Legalize / Andorra / Llei

Llei 42/2022, de l’1 de desembre, de l’economia digital, l’emprenedoria i innovació

Rang Llei

Publicació 2022-12-21

Estat Vigent

Departament Govern del Principat d'Andorra

Font BOPA

articles 180

Historial de reformes JSON API

Article 33 bis. Autorització de residència per a persones estrangeres que per dur a terme el seu treball no requereixen disposar d’una ubicació geogràfica concreta i utilitzen les telecomunicacions i la tecnologia

L’estranger que sol·licita i obté una autorització de residència per a persones estrangeres que per dur a terme el seu treball no requereixen disposar d’una ubicació geogràfica concreta i utilitzen les telecomunicacions i la tecnologia, està autoritzat a residir al Principat d’Andorra i a dur-hi a terme la seva activitat professional, d’acord amb les disposicions específiques establertes en el capítol primer del títol IX ter.

La durada inicial i les renovacions de les autoritzacions de residència per a persones estrangeres que per dur a terme el seu treball no requereixen disposar d’una ubicació geogràfica concreta i utilitzen les telecomunicacions i la tecnologia es determinen de conformitat amb les disposicions dels apartats 2 a 5 de l’article 32.

Article 33 ter. Autorització de residència per a persones estrangeres respecte a les quals el ministeri encarregat de l’economia hagi emès una resolució favorable perquè participin en el programa per a emprenedors estrangers que impulsa aquest ministeri

L’estranger que sol·licita i obté una autorització de residència per a persones respecte a les quals el ministeri encarregat de l’economia hagi emès una resolució favorable perquè participin en el programa per a emprenedors estrangers que impulsa aquest ministeri, està autoritzat a residir al Principat d’Andorra, d’acord amb les disposicions específiques establertes en el capítol segon del títol IX ter.

L’autorització de residència per als estrangers esmentats al paràgraf anterior s’atorga per un període inicial d’un any, renovable per períodes successius de la mateixa durada.”

Article 46. Modificació de l’article 38 bis de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració

Es modifica la lletra a) de l’apartat 2 de l’article 38 bis de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, que queda redactada de la manera següent:

“Article 38 bis. Criteris per a la concessió de les autoritzacions d’immigració de treball sense residència

(…)

En la concessió d’autoritzacions d’immigració de treball sense residència, cal que la persona estrangera que ho sol·licita compleixi les condicions següents:

Acreditar documentalment haver estat contractada per una empresa legalment constituïda al Principat d’Andorra amb un salari fix superior a tres vegades el salari mínim vigent en cada moment al Principat d’Andorra durant tot el termini de la relació laboral. Això no obstant, en cas que l’empresa andorrana tingui per finalitat promoure l’economia digital, l’emprenedoria o la innovació al Principat d’Andorra, el dit salari fix pot ser inferior d’acord amb allò que el Govern estableixi reglamentàriament.

A efectes de l’establert en aquest apartat, s’entén per:

“Economia digital”: aquella part de la producció econòmica derivada únicament o principalment de tecnologies digitals amb models de negoci basats en béns o serveis digitals.

“Emprenedoria”: l’acte de crear una empresa assumint la majoria dels riscos i gaudint de la majoria dels retorns, habitualment innovant en nous béns o serveis.

“Innovació”: la implementació en la pràctica d’idees que resulten en la introducció de nous béns o serveis o en la millora de l’oferta de béns o serveis existents.

(…).”

Article 47. Modificació de l’article 38 ter de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració

Es modifica l’article 38 ter de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, que queda redactat de la manera següent:

“Article 38 ter. Criteris per a la concessió de les autoritzacions d’immigració de residència i treball per compte propi

La persona estrangera que sol·licita residir al Principat d’Andorra i exercir-hi una activitat per compte propi pot obtenir una autorització d’immigració de residència i treball per compte propi, segons el que disposa l’article 23.12 de la Llei.

En la concessió d’autoritzacions d’immigració per exercir una activitat per compte propi, cal que la persona estrangera que sol·licita compleixi les condicions següents:

A) En el cas d’un professional liberal:

Acreditar, en el termini màxim de tres mesos a comptar de la data d’entrada de la sol·licitud d’autorització d’immigració, que ha obtingut l’autorització d’exercici de la professió liberal per part del Govern.

