LegalizeLlei 42/2022, de l’1 de desembre, de l’economia digital, l’emprenedoria i innovació
L’Administració i els organismes del sector públic determinen les dades d’alt valor en funció del potencial que tinguin per generar, entre d’altres, beneficis socioeconòmics o mediambientals, productes o serveis innovadors, beneficis a un gran nombre d’agents reutilitzadors, increment d’ingressos o la combinació amb altres conjunts de dades.
Per a la valoració del potencial de les dades d’alt valor, es poden fer consultes públiques i amb experts.
Les dades d’alt valor són llistades i publicades per l’Administració i els organismes del sector públic amb l’accés de caràcter gratuït, llevat que impliquin un sobreesforç en el seu tractament i publicació a l’Administració i als organismes del sector públic.
Article 149. Dades de recerca
L’Administració i els organismes del sector públic donaran suport a la disponibilitat de les dades de recerca mitjançant l’adopció de polítiques nacionals i actuacions pertinents destinades a fer que les dades de la recerca finançada públicament siguin accessibles en aplicació del principi d’obertura per defecte i de compatibilitat amb els principis FAIR. Això no obstant, en aquest context s’han de tenir en compte les inquietuds relacionades amb els drets de propietat intel·lectual i industrial, la protecció de dades personals i la confidencialitat, la seguretat i els interessos comercials legítims de conformitat amb el principi “tan oberts com sigui possible, tan tancats com sigui necessari”. Aquestes polítiques d’accés obert es dirigiran a les organitzacions que realitzen activitats de recerca i a les organitzacions que financen la investigació.
Les dades de recerca seran reutilitzables per a fins comercials o no comercials, en la mesura que els estudis de recerca d’on provinguin les dades siguin finançats amb fons públics i que investigadors, organitzacions que realitzen activitats d’investigació o organitzacions que financen la recerca les hagin posat a la disposició del públic a través d’un repositori institucional o temàtic. En aquest context, s’han de tenir en compte els interessos comercials legítims, les activitats de transferència de coneixements i els drets de propietat intel·lectual i industrial preexistents.
Article 150. Mineria de textos i dades
No es troben subjectes a autorització dels titulars de drets d’autor i drets veïns als drets d’autor corresponents, els actes de reproducció i d’extracció realitzats com a resultat de l’aplicació amb finalitats de recerca científica, de tècniques de mineria de textos i dades respecte a obres o altres prestacions protegibles, sempre que s’hi hagi accedit lícitament.
Les còpies d’obres o d’altres prestacions fetes de conformitat amb l’apartat anterior s’emmagatzemaran amb un nivell adequat de seguretat i podran conservar-se amb finalitats de recerca científica, en particular per a la verificació de resultats de la recerca.
Els titulars de drets d’autor o drets veïns als drets d’autor corresponents no podran impedir o obstaculitzar mitjançant mesures tecnològiques de protecció la realització dels actes emparats sota aquesta excepció mitjançant l’aplicació de controls o procediments de protecció, com ara codificació, aleatorització o una altra transformació de l’obra o prestació o mecanismes de control de còpia.
Capítol II. Règim sancionador
Article 151. Potestat sancionadora
Tota actuació que contradigui el que estableix aquest títol o les disposicions reglamentàries que el desenvolupen, pot donar lloc a la incoació d’un expedient sancionador i a la imposició de sancions després de la instrucció prèvia de l’expedient que escaigui.
L’òrgan competent per incoar i resoldre els expedients sancionadors per raó de l’establert en aquest títol és el ministre encarregat de la presidència. La instrucció dels expedients correspon als tècnics designats per aquest ministre.
Article 152. Responsables de les infraccions
Són responsables de les infraccions respecte al regulat en aquest títol, les persones físiques o jurídiques que no respectin el règim general de reutilització de documents, informació i dades establert al capítol I.
Article 153. Expedient sancionador
La constatació d’una infracció per part del titular de la potestat sancionadora comporta la incoació de l’expedient sancionador corresponent, d’acord amb el que disposi la normativa en vigor en cada moment en matèria de procediments administratius sancionadors.
S’atorga a les actes del titular de la potestat sancionadora la presumpció d’exactitud, llevat de prova en contra.
Contra la resolució dictada pel titular de la potestat sancionadora es pot interposar recurs d’acord amb el que disposi la normativa en vigor en cada moment en matèria de recursos administratius.
Article 154. Infraccions
Constitueixen infraccions al regulat en aquest títol les accions o omissions que hi són tipificades.
Article 155. Classificació de les infraccions
Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.
Article 156. Infraccions lleus
Es consideren infraccions lleus:
L’alteració lleu del contingut del document, la informació o les dades per a la reutilització dels quals s’hagi concedit una llicència.
L’absència d’indicació o de citació de la font.
La comissió d’altres conductes contràries a allò que disposa la normativa en matèria d’accés a documents, informació i dades en vigor en el moment en què es cometin infraccions que, per la seva naturalesa o gravetat, no constitueixin infracció greu o molt greu.
Article 157. Infraccions greus
Es consideren infraccions greus:
La reutilització de la documentació, la informació o les dades per a una finalitat diferent de la que es va concedir.
L’alteració greu del contingut de la documentació, la informació o les dades per a la reutilització de les quals s’hagi concedit una llicència.
L’incompliment greu d’altres condicions imposades en la corresponent llicència o en la normativa reguladora aplicable.
La comissió de dos o més infraccions de caràcter lleu en un termini d’un any.
La comissió d’altres conductes contràries a allò que disposa la normativa en matèria d’accés a documents, informació i dades en vigor en el moment en què es cometin infraccions que, per la seva naturalesa o gravetat, no constitueixin infracció lleu o molt greu.
Article 158. Infraccions molt greus
Es consideren infraccions molt greus:
La reutilització de documentació, informació o dades sense haver obtingut la corresponent llicència en els casos en què aquesta sigui requerida.
La desnaturalització del sentit de la documentació, la informació o les dades per a la reutilització de les quals s’hagi concedit una llicència.
L’alteració molt greu del contingut del document, la informació o les dades per a la reutilització dels quals s’hagi concedit una llicència.
La comissió de dos o més infraccions de caràcter greu en un termini de dos anys.
La comissió d’altres conductes contràries a allò que disposa la normativa en matèria d’accés a documents, informació i dades en vigor en el moment en què es cometin infraccions que, per la seva naturalesa o gravetat, no constitueixin infracció lleu o greu.
Article 159. Graduació de les sancions
Amb la finalitat de graduar les sancions, a més de les comissions o omissions que s’hagin produït, cal tenir en compte, d’acord amb el principi de proporcionalitat:
Els antecedents.
La negligència o intencionalitat.
Els danys i perjudicis produïts tant a les persones com a l’Administració i als organismes del sector públic, així com a la imatge del Principat d’Andorra.
La reincidència.
