució de la concessió i els derivats de les aportacions públiques es poden pignorar per garantir deutes relacionats amb la concessió, amb l’autorització prèvia de l’òrgan de contractació.
Article 95. Durada i extinció de la concessió
La concessió s’extingeix pel compliment del termini previst en el plec de clàusules, llevat que es decideixi prorrogar-la.
La durada de la concessió ha de permetre al concessionari recuperar la inversió i obtenir un benefici empresarial. El termini total, incloses les pròrrogues, no pot ser superior a 50 anys, llevat que s’acrediti que l’amortització de les inversions inicials i posteriors, incloses les necessàries per adequar-se al progrés tècnic, o el restabliment de l’equilibri econòmic exigeixen fixar un termini més llarg. En qualsevol cas, aquestes inversions hauran d’haver estat acordades prèviament amb l’Administració concedent, doncs en cas contrari no seran motiu de pròrroga de la concessió.
La concessió s’extingeix també per resolució.
L’extinció de la concessió comporta la de tots els contractes vinculats a la concessió.
Complert el termini, el concessionari queda obligat a fer lliurament a l’Administració concedent, en bon estat de conservació i ús, de les obres incloses en la concessió, així com dels béns i instal·lacions necessaris per explotar-les i dels béns i instal·lacions inclosos en la zona d’explotació comercial, si n’hi ha, d’acord amb el que estableix el contracte. S’ha d’aixecar una acta de recepció formal.
Article 96. Resolució del contracte
Són causes de resolució del contracte, a més de les previstes en l’article 53:
La impossibilitat d’iniciar el procediment hipotecari per manca de postors autoritzats i l’execució hipotecària declarada deserta.
El rescat de l’explotació de l’obra per part de l’Administració, per raons d’interès públic degudament justificades.
L’abandonament o la renúncia unilateral del concessionari.
La supressió de l’explotació de l’obra per raons d’interès públic degudament justificades.
La impossibilitat d’explotar l’obra pública com a conseqüència d’acords adoptats per l’Administració amb posterioritat al contracte.
El sorgiment d’una causa de força major que no permeti la continuació del servei en les condicions previstes en el contracte.
La intervenció de la concessió, en els termes de l’article 91.3.
La demora superior a dotze mesos per part de l’Administració en el lliurament a l’adjudicatari de la contraprestació, els terrenys o els mitjans auxiliars a què es va obligar segons el contracte.
En els casos en què la resolució és per causes imputables a l’Administració, aquesta Administració queda obligada a pagar al concessionari l’import de les inversions efectuades, aplicant un criteri d’amortització lineal. A més, l’ha d’indemnitzar per danys, inclosos els beneficis industrials no percebuts. El termini per fixar aquests imports és de tres mesos, llevat que els plecs administratius particulars n’estableixin un altre.
En el supòsit de resolució per incompliment de l’adjudicatari, es decreta la pèrdua de la garantia i una indemnització pels danys i perjudicis causats no coberts per l’import de la garantia.
Quan el contracte es resol per mutu acord, els drets de les parts s’han d’adequar al que s’ha establert en el contracte. L’import que l’Administració ha de pagar per les inversions efectuades és el resultant de la valoració de la concessió.
Capítol tercer. Contracte de concessió de serveis
Article 97. Objecte i règim jurídic del contracte
Són contractes de concessió de serveis els contractes mitjançant els quals l’Administració encomana la gestió indirecta d’un servei de la seva competència a una persona, física o jurídica, sempre que el servei tingui contingut econòmic i no impliqui l’exercici d’autoritat irrenunciable.
Prèviament a una concessió de serveis públics, cal haver-ne establert el règim jurídic, que suposa que l’activitat de què es tracti l’assumeix l’Administració com a pròpia, determina les prestacions en benefici dels administrats i regula els aspectes jurídics, econòmics i administratius relatius a la prestació del servei.
En la concessió de serveis, el concessionari presta el servei per compte i risc seu, assumint el risc operacional derivat de les incerteses de la demanda i els subministraments.
No es considera concessió de serveis la personificació de serveis mitjançant la creació d’entitats parapúbliques o de dret públic destinades a gestionar.
Els contractes han d’expressar amb claredat el seu àmbit d’aplicació, tant el funcional com el territorial, i han d’incloure les especificacions necessàries per determinar l’abast de les prestacions destinades als ciutadans.
Article 98. Actuacions preparatòries
Els plecs de clàusules administratives particulars detallen tots els aspectes necessaris per al bon funcionament, inclòs l’econòmic, dels contractes de concessió de serveis.