Acreditar, en el termini màxim de tres mesos a comptar de la data d’entrada de la sol·licitud d’autorització d’immigració, que ha obtingut la col·legiació prop del col·legi professional corresponent quan escaigui.

Complir les altres condicions establertes per aquesta Llei.

Mentre no s’acreditin les condicions establertes a les lletres a) i b), l’autorització d’immigració queda en suspens.

B) En tots els altres casos:

Haver obtingut l’autorització d’inversió estrangera corresponent per constituir una societat andorrana en la qual tingui una participació superior al 34%, i haver constituït legalment la societat esmentada.

Exercir un càrrec en l’òrgan d’administració de la societat esmentada a la lletra a anterior, i exercir-hi també una funció de direcció efectiva i de control de la gestió de l’activitat.

Acreditar, en el termini màxim de tres mesos a comptar de la data del registre d’entrada de la sol·licitud d’autorització d’immigració, que la societat esmentada a la lletra a anterior és titular d’un comerç registrat degudament i en activitat al Principat d’Andorra. Aquesta activitat s’ha de demostrar, en el moment de la renovació de l’autorització, mitjançant els ingressos que hagi generat la societat i el comerç de la qual és titular.

Fer efectiu i dipositar a l’Autoritat Financera Andorrana, en el mateix moment en què es presenta la sol·licitud d’autorització d’immigració, l’import de cinquanta mil euros (50.000 €) no remunerats. En cas que el titular de l’autorització es doni de baixa, o en cas que s’anul·li o no es renovi l’autorització, es restitueix el dipòsit, descomptades les taxes aplicades per l’Autoritat Financera Andorrana, amb la reserva de les retencions que es puguin produir per incompliment de les obligacions contretes al Principat d’Andorra.

En cas que la societat andorrana constituïda en virtut de la qual se sol·licita l’autorització d’immigració ho hagi estat amb la finalitat de portar a terme un projecte empresarial seleccionat per part d’una de les entitats reconegudes prèviament pel Govern a aquest efecte, o ho hagi estat amb la finalitat de promoure l’economia digital, l’emprenedoria o la innovació al Principat d’Andorra segons els criteris establerts reglamentàriament, no és necessari que el titular de l’autorització esmentada faci efectiu ni dipositi l’import a què fa referència el paràgraf anterior.

A efectes de l’establert en aquest apartat, s’entén per:

“Economia digital”: aquella part de la producció econòmica derivada únicament o principalment de tecnologies digitals amb models de negoci basats en béns o serveis digitals.

“Emprenedoria”: l’acte de crear una empresa assumint la majoria dels riscos i gaudint de la majoria dels retorns, habitualment innovant en nous béns o serveis.

“Innovació”: la implementació en la pràctica d’idees que resulten en la introducció de nous béns o serveis o en la millora de l’oferta de béns o serveis existents.

Complir les altres condicions establertes en aquesta Llei.

En cas de desestimació dues vegades consecutives, de la renovació de l’autorització d’immigració de residència i treball per compte propi, per manca d’activitat o residència, la persona sol·licitant no pot sol·licitar ni obtenir una altra autorització de residència i treball per compte propi fins que hagin transcorregut com a mínim dotze mesos a comptar de la data de notificació de la resolució ferma de desestimació de renovació de l’autorització. Així mateix, en cas de desistiment d’una sol·licitud d’autorització de residència i treball per compte propi presentada, la persona sol·licitant no pot sol·licitar ni obtenir una altra autorització de residència i treball per compte propi fins que hagin transcorregut com a mínim dotze mesos a comptar de la data del desistiment.”

Article 48. Modificació de l’article 40 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració

Es modifica l’article 40 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, que queda redactat de la manera següent:

“Article 40. Principi de prioritat en la concessió de les autoritzacions

Les autoritzacions d’immigració de residència i treball, temporal, de fronterer, temporal de fronterer, de residència i treball per compte propi, de treball sense residència i de residència sense treball, així com les autoritzacions d’immigració de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria, es concedeixen en primer lloc als nacionals dels estats que hagin signat i ratificat un conveni amb el Principat d’Andorra, seguidament als nacionals dels estats membres de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu i finalment als nacionals d’altres estats.”