S’entén que hi ha reincidència quan en el moment de cometre la infracció la persona culpable ha estat sancionada per resolució ferma per una acció o omissió constitutiva de la mateixa infracció o per dues o més accions o omissions constitutives d’una infracció inferior. Per establir la reincidència, només es tenen en compte les sancions per infraccions lleus imposades durant els dotze mesos anteriors, les sancions per infraccions greus imposades durant els divuit mesos anteriors i les sancions per infraccions molt greus imposades durant els vint-i-quatre mesos anteriors.
La naturalesa de la documentació, la informació o les dades reutilitzades, i el seu volum.
Els eventuals beneficis obtinguts.
De conformitat amb els criteris per a la graduació de les sancions establerts a l’apartat 1, les sancions, consistents en multes, poden imposar-se de la forma següent:
Les infraccions lleus se sancionen amb multa de 100 € a 1.000 €.
Les infraccions greus se sancionen amb multa de 1.001 € a 5.000 €.
Les infraccions molt greus se sancionen amb multa de 5.001 € a 10.000 €.
Article 160. Prescripció de les infraccions
Les infraccions prescriuen en els terminis següents:
Les lleus, al cap d’un any.
Les greus, al cap de dos anys.
Les molt greus, al cap de tres anys.
L’inici d’una activitat inspectora suspèn el termini de prescripció de les infraccions.
El termini de prescripció de les infraccions es computa des del dia en què cessa l’acció o l’omissió sancionable.
Article 161. Prescripció de les sancions
Les sancions per infraccions lleus prescriuen en el termini d’un any, les greus en el termini de dos anys i les molt greus en el termini de tres anys, a comptar de la data de notificació de la resolució sancionadora esdevinguda ferma.
Títol XI. Passarel·la d’intercanvi de dades i documents del Principat d’Andorra
Artcle 162. Objecte
Amb el propòsit d’assolir l’objecte d’aquesta Llei, aquest títol estableix les disposicions aplicables a l’intercanvi lícit de dades i documents entre els subjectes de naturalesa pública i privada, i els ciutadans, amb la voluntat de reducció del cost de les càrregues administratives, i com a eina de dinamització de l’economia i de lluita contra el frau. Amb aquesta finalitat, la norma preveu la creació d’una plataforma d’intercanvi de dades mitjançant l’aplicació del principi “només una vegada”, que ha de permetre que les dades siguin accessibles a qui les requereixi, sempre que concorri una base legitimadora per a aquest intercanvi.
Més concretament, el que es promou en aquest títol és el següent:
La creació de la Passarel·la d’intercanvi de dades i documents del Principat d’Andorra.
El compliment de la normativa aplicable en matèria de protecció de dades personals, incloent-hi els principis de minimització de les dades, exactitud, limitació de l’emmagatzematge, integritat i confidencialitat, necessitat, proporcionalitat i limitació de la finalitat.
El compliment dels principis de seguretat i de protecció de la privacitat des del disseny i el respecte dels drets fonamentals de les persones, inclosos els relacionats amb la transparència.
La institució del dret dels interessats a no aportar dades i documents que es puguin obtenir a través d’aquesta plataforma, i la possibilitat que l’interessat pugui accedir-hi per rebre informació sobre els intercanvis d’informació que l’afecten.
Article 163. Creació de la Passarel·la d’intercanvi de dades i documents del Principat d’Andorra
Es crea la Passarel·la d’intercanvi de dades i documents del Principat d’Andorra, que és un sistema d’informació amb la finalitat de posar a la disposició i, segons escaigui, donar accés o remetre dades i documents a entitats públiques o privades, així com als interessats, en els supòsits i d’acord amb les limitacions establertes a l’ordenament jurídic vigent.
La Passarel·la d’intercanvi de dades i documents del Principat d’Andorra es regeix pel principi de “només una vegada”, conforme al qual els ciutadans i les empreses proporcionen les dades i documents només un cop en els seus contactes amb l’Administració pública i altres entitats, públiques o privades, les quals prenen mesures per compartir i reutilitzar aquestes dades internament; de comunicació electrònica i automatitzada, d’interoperabilitat i de seguretat.
La Passarel·la d’intercanvi de dades i documents del Principat d’Andorra és titularitat del ministeri encarregat de l’economia, i la seva gestió i administració es realitzen d’acord amb les condicions que s’estableixen a la normativa d’interoperabilitat aprovada pel Govern en el marc del que disposa el Codi de l’Administració.
L’òrgan responsable de la Passarel·la d’intercanvi de dades i documents del Principat d’Andorra pot aprovar les instruccions tècniques i els procediments operatius que siguin necessaris per al correcte funcionament del sistema.
Article 164. Requisits de la Passarel·la d’intercanvi de dades i documents del Principat d’Andorra
La Passarel·la d’intercanvi de dades i documents del Principat d’Andorra ha de complir els requisits següents:
Ha d’establir un catàleg de dades i documents que es poden intercanviar en cada moment, incloent la base legitimadora del tractament, quan escaigui.
Ha de permetre el tractament automatitzat de les sol·licituds de dades i documents.
Ha de permetre la posada a disposició, accés o transmissió de dades i documents entre les entitats públiques i privades, i amb els interessats, quan s’hagi verificat que es compleixen les condicions jurídiques corresponents.
Ha de garantir un nivell suficient d’interoperabilitat amb altres sistemes pertinents.
Ha de garantir la confidencialitat i la integritat de la informació que gestiona.
No ha de tractar la informació més enllà del que és estrictament necessari des del punt de vista tècnic per a la posada a disposició, l’accés o l’intercanvi d’informació, i només ho ha de fer durant el termini necessari per a tal fi.
Ha d’obtenir la qualificació com a servei de lliurament electrònic, d’acord amb el que disposa la normativa de serveis de confiança, abans de l’inici de les seves operacions.
A fi de garantir que el sistema tècnic proporcioni un nivell elevat de seguretat per a l’aplicació del principi de “només una vegada”, l’òrgan competent ha de considerar les normes i especificacions tècniques elaborades per les organitzacions i els organismes de normalització europeus i internacionals, en particular el Comitè Europeu de Normalització (CEN), l’Institut Europeu de Normes de Telecomunicació (ETSI), l’Organització Internacional de Normalització (ISO) i la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT), així com les normes de seguretat que siguin necessàries en aplicació de la normativa vigent en matèria de protecció de dades personals.
Article 165. Protecció de dades de caràcter personal
La Passarel·la d’intercanvi de dades i documents del Principat d’Andorra resta subjecta plenament al compliment de la normativa de protecció de dades de caràcter personal, en relació amb les dades i els documents que en continguin.
L’òrgan responsable de la Passarel·la d’intercanvi de dades i documents del Principat d’Andorra té la consideració de responsable del tractament de les dades necessàries per establir les relacions jurídiques amb els interessats i les entitats públiques i privades que hi accedeixen.
L’òrgan responsable de la Passarel·la d’intercanvi de dades i documents del Principat d’Andorra té la consideració d’encarregat del tractament de les dades i documents objecte de la posada a disposició, accés o remissió a través del sistema, actuant per compte del sol·licitant i de l’entitat responsable de les dades i documents. Aquest encàrrec pot incloure la conservació de còpia de la informació per compte de l’entitat responsable de les dades i documents, estrictament limitada a les finalitats de la Passarel·la.