A més del que estableix l’article 25.3, inclouen:
Les condicions de prestació del servei i, si escau, les tarifes que han de pagar els usuaris i els procediments per revisar-les i el cànon que cal pagar a l’Administració.
La distribució de riscos entre l’Administració i el concessionari, que en tot cas assumeix sempre el risc operacional.
La tramitació de l’expedient va precedida de l’elaboració i l’aprovació d’un estudi de viabilitat de l’explotació dels serveis o, si escau, d’un estudi de viabilitat economicofinancera. Aquests informes són vinculants si conclouen la inviabilitat del servei. Si la concessió de serveis inclou l’execució d’obres, cal aprovar l’avantprojecte de construcció i explotació dels treballs i les prescripcions tècniques corresponents.
Article 99. Execució del contracte
El concessionari està obligat a dur a terme les obres necessàries i a organitzar el servei amb subjecció estricta a les clàusules del contracte i dintre dels terminis assenyalats. Si la concessió recau sobre un servei públic, l’Administració conserva els poders de policia necessaris per garantir el bon funcionament del servei.
En concret, i a més de les obligacions que s’estableixen en el contracte de concessió i en els plecs de clàusules administratives particulars, especialment les relatives a l’abonament d’un cànon a l’Administració concedent, el concessionari queda obligat a:
- Prestar el servei amb la continuïtat convinguda i garantir als ciutadans el dret a utilitzar-lo, mitjançant l’abonament de les tarifes corresponents.
- Tenir cura del bon ordre del servei.
- Indemnitzar pels danys que es causin a tercers, excepte quan el dany sigui produït per causes imputables a l’Administració.
- Respectar les obligacions de no-discriminació per raó de la nacionalitat en els contractes de subministrament derivats de la concessió, d’acord amb els compromisos internacionals assumits per Andorra, en particular amb la Unió Europea.
L’Administració reté les facultats de vigilància i control necessàries per assegurar la bona marxa del servei de què es tracti.
El concessionari té dret a les contraprestacions econòmiques previstes en el contracte, entre les quals s’inclou, per fer efectiu el seu dret a l’explotació del servei, una retribució fixada en funció de la seva utilització que es percep directament dels usuaris o, si els plecs ho preveuen expressament, de la mateixa Administració.
L’Administració pot decidir també l’aplicació d’altres formes de finançament que suposin l’aportació al concessionari d’ajuts econòmics de qualsevol mena, subjectes o no al pagament d’interessos.
Els plecs de la licitació i els documents del contracte de concessió han de preveure expressament els mecanismes de finançament descrits als apartats anteriors. En el supòsit que l’Administració aporti al concessionari ajuts econòmics de qualsevol mena i quan aquest finançament s’estén més enllà de les anualitats establertes a la Llei general de les finances públiques i a la Llei de les finances comunals, cal preveure en la Llei del pressupost anual i en les ordinacions del pressupost, respectivament, el nombre d’anualitats que permeten el finançament d’aquest contracte.
Article 100. Modificació del contracte
L’Administració pot modificar, per raons d’interès públic degudament justificades, les clàusules del contracte. Si la modificació afecta el règim financer del contracte, l’Administració ha de compensar el contractista per tal de mantenir l’equilibri econòmic fixat en el contracte i permetre la continuïtat de la seva execució, en els termes que reglamentàriament s’estableixen.
Les modificacions del contracte són objecte de formalització i són publicades en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
En el cas que el contracte de concessió de serveis no pugui garantir el principi d’equilibri econòmic, el concessionari té dret a proposar la modificació del contracte o a desistir-ne, sempre que aquesta circumstància obeeixi a l’aprovació d’una disposició general per part de l’Administració amb posterioritat a la formalització del contracte i amb incidència directa en l’objecte del contracte, o a l’obligació d’incorporar avenços tècnics disponibles en el mercat amb posterioritat a la formalització del contracte.
Article 101. Durada i reversió del servei
Les concessions de serveis són de durada limitada, que es calcula segons els serveis sol·licitats. Es poden prorrogar una o diverses vegades.
En les concessions per a més de cinc anys, incloses les pròrrogues, la durada no pot excedir el temps que es consideri raonable perquè el concessionari recuperi les inversions efectuades i obtingui un rendiment sobre el capital invertit. En tot cas, i incloses les pròrrogues, no poden durar més de 50 anys si incorporen la realització d’obres, llevat que s’acrediti que l’amortització de les inversions inicials i posteriors, incloses les necessàries per adequar-se al progrés tècnic, exigeix fixar un termini més llarg; o més de 25 anys en cas contrari.