Article 49. Modificació de l’article 73 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració

Es modifica la lletra k) i s’addiciona una lletra m) a l’article 73 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, lletres que queden redactades de la manera següent:

“Article 73. Motius

És motiu d’anul·lació d’una autorització d’immigració vigent la constatació de qualsevol dels supòsits següents:

(…)

Que s’anul·li l’autorització d’immigració o es constati la manca de residència efectiva i permanent de les persones que sol·liciten el reagrupament familiar d’acord amb l’article 102 d’aquesta Llei, o que s’anul·li l’autorització d’immigració de residència sense treball de la persona titular principal descrita al títol IX d’aquesta Llei o l’autorització d’immigració de la persona titular principal descrita al títol IX ter d’aquesta Llei, per a les persones que han estat objecte del reagrupament previstes a l’article 103 d’aquesta Llei, així com per a les persones a càrrec previstes a l’article 91 d’aquesta Llei.

(…)

Que es constati que el titular d’una autorització d’immigració de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria no ha complert o no compleix qualsevol dels requisits previstos al títol IX ter aplicables en cada cas.”

Article 50. Modificació de l’article 96 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració

Es modifica l’article 96 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, que queda redactat de la manera següent:

“Article 96. Inversió en actius andorrans

El titular principal d’una residència sense activitat lucrativa ha d’invertir de forma permanent i efectiva una quantitat d’almenys sis-cents mil euros (600.000 €) en alguna o diverses tipologies d’actius que s’indiquen a continuació:

Béns immobles situats en el territori del Principat d’Andorra.

Participacions en el capital social o en els fons propis de societats residents en el Principat d’Andorra.

Instruments de deute o financers emesos per entitats residents en el Principat d’Andorra.

Instruments de deute emesos per qualsevol Administració pública del Principat d’Andorra.

Productes d’assegurança de vida contractats amb entitats residents en el Principat d’Andorra.

Dipòsits no remunerats en l’Autoritat Financera Andorrana.

No obstant això, aquesta quantitat queda reduïda a l’import de quatre-cents mil euros (400.000 €) sempre que la inversió es faci directament o indirectament i de forma permanent i efectiva en el Fons d’Habitatge, de conformitat amb la normativa aplicable.

En cas que la inversió en actius andorrans referida al primer paràgraf s’efectuï parcialment o totalment en béns immobles, s’ha de destinar un import mínim de quatre-cents mil euros (400.000 €) a cada unitat immobiliària que s’adquireixi.

En qualsevol cas, el titular principal d’una residència sense activitat lucrativa ha de fer efectiu i dipositar a l’Autoritat Financera Andorrana l’import de quaranta-set mil cinc-cents euros (47.500 €) no remunerats. A més, el titular principal també ha de dipositar l’import de nou mil cinc-cents euros (9.500 €) no remunerats per a cadascuna de les persones al seu càrrec que adquireixin la condició de resident sense activitat lucrativa. Aquests imports són deduïts de la quantitat esmentada a l’apartat 1. En cas que el titular de l’autorització es doni de baixa, o en cas que s’anul·li o no es renovi l’autorització, es restitueix el dipòsit, descomptades les taxes aplicades per l’Autoritat Financera Andorrana, amb la reserva de les retencions que es puguin produir per incompliment de les obligacions contretes al Principat d’Andorra.

El sol·licitant d’una autorització de residència sense activitat lucrativa ha de manifestar, en el moment de formalitzar la seva sol·licitud, el seu compromís de fer efectiva la inversió esmentada a l’apartat 1 en un termini màxim de sis mesos. Un cop transcorregut aquest període de temps, el resident ha d’aportar, en les condicions que es determinin reglamentàriament, els documents acreditatius de la inversió descrita a l’apartat 1. En el supòsit que el resident sense activitat lucrativa no aporti, en els termes establerts reglamentàriament, els documents justificatius de la seva inversió, l’autorització de residència sense activitat lucrativa restarà anul·lada.”

