LegalizeLlei 42/2022, de l’1 de desembre, de l’economia digital, l’emprenedoria i innovació
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 1 de desembre del 2022 ha aprovat la següent:
Llei 42/2022, de l’1 de desembre, de l’economia digital, l’emprenedoria i innovació
Títol I. Disposicions generals
Títol II. Zones econòmiques especials
Títol III. Incubadores, acceleradores i clústers
Títol IV. Règim jurídic dels espais comuns complementaris o coliving i dels espais compartits de treball o coworking
Capítol I. Disposicions comunes
Capítol II. Residència en espais comuns complementaris
Capítol III. Lloguer d’espais compartits de treball
Capítol IV. Les empreses d’explotació d’espais comuns complementaris i espais compartits de treball (EECC)
Capítol V. El Registre d’espais comuns complementaris i espais compartits de treball
Capítol VI. Procediment sancionador
Títol V. Autoritzacions d’immigració per a nòmades digitals, visats emprenedors i altres mesures en matèria d’immigració per afavorir l’economia digital, l’emprenedoria i la innovació
Títol VI. Mesures en matèria laboral per afavorir l’economia digital, l’emprenedoria i la innovació
Títol VII. Mesures per afavorir el finançament i la inversió en iniciatives empresarials vinculades a l’economia digital, l’emprenedoria i la innovació
Capítol I. La Secció de Societats Startups del Registre de Societats Mercantils
Capítol II. La societat mercantil startup
Capítol III. Règim jurídic de la societat mercantil startup
Capítol IV. Mesures fiscals i de promoció del finançament
Capítol V. Serveis de finançament participatiu per a empreses
Títol VIII. Entorn controlat de proves o sandbox
Títol IX. Laboratoris d’innovació oberta o living labs
Títol X. Accés obert a documents, informació i dades
Títol XI. Passarel·la d’intercanvi de dades i documents del Principat d’Andorra
Disposició addicional. Entitat de gestió dels noms de domini “.ad ”
Disposició transitòria primera. Adaptacions dels espais comuns complementaris i els espais compartits de treball i normes aplicables a les sol·licituds en matèria d’immigració
Disposició transitòria segona. Noms de domini “.ad”
Disposició derogatòria primera. Derogació normativa
Disposició derogatòria segona. Noms de domini “.ad”
Disposició final primera. Modificació de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances
Disposició final segona. Modificació de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra
Disposició final tercera. Modificació de l’article 98 de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la Seguretat Social
Disposició final quarta. Modificació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte
Disposició final cinquena. Modificació de la Llei 15/2022, del 23 de maig, de text consolidat d’arrendaments de finques urbanes
Disposició final sisena. Caràcter de llei qualificada
Disposició final setena. Adaptació de la normativa en matèria de seguretat i salut en el treball i estudi en matèria de condicions laborals dels treballadors d’empreses estrangeres
Disposició final vuitena. Modificació del Reglament de Construcció
Disposició final novena. Desenvolupament reglamentari
Disposició final desena. Consolidació de textos
Disposició final onzena. Foment de l’emprenedoria, l’economia digital i la innovació
Disposició final dotzena. Entrada en vigor
Annex I. Fitxa de dades fonamentals de la inversió
Annex II. Inversors experimentats als efectes del capítol V del títol VII
Exposició de motius
Avui dia les activitats econòmiques cada cop tenen més presència a l’espai digital. Inclús moltes activitats succeeixen únicament a l’espai esmentat mitjançant tecnologies que permeten treballar en remot o conduir negocis de forma deslocalitzada. Alhora, aquesta realitat, cada cop més, és portada a terme per emprenedors que volen optimitzar el seu temps i recursos per generar valor per als seus clients, la majoria de vegades aportant solucions innovadores a la concepció, el disseny, la producció i la comercialització d’un bé o servei. És per aquest motiu que, tenint en compte la necessitat de diversificar l’economia andorrana i amb la voluntat d’oferir un marc jurídic segur i previsible en el qual inversors locals i estrangers puguin dipositar la seva confiança, es planteja una regulació que cobreixi un gran espectre de qüestions vinculades al foment de l’economia digital, de suport a l’emprenedoria i d’impuls a la innovació. En aquest sentit, aspectes com ara la possibilitat de crear zones econòmiques especials dins el territori nacional que puguin oferir espais on les empreses implantades tinguin i generin avantatges competitius o la generació d’espais de proves on emprenedors puguin desenvolupar productes i serveis innovadors són algunes de les mesures que regula aquesta Llei. Així mateix, també es pretén generar un ecosistema que retroalimenti la generació i el creixement d’empreses innovadores que situïn Andorra com un país competitiu a l’hora d’emprendre una activitat econòmica dins l’espai digital. En aquest sentit, aquesta Llei es fixa també en els espais físics, com són els espais comuns complementaris i els espais compartits de treball, però també en les incubadores i les acceleradores per tal de crear noves oportunitats on els emprenedors del país i els que puguin escollir Andorra per establir-se puguin desenvolupar els seus projectes empresarials. Així mateix, es fixa en les institucions digitals, com són l’accés obert a dades i les passarel·les d’intercanvi de documents i dades, que han de donar suport a la transformació digital en què estem immersos. Només dotant el país d’una regulació flexible, moderna i àgil que permeti facilitar el desenvolupament d’iniciatives empresarials que aportin valor afegit al conjunt de l’economia andorrana, es podran generar els avantatges competitius necessaris per tal que les empreses andorranes puguin afrontar amb garanties els seus projectes, tant dins com fora de les nostres fronteres.
A partir d’aquestes premisses, la Llei s’estructura en onze títols, alguns dels quals es divideixen alhora en diversos capítols i seccions, que contenen 166 articles.
El títol I “Disposicions generals” recull els diferents objectes d’aquesta Llei i les definicions generals que tenen incidència al llarg de tot el text.
El títol II “Zones econòmiques especials” estableix les disposicions aplicables a la creació, la planificació i el desenvolupament de zones econòmiques especials al Principat d’Andorra, amb la finalitat de generar condicions favorables per a la inversió nacional i estrangera pel que fa a activitats econòmiques específiques. Així, el títol preveu la regulació i l’administració de les activitats econòmiques desenvolupades a les zones econòmiques especials, d’acord amb els principis de competitivitat i transparència.
El títol III “Incubadores, acceleradores i clústers” pretén millorar la creació, el desenvolupament i la rendibilitat d’empreses a través de col·laboracions entre diversos actors, per així contribuir a un creixement sostenible empresarial, fomentant l’acompanyament en la transformació d’empreses i l’alineament dels esforços públics i privats. Amb aquestes finalitats, el títol promou la creació de noves empreses, mitjançant la provisió de serveis específics d’acompanyament en el procés, i el desenvolupament d’empreses existents, facilitant que aquestes puguin cooperar i compartir experiències, coneixements i recursos humans, materials o econòmics, entre d’altres. Així s’aconseguirà l’acceleració d’oportunitats en un entorn constant de transformació, l’increment de la capacitat de generar valor i competitivitat empresarial i la captació de talent.
El títol IV “Règim jurídic dels espais comuns complementaris o coliving i dels espais compartits de treball o coworking ” estableix el règim jurídic aplicable als espais comuns complementaris i als espais compartits de treball, així com a les unitats immobiliàries i instal·lacions utilitzades en el marc d’aquestes modalitats residencials i professionals.