Els interessats podran accedir a la Passarel·la, degudament identificats, per rebre informació sobre els intercanvis de dades i documents que els afectin, conforme a la normativa de protecció de dades, en els termes que es determinin reglamentàriament.
L’òrgan responsable de la Passarel·la d’intercanvi de dades i documents del Principat d’Andorra ha de fer una avaluació d’impacte de protecció de dades, en els termes previstos a la normativa reguladora, que s’ha de publicar, llevat de les informacions que han de romandre confidencials per garantir la seguretat del sistema.
Article 166. Ús de la Passarel·la d’intercanvi de dades i documents del Principat d’Andorra
L’ús de la Passarel·la d’intercanvi de dades i documents del Principat d’Andorra es limita a les dades i documents que consten al catàleg en cada moment.
La Passarel·la d’intercanvi de dades i documents del Principat d’Andorra ha de ser utilitzada obligatòriament per part de les entitats subjectes al Codi de l’Administració, i pot ser utilitzada de forma voluntària per la resta d’entitats, i pels interessats.
Els interessats, siguin persones físiques o jurídiques, tenen dret a no aportar, a les entitats subjectes al Codi de l’Administració, les dades i documents que consten al catàleg de la Passarel·la.
Sense perjudici del dret a no aportar dades i documents, quan es formulin sol·licituds per qualsevol mitjà en què l’interessat declari dades personals que estiguin en poder de l’Administració pública, l’òrgan destinatari de la sol·licitud pot fer en l’exercici de les seves competències les verificacions necessàries per comprovar-ne l’exactitud.
Una entitat sol·licitant pot consultar o obtenir les dades i els documents, sense perjudici dels drets de l’interessat previstos a la normativa de protecció de dades, que requereixi per complir una obligació legal, quan ho estableixi una llei que determini les condicions generals del tractament i els tipus de dades objecte d’aquest, i per complir una missió realitzada en interès públic o en l’exercici de poders públics conferits al sol·licitant.
L’intercanvi de les dades o documents sol·licitats també és possible amb el consentiment de l’interessat o quan l’entitat responsable de la informació apreciï que concorre en el sol·licitant un interès legítim que preval sobre els drets i interessos de l’interessat, conforme al que estableix la normativa en matèria de protecció de dades personals.
Els prestadors de serveis de confiança poden accedir a la Passarel·la per a l’expedició de certificats d’atributs verificats, conforme a la normativa de serveis de confiança, en els termes que es determinin reglamentàriament.
En el cas de dades i documents que continguin categories especials de dades personals, la Passarel·la ha d’implementar els controls addicionals que garanteixin el compliment de les exigències legals per al tractament d’aquestes dades.
La informació aportada a les entitats públiques i privades i als ciutadans sol·licitants s’ha de limitar a la informació sol·licitada, i només podrà ser utilitzada per a les finalitats per a les quals ha estat intercanviada, sense perjudici del que es disposa a la legislació aplicable.
Disposició addicional. Entitat de gestió dels noms de domini “.ad ”
S’atribueixen a la societat pública Andorra Telecom, SAU, a més de les funcions previstes a la Llei 33/2014, del 27 de novembre, de creació de la societat pública Andorra Telecom, SAU, les funcions següents:
La gestió del registre dels noms i direccions de domini d’Internet sota el codi de país corresponent a Andorra (“.ad”), essent l’autoritat d’assignació d’acord amb la política de registres que es determini pel Govern.
La participació en els òrgans que coordinin la gestió de Registres de nom i dominis de la Corporació d’Internet per a l’Assignació de Noms i Números (ICANN), o l’organització que en el seu cas la substitueixi, així com l’assessorament al Govern en qüestions relatives a aquesta matèria.
La societat pública Andorra Telecom, SAU proposa al Govern, en un termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, l’aprovació de la regulació específica per a la gestió del registre dels noms i direccions de domini d’Internet sota el codi de país corresponent a Andorra (“.ad”), i determina el preu dels serveis associats a aquesta activitat.
Els criteris d’assignació de noms de domini “.ad” han de garantir un equilibri adequat entre la confiança i la seguretat jurídica precises per al desenvolupament del comerç electrònic i d’altres serveis i activitats per via electrònica, i la flexibilitat i agilitat requerides per possibilitar la satisfacció de la demanda d’assignació de noms de domini “.ad” i contribuir, així, al desenvolupament de l’economia digital a Andorra.
Els noms de domini “.ad” atorgats abans de l’entrada en vigor de la regulació prevista a l’apartat 2 continuen essent vàlids posteriorment i s’han d’adaptar a la nova regulació, sempre que aquest fet no comporti una alteració en detriment dels seus drets.
Disposició transitòria primera. Adaptacions dels espais comuns complementaris i els espais compartits de treball i normes aplicables a les sol·licituds en matèria d’immigració
Els espais comuns complementaris i els espais compartits de treball existents a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei han d’adaptar-se a les prescripcions que estableix dins el termini d’un any, a comptar de la data d’entrada en vigor dels reglaments que desenvolupin el títol IV d’aquesta Llei.
Les sol·licituds d’autoritzacions de residència i treball per compte propi que requereixin constituir una societat andorrana en relació amb la qual s’hagi presentat, amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, la sol·licitud d’autorització d’inversió estrangera corresponent, i les sol·licituds d’autoritzacions de residència sense activitat lucrativa presentades amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei s’han de tramitar de conformitat amb la normativa vigent abans de la data esmentada.
Disposició transitòria segona. Noms de domini “.ad”
El sistema actual per a la gestió del registre dels noms i direccions de domini d’Internet sota el codi de país corresponent a Andorra (“.ad”), que es regeix pel Reglament d’execució de la Llei sobre la utilització dels signes d’Estat per a la utilització de “.ad” com a element d’un nom de domini, de data 13 de setembre del 2000, i el Decret d’atribució de competències al Servei de Signes d’Estat, de data 13 de setembre del 2000, continua vigent fins a l’entrada en vigor de la regulació prevista a l’apartat 2 de la disposició addicional.
Disposició derogatòria primera. Derogació normativa
Queda derogada la Llei 16/2018, del 26 de juliol, de suport a l’activitat empresarial i al foment de l’emprenedoria, llevat dels seus articles 11 a 13, les disposicions finals tercera, quarta, cinquena i la disposició final setena.
Així mateix, queda derogada qualsevol altra disposició de rang igual o inferior que s’oposi al contingut que s’estableix en la present Llei.
Disposició derogatòria segona. Noms de domini “.ad”
Amb l’entrada en vigor de la regulació prevista a l’apartat 2 de la disposició addicional, quedarà derogat el Reglament d’execució de la Llei sobre la utilització dels signes d’Estat per a la utilització de “.ad” com a element d’un nom de domini, de data 13 de setembre del 2000, i el Decret d’atribució de competències al Servei de Signes d’Estat, de data 13 de setembre del 2000.