Acabat el termini de la concessió, el servei reverteix a l’Administració, i el concessionari ha d’entregar les obres i instal·lacions que estableix el contracte en un estat de conservació i funcionament adequat, sense dret a indemnització, llevat clàusula en contra continguda en el contracte. Els béns que han de revertir a l’Administració no poden ser embargats.
Article 102. Resolució del contracte
Són causes de resolució del contracte, a més de les previstes en l’article 53:
L’execució hipotecària declarada deserta, en les condicions previstes per a la concessió d’obres.
El rescat del servei per part de l’Administració, per raons d’interès públic degudament justificades.
La supressió del servei per raons d’interès públic degudament justificades.
La impossibilitat d’explotar el servei com a conseqüència d’acords adoptats per l’Administració amb posterioritat al contracte.
El sorgiment d’una causa de força major que no permeti la continuació del servei en les condicions previstes en el contracte.
La intervenció de la concessió, en els termes de l’article 91.3.
La demora superior a dotze mesos per part de l’Administració en el lliurament a l’adjudicatari de la contraprestació o dels mitjans auxiliars a què es va obligar segons el contracte.
En els casos en què la resolució és per causes imputables a l’Administració, aquesta Administració queda obligada a pagar al concessionari l’import de les inversions efectuades, aplicant un criteri d’amortització lineal. A més, l’ha d’indemnitzar per danys, inclosos els beneficis industrials no percebuts. El termini per fixar aquests imports és de tres mesos, llevat que els plecs administratius particulars n’estableixin un altre.
Si la resolució obeeix a causes no imputables a l’Administració, l’import que aquesta Administració ha de pagar per les inversions efectuades és el resultant de la valoració de la concessió.
En el supòsit de resolució per incompliment de l’adjudicatari, es decreta la pèrdua de la garantia i una indemnització pels danys i perjudicis causats.
Article 103. Cessió i subcontractació
La cessió del contracte de concessió de serveis s’admet en les condicions establertes en l’article 54. Pel que fa a la subcontractació, el poder adjudicador pot demanar al licitador que esmenti en l’oferta la part de la concessió que es proposa subcontractar i els subcontractistes que proposa.
Article 104. Remissió normativa
En tot allò que no està previst en aquest capítol s’aplica el que disposa el capítol segon, relatiu a la concessió d’obres, sempre que sigui compatible amb la naturalesa de les concessions de serveis.
Capítol quart. Contracte de subministrament
Article 105. Objecte del contracte
El contracte de subministrament té per objecte la compra o l’arrendament de béns mobles per al sector públic en què concorri alguna de les característiques següents:
Que l’empresari s’obligui a lliurar una pluralitat de béns per un preu unitari, de forma única o amb lliuraments successius i subordinats a les necessitats del poder adjudicador i sense que la quantitat total es defineixi amb exactitud en el moment de perfeccionar el contracte.
Que faci referència a béns consumibles o de fàcil deteriorament per l’ús.
Que el bé o els béns objecte del contracte hagin de ser elaborats pel contractista d’acord amb les característiques específiques fixades per l’òrgan de contractació.
Es qualifiquen especialment de contractes de subministrament els següents:
Els de compra de béns mobles per a l’elaboració o fabricació dels quals l’entitat contractant s’obliga a aportar totalment o parcialment els materials necessaris.
Els d’adquisició de mobiliari en general, aparells, estris, eines i equips, programes i sistemes d’informàtica i material per al seu funcionament.
Els d’adquisició de vehicles i semovents.
Els contractes d’arrendament amb opció i sense de compra de béns mobles.
Els de conservació i reparació de béns mobles en general.
En el cas que s’opti per la modalitat d’arrendament, l’arrendador o empresari assumeix durant el termini de vigència del contracte l’obligació del manteniment del bé o els béns objecte de la contractació. Les quantitats que, si escau, hagi de satisfer l’Administració en concepte de cànon de manteniment es fixen separadament de les constitutives del preu de l’arrendament.
En el cas que s’opti per un contracte de fabricació, s’apliquen directament les normes del contracte d’obres que l’òrgan de contractació determina en el plec de clàusules administratives particulars, excepte pel que fa a publicitat i procediment d’adjudicació, que s’acomoden al contracte de subministrament. L’òrgan de contractació pot fer un seguiment del procés de fabricació, verificant en tot moment la qualitat i la resta de característiques del producte.