El títol V “Autoritzacions d’immigració per a nòmades digitals, visats emprenedors i altres mesures en matèria d’immigració per afavorir l’economia digital, l’emprenedoria i la innovació”, mitjançant la modificació de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració s’estableixen noves modalitats de residència al Principat d’Andorra per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital, l’emprenedoria o la innovació al Principat d’Andorra. Concretament, aquestes persones estrangeres són aquelles que per dur a terme el seu treball no requereixen disposar d’una ubicació geogràfica concreta i utilitzen les telecomunicacions i la tecnologia, i aquelles escollides per participar en el programa per a emprenedors estrangers que impulsa el ministeri encarregat de l’economia. Alhora flexibilitza els criteris per a la concessió de les autoritzacions d’immigració de treball sense residència per a treballadors que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital, l’emprenedoria o la innovació al Principat d’Andorra, de manera que el treballador estranger de què es tracti, contractat per una empresa legalment constituïda a Andorra, no hagi de tenir necessàriament un salari fix superior a tres vegades el salari mínim vigent en cada moment. Finalment, també promou la flexibilització dels criteris per a la concessió de les autoritzacions de residència i treball per compte propi, de manera que la persona estrangera de què es tracti no hagi de dipositar a l’Autoritat Financera Andorrana, en el mateix moment en què es presenta la sol·licitud d’autorització d’immigració, l’import de cinquanta mil euros (50.000 €), en cas que la societat andorrana constituïda en virtut de la qual se sol·licita l’autorització d’immigració ho hagi estat amb una finalitat que promogui l’economia digital, l’emprenedoria o la innovació al Principat d’Andorra.
El títol VI “Mesures en matèria laboral per afavorir l’economia digital, l’emprenedoria i la innovació” clarifica el règim de la modalitat de contracte de treball a distància o teletreball, àmpliament utilitzat en els sectors de l’economia digital, l’emprenedoria i la innovació, a l’efecte d’atorgar més seguretat jurídica tant als treballadors com a les empreses. Així mateix, s’introdueix el dret a la desconnexió digital a la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals per a totes les persones assalariades fora del seu horari de treball.
El títol VII “Mesures per afavorir el finançament i la inversió en iniciatives empresarials vinculades a l’economia digital, l’emprenedoria i la innovació” estableix un règim jurídic específic per a les societats mercantils startups, per tal de fomentar-ne la creació, així com la seguretat dels inversors en aquesta tipologia d’empreses. Així mateix, aquest títol regula els serveis de finançament participatiu en empreses per tal de dotar el teixit empresarial andorrà i les iniciatives vinculades a l’economia digital de noves formes de finançament que permetin ampliar les seves possibilitats d’obtenció de capital per als seus projectes.
El títol VIII “Entorn controlat de proves o sandbox” regula un entorn controlat de proves consistent en un espai segur en què es poden provar iniciatives, enteses aquestes com els productes, serveis, models de negoci o projectes relacionats amb l’economia digital o la innovació. En aquest entorn controlat de proves s’analitzen les oportunitats i els riscos que presenten les iniciatives duent a terme una avaluació de la viabilitat de la iniciativa de què es tracti, en particular pel que fa a la seva explotació al mercat i el seu compliment normatiu.
El títol IX “Laboratoris d’innovació oberta o living labs ” promou la creació de laboratoris d’innovació oberta per explorar, experimentar i avaluar idees, conceptes, productes, serveis, projectes o models de negoci innovadors dins un entorn que impulsi el model denominat quàdruple hèlix, consistent en la cooperació entre l’Administració pública, els centres d’investigació, les empreses i els ciutadans per, d’aquesta manera, fomentar l’intercanvi d’experiències i de coneixement. Més concretament, es promou la creació de laboratoris d’innovació oberta basats en l’enfocament de cocreació innovadora sistemàtica, la promoció d’entorns d’innovació en què participen múltiples actors i en què se situen els ciutadans al centre de tot el procés d’innovació per donar resposta a necessitats reals detectades i la promoció de l’ús d’espais físics o digitals perquè es converteixin en entorns reals on es puguin provar els prototips que es desenvolupin als laboratoris d’innovació oberta.
El títol X “Accés obert a documents, informació i dades” estableix el règim jurídic aplicable a l’accés i la reutilització de documents, informació i dades que hagin elaborat o custodiïn les administracions públiques o els organismes del sector públic. Amb aquest títol, a banda de millorar la transparència del sector públic, es pretén facilitar, al públic en general i en especial als empresaris, les empreses i altres entitats que duen a terme recerca i innovació, l’adquisició de nous coneixements a través de fonts de dades combinades i en grans volums, possibilitant així, entre d’altres, el desenvolupament de productes, serveis, projectes i models de negoci innovadors. L’aplicació del que preveu aquest títol és sense perjudici de l’existència d’eventuals règims normatius especials per a l’accés a determinats documents, informació o dades i la seva reutilització. Així mateix, en tot cas es respecta l’establert per la normativa en vigor en cada moment en matèria de protecció de dades personals, la normativa en vigor en cada moment en matèria de drets de propietat intel·lectual i industrial i qualsevol altra normativa en vigor en cada moment eventualment aplicable als documents, la informació o les dades de què es tracti, així com també el previst en eventuals relacions contractuals relatives als documents, la informació o les dades de què es tracti.
El títol XI “Passarel·la d’intercanvi de dades i documents del Principat d’Andorra” regula l’intercanvi lícit de dades i documents entre els subjectes de naturalesa pública i privada i els ciutadans, amb la voluntat de reducció del cost de les càrregues administratives, i com a eina de dinamització de l’economia i de lluita contra el frau. Amb aquesta finalitat, la norma preveu la creació d’una plataforma d’intercanvi de dades mitjançant l’aplicació del principi “només una vegada”, que ha de permetre que les dades siguin accessibles a qui les requereixi, sempre que concorri una base legitimadora per a aquest intercanvi. Com no pot ser d’altra manera, l’intercanvi de dades ha de complir la normativa aplicable en matèria de protecció de dades personals, incloent-hi els principis de minimització de les dades, exactitud, limitació de l’emmagatzematge, integritat i confidencialitat, necessitat, proporcionalitat i limitació de la finalitat. Així mateix, es preveu el compliment dels principis de seguretat i de protecció de la privacitat des del disseny i el respecte dels drets fonamentals de les persones, inclosos els relacionats amb la transparència. Com a novetat, s’institueix el dret dels interessats a no aportar dades i documents que es puguin obtenir a través d’aquesta plataforma, i la possibilitat que l’interessat pugui accedir-hi per rebre informació sobre els intercanvis d’informació que l’afecten. Així mateix, es faculten els prestadors de serveis de confiança que emeten certificats d’atributs verificats per poder accedir a la plataforma, en els termes que es determinin reglamentàriament.
La Llei consta també d’una disposició addicional, dos disposicions transitòries, dos disposicions derogatòries, i dotze disposicions finals.
Mitjançant la disposició addicional, la disposició transitòria segona i la disposició derogatòria segona s’atribueix a la societat pública Andorra Telecom, SAU diverses funcions en matèria de gestió dels noms de domini “.ad”, es preveu la validesa dels noms de domini “.ad” atorgats amb anterioritat un cop s’aprovi la nova regulació en la matèria, i s’informa de la derogació del Reglament actual de gestió de noms de domini i del Decret d’atribució de competències en aquesta matèria quan s’aprovi la nova regulació.
A través de la disposició transitòria primera, s’estableix que els espais comuns complementaris i els espais compartits de treball han d’adaptar-se a les prescripcions d’aquesta Llei dins el termini d’un any, a comptar de la data d’entrada en vigor dels reglaments que desenvolupin el títol IV.
La disposició derogatòria primera deroga la Llei 16/2018, del 26 de juliol, de suport a l’activitat empresarial i al foment de l’emprenedoria, llevat dels seus articles 11 a 13, les disposicions finals tercera, quarta i cinquena, i la disposició final setena.
Mitjançant la disposició final primera, es modifica la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances per tal de, entre d’altres, incloure aquelles disposicions previstes en aquesta Llei relatives als serveis de finançament participatiu en empreses.
Mitjançant la disposició final segona, es modifica la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, es restringeix a les empreses que ofereixin serveis de finançament participatiu en empreses la possibilitat de prestar activitats reservades a les entitats operatives del sistema financer sense autorització prèvia.
A través de la disposició final tercera de modificació de l’article 98 de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la Seguretat Social, s’inclouen les bases de cotització de les persones assalariades excloses en virtut d’aquesta Llei.
Mitjançant la disposició final quarta que modifica la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, es preveuen incentius fiscals afectats a les activitats de les zones econòmiques especials.
La disposició final cinquena modifica la Llei 15/2022, de 23 de maig, de text consolidat d’arrendaments de finques urbanes per tal de que aquesta prevegi l’arrendament de residències amb espais comuns compartits
La disposició final sisena informa del caràcter de llei qualificada del títol V de la Llei.