Disposició final primera. Modificació de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances
Es modifica el títol de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances, que queda redactat tal com segueix:
“Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Autoritat Financera Andorrana”
Es renumera l’article 4 ter. Procediment de comunicació de possibles infraccions com a article 4 quater.
S’afegeix un nou article 4 ter, que queda redactat tal com segueix:
“Article 4 ter. Facultats de control i supervisió, i criteris d’exercici en l’àmbit de la supervisió dels serveis de finançament participatiu
Les potestats de control i supervisió en el sector dels serveis de finançament participatiu són les que se li encomanen a la Llei XXX, d’economia digital, l’emprenedoria i la innovació.”
Es modifica el capítol sisè, que queda redactat en els termes següents:
“Capítol sisè. Taxes en matèria d’actius digitals
Article 49. Disposicions generals
L’exercici d’activitats de participació en la representació dels actius digitals està sotmès al pagament previ de la taxa que es fixi anualment.
Les taxes s’acrediten, segons la naturalesa del fet imposable:
Quan s’inicia la prestació del servei o l’exercici de l’activitat, sens perjudici de la possibilitat d’exigir-ne el dipòsit previ.
Quan es presenta la sol·licitud que inicia l’actuació o l’expedient, la qual no es pot emplenar o tramitar si no s’ha efectuat l’ingrés de la taxa.
En el moment en què l’Autoritat Financera Andorrana fa la verificació prèvia del fulletó d’admissió i dona per complerts tots els requisits necessaris per a l’admissió dels actius digitals a negociació
El pagament de les taxes associades a la presentació d’una declaració responsable o d’una comunicació prèvia s’ha d’efectuar prèviament a la sol·licitud d’inici de l’activitat.
És obligat tributari de la taxa l’entitat que sol·liciti autorització de la llicència d’activitat. Els obligats tributaris de les taxes estan obligats a practicar operacions d’autoliquidació tributària i a efectuar-ne l’ingrés en els supòsits determinats en aquesta Llei i en els casos en què es determini per reglament. El veedor digital registrat vetllarà perquè abans del nou exercici fiscal s’hagi liquidat la taxa corresponent.
Són subjectes passius les entitats que sol·licitin la verificació del compliment dels requisits necessaris per a l’admissió d’actius digitals a negociació exclusivament als mercats digitals situats al Principat d’Andorra i els de la verificació del compliment dels requisits necessaris per a la continuació de l’activitat de representació digital d’actius des del o dins del Principat d’Andorra.
El pagament de les taxes es pot fer per algun dels mitjans següents:
En efectiu o en diner digital sobirà programable.
Xec o taló de compte corrent conformat o certificat per una institució financera.
Transferència bancària.
Domiciliació bancària.
Targeta de crèdit o altres mitjans anàlegs.
Constitueix el fet imposable de la taxa:
La verificació del compliment dels requisits necessaris per a l’admissió dels actius digitals a negociació exclusivament situats al Principat d’Andorra.
La verificació del compliment dels requisits necessaris per a l’inici d’activitat de representació digital d’actius des del o dins del Principat d’Andorra.
La verificació del compliment dels requisits necessaris per a la continuació de l’activitat de representació digital d’actius des del o dins del Principat d’Andorra.
La supervisió de l’activitat.
S’habilita l’AFA a actualitzar els imports fixats prèviament en base a l’evolució de l’IPC. A Aquest efecte, mitjançant comunicat tècnic, l’AFA ha de comunicar les noves quotes tributàries al conjunt d’entitats afectades.
Les quotes tributàries relatives a les taxes d’aquest capítol es podran actualitzar o modificar mitjançant la Llei del pressupost general.
Article 50. Taxa per a l’admissió dels actius digitals a negociació
La base imposable és el valor nominal de l’emissió per a la qual se sol·licita l’admissió a negociació. En cas de modificació del nombre d’actius digitals en circulació o per increment de llur valor nominal, la base imposable és l’import resultant de l’increment del valor nominal de les emissions, com a conseqüència de la modificació, en la data de la verificació corresponent per l’Autoritat Financera Andorrana.
En el cas de fulletons d’ofertes públiques de venda d’actius digitals, la base imposable és el valor efectiu de l’oferta corresponent.
La quota de la taxa es determina multiplicant a la base imposable el tipus de gravamen, segons la quantitat màxima de valor d’emissió.
Fins a la quantitat màxima de valor total de 3 milions d’euros durant un any natural: 0,10 per cent (0,10%).
De més de 3 milions i fins a la quantitat de 8 milions d’euros: 0,15 per cent (0,15%).
De més de 8 milions i fins a la quantitat de 20 milions d’euros: 0,20 per cent (0,20%).
De més de 20 milions d’euros: 0,25 per cent (0,25%).
Article 51. Taxa de negociació d’actius digitals
La base imposable és el valor de negociació en euros dels actius digitals que es transmetin per euros o per altres actius digitals.
La quota de la taxa es determina multiplicant a la base imposable el tipus de gravamen.
El tipus de gravamen és del zero coma dos per mil (0,2‰). Aquesta taxa es transferirà i es destinarà al compte de compensació de l’article 19 de la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, en tant no s’hagi creat un Fons sobirà andorrà per atendre altres finalitats.
Article 52. Taxa de verificació prèvia de l’expedient de sol·licitud d’inici d’activitat
La base imposable és el valor total de les emissions de tokens o el capital mínim corresponent a l’entitat per a la qual se sol·licita l’inici d’activitat, en funció dels casos.
La quota de la taxa es determina multiplicant a la base imposable el tipus de gravamen següent, segons la taula següent de capital mínim d’entitats acreditades i valor total d’emissió de tokens o tipus d’activitat en concret:
Per a emissions de tokens fins a la quantitat màxima de valor total de 2 milions d’euros durant un any natural: 0,25 per cent amb un mínim de 250 euros.
Per a emissions de tokens de valor total de més de 2 milions i fins a la quantitat de 8 milions d’euros: 0,20 per cent.
Per a emissions de tokens de valor total de més de 8 milions i fins a la quantitat de 20 milions d’euros: 0,15 per cent.
Per a emissions de tokens de valor total de més de 20 milions d’euros: 0,10 per cent.
Per als dipositaris de claus criptogràfiques: 2.000 euros.
Per als dipositaris de tokens: 2.000 euros.
Per a les plataformes de compravenda de tokens per portar a terme transaccions de més de 100.000 euros i fins a un valor total d’1 milió d’euros d’activitat en un any natural: 500 euros.
Per a les plataformes de compravenda de tokens si el volum de transaccions durant un any natural és de més d’1 milió d’euros fins a la quantitat de 8 milions d’euros: 1.000 euros.
Per a les plataformes de compravenda de tokens si el volum de transaccions durant un any natural és de més de 8 milions d’euros fins a la quantitat de 20 milions d’euros: 2.000 euros.
Per a les plataformes de compravenda de tokens si el volum de transaccions durant un any natural és de més de 20 milions d’euros: 3.000 euros.