Article 51. Addició d’un títol IX ter a la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració

S’addiciona un títol IX ter a la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, amb l’addició d’un capítol primer amb un article 101 quater i un article 101 quinquies i d’un capítol segon amb un article 101 sexies i un article 101 septies, amb el redactat següent:

“Títol IX ter. De les autoritzacions d’immigració de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria

Capítol primer. De les autoritzacions d’immigració de residència per a persones estrangeres que per dur a terme el seu treball no requereixen disposar d’una ubicació geogràfica concreta i utilitzen les telecomunicacions i la tecnologia

Article 101 quater. Àmbit d’aplicació

Les disposicions d’aquest títol resulten aplicables a la concessió i l’extinció de les autoritzacions d’immigració de residència per a persones estrangeres que per dur a terme el seu treball no requereixen disposar d’una ubicació geogràfica concreta i utilitzen les telecomunicacions i la tecnologia, esmentades a l’article 33 bis.

En tot el que no està específicament previst en aquest títol resultaran d’aplicació subsidiària les disposicions del títol IX d’aquesta Llei.

Article 101 quinquies. Requisits generals

Per obtenir les autoritzacions de residència per a persones estrangeres que per dur a terme el seu treball no requereixen disposar d’una ubicació geogràfica concreta i utilitzen les telecomunicacions i la tecnologia, la persona sol·licitant ha de reunir els requisits següents:

Haver obtingut una resolució favorable del ministeri encarregat de l’economia per ser considerada una persona que per dur a terme el seu treball no requereix disposar d’una ubicació geogràfica concreta i utilitza les telecomunicacions i la tecnologia, de conformitat amb allò que s’estableixi reglamentàriament.

Acreditar que es disposa de mitjans econòmics suficients, d’acord amb els requisits que s’estableixin reglamentàriament, que permetin a la persona sol·licitant i a les persones al seu càrrec, o a càrrec del seu cònjuge o parella estable, residir al Principat d’Andorra per tot el temps de vigència de la residència.

Justificar i tenir en vigència per a Andorra una cobertura i assegurança per malaltia i incapacitat per a la persona sol·licitant i per a les persones al seu càrrec o a càrrec del seu cònjuge o parella estable per tot el temps de vigència de la residència, a excepció dels menors d’edat i els majors de seixanta anys, els quals han de justificar i tenir en vigència per a Andorra una cobertura i assegurança per malaltia.

Demostrar documentalment que és propietari o llogater d’un habitatge o assimilable que reuneix les condicions mínimes d’habitabilitat requerides reglamentàriament, o que ha iniciat els tràmits per adquirir un habitatge al Principat d’Andorra en les mateixes condicions, els quals hauran de concloure en el termini d’un any a comptar de la presentació de la sol·licitud de residència. En el supòsit que existeixi una relació de parentesc en línia recta o col·lateral, fins al tercer grau inclòs, entre el sol·licitant i un resident titular principal d’alguna de les autoritzacions previstes en aquest capítol, també principal, és suficient acreditar que té dret a residir en el mateix habitatge d’aquest últim, sempre que les condicions de l’habitatge ho permetin d’acord amb la legislació vigent.

La signatura del sol·licitant i de les persones en nom de qui sol·licita l’autorització de residència d’un compromís de fixar la seva residència principal i efectiva al Principat d’Andorra durant almenys 90 dies per any natural i de mantenir en vigor el contracte d’assegurança esmentat en l’apartat c).

Complir les altres condicions establertes per aquesta Llei.

Capítol segon. De les autoritzacions d’immigració de residència per a persones estrangeres respecte a les quals el ministeri encarregat de l’economia hagi emès una resolució favorable perquè participin en el programa per a emprenedors estrangers que impulsa aquest ministeri

Article 101 sexies. Àmbit d’aplicació

Les disposicions d’aquest títol resulten aplicables a la concessió i l’extinció de les autoritzacions d’immigració de residència per a persones estrangeres respecte a les quals el ministeri encarregat de l’economia hagi emès una resolució favorable perquè participin en el programa per a emprenedors estrangers que impulsa aquest ministeri, esmentades a l’article 33 ter.