A través de la disposició final setena s’encomana al Govern, d’una banda, que en el termini de dos anys, presenti al Consell General un Projecte de llei de modificació de la Llei 34/2008, del 18 de desembre, de la seguretat i la salut en el treball per tal d’adaptar-la a les especificitats de la modalitat de contracte de treball a distància o teletreball. I d’altra banda, que, en el termini d’un any, estudiï l’oportunitat de regular, per la via legislativa, l’aplicació parcial de la normativa andorrana a les condicions laborals dels treballadors d’empreses estrangeres que prestin els seus serveis al Principat d’Andorra.
A través de la disposició final vuitena, s’encomana al Govern que, en el termini de sis mesos des de l’entrada en vigor de la Llei, modifiqui el Reglament de construcció vigent perquè s’estableixin les característiques i els requisits dels espais d’ús privatiu i dels espais comuns d’ús compartit dels espais comuns complementaris, així com el règim d’inspecció aplicable per a la comprovació del compliment de la normativa en matèria de construcció.
La disposició final novena encomana al Govern de dictar, en el termini màxim d’un any, les disposicions reglamentàries necessàries per desplegar i aplicar aquesta Llei.
La disposició final desena encomana al Govern, que en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, presenti al Consell General en els termes previstos a l’article 116 del Reglament del Consell General, els projectes de consolidació dels textos legislatius que es modifiquen en aquesta Llei.
La disposició final onzena encomana al Govern, per fomentar l’emprenedoria, l’economia digital i la innovació al Principat d’Andorra, potenciar la formació acadèmica enfocada en aquests àmbits i flexibilitza i agilitzar els tràmits i els requisits per a les sol·licituds d’obertura de comerç o indústria per a totes aquelles activitats relacionades amb la Llei, i en especial, eximir-les de l’obligació de presentar el butlletí elèctric i la documentació relativa als extintors.
Finalment, la disposició final dotzena estableix l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
Títol I. Disposicions generals
Article 1. Objecte
L’objecte d’aquesta Llei és establir un seguit de mesures per al foment de l’economia digital, l’emprenedoria i la innovació al Principat d’Andorra.
Concretament, les mesures esmentades a l’apartat 1, que s’estableixen en els diferents títols d’aquesta Llei, són les següents:
Establiment d’un règim per a la creació, la planificació i el desenvolupament de zones econòmiques especials.
Establiment d’un règim per promoure la creació i l’ús d’incubadores, acceleradores i clústers.
Establiment d’una regulació específica per a la residència en espais comuns complementaris i el lloguer d’espais compartits de treball.
Establiment d’autoritzacions d’immigració per a nòmades digitals, de visats emprenedors i d’altres mesures en matèria d’immigració per afavorir l’economia digital, l’emprenedoria i la innovació.
Establiment de mesures en matèria laboral per afavorir l’economia digital, l’emprenedoria i la innovació.
Establiment de mesures per afavorir el finançament i la inversió en iniciatives empresarials vinculades a l’economia digital, l’emprenedoria i la innovació. Específicament, s’estableixen les mesures següents:
i. Regulació sobre les societats mercantils o startups.
ii. Mesures fiscals i de promoció del finançament per fomentar la creació de startups i les seves activitats.
iii. Regulació dels serveis de finançament participatiu per a empreses.
Establiment d’un règim d’entorn controlat de proves.
Establiment d’un règim per promoure la creació i l’ús de laboratoris d’innovació oberta.
Establiment d’un règim d’accés obert a documents, informació o dades.
Establiment de la passarel·la d’intercanvi de dades i documents del Principat d’Andorra.
Article 2. Definicions
A efectes d’aquesta Llei, s’entén per:
“Economia digital”: aquella part de la producció econòmica derivada únicament o principalment de tecnologies digitals amb models de negoci basats en béns o serveis digitals.
“Emprenedoria”: l’acte de crear una empresa assumint la majoria dels riscos i gaudint de la majoria dels retorns, habitualment innovant en nous béns o serveis.
“Innovació”: la implementació en la pràctica d’idees que resulten en la introducció de nous béns o serveis o en la millora de l’oferta de béns o serveis existents.
Títol II. Zones econòmiques especials
Article 3. Objecte
Amb el propòsit d’assolir l’objecte d’aquesta Llei, aquest títol estableix les disposicions aplicables a la creació, la planificació i el desenvolupament de zones econòmiques especials al Principat d’Andorra, amb la finalitat de generar condicions favorables per a la inversió nacional i estrangera pel que fa a activitats econòmiques específiques.
Més concretament, la regulació continguda en aquest títol preveu la regulació i l’administració de les activitats econòmiques desenvolupades a les zones econòmiques especials, d’acord amb els principis de competitivitat i transparència.
Article 4. Naturalesa i finalitat de les zones econòmiques especials
Les zones econòmiques especials són àrees geogràfiques degudament delimitades en un territori, destinades a promoure el creixement i desenvolupament socioeconòmic sostenible, la competitivitat i la innovació, així com a fomentar l’estabilitat de les inversions i el treball.
A les zones econòmiques especials, hi poden participar entitats privades, públiques o mixtes, de diversa naturalesa.
Una àrea geogràfica pot ser declarada zona econòmica especial per raó d’un sol sector o de diversos sectors, o en funció de la finalitat perseguida per la zona econòmica especial de què es tracti, entre d’altres.
Les zones econòmiques especials poden ser centralitzades, quan la creació d’una zona econòmica especial es du a terme en una única zona delimitada geogràficament, o descentralitzades, quan la creació d’una zona econòmica especial es du a terme en diverses zones delimitades geogràficament.
Article 5. Administració i gestió de les zones econòmiques especials
L’administració i la gestió de les zones econòmiques especials recauen en el ministeri encarregat de l’economia, sense perjudici d’eventuals col·laboracions amb altres entitats en matèria de finançament o d’arrendament de terrenys i immobles.
D’acord amb l’establert reglamentàriament, el ministeri encarregat de l’economia pot designar un o diversos administradors de les zones econòmiques especials en funció dels sectors als quals aquestes es destinin o en funció de les seves finalitats.
La designació dels administradors es fa entre persones de nacionalitat preferentment andorrana amb la titulació acadèmica i l’experiència prèvia que s’estableixi per via reglamentària. En tots els casos, la designació d’un administrador ha de contenir la motivació suficient que avali la idoneïtat de la persona per al càrrec i ha de procurar-se el respecte al principi de presència equilibrada de dones i homes.
El mandat s’estableix per a un període de quatre anys, renovable.
Els deures, les facultats i les atribucions d’aquests administradors, a títol enunciatiu i no limitatiu, són:
Vetllar pel compliment dels objectius i les finalitats de les zones econòmiques especials.
Fer el seguiment de l’evolució i el desenvolupament de les activitats econòmiques dutes a terme per les entitats participants en les zones econòmiques especials.
Controlar i vetllar pel compliment de la normativa en vigor per part de les entitats participants en les zones econòmiques especials.
Programar i executar accions de promoció de les zones econòmiques especials.
Col·laborar i coordinar-se, si escau, amb la resta d’administradors d’altres zones econòmiques especials, per emetre informes d’avaluació anual de l’evolució i el desenvolupament de les zones econòmiques especials.
Article 6. Procediment per establir zones econòmiques especials
El ministeri encarregat de l’economia proposa al Govern l’establiment de zones econòmiques especials, les quals, en cas que el Govern atorgui la seva conformitat, es declaren com a tals mitjançant reglaments específics a l’efecte, i en tot cas en compliment de la normativa en vigor aplicable en matèria d’ordenament del territori i urbanisme i en estricte respecte de les competències comunals previstes per la normativa en vigor en cada moment.
Els reglaments de declaració de zones econòmiques especials contenen:
La justificació de la declaració de zona econòmica especial.
La tipologia de la zona econòmica especial, de conformitat amb l’establert als apartats 3 i 4 de l’article 4.
El detall de la delimitació geogràfica i la topografia de la zona econòmica especial.