Si els actius representats digitalment per l’emissor són immobiliaris i no excedeixen de 10 milions d’euros: 1.000 euros.
Si els actius representats digitalment per l’emissor són immobiliaris i excedeixen de 10 milions d’euros: 2.000 euros.
Per als generadors dels tokens s’estableix una taxa fixa de 250 euros.
La quota tributària aplicable al veedor digital registrat ve determinada per una quantitat fixa de 1.000 euros.
Les taxes per a l’exercici d’activitat s’hauran de pagar abans de l’inici de l’activitat i es meritaran el primer dia de cada any natural en els anys següents.
La manca d’acreditació del pagament en el moment de presentar la sol·licitud té els mateixos efectes que la manca de qualsevol altra documentació preceptiva necessària per iniciar la tramitació de l’expedient.
La manca de liquidació del pagament dins del període de quinze dies a comptar des de l’endemà de la recepció de la corresponent notificació dona lloc a la caducitat de l’expedient per a l’exercici de la llicència d’activitat.
En els casos en què no es dicti resolució expressa en el termini legalment establert, la persona interessada té dret a la devolució de l’import pagat amb la prèvia sol·licitud corresponent. Aquesta sol·licitud suposarà la caducitat de l’expedient.
Article 53. Taxa anual de continuació d’activitat
La taxa fixa per als veedors digitals registrats: 500 euros.
La taxa fixa per als emissors d’actius digitals: 1.000 euros en tant que no s’amortitzin.
La taxa fixa per als dipositaris de claus criptogràfiques: 1.000 euros per cada any natural d’activitat.
La taxa fixa per als dipositaris d’actius digitals: 1.000 euros per cada any natural d’activitat.
La taxa fixa per a les plataformes d’actius digitals: 1.000 euros per cada any natural d’activitat.
Article 54. Taxa anual de supervisió de l’activitat
S’estableix una taxa anual de supervisió dels participants en la representació digital d’actius.
El fet generador d’aquesta taxa és la prestació del servei de supervisió i control per part de l’AFA.
L’obligat tributari d’aquesta taxa és l’entitat andorrana supervisada.
La quota tributària de supervisió és del 0,20% sobre l’import total de la xifra de vendes corresponent als serveis prestats, i amb un mínim de:
500 euros en el cas dels veedors digitals registrats.
500 euros en el cas dels emissors d’actius digitals.
500 euros en el cas dels custodis de claus criptogràfiques.
500 euros en el cas de custodis d’actius digitals.
500 euros en el cas de les plataformes de compravenda d’actius digitals per diner fiat de curs legal.
500 euros en el cas de les plataformes de compravenda d’actius digitals per altres actius digitals.
500 euros en el cas de plataformes de trading d’actius digitals.
Aquesta taxa es percep, com a molt tard, el 30 de març de l’any en curs o en iniciar l’activitat en cas de tractar-se d’una entitat de nova creació. Si l’inici d’activitat no coincideix amb l’inici de l’any natural, la taxa es paga proporcionalment al període d’activitat de l’any en curs. L’obligació de satisfer aquesta taxa s’acaba arran de la baixa de l’entitat.”
S’afegeix un capítol setè, després de l’article 54, que queda redactat tal com segueix:
“Capítol setè. Taxes per la prestació de serveis en la supervisió en l’àmbit dels serveis de finançament participatiu d’empreses
Article 55. Taxa d’autorització de proveïdors de serveis de finançament participatiu
S’estableix una taxa per l’autorització de proveïdors de serveis de finançament participatiu.
El fet generador d’aquesta taxa és l’estudi, l’avaluació i la resolució de la sol·licitud d’autorització de proveïdors de serveis de finançament participatiu.
L’obligat tributari a títol de contribuent d’aquesta taxa és tota persona jurídica, en nom de la qual s’incoa el procediment de sol·licitud d’autorització per l’autorització de proveïdors de serveis de finançament participatiu.
La taxa consisteix en una quota tributària fixa de 3.000 euros.
Meritació i exigibilitat: Aquesta taxa es merita en el moment en què se sol·licita l’autorització i s’ha d’abonar a l’AFA en el moment en què es presenta la sol·licitud corresponent. L’AFA no inicia el procediment d’estudi, avaluació i resolució d’aquesta sol·licitud d’autorització mentre no s’hagi rebut el pagament corresponent.
Actualització i modificació de les quotes tributàries:
S’habilita l’AFA per actualitzar els imports fixats prèviament d’acord amb l’evolució de l’IPC. A aquest efecte, mitjançant comunicat tècnic, l’AFA ha de comunicar les noves quotes tributàries al conjunt d’entitats afectades.
La quota tributària relativa a la taxa que estableix aquest article es pot actualitzar o modificar mitjançant la Llei del pressupost.
Article 56. Taxa anual de supervisió de l’activitat dels proveïdors de serveis de finançament participatiu
S’estableix una taxa anual de supervisió dels proveïdors de serveis de finançament participatiu.
El fet generador d’aquesta taxa és la prestació del servei de supervisió contínua i control per part de l’AFA. Aquesta taxa s’entén sens perjudici de les que es podrien meritar per qualsevol altre dels fets generadors que estableix aquesta Llei.
L’obligat tributari a títol de contribuent d’aquesta taxa és el proveïdor de serveis de finançament participatiu.
La taxa consisteix en una quota tributària fixa de 1.000 euros.
Meritació i exigibilitat: Aquesta taxa es percep, com a molt tard, el 30 d’abril de l’any en curs. En cas que l’obligat tributari comenci les seves activitats un cop s’hagi iniciat el termini de meritació, haurà d’abonar dins el termini de tres mesos després de la finalització del termini de meritació la part proporcional de la taxa corresponent.
Actualització i modificació de les quotes tributàries:
S’habilita l’AFA per actualitzar els imports fixats prèviament d’acord amb l’evolució de l’IPC. A aquest efecte, mitjançant comunicat tècnic, l’AFA ha de comunicar les noves quotes tributàries al conjunt d’entitats afectades.
La quota tributària relativa a la taxa que estableix aquest article es pot actualitzar o modificar mitjançant la Llei del pressupost.
Article 57. Taxa per la sol·licitud d’autorització i/o inscripció de determinades operacions relacionades amb l’activitat dels proveïdors de serveis de finançament participatiu
S’estableix una taxa per la sol·licitud d’autorització i/o inscripció de determinades operacions relacionades amb l’activitat dels proveïdors de serveis de finançament participatiu.
El fet generador d’aquesta taxa és l’estudi, l’avaluació i la resolució de la sol·licitud d’autorització o inscripció per a la realització de les operacions següents:
Ampliació d’activitat.
Els canvis i nomenaments d’auditors externs.
Els canvis en l’accionariat de l’entitat, quan suposin que algun dels accionistes (i) assoleixi o adquireixi una participació qualificada; (ii) amb independència de la seva participació, assoleixi representació a l’òrgan d’administració de l’entitat; (iii) augmenti aquesta participació qualificada de manera que el percentatge de drets de vot o de capital resulti igual o superior al 20%, al 30% o al 50%, o (iv) que, en virtut de l’adquisició, pugui arribar a controlar l’entitat o fer que aquesta esdevingui filial.