En tot el que no està específicament previst en aquest títol resultaran d’aplicació subsidiària les disposicions del títol IX d’aquesta Llei.

Article 101 septies. Requisits generals

Per obtenir les autoritzacions de residència per a persones estrangeres respecte a les quals el ministeri encarregat de l’economia hagi emès una resolució favorable perquè participin en el programa per a emprenedors estrangers que impulsa aquest ministeri, la persona sol·licitant ha de reunir els requisits següents:

Haver obtingut una resolució favorable del ministeri encarregat de l’economia per participar en el programa per a emprenedors estrangers que impulsa aquest ministeri, de conformitat amb allò que s’estableixi reglamentàriament.

Complir les altres condicions establertes per aquesta Llei.”

Article 52. Modificació de l’article 102 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració

S’addiciona un apartat 3 a l’article 102 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, amb el redactat següent:

“Article 102. Persones que poden sol·licitar el reagrupament familiar

(…)

La persona estrangera titular d’una autorització d’immigració de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria sol·licita el reagrupament familiar d’acord amb les disposicions establertes en el títol IX de la present Llei.”

Article 53. Modificació de l’article 141 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració

Es modifica la lletra a) de l’article 141 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, que queda redactada de la manera següent:

“Article 141. Infraccions greus

Comet una infracció greu:

El patró que fa treballar al Principat d’Andorra una persona estrangera titular d’una autorització d’immigració de residència sense treball o de residència per raons de reagrupament o d’una autorització d’immigració de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria.

(…).”

Article 54. Modificació de l’article 152 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració

S’addicionen uns apartats 32 a 35 a l’article 152 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, amb el redactat següent:

“Article 152. Concepte i fet generador de les taxes

En matèria d’immigració, les taxes són tributs fixos que es generen per la prestació d’una de les funcions administratives següents:

(…)

32.

Lliurament d’autorització d’immigració de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria (inicial per reagrupament familiar).

33.

Lliurament d’autorització d’immigració de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria (renovació per reagrupament familiar).

34.

Lliurament d’autorització d’immigració de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria (inicial).

35.

Lliurament d’autorització d’immigració de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria (renovació).”

Article 55. Modificació de l’article 154 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració

S’addicionen uns apartats 32 a 35 a l’article 154 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració,, amb el redactat següent:

“Article 154. Quota tributària i deute tributari

Les quotes tributàries de les taxes en matèria d’immigració són les següents:

Descripció […]	Euros
32. Lliurament d’autorització d’immigració de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria (inicial per reagrupament familiar).	22,61
33. Lliurament d’autorització d’immigració de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria (renovació per reagrupament familiar).	22,61
34. Lliurament d’autorització d’immigració de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria (inicial).	224,61
35. Lliurament d’autorització d’immigració de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria (renovació).	56,15

Les quotes tributàries de les taxes en matèria d’immigració es poden actualitzar mitjançant la Llei del pressupost general.”

Títol VI. Mesures en matèria laboral per afavorir l’economia digital, l’emprenedoria i la innovació

Article 56. Objecte

Amb el propòsit d’assolir l’objecte d’aquesta Llei, aquest títol, mitjançant la modificació de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, pretén clarificar el règim de la modalitat de contracte de treball a distància o teletreball, a l’efecte d’atorgar més seguretat jurídica tant a les persones assalariades com a les empreses.

Article 57. Modificació de l’article 30 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals

Es modifica l’article 30 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, que queda redactat de la manera següent:

“Article 30. Contracte de treball a distància o teletreball

El treball a distància o teletreball es refereix a la forma d’organització d’una activitat laboral en la qual un treball que es pot realitzar dins els locals de l’empresa, s’efectua per la persona assalariada fora d’aquests locals de manera voluntària i utilitzant les tecnologies de la informació i de la comunicació.

Qualsevol persona assalariada pot ser contractada a través de qualsevol tipologia de contracte mitjançant la modalitat del treball a distància o teletreball. La persona assalariada té el dret a percebre la retribució total establerta d’acord amb el seu grup professional i té els mateixos drets i deures que les persones assalariades que presten els seus serveis dins els locals de l’empresa, excepte els que siguin inherents a la realització del treball de manera presencial.