El contracte de subministrament no perd la seva qualificació encara que el contractista dugui a terme obres accessòries d’instal·lació i muntatge dels béns objecte del contracte, sempre que aquestes operacions constitueixin una obligació prevista en el plec de bases o en la proposta d’adquisició. Si els treballs esmentats representen, però, més del 50% del preu del contracte, aquest contracte es qualifica com a contracte d’obres.
Els contractes de subministraments no poden tenir un termini de vigència superior a quatre anys. Si es preveuen en el contracte la modificació i la pròrroga per mutu acord, la durada del contracte, incloses les pròrrogues, no pot excedir els sis anys. Els contractes de subministraments que siguin complementaris de contractes d’obres o de serveis poden tenir un termini superior de vigència, que en cap cas no pot excedir el termini de duració del contracte principal.
Article 106. Plecs de prescripcions tècniques
La contractació de subministraments exigeix l’aprovació d’un plec de prescripcions tècniques.
En els plecs de prescripcions tècniques relatius als contractes de subministrament de materials han de ser detallats, i s’hi ha d’especificar el nombre, la qualitat, el preu i la resta de característiques. Els materials subministrats han de ser objecte de recompte i comprovació, fins i tot mitjançant l’anàlisi de les seves característiques i la qualitat. L’acta de recepció reflecteix el resultat del recompte i la comprovació. En cap cas es podran incloure als plecs de prescripcions tècniques noms de marques comercials concretes.
En els subministraments menors es pot substituir el plec per una proposta d’adquisició raonada. Tenen la consideració de subministraments menors els que es refereixen a béns consumibles o de fàcil deteriorament per l’ús l’import dels quals no excedeix la quantitat que estableix l’article 30.1.d).
Article 107. Contractació directa
A més del que disposa l’article 30, es pot utilitzar la contractació directa en els supòsits següents:
Necessitat de lliuraments complementaris efectuats pel subministrador originari destinats a la renovació parcial o a l’ampliació de subministraments o instal·lacions ja existents, quan el canvi de subministrador obligaria el poder adjudicador a adquirir un material tècnic diferent que suposaria incompatibilitat o dificultats tècniques desproporcionades en les condicions d’utilització o manteniment. En aquest cas, l’entitat contractant ha de demanar pressupost o oferta per escrit almenys a tres empreses, amb l’aprovació prèvia del plec de bases corresponent. Les ofertes presentades han de ser obertes per la mesa de contractació.
Béns la uniformitat dels quals hagi estat declarada necessària per l’entitat contractant, sempre que l’adopció del model de què es tracti s’hagi efectuat prèviament i independentment per mitjà de concurs.
Article 108. Formalització
Els béns objecte del subministrament es reben amb l’acta de conformitat corresponent. En el cas de compres directes de subministraments menors, la factura corresponent substitueix el document contractual i l’acta de conformitat.
Article 109. Execució del contracte
L’adjudicatari està obligat a lliurar les coses en el temps i el lloc fixats en el contracte i de conformitat amb el plec de bases, amb el risc i les despeses a càrrec seu. Llevat que es pacti el contrari, les despeses del lliurament i el transport són per compte del contractista.
Qualsevol que sigui el tipus de subministrament, l’adjudicatari no té dret a indemnització per causa de pèrdues, avaries o perjudicis ocasionats en els béns abans de lliurar-los al poder adjudicador, llevat que aquest últim hagués incorregut en mora. L’òrgan de contractació és responsable de la custòdia dels béns a partir que són entregats, si l’acte de recepció formal és posterior a l’entrega.
Una vegada rebuts per l’òrgan de contractació els béns o productes peribles, n’és responsable de la gestió, l’ús o la caducitat, sense perjudici de la responsabilitat del subministrador pels vicis o defectes ocults.
L’òrgan de contractació pot modificar el contracte de subministrament per raó de les necessitats reals del servei destinatari del subministrament, amb els límits que el plec de bases estableixi.
Article 110. Període de garantia
Una vegada efectuat el subministrament comença a comptar el període de garantia fixat en el plec de clàusules administratives o en la proposta d’adquisició.
Si durant el termini de garantia s’acredita l’existència de vicis o defectes en la cosa venuda, l’adjudicatari ha de reposar els béns inadequats o ha de reparar-los si això últim és suficient.
Acabat el termini de garantia sense que l’òrgan de contractació hagi formulat objecció o denúncia, l’adjudicatari queda exempt de responsabilitat.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.