Els canvis i els nomenaments en l’alta direcció.
Les ampliacions, les reduccions, els reemborsaments o les recompres d’instruments de capital emesos per l’entitat, encara que no suposin un canvi de participació dels accionistes en l’entitat.
Les emissions d’obligacions o d’altres títols de crèdit no bancaris que reconeguin o creïn un passiu subordinat per part de l’entitat o una entitat controlada, directament o indirectament, per la primera.
La creació o l’adquisició d’entitats, amb vocació de permanència i amb participació qualificada, així com l’obertura de sucursals a l’estranger o oficines de representació per part de les entitats, incloses les adquisicions de participacions, directes o indirectes, que impliquin l’assoliment d’una participació qualificada.
Els canvis en els percentatges de participació de les entitats en altres societats que suposin l’augment o la reducció d’un percentatge igual o superior al 10% en la seva participació en la societat participada.
Les fusions o les escissions de les entitats operatives del sistema financer o de les seves participades, sempre que siguin entitats controlades per les primeres.
Els processos de liquidació o de dissolució i extinció. Revocació de llicència.
L’externalització de funcions.
Qualsevol fet significatiu o canvi rellevant que pugui produir-se en relació amb l’autorització atorgada per l’AFA.
Qualsevol altre fet que es pugui considerar com a significatiu per comportar una modificació rellevant de les estructures organitzativa o operativa, de la gestió o de l’activitat o pel seu impacte en els resultats, la solvència o l’estabilitat de l’entitat.
Els canvis de l’accionariat, quan aquests canvis suposin un percentatge igual o superior al 3% del capital social.
Els canvis en l’accionariat, quan suposin que algun dels accionistes redueixi la seva participació de manera que el percentatge de drets de vot o de capital resulti igual o inferior al 10%, 20%, 30% o 50% o que, en virtut de la reducció, es perdi el control.
L’establiment o la modificació d’aliances estratègiques.
Les modificacions dels estatuts socials, quan aquestes modificacions no estiguin compreses en els supòsits anteriors.
La inscripció del nomenament del secretari o vicesecretari de l’òrgan d’administració, quan no actuïn en el dit consell en qualitat de consellers.
La inscripció de la fitxa de dades fonamentals.
Aquestes operacions s’han d’entendre de conformitat amb el capítol V del títol VII de la Llei d’economia digital, emprenedoria i innovació i el seu desplegament reglamentari.
És obligat tributari d’aquesta taxa a títol de contribuent el proveïdor de serveis de finançament participatiu que inicia el procediment de sol·licitud d’autorització i/o inscripció d’una de les operacions a què es refereix l’apartat anterior.
La taxa consisteix en una quota tributària fixa segons la tipologia de l’acte administratiu objecte de la sol·licitud d’autorització o inscripció en els termes següents:
| Concepte de la taxa | Quota tributària de la taxa |
|---|---|
| Actes sotmesos a l’autorització prèvia de l’AFA | |
| Ampliació d’activitat. | 1.000 |
| Els canvis i nomenaments d’auditors externs. | 1.000 |
| Els canvis en l’accionariat de l’entitat, quan suposin que algun dels accionistes (i) assoleixi o adquireixi una participació qualificada; (ii) amb independència de la seva participació, assoleixi representació a l’òrgan d’administració de l’entitat; (iii) augmenti aquesta participació qualificada de manera que el percentatge de drets de vot o de capital resulti igual o superior al 20%, al 30% o al 50%, o (iv) que, en virtut de l’adquisició, pugui arribar a controlar l’entitat o fer que aquesta esdevingui filial. | 500 |
| Els canvis i els nomenaments en l’alta direcció. | 500 |
| Les ampliacions, les reduccions, els reemborsaments o les recompres d’instruments de capital emesos per l’entitat, encara que no suposin un canvi de participació dels accionistes en l’entitat. | 0,15 % amb un mínim de 500 |
| Les emissions d’obligacions o d’altres títols de crèdit no bancaris que reconeguin o creïn un passiu subordinat per part de l’entitat o una entitat controlada, directament o indirectament, per la primera. | 0,15 % amb un mínim de 500 |
| La creació o l’adquisició d’entitats, amb vocació de permanència i amb participació qualificada, així com l’obertura de sucursals a l’estranger o oficines de representació per part de les entitats, incloses les adquisicions de participacions, directes o indirectes, que impliquin l’assoliment d’una participació qualificada. | 0,15 % amb un mínim de 500 |
| Els canvis en els percentatges de participació de les entitats en altres societats que suposin l’augment o la reducció d’un percentatge igual o superior al 10 % en la seva participació en la societat participada. | 500 |
| Les fusions o escissions de les entitats operatives del sistema financer o de les seves participades, sempre que siguin entitats controlades per les primeres. | 1.000 |
| Els processos de liquidació o de dissolució i extinció. Revocació de llicència. | 1.500 |
| L’externalització de funcions. | 500 |
| Qualsevol fet significatiu o canvi rellevant que pugui produir-se en relació amb l’autorització atorgada per l’AFA. | 500-2.000 |
| Qualsevol altre fet que es pugui considerar com a significatiu per comportar una modificació rellevant de les estructures organitzativa i/o operativa, de la gestió o de l’activitat o pel seu impacte en els resultats, la solvència o l’estabilitat de l’entitat. | 500-2.000 |
| Actes sotmesos a la inscripció de l’AFA | |
| Els canvis de l’accionariat, quan aquests canvis suposin un percentatge igual o superior al 3% del capital social. | 200 |
| Els canvis en l’accionariat, quan suposin que algun dels accionistes redueixi la seva participació de manera que el percentatge de drets de vot o de capital resulti igual o inferior al 10%, 20%, 30% o 50% o que, en virtut de la reducció, es perdi el control. | 200 |
| L’establiment o la modificació d’aliances estratègiques. | 300 |
| Les modificacions dels estatuts socials, quan aquestes modificacions no estiguin compreses en els supòsits anteriors. | 300 |
| La inscripció del nomenament del secretari o vicesecretari de l’òrgan d’administració, quan no actuïn en el dit consell en qualitat de consellers. | 300 |
| La inscripció de la fitxa de dades fonamentals. | 0,01% de l’import de l’oferta amb un mínim de 500 |
Meritació i exigibilitat: Aquesta taxa es merita en el moment en què se sol·licita l’autorització o la inscripció i s’ha d’abonar a l’AFA en el moment en què es presenta la sol·licitud corresponent. L’AFA no inicia el procediment d’estudi, avaluació i resolució d’aquesta sol·licitud d’autorització o inscripció mentre no s’hagi rebut el pagament corresponent.