El caràcter públic o privat dels terrenys i locals de negoci ubicats a la zona geogràfica on es desenvolupa la zona econòmica especial, indicant la seva disponibilitat, així com els procediments i, si escau, els termes i les condicions que s’han de complir per poder disposar-ne.
La identificació de les activitats econòmiques que potencialment s’han d’instal·lar a la zona econòmica especial, acompanyada d’una avaluació estratègica sobre la situació i l’impacte econòmic, social, ambiental o d’un altre tipus que es prevegi.
Les facilitats administratives i els incentius que es preveu que s’atorguin a les entitats participants en la zona econòmica especial.
El detall de les accions de política pública necessàries per desenvolupar la zona econòmica especial, incloent-hi una estimació dels recursos públics necessaris.
Altres qüestions que es considerin necessàries.
Article 7. Llicències per operar en una zona econòmica especial
Qualsevol entitat que vulgui exercir la seva activitat en una zona econòmica especial, sol·licita la llicència corresponent al ministeri encarregat de l’economia, en virtut del que s’estableixi en el reglament que correspongui i adjuntant la documentació, la informació i les dades que es requereixin a aquest efecte.
Sense perjudici de l’establert a l’apartat 1, el ministeri encarregat de l’economia pot optar per escollir les entitats participants en zones econòmiques especials mitjançant concursos públics o altres modalitats de selecció basats en els principis de publicitat, concurrència i objectivitat, en supòsits en què, per exemple, el nombre de participants sigui limitat.
En tot cas, les sol·licituds han d’anar acompanyades d’una memòria justificativa en la qual s’expliqui la motivació d’incorporar-se a la zona econòmica especial, i de plans de negoci relatius a les activitats o els projectes que es volen dur a terme a la zona econòmica especial.
Les sol·licituds són revisades pel ministeri encarregat de l’economia, per tal de verificar que estiguin completes i per garantir que s’hi adjunta tota la documentació, la informació i les dades requerides. En cas de mancances o errors esmenables, i d’acord amb l’establert reglamentàriament, el ministeri encarregat de l’economia atorga un termini perquè l’entitat de què es tracti pugui reformular la seva sol·licitud.
L’avaluació de la sol·licitud és duta a terme pel ministeri encarregat de l’economia, en vista del compliment o no dels requisits establerts en el reglament que correspongui i, si escau, en les bases del concurs o altra modalitat de selecció escollida. La decisió s’emet per escrit i és motivada.
Si la qualificació de la sol·licitud és favorable, el ministeri encarregat de l’economia emet i lliura una llicència a l’entitat participant. A la llicència s’estableixen els drets i les obligacions de l’entitat participant, que, en tot cas, inclouen:
L’obligació d’elaborar informes de viabilitat financera i econòmica amb una periodicitat concreta.
El dret a gaudir de les exoneracions i dels incentius que puguin derivar-se de les disposicions d’aquest títol.
L’obligació de comunicar qualsevol incidència o incompliment d’objectius de la zona econòmica especial a l’administrador corresponent.
L’obligació de disposar d’assegurances de responsabilitat civil i de fer-se càrrec dels danys i els perjudicis ocasionats per raó del desenvolupament de la seva activitat econòmica.
Si la qualificació és desfavorable, s’informa l’entitat sol·licitant de quins són els requisits que no compleix, possibilitant amb això la presentació d’una nova sol·licitud que li permeti complir-los, sense perjudici que aquesta entitat pugui interposar el corresponent recurs administratiu d’acord amb l’establert per la legislació en vigor en matèria de recursos administratius.
El ministeri encarregat de l’economia pot modificar, suspendre o revocar les llicències atorgades si s’adverteix que el seu titular no compleix amb les condicions contingudes a la llicència.
Davant una resolució de modificació, suspensió o revocació d’una llicència, l’entitat titular de la llicència pot interposar el corresponent recurs administratiu d’acord amb l’establert per la legislació en vigor en matèria de recursos administratius.
En cap cas les llicències no es poden transferir, cedir, hipotecar o gravar de qualsevol altra manera, així com tampoc els drets ni les obligacions que s’hi estableixen.
Article 8. Publicació de llicències i plataforma electrònica informativa
El ministeri encarregat de l’economia fa públiques al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra les llicències atorgades per a la participació d’entitats en zones econòmiques especials.
El ministeri encarregat de l’economia habilita una plataforma electrònica i en línia en la qual es facilita informació sobre les zones econòmiques especials establertes al Principat d’Andorra.
Article 9. Registre de Zones Econòmiques Especials
Es crea el Registre de Zones Econòmiques Especials, dependent del ministeri encarregat de l’economia.
El Registre de Zones Econòmiques Especials té per objecte inscriure les entitats participants i els actes determinats reglamentàriament.
El Registre de Zones Econòmiques Especials és de caràcter privat. Això no obstant, les persones que acreditin un interès legítim per accedir-hi, poden sol·licitar al Registre de Zones Econòmiques Especials les certificacions d’aquest registre, tot de conformitat amb allò que s’estableixi reglamentàriament.
L’estructura, l’organització i el funcionament del Registre de Zones Econòmiques Especials es regulen reglamentàriament.
Article 10. Informes anuals
El ministeri encarregat de l’economia elabora un informe anual sobre les activitats econòmiques dutes a terme a les zones econòmiques especials, el qual posteriorment és remès al Govern i al Consell General, indicant el que ha succeït en l’any de què es tracti, valorant les oportunitats de millora identificades i incloent recomanacions per a cada zona econòmica especial.
Així mateix, l’informe ret comptes sobre les despeses i els guanys públics que s’han produït en l’anualitat de què es tracti.
El Consell General, a proposta del Síndic General, determina la forma en què s’ha de debatre l’informe presentat pel ministeri encarregat de l’economia.
El ministre encarregat de l’economia pot ser requerit perquè comparegui davant del Ple del Consell General o la Comissió que aquest darrer designi per debatre els informes presentats.
Títol III. Incubadores, acceleradores i clústers
Article 11. Objecte
Amb el propòsit d’assolir l’objecte d’aquesta Llei, amb aquest títol es pretén millorar la creació, el desenvolupament i la rendibilitat d’empreses, a través de col·laboracions entre diversos actors, per així contribuir a un creixement sostenible empresarial, fomentant l’acompanyament en la transformació d’empreses i l’alineament dels esforços públics i privats.
Més concretament, el que es promou és el següent:
Estimular la creació de noves empreses, mitjançant la provisió de serveis específics d’acompanyament en el procés.
Potenciar el desenvolupament d’empreses existents, facilitant que aquestes puguin cooperar i compartir experiències, coneixements i recursos humans, materials o econòmics, entre d’altres.
Contribuir a l’acceleració d’oportunitats en un entorn de transformació constant.
Incrementar la capacitat de generar valor i competitivitat empresarial.
Atraure i motivar el talent.
Article 12. Definicions
A efectes d’aquest títol, s’entén per:
“Incubadora”: organització pública o privada dissenyada per donar suport a empreses o projectes que es trobin en estats inicials de desenvolupament, normalment des de la idea de negoci fins a la creació i la fase embrionària de l’empresa, a través d’un ampli ventall de recursos i serveis, com ara accés al finançament, assessorament empresarial o dotació d’espais físics, entre d’altres.
“Acceleradora”: organització pública o privada dissenyada per potenciar el creixement d’empreses ja creades i en un estadi intermedi de desenvolupament, a través d’un ampli ventall de recursos i serveis, com ara accés al finançament, assessorament empresarial o dotació d’espais físics, entre d’altres.
“Clúster”: concentració d’empreses i d’altres entitats públiques o privades, normalment ubicades geogràficament a prop, que pertanyen a un o diversos sectors productius directament relacionats entre si o a sectors o activitats complementaris, amb l’objectiu de cooperar i col·laborar en la identificació i millora de la competitivitat de les empreses, a través de la ideació i implementació d’estratègies per a iniciatives i projectes de diferent índole.
“Iniciativa clúster”: conjunt d’accions col·laboratives coordinades que realitzen diferents empreses i altres entitats per impulsar la competitivitat d’un clúster.