Actualització i modificació de les quotes tributàries:
S’habilita l’AFA per actualitzar els imports fixats prèviament d’acord amb l’evolució de l’IPC. A aquest efecte, mitjançant comunicat tècnic, l’AFA ha de comunicar les noves quotes tributàries al conjunt d’entitats afectades.
La quota tributària relativa a les taxes que estableix aquest article es pot actualitzar o modificar mitjançant la Llei del pressupost.”
Disposició final segona. Modificació de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra
S’afegeix un nou article 4 bis, que queda redactat tal com segueix:
“Article 4 bis. Activitats en el marc dels serveis de finançament participatiu
No tenen la condició d’activitats pròpies del sistema financer andorrà les activitats que es desenvolupin d’acord amb el capítol V del títol VII de la Llei d’economia digital, emprenedoria i innovació i, en concret:
en relació amb els promotors de projectes que, pels préstecs facilitats a un proveïdor de serveis de finançament participatiu, accepten fons dels inversors, i
els préstecs que concedeixen els inversors a promotors de projectes facilitats pels proveïdors de serveis de finançament participatiu.”
Es modifica l’article 5, que queda redactat tal com segueix:
“Article 5. Prohibició de prestar activitats reservades a les entitats operatives del sistema financer sense autorització
Es prohibeix dur a terme activitats bancàries, financeres, de pagament o de diner electrònic sense autorització prèvia. A excepció dels préstecs que concedeixen d’acord amb el capítol V del títol VII de la Llei d’economia digital, emprenedoria i innovació, cap persona, física o jurídica, no pot prestar professionalment o com a activitat habitual a tercers un o diversos serveis sobre instruments financers o auxiliars, ni cap de les activitats o serveis que s’inclouen als articles 8, 20, 21, 38, 49 i 61, si no ha obtingut prèviament l’autorització administrativa corresponent.”
Disposició final tercera. Modificació de l’article 98 de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la Seguretat Social
Es modifica l’article 98 de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la Seguretat Social, que queda redactat tal com segueix:
“Article 98. Base de cotització de les persones assalariades
La base de cotització de les persones assalariades mentre presten serveis està constituïda pel salari global, en els termes definits a la legislació laboral, les indemnitzacions i quitances i qualsevol altra remuneració que, amb caràcter mensual, tingui dret a percebre la persona assalariada o la que efectivament percebi si aquesta és superior, per raó del treball que realitzi per compte de l’empresa on presta serveis.
No es computa en la base de cotització el següent:
La participació en el finançament, per part de l’empresa, d’un pla complementari de jubilació públic o privat de la persona assalariada i de la percepció dels avantatges o dels rendiments d’aquest pla.
Els imports i les modalitats de cotització, en cas de recuperació en forma de capital del pla de jubilació constituït, s’han d’establir reglamentàriament.
La retribució percebuda per les persones assalariades de les societats mercantils que tinguin la forma de startup que consisteixi en el lliurament de participacions socials o accions, opcions sobre aquestes o drets econòmics referenciats sobre el valor de la participació social o de l’acció.
És nul qualsevol acte o pacte individual o col·lectiu que pretengui alterar la base de cotització establerta, excepte en aquells supòsits que, per disposició legal, s’estableixi el contrari.
La base de cotització dels socis que es troben inclosos dins el col·lectiu de persones assalariades i assimilades, d’acord amb l’article 18, està constituïda pel salari global, qualsevol que sigui la seva forma o denominació que, amb caràcter mensual, tinguin dret a percebre, però com a mínim ha de ser igual al salari mínim oficial.
En el cas de resolucions judicials fermes relatives a un acomiadament fet de forma indeguda, un acomiadament improcedent, un acomiadament injustificat o un desistiment justificat de la persona assalariada, l’Administració de justícia i la persona assegurada han de lliurar a la CASS una còpia de la resolució esmentada.”
Disposició final quarta. Modificació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte
S’afegeix un nou apartat 20 a l’article 6 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, que queda redactat com segueix:
“Article 6. Operacions no subjectes
No es troben subjectes a aquest impost les operacions següents:
(…)
Les prestacions de serveis efectuades en el desenvolupament d’activitats econòmiques identificades en els reglaments de declaració de zones econòmiques especials, i que es prestin des d’aquestes, per empresaris o professionals que disposin de la llicència per operar establerta en la Llei d’economia digital, emprenedoria i innovació.”
Es modifica l’article 63.1 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, que queda redactat com segueix:
«Article 63. Limitacions del dret a deduir
“1. Els empresaris o els professionals no poden deduir les quotes de l’impost suportades o satisfetes per les adquisicions o les importacions de béns corrents o serveis que no s’afectin de manera exclusiva a la seva activitat empresarial o professional subjecta a l’impost. En qualsevol cas sí que podran deduir les quotes suportades en relació amb la seva activitat empresarial o professional efectuada fora del territori d’aplicació de l’impost i que haurien donat dret a deducció si s’haguessin efectuat dins el mateix territori.
No obstant això, els empresaris o professionals poden deduir les quotes suportades o satisfetes per les adquisicions o les importacions de béns corrents o serveis que s’afectin de manera exclusiva a les prestacions de serveis no subjectes a l’impost establertes a l’article 6.20.
(…).”
Disposició final cinquena. Modificació de la Llei 15/2022, del 23 de maig, de text consolidat d’arrendaments de finques urbanes
S’addiciona un capítol segon bis al títol III de la Llei 15/2022, del 23 de maig, de text consolidat d’arrendaments de finques urbanes, amb l’intitulat següent:
“Capítol segon bis. De l’arrendament de residències amb espais comuns compartits”
S’addiciona un article 49 bis al títol III de la Llei 15/2022, del 23 de maig, de text consolidat d’arrendaments de finques urbanes, amb el redactat següent:
“Article 49 bis
Els arrendaments de residències amb espais comuns compartits es regeixen per les disposicions establertes a la Llei d’economia digital, emprenedoria i innovació, excepte en el cas en què l’arrendatari hi tingui fixada la seva residència principal i permanent, en quin supòsit s’aplicaran les disposicions de la present Llei.”
Disposició final sisena. Qualificació de la Llei
El títol V d’aquesta Llei té caràcter de llei qualificada.
Disposició final setena. Adaptació de la normativa en matèria de seguretat i salut en el treball i estudi en matèria de condicions laborals dels treballadors d’empreses estrangeres
S’encomana al Govern que, en el termini de dos anys, presenti al Consell General un Projecte de llei de modificació de la Llei 34/2008, del 18 de desembre, de la seguretat i la salut en el treball per tal d’adaptar les disposicions de la Llei referida a les especificitats de la modalitat de contracte de treball a distància o teletreball.
S’encomana al Govern que, en el termini d’un any, estudiï l’oportunitat de regular, per la via legislativa, l’aplicació parcial de la normativa andorrana a les condicions laborals dels treballadors d’empreses estrangeres que prestin els seus serveis en el territori nacional.
Disposició final vuitena. Modificació del Reglament de Construcció
S’encomana al Govern que en el termini de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei modifiqui el Reglament de construcció vigent perquè s’estableixin les característiques i els requisits dels espais d’ús privatiu i dels espais comuns d’ús compartit dels espais comuns complementaris, així com el règim d’inspecció aplicable per a la comprovació del compliment de la normativa en matèria de construcció.