“Actors de suport del clúster”: persones físiques i jurídiques andorranes o estrangeres, residents o no al Principat d’Andorra, de naturalesa pública o privada, que, a banda de les empreses i altres entitats creadores del clúster, hi participen.
Article 13. Creació d’incubadores, acceleradores i clústers
Les incubadores, les acceleradores i els clústers poden ser creats per entitats privades o públiques de diversa naturalesa, sempre que la normativa en vigor que les reguli i els sigui d’aplicació i les seves normes de regulació internes, com ara els seus estatuts, els ho permetin.
Article 14. Actors de suport del clúster
Els clústers poden disposar d’actors de suport del clúster, amb l’objectiu, entre d’altres, de generar sinergies i millorar la competitivitat, la productivitat i la rendibilitat de les empreses i altres entitats que els formen.
Article 15. Incentius per a la creació i l’enfortiment d’incubadores, acceleradores i clústers
El Govern estableix anualment un pla d’estímuls econòmics o d’altres tipus, tant per a la creació d’incubadores, acceleradores i clústers com per al seu enfortiment.
Article 16. Plataforma i xarxa nacional d’incubadores, acceleradores i clústers
El ministeri encarregat de l’economia habilita una plataforma electrònica i en línia en la qual es facilita informació relativa a les acceleradores, les incubadores i els clústers que s’estableixin al Principat d’Andorra. En aquesta plataforma també es pot facilitar informació d’iniciatives i projectes que es duguin a terme per part d’aquestes entitats.
El ministeri encarregat de l’economia promou la creació d’una xarxa nacional d’incubadores, acceleradores i clústers, amb la finalitat de facilitar el compliment de l’objecte d’aquest títol, establert a l’article 11.
Títol IV. Règim jurídic dels espais comuns complementaris o coliving i dels espais compartits de treball o coworking
Capítol I. Disposicions comunes
Article 17. Objecte
Aquest títol estableix el règim jurídic aplicable als espais comuns complementaris i als espais compartits de treball, així com a les unitats immobiliàries i instal·lacions utilitzades en el marc d’aquestes modalitats residencials i professionals.
Article 18. Definicions
A efectes d’aquest títol, s’entén per:
“Espais comuns complementaris o coliving”: Edificacions d’ús residencial formades per espais d’ús privatiu i d’altres comuns d’ús compartit, la característica principal de les quals és que els espais comuns d’ús compartit representen una superfície superior a la destinada a l’ús privatiu i tenen com a finalitat complementar l’ús i el gaudiment dels espais privatius per dotar-los de tots els serveis necessaris per a la residència de les persones usuàries.
“Arrendament d’espais comuns complementaris o coliving”: Negoci jurídic que té per objecte la cessió de l’ús i del gaudiment d’espais privatius i d’espais comuns d’ús compartit a canvi d’una renda per destinar-los a residència permanent o temporal de les persones usuàries. En cap cas pot tenir per objecte l’arrendament de l’habitatge per a vacances.
“Serveis complementaris”: tots aquells serveis oferts que siguin addicionals al servei principal de l’espai comú complementari o l’espai compartit de treball, com ara, entre d’altres, gimnasos, sales d’estudi, sales de reunions, serveis de cafeteria o restauració, armariets o copisteria.
“Persones usuàries d’espais comuns complementaris o colivers”: persones que resideixen en espais comuns complementaris o coliving.
“Lloguer d’espais compartits de treball o coworking”: arrendament d’espais professionals la destinació principal dels quals és permetre a professionals de diferents sectors compartir un mateix espai de treball per desenvolupar les seves activitats i els seus projectes professionals de manera independent, alhora que fomenten col·laboracions i projectes conjunts. Aquest arrendament permet la domiciliació d’un comerç sense que el titular de l’espai compartit de treball tingui cap responsabilitat, ni dret, ni obligació sobre aquest ni hagi de respondre per ell, essent els usuaris dels espais compartits de treball o les seves societats els únics responsables per qualsevol deute que generin.
“Usuaris d’espais compartits de treball o coworkers”: professionals que desenvolupen la seva activitat professional en un espai compartit de treball.
“Escriptori mòbil o Hot Desk”: espai de treball en un espai compartit de treball destinat a professionals que desenvolupen la seva activitat professional en un espai compartit de treball que no necessiten un espai permanent de treball i que no requereix reserva prèvia.
“Escriptori fix o Dedicated Desk”: espai de treball en un espai compartit de treball destinat a professionals que desenvolupen la seva activitat professional en un espai compartit de treball que necessiten un espai permanent de treball i que requereix reserva prèvia.
“Oficina oberta”: seccions d’espais de treball en un espai compartit de treball reservades a empreses o a equips de professionals que desenvolupen la seva activitat professional en un espai compartit de treball.
“Oficina privada”: seccions d’espais de treball en un espai compartit de treball reservades a empreses o a equips de professionals que desenvolupen la seva activitat professional en un espai compartit de treball, restringides a la resta d’usuaris mitjançant clau o identificació.
“Empreses d’explotació d’espais comuns complementaris i espais compartits de treball (EECC)”: empreses que ofereixen, de manera habitual i amb caràcter professional, serveis d’espais comuns complementaris o d’espais compartits de treball en immobles dels quals són propietaris o titulars de drets reals, o bé gestionen espais comuns complementaris o espais compartits de treball, la gestió dels quals els ha estat confiada pels propietaris o titulars de drets reals dels immobles de què es tracti. Aquesta activitat és compatible amb qualsevol altra activitat immobiliària.
Capítol II. Residència en espais comuns complementaris
Article 19. Residència en espais comuns complementaris
Els espais comuns complementaris poden construir-se en sòl destinat a ús residencial o a altres usos compatibles amb aquest tipus d’edificació d’acord amb el planejament urbanístic, de conformitat amb la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme vigent.
Quan l’espai comú complementari ocupa la totalitat d’un edifici, aquest edifici es pot dividir en propietat horitzontal o en qualsevol forma prevista en l’ordenament jurídic. En cas que l’espai comú complementari ocupi una part d’un edifici, aquesta part ha de configurar-se com un sol element privatiu diferenciat dels altres elements que s’integrin en el mateix règim, per exemple, com a habitatges, locals de negoci o aparcaments.
El propietari d’un espai comú complementari el pot gestionar ell mateix o delegar-ne la gestió a un tercer, essent en aquest cas obligatòria la formalització d’un contracte de gestió de l’espai comú complementari entre les parts i amb el benentès que l’explotació de l’espai comú complementari constitueixi una única unitat de negoci degudament autoritzada tal i com es desenvoluparà via reglamentària.
Article 20. Règim contractual de residència en espais comuns complementaris
Objecte. Els espais comuns complementaris han de destinar-se a residència permanent o temporal de la persona usuària de l’espai comú complementari.
Forma i domicili a efectes de notificacions. El contracte entre la part arrendadora de l’espai comú complementari i la persona usuària de l’espai comú complementari ha de fer-se necessàriament per escrit i han de designar en el contracte d’arrendament un domicili a l’efecte de notificacions i citacions, el qual ha de ser sempre en territori andorrà.
Contingut essencial del contracte. El contracte ha de recollir la descripció de l’espai comú complementari, amb indicació, com a mínim, de les dades relatives a la localització (adreça i parròquia), l’espai privat arrendat amb expressió de la superfície i els espais comuns compartits amb expressió dels usos per als quals estan previstos i de la superfície, el tipus d’energia, l’any de construcció, les condicions econòmiques relatives a la renda i a les despeses derivades dels serveis prestats, l’actualització de la renda referenciada a la variació que hagi experimentat l’índex general de preus de consum, sempre que la durada del contracte sigui superior a un any, la inclusió de serveis complementaris independents i la fiança.
Fiança. La fiança pactada entre les parts és lliure tret que el destí sigui per a residència permanent en què, com a màxim, es pot sol·licitar dos mesos de renda.
Durada. La durada del contracte d’arrendament, a instància de la persona usuària de l’espai comú complementari, és de:
i. Noranta dies, com a màxim, si la persona usuària de l’espai comú complementari no ha de sol·licitar autorització del Servei d’Immigració per a la seva estada i sempre que no es tracti d’una persona en règim turístic.
ii. La durada de l’autorització d’immigració de residència temporal de la persona usuària de l’espai comú complementari, expedida pel Servei d’Immigració, com a màxim.
iii. Cinc anys, com a mínim, en cas que la persona usuària de l’espai comú complementari tingui fixada la seva residència permanent i habitual al país.
Renúncia unilateral de la persona usuària de l’espai comú complementari. La persona usuària de l’espai comú complementari pot renunciar unilateralment al contracte d’arrendament de l’espai comú complementari abans que transcorri el termini pactat mitjançant un preavís d’un mes si la durada del contracte és com a mínim de cinc anys, i de quinze dies naturals, en els altres casos.
Obligacions de les parts. El contracte d’arrendament també ha d’incloure els drets i deures de les parts, les causes de finalització anticipada i qualsevol clàusula que es consideri d’interès entre les parts. Pel que fa a les obligacions de les parts i els altres extrems no regulats en aquest article, s’aplica la Llei d’arrendaments de finques urbanes en cas que la persona usuària de l’espai comú complementari tingui fixada la seva residència permanent i habitual al país. En la resta de casos i pel que respecta a les obligacions de les parts, és d’aplicació supletòria la Llei d’arrendaments de finques urbanes en allò que no s’hagi previst en el contracte.
Normes de convivència. La part arrendadora de l’espai comú complementari, o el seu eventual gestor, ha d’aprovar unes normes de convivència i d’ús que han de formar part del contracte d’arrendament amb la persona usuària de l’espai comú complementari.
Assegurança. Les persones usuàries d’espais comuns complementaris que hagin signat un contracte d’arrendament d’un espai comú complementari amb una durada mínima de cinc anys han de subscriure una pòlissa d’assegurança que cobreixi suficientment els danys i els perjudicis que puguin ocasionar-se a la part arrendadora o a tercers.
Inscripció dels contractes d’arrendament d’espais comuns complementaris. Els contractes d’arrendament d’espais comuns complementaris amb durada mínima de cinc anys o amb autorització temporal de residència han de ser inscrits al fitxer de dades relatives als contractes d’arrendament d’habitatges establert a la Llei de creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge. L’obligació d’inscripció correspon a la persona usuària de l’espai comú complementari en els contractes d’arrendament de durada mínima de cinc anys, i a la propietat, en el supòsit de contractes subscrits amb persones titulars d’una autorització temporal de residència.
Article 21. Assegurances obligatòries
Els propietaris o altres gestors d’espais comuns complementaris han de subscriure amb una entitat asseguradora autoritzada per operar al Principat d’Andorra una pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil per danys a tercers en una quantia suficient per cobrir danys eventuals, d’acord amb la capacitat màxima d’aforament declarada i amb allò que s’estableixi reglamentàriament.
L’assegurança esmentada a l’apartat 1 és obligatòria, amb independència de l’obligació prevista a l’article 20.9 relativa a l’obligació de subscripció de pòlissa d’assegurança per les persones usuàries d’espais comuns complementaris que hagin signat un contracte d’arrendament d’un espai comú complementari per a residència permanent i habitual.
Els ministeris encarregats de l’habitatge i de l’economia poden exigir en tot moment la presentació i l’exhibició de la pòlissa d’assegurança a què es refereix l’apartat 1.
Capítol III. Lloguer d’espais compartits de treball
Article 22. Els espais compartits de treball
Els espais compartits de treball poden construir-se en sòl destinat a l’ús d’oficines d’acord amb el planejament urbanístic, de conformitat amb la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme vigent.
La superfície mínima que han de tenir els diferents espais que integren un espai compartit de treball es determina reglamentàriament.
Quan els espais compartits de treball ocupen la totalitat d’un edifici, aquest edifici no es pot dividir en propietat horitzontal. En cas que ocupin una part d’un edifici en propietat horitzontal, aquesta part ha de configurar-se com un sol element privatiu diferenciat dels altres elements que s’integren en el mateix règim de propietat horitzontal, per exemple, com a habitatges, locals de negoci o aparcaments.
El propietari d’un espai compartit de treball el pot gestionar ell mateix o delegar-ne la gestió a un tercer, essent en aquest cas obligatòria la formalització d’un contracte de gestió de l’espai compartit de treball entre les parts.
El propietari d’un espai compartit de treball, o l’eventual gestor d’aquest, aprova unes normes de convivència i d’ús, que han de formar part del contracte amb l’usuari de l’espai compartit de treball esmentat a l’article 23.
Article 23. Tipologia d’espais dels espais compartits de treball i tipologia contractual
Els espais dels espais compartits de treball poden ser de les tipologies següents:
Escriptori mòbil o Hot Desk: té per objectiu cobrir les necessitats d’un espai de treball esporàdic per part de l’usuari de l’espai compartit de treball i és compartit amb d’altres usuaris de l’espai compartit de treball. No obstant l’anterior, aquest espai ha de disposar de totes les eines bàsiques necessàries per al correcte desenvolupament d’un treball d’oficina, com ara, a títol enunciatiu però no limitatiu, connexió a Internet, llum adequada, escriptori i cadira. Aquesta tipologia de lloguer d’espai és en règim de prestació de serveis i les característiques concretes exigibles a l’espai es determinen reglamentàriament.
Escriptori fix o Dedicated Desk: té per objectiu cobrir les necessitats d’un espai de treball de forma permanent per part de l’usuari de l’espai compartit de treball, que vol tenir sempre disponible el mateix espai designat dins de l’espai compartit amb d’altres usuaris de l’espai compartit de treball. Aquest espai ha de disposar de totes les eines bàsiques necessàries per al correcte desenvolupament d’un treball d’oficina, com ara, a títol enunciatiu però no limitatiu, connexió a Internet, llum adequada, escriptori i cadira. Aquesta tipologia de lloguer d’espai és en règim de prestació de serveis i les característiques concretes exigibles a l’espai es determinen reglamentàriament.
Oficina oberta: té per objectiu cobrir les necessitats col·lectives d’equips de persones o empreses, els quals disposen d’un ús exclusiu d’espais de treball reservats a l’espai compartit de treball. Poden estar en espais genèrics de l’espai compartit de treball; no obstant no existeixi una delimitació física amb la resta d’eventuals oficines obertes (per parets o estructures similars), aquesta zona està reservada i una persona que no pertanyi a l’equip no pot ocupar l’espai obert de què es tracti. Aquest espai ha de disposar de totes les eines bàsiques necessàries per al correcte desenvolupament d’un treball d’oficina, com ara, a títol enunciatiu però no limitatiu, connexió a Internet, llum adequada, escriptori i cadira. Aquesta tipologia de lloguer d’espai és en règim de prestació de serveis i les característiques concretes exigibles a l’espai es determinen reglamentàriament.
Oficina privada: té per objectiu cobrir les necessitats individuals o col·lectives d’equips de persones o empreses que volen disposar d’una secció o espai d’ús exclusiu i privat de la resta d’espais que formen l’espai compartit de treball, però que volen mantenir la seva vinculació a l’espai compartit de treball. Aquesta tipologia d’oficines disposa d’accessos restringits per a la resta dels membres de l’espai compartit de treball, sigui per accés amb clau o identificació, o per qualsevol altre sistema que garanteixi l’accés només als usuaris de l’espai compartit de treball, usuaris de l’oficina privada. Està separada de la resta d’espais de l’espai compartit de treball per parets, configurant un espai de treball independent. Aquest espai ha de disposar de totes les eines bàsiques necessàries per al correcte desenvolupament d’un treball d’oficina, com ara, a títol enunciatiu però no limitatiu, connexió a Internet, llum adequada, escriptoris i cadires. Aquesta tipologia de lloguer d’espai és en règim d’arrendament de local per a negoci, de conformitat amb l’establert per la normativa en vigor en cada moment en matèria d’arrendament de finques urbanes, sempre que la relació contractual s’estableixi per un temps igual o superior a quatre anys. Les característiques concretes exigibles a l’espai es determinen reglamentàriament.