Les característiques i els requisits dels espais d’ús privatiu i dels espais comuns d’ús compartit dels espais comuns complementaris, així com el règim d’inspeccions, s’han d’assimilar als previstos pel Reglament de construcció en matèria d’habitabilitat.
Disposició final novena. Desenvolupament reglamentari
S’encomana al Govern que, en el termini màxim d’un any des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, dicti les disposicions reglamentàries necessàries per desplegar i aplicar aquesta Llei.
Disposició final desena. Consolidació de textos
S’encomana al Govern, en els termes previstos a l’article 116 del Reglament del Consell General, que en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei presenti al Consell General el projecte de consolidació de: la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració; la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals; la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances; la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques; la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra; la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la Seguretat Social; la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte; i la Llei 15/2022, del 23 de maig, de text consolidat d’arrendaments de finques urbanes, integrant la legislació vigent en les matèries que regulen.
Disposició final onzena. Foment de l’emprenedoria, l’economia digital i la innovació
S’encomana al Govern potenciar la formació acadèmica enfocada en l’emprenedoria, l’economia digital i la innovació.
S’encomana al Govern que flexibilitzi i agilitzi els tràmits i els requisits per a les sol·licituds d’obertura de comerç o indústria per a totes aquelles activitats que es relacionen en aquesta Llei, i en especial, eximint-les de l’obligació de presentar el butlletí elèctric i la documentació relativa als extintors.
Disposició final dotzena. Entrada en vigor
Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, a excepció del capítol V del títol VII, que entrarà en vigor l’endemà de la publicació del seu reglament d’aplicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Casa de la Vall, 1 de desembre del 2022
Roser Suñé Pascuet / Síndica General
Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Emmanuel Macron Joan Enric Vives Sicília / President de la República Francesa Bisbe d’Urgell / Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra
Annex I. Fitxa de dades fonamentals de la inversió
Part A: Informació sobre el promotor del projecte i el projecte de finançament participatiu
Identitat, forma jurídica, titularitat, forma de l’òrgan d’administració, i en el cas del Consell d’Administració els seus càrrecs, i dades de contacte.
Totes les persones físiques o jurídiques responsables de la informació facilitada a la fitxa de dades fonamentals de la inversió. Si es tracta de persones físiques, inclosos els membres dels òrgans d’administració, del promotor del projecte, indicar el nom i el càrrec de la persona física; si es tracta de persones jurídiques, indicar la denominació i el domicili social.
La declaració de responsabilitat següent:
“El promotor del projecte declara que, fins on arriba el seu coneixement, no s’ha omès cap dada i la informació no és substancialment enganyosa ni inexacta. El promotor del projecte és el responsable de l’elaboració d’aquesta fitxa de dades fonamentals de la inversió.”
Les activitats principals del promotor del projecte, productes o serveis oferts pel promotor del projecte.
Un hipervincle als estats financers més recents del promotor del projecte, si en disposa.
Les principals xifres i coeficients financers anuals del promotor del projecte dels tres últims anys, si en disposa.
La descripció del projecte de finançament participatiu, incloses la seva finalitat i les característiques principals.
Part B: Principals característiques del procés de finançament participatiu i, en el seu cas, condicions per captar capital o prendre prestats fons
L’import mínim de capital que s’ha de captar o de fons que s’han de prendre en préstec per a cada oferta de finançament participatiu i el nombre d’ofertes completades pel promotor del projecte o el proveïdor de serveis de finançament participatiu per al projecte de què es tracti.
El termini per assolir l’objectiu del capital que s’ha de captar o de fons que s’han de prendre en préstec.
La informació sobre les conseqüències si no s’arriba dins el termini a l’objectiu de captació de capital o de fons presos en préstec.
L’import màxim de l’oferta, si difereix de l’import mínim de capital o de fons que s’esmenten a la lletra a).
L’import dels recursos propis compromesos pel promotor del projecte en el projecte de finançament participatiu.
Les modificacions de la composició del capital o dels préstecs del promotor del projecte relacionats amb l’oferta de finançament participatiu.
L’existència i condicions d’un període de reflexió precontractual per a inversors no experimentats.
Part C: Factors de risc
Exposició dels principals riscos associats al finançament del projecte de finançament participatiu, el sector, el projecte, el promotor del projecte, els valors negociables i els instruments admesos per al finançament participatiu o els préstecs, inclosos, en el seu cas, els riscos geogràfics.
Part D: Informació relativa a l’oferta de valors negociables i als instruments admesos per al finançament participatiu
L’import total i tipus de valors negociables i instruments admesos per al finançament participatiu que s’ofereixen.
El preu de la subscripció.
Si s’accepta la sobredemanda de subscripcions i com s’assigna.
Les condicions de subscripció i pagament.
La custòdia i el lliurament als inversors dels valors negociables i els instruments admesos per al finançament participatiu.
Quan la inversió es garanteixi amb un aval o una garantia real:
i. Precisar si l’avalador o el proveïdor de la garantia real és una persona jurídica.
ii. Precisar la identitat, la forma jurídica i les dades de contacte de l’avalador o del proveïdor de la garantia real.
iii. Oferir informació sobre la natura i les condicions de l’aval o de la garantia real.
En el seu cas, el compromís ferm de recompra dels valors negociables o els instruments admesos per al finançament participatiu, així com el termini per a la recompra.
Per als instruments diferents d’accions o participacions, el tipus d’interès nominal, la data de meritació dels interessos, les dates de pagament d’interessos, la data de venciment i el rendiment aplicable.
Part E: Informació sobre l’entitat instrumental
Si existeix una entitat instrumental i interposada entre el promotor del projecte i l’inversor.
Les dades de contacte de l’entitat instrumental.
Part F: Drets de l’inversor
Els drets principals inherents als valors negociables o els instruments admesos per al finançament participatiu.
Les restriccions a què estan subjectes els valors negociables o els instruments admesos per al finançament participatiu, en particular els pactes parasocials o altres acords que impedeixin la seva negociabilitat.
La descripció de qualsevol restricció a la negociació de valors negociables o dels instruments admesos per al finançament participatiu.
Les possibilitats de l’inversor de desprendre’s de la inversió.
En relació amb els instruments de renda variable, la distribució del capital i dels drets de vot abans i després de l’ampliació de capital resultant de l’oferta (suposant que se subscriguin tots els valors negociables o els instruments admesos per al finançament participatiu).
Part G: Comunicacions relacionades amb préstecs
Quan l’oferta de finançament participatiu inclogui la facilitació de la concessió de préstecs, la fitxa de dades fonamentals de la inversió contindrà la informació següent, en lloc de la mencionada a les parts D, E i F d’aquest annex:
La natura, la duració i les condicions del préstec;
els tipus d’interès aplicables o, en el seu cas, qualsevol altra forma de compensació a l’inversor;
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.