Amb independència de la tipologia d’espais dels espais compartits de treball i la tipologia contractual, les empreses d’explotació d’espais compartits de treball poden oferir serveis complementaris als usuaris d’espais compartits de treball, que han de ser proveïts de forma independent al contracte principal d’arrendament d’espai de l’espai compartit de treball.
Article 24. Assegurances obligatòries
Els propietaris o altres gestors dels espais compartits de treball han de subscriure amb una entitat asseguradora autoritzada per operar al Principat d’Andorra una pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil per danys a tercers en una quantia suficient per cobrir danys eventuals, d’acord amb la capacitat màxima d’aforament declarada i amb allò que s’estableixi reglamentàriament.
L’assegurança esmentada a l’apartat 1 és obligatòria, amb independència de les possibles obligacions de l’usuari de l’espai compartit de treball en aquells supòsits de contractes regulats a l’article 23.1.d) per raó d’aplicació de la normativa vigent en cada moment en matèria d’arrendament de finques urbanes.
El ministeri encarregat de l’economia pot exigir en tot moment la presentació i l’exhibició de la pòlissa d’assegurança a la qual es refereix l’apartat 1.
Capítol IV. Les empreses d’explotació d’espais comuns complementaris i espais compartits de treball (EECC)
Article 25. Autorització
El procediment de sol·licitud de l’autorització administrativa prèvia per a les EECC, que atorga el ministeri encarregat de l’economia, així com el seu contingut, vigència i causes de revocació són determinats reglamentàriament.
En cas que l’autorització administrativa no es concedeixi, es pot interposar el corresponent recurs administratiu d’acord amb l’establert per la legislació en vigor en matèria de recursos administratius.
Article 26. Requisits i marc legal
L’exercici de l’activitat comercial de gestió d’espais comuns complementaris i espais compartits de treball requereix amb caràcter preceptiu l’obtenció de l’autorització administrativa esmentada a l’article 25 i la inscripció prèvia del titular de la gestió al Registre d’Espais comuns complementaris i Espais compartits de treball regulat a l’article 28.
La inscripció d’una EECC al Registre d’Espais comuns complementaris i Espais compartits de treball dona lloc a l’obtenció d’una placa oficial que indica el nom comercial de l’EECC. Aquest distintiu és lliurat pel ministeri encarregat de l’economia i ha de figurar a l’oficina principal de l’EECC i als espais on s’ubiquin els espais comuns complementaris i els espais compartits de treball, en un lloc ben visible per als seus usuaris i per al públic en general.
Reglamentàriament es fixen els requisits d’obligat compliment quant a les característiques de les EECC, així com per a la prestació i la qualitat dels seus serveis.
Article 27. El contracte de gestió
En cas que les EECC no siguin propietàries ni titulars de drets reals sobre els espais comuns complementaris o els espais compartits de treball que gestionen, han de formalitzar un contracte de gestió de l’espai comú complementari o l’espai compartit de treball amb els propietaris o titulars de drets reals sobre aquests.
El contracte de gestió de l’espai comú complementari o l’espai compartit de treball ha d’indicar, com a mínim, que el propietari o el titular de drets reals sobre l’espai comú complementari o l’espai compartit de treball faculta l’EECC per gestionar la unitat immobiliària en el règim específic que correspongui segons es tracti d’un espai comú complementari o un espai compartit de treball.
Capítol V. El Registre d’Espais comuns complementaris i Espais compartits de treball
Article 28. Registre d’Espais comuns complementaris i Espais compartits de treball
Es crea el Registre d’Espais comuns complementaris i Espais compartits de treball, dependent del ministeri encarregat de l’economia.
El Registre d’Espais comuns complementaris i Espais compartits de treball té per objecte inscriure els espais comuns complementaris i els espais compartits de treball autoritzats, les EECC autoritzades i els actes relatius a aquests que es determinin reglamentàriament.
El Registre d’Espais comuns complementaris i Espais compartits de treball és de caràcter públic.
El número d’inscripció al Registre d’Espais comuns complementaris i Espais compartits de treball ha de constar obligatòriament en tota mena de suport on s’anunciï o promocioni l’establiment de què es tracti.
L’estructura, l’organització i el funcionament del Registre d’Espais comuns complementaris i Espais compartits de treball es regula reglamentàriament.
Capítol VI. Procediment sancionador
Article 29. Potestat sancionadora
Tota actuació que contradigui el que estableix aquest títol o les disposicions reglamentàries que el desenvolupen, pot donar lloc a la incoació d’un expedient sancionador i a la imposició de sancions després de la instrucció prèvia de l’expedient que escaigui.
L’òrgan competent per incoar i resoldre els expedients sancionadors per raó de l’establert en aquest títol és el ministre encarregat de l’economia. La instrucció dels expedients correspon als tècnics designats per aquest ministre.
Article 30. Responsables de les infraccions
Són responsables de les infraccions respecte al que regula aquest títol, les persones físiques o jurídiques gestores d’espais comuns complementaris o espais compartits de treball, siguin o no titulars d’autoritzacions d’EECC.
Article 31. Expedient sancionador
La constatació d’una infracció per part del titular de la potestat sancionadora comporta la incoació de l’expedient sancionador corresponent, d’acord amb el que disposi la normativa en vigor en cada moment en matèria de procediments administratius sancionadors.
S’atorga a les actes del titular de la potestat sancionadora la presumpció d’exactitud, llevat de prova en contra.
Contra la resolució dictada pel titular de la potestat sancionadora es pot interposar recurs, d’acord amb el que disposi la normativa en vigor en cada moment en matèria de recursos administratius.
Article 32. Infraccions
Constitueixen infraccions al que regula aquest títol les accions o omissions que aquest tipifica.
Article 33. Classificació de les infraccions
Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.
Article 34. Circumstàncies per a la determinació de les infraccions
Per determinar les sancions corresponents, es tenen en compte les circumstàncies següents:
Els perjudicis ocasionats als usuaris dels espais comuns complementaris o espais compartits de treball.
El benefici il·lícit obtingut.
La reincidència en la comissió en el termini d’un any d’una infracció de la mateixa naturalesa, quan així hagi estat declarada per resolució ferma.
La resolució, durant la tramitació de l’expedient, de les anomalies que van originar l’obertura del procediment sancionador.
Article 35. Infraccions lleus
Es consideren infraccions lleus:
No disposar de totes les eines bàsiques necessàries per al correcte desenvolupament d’un treball d’oficina en un espai compartit de treball.
La comissió d’altres conductes contràries a allò que disposa la normativa en matèria d’espais comuns complementaris i d’espais compartits de treball en vigor en el moment en què es cometin infraccions que, per la seva naturalesa o gravetat, no constitueixin infracció greu o molt greu.
Article 36. Infraccions greus
Es consideren infraccions greus:
La manca de la placa oficial que ha de figurar a l’oficina principal de l’EECC i als espais on s’ubiquin els espais comuns complementaris i els espais compartits de treball, en un lloc ben visible per als seus usuaris i per al públic en general.
La manca del número d’inscripció al Registre d’Espais comuns complementaris i Espais compartits de treball en tota mena de suports on s’anunciï o promocioni l’establiment de què es tracti.
La inexistència de contracte de gestió de l’espai comú complementari o l’espai compartit de treball, en incompliment de l’establert en aquest títol.
La inexistència de contracte amb una persona usuària d’espais comuns complementaris o amb un usuari d’espais compartits de treball, en incompliment de l’establert en aquest títol.
La comissió de dues o més infraccions de caràcter lleu en el termini d’un any.
La comissió d’altres conductes contràries a allò que disposa la normativa en matèria d’espais comuns complementaris i espais compartits de treball en vigor en el moment en què es cometin infraccions que, per la seva naturalesa o gravetat, no constitueixin infracció lleu o molt greu.
Article 37. Infraccions molt greus
Es consideren infraccions molt greus:
L’exercici de l’activitat comercial de gestió d’espais comuns complementaris o espais compartits de treball sense disposar de l’autorització administrativa pertinent.
No disposar de l’assegurança obligatòria de responsabilitat civil.
La comissió de dues o més infraccions de caràcter greu en el termini de dos anys.
La comissió d’altres conductes contràries a allò que disposa la normativa en matèria d’espais comuns complementaris i espais compartits de treball en vigor en el moment en què es cometin infraccions que, per la seva naturalesa o gravetat, no constitueixin infracció lleu o greu.
Article 38. Sancions
Les sancions per infraccions en la matèria objecte de regulació en aquest títol poden ser:
Multa.
Suspensió de les activitats empresarials per un període de fins a un any, en cas d’una infracció molt greu.
Clausura de l’espai comú complementari o de l’espai compartit de treball, únicament en cas d’infracció molt greu com a mesura excepcional segons els perjudicis que causi la infracció tant a les persones com al prestigi del Principat d’Andorra. La sanció determinarà la durada de la clausura, que, en tot cas, ha de ser com a mínim del temps que dura restablir o normalitzar la situació alterada per la infracció comesa.
Article 39. Graduació de les sancions
Amb la finalitat de graduar les sancions, a més de les comissions o omissions que s’hagin produït, cal tenir en compte, d’acord amb el principi de proporcionalitat:
Els antecedents.
La negligència o intencionalitat.
La pertorbació dels serveis.
Els danys i perjudicis produïts a les persones, a l’Administració i a la imatge del Principat d’Andorra.
La reincidència.
S’entén que hi ha reincidència quan en el moment de cometre la infracció la persona culpable ha estat sancionada per resolució ferma per una acció o omissió constitutiva de la mateixa infracció o per dues o més accions o omissions constitutives d’una infracció inferior. Per apreciar la reincidència només es tenen en compte les sancions per infraccions lleus imposades durant els dotze mesos anteriors, les sancions per infraccions greus imposades durant els divuit mesos anteriors i les sancions per infraccions molt greus imposades durant els vint-i-quatre mesos anteriors.
De conformitat amb els criteris per a la graduació de les sancions establerts en l’apartat 1, les sancions consistents en multes poden imposar-se de la forma següent:
Les infraccions lleus se sancionen amb multa de 100 € a 1.000 €.
Les infraccions greus se sancionen amb multa de 1.001 € a 5.000 €.
Les infraccions molt greus se sancionen amb multa de 5.001 € a 10.000 €.
Article 40. Prescripció de les infraccions
Les infraccions prescriuen en els terminis següents:
Les lleus, al cap d’un any.
Les greus, al cap de dos anys.
Les molt greus, al cap de tres anys.
L’inici d’una activitat inspectora suspèn el termini de prescripció de les infraccions.
El termini de prescripció de les infraccions es computa des del dia en què cessa l’acció o l’omissió sancionable.
Article 41. Prescripció de les sancions
Les sancions per infraccions lleus prescriuen en el termini d’un any, les greus en el termini de dos anys i les molt greus en el termini de tres anys, a comptar de la data de notificació de la resolució sancionadora esdevinguda ferma.
Títol V. Autoritzacions d’immigració per a nòmades digitals, visats emprenedors i altres mesures en matèria d’immigració per afavorir l’economia digital, l’emprenedoria i la innovació
Article 42. Objecte
Amb el propòsit d’assolir l’objecte d’aquesta Llei, aquest títol, mitjançant la modificació de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració:
Estableix noves modalitats de residència al Principat d’Andorra per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital, l’emprenedoria o la innovació al Principat d’Andorra. Concretament, aquestes persones estrangeres són aquelles que per dur a terme el seu treball no requereixen disposar d’una ubicació geogràfica concreta i utilitzen les telecomunicacions i la tecnologia, i aquelles eines escollides per participar en el programa per a emprenedors estrangers que impulsa el ministeri encarregat de l’economia.
Flexibilitza els criteris per a la concessió de les autoritzacions d’immigració de treball sense residència per a treballadors que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital, l’emprenedoria o la innovació al Principat d’Andorra, de manera que el treballador estranger de què es tracti, contractat per una empresa legalment constituïda al Principat d’Andorra, no hagi de tenir necessàriament un salari fix superior a tres vegades el salari mínim vigent en cada moment.
Flexibilitza els criteris per a la concessió de les autoritzacions d’immigració de residència i treball per compte propi, de manera que la persona estrangera de què es tracti no hagi de dipositar a l’Autoritat Financera Andorrana, en el mateix moment en què es presenta la sol·licitud d’autorització d’immigració, l’import de cinquanta mil euros (50.000 €), en cas que la societat andorrana constituïda en virtut de la qual se sol·licita l’autorització d’immigració ho hagi estat amb una finalitat que promogui l’economia digital, l’emprenedoria o la innovació al Principat d’Andorra.
Article 43. Modificació de l’article 23 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració
S’addicionen uns apartats 5 bis, 5 ter i 10 bis a l’article 23 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, amb el següent redactat:
“Article 23. Política general en matèria d’immigració
(…)
5 bis. Altrament, el Govern, a partir d’aquesta anàlisi, determina la conveniència de donar entrada al territori andorrà a persones estrangeres que per dur a terme el seu treball no requereixen disposar d’una ubicació geogràfica concreta i utilitzen les telecomunicacions i la tecnologia. Aquestes persones poden correspondre a qualsevol de les tipologies següents de treballadors per compte aliè o per compte propi:
Treballador per compte aliè contractat per un patró establert en un altre país.
Treballador per compte propi que presta serveis que tenen com a destinataris persones o entitats no residents al Principat d’Andorra.
Així, aquests professionals només poden desenvolupar activitats lucratives des del territori andorrà en els termes indicats al paràgraf anterior. Qualsevol altra activitat, assalariada o no, a temps parcial o a temps complet, feta per compte propi o d’altri i de caràcter lucratiu al Principat d’Andorra requereix l’obtenció de la corresponent autorització d’immigració en els termes d’aquesta Llei.
Treballador per compte propi que du a terme una activitat professional en benefici d’una societat mercantil o una altra tipologia d’entitat establerta en un altre país, en la que hi té una participació o forma part del seu òrgan d’administració.
5 ter. Tanmateix, el Govern, a partir d’aquesta anàlisi, determina la conveniència de donar entrada al territori andorrà a persones estrangeres respecte a les quals el ministeri encarregat de l’economia hagi emès una resolució favorable perquè participin en el programa per a emprenedors estrangers que impulsa aquest ministeri.
(…)
10 bis. El nombre d’autoritzacions de residència per a persones estrangeres que per dur a terme el seu treball no requereixen disposar d’una ubicació geogràfica concreta i utilitzen les telecomunicacions i la tecnologia, i per a persones estrangeres respecte a les quals el ministeri encarregat de l’economia hagi emès una resolució favorable perquè participin en el programa per a emprenedors estrangers que impulsa aquest ministeri, es fixa periòdicament per via reglamentària, a partir de la política d’immigració definida i d’acord amb les circumstàncies econòmiques i socials del Principat d’Andorra. La determinació del nombre màxim d’autoritzacions es fa per via reglamentària en la mateixa norma que fixi les quotes d’autoritzacions d’immigració general o en una altra de la mateixa jerarquia. Totes aquestes autoritzacions de residència es computen dins de la quota aprovada, amb l’excepció de les relatives a les persones que accedeixin a la condició de resident sota aquestes tipologies d’autorització, d’acord amb les disposicions dels articles 91, 93 i 94. Tampoc no computen les persones que es troben en una de les situacions esmentades a l’article 97.”
Article 44. Modificació de l’article 26 bis de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració
Es modifica l’apartat 2 de l’article 26 bis de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, que queda redactat de la manera següent:
“Article 26 bis. Autorització d’immigració temporal per a joves amb opció de treball
(…)
La durada de l’autorització d’immigració temporal per a joves amb opció de treball és de dotze mesos, prorrogable sempre que existeixi reciprocitat amb el país que signa un acord amb el Principat d’Andorra per establir programes de viatges formatius o de lleure per a joves amb la possibilitat de treballar. La renovació es concedeix per un únic període de dotze mesos.
(…).”
Article 45. Modificació del capítol tercer del títol VI de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració
S’addiciona una secció tercera bis al capítol tercer del títol VI de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, amb addició d’un article 33 bis i d’un article 33 ter amb el següent redactat:
“Secció tercera bis. Autorització de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.