El contracte de treball a distància o teletreball s’estableix en el marc d’un conveni col·lectiu o mitjançant un reglament intern de l’empresa. A manca de conveni col·lectiu o reglament intern, es pot establir mitjançant un acord entre la persona assalariada i l’empresari.

El treball a distància o teletreball es pot constituir en el moment inicial de la contractació o posteriorment i, en tot cas, caldrà que l’empresari informi d’aquest canvi de modalitat contractual la Caixa Andorrana de Seguretat Social, mitjançant la presentació del formulari que a l’efecte estableixi aquesta entitat.

Per poder establir la modalitat de treball a distància o teletreball, la persona assalariada i l’empresari han de convenir com a mínim i per escrit:

Les modalitats d’execució de l’organització del treball a distància o teletreball per part de la persona assalariada.

Les modalitats de control del temps de treball o de regulació de la càrrega de treball.

La determinació de les franges horàries en què l’empresari pot contactar amb la persona assalariada.

L’empresa i la persona assalariada poden acordar que la flexibilització horària regulada en els punts anteriors inclogui treball en horari nocturn, sense que li siguin d’aplicació les obligacions establertes a l’article 75 relatives al plus de nocturnitat. La iniciativa de dur a terme treball en hores nocturnes correspon a la persona assalariada, i correspon a l’empresa la lliure acceptació o denegació d’aquesta. No obstant l’anterior, resta prohibit el treball en hores nocturnes als menors de divuit anys i a les assalariades embarassades o durant el període de cura i atenció del fill menor de fins a nou mesos.

Les condicions de reversibilitat del treball a distància o teletreball en el treball dins els locals de l’empresa.

El desenvolupament del treball a distància o teletreball ha de ser sufragat o compensat per l’empresa, i no pot suposar l’assumpció per part de la persona assalariada de despeses relacionades amb els equips, les eines i altres mitjans vinculats al desenvolupament de la seva activitat laboral.

El refús per part de la persona assalariada d’acceptar la modalitat de treball a distància o teletreball no és motiu d’extinció, suspensió o modificació del contracte de treball inicial.

L’accident esdevingut en el lloc on la persona assalariada executa el treball a distància o teletreball durant l’exercici de la seva activitat professional es presumeix un accident de treball, d’acord amb el que estableix la Llei de la Seguretat Social.”

Article 58. Addició d’un nou article 52 bis a la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals

S’addiciona un nou article 52 bis a la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, amb el redactat següent:

“Article 52 bis. Dret a la desconnexió digital

Les persones assalariades tenen dret a la desconnexió digital fora del seu horari de treball, així com el respecte a la durada màxima de la jornada laboral establerta i a qualsevol altra tipologia de límits i precaucions en matèria de jornada establerts per la normativa legal o convencional aplicable en cada moment.”

Títol VII. Mesures per afavorir el finançament i la inversió en iniciatives empresarials vinculades a l’economia digital, l’emprenedoria i la innovació

Capítol I. La Secció de Societats Startups del Registre de Societats Mercantils

Article 59. Creació de la Secció de Societats Startups del Registre de Societats Mercantils

Es crea la Secció de Societats Startups, que depèn del Registre de Societats Mercantils.

Les seves funcions són les següents:

Atorgar la declaració de societat startup esmentada a l’article 62.2.b), d’acord amb el procediment que reglamentàriament s’estableixi.

Gestionar el Registre de Societats Mercantils Startups.

Efectuar el seguiment del compliment dels requisits per tenir la condició de societat mercantil startup.

Determinar la pèrdua de la condició de societat mercantil startup.

Qualsevol altra funció que li sigui atribuïda per llei.

Article 60. El Registre de Societats Mercantils Startups

Es crea el Registre de Societats Mercantils Startups, que forma part del Registre de Societats Mercantils i és gestionat per la Secció de Societats Startups del Registre de Societats Mercantils.

El Registre de Societats Mercantils Startups té per objecte la inscripció de les societats que han obtingut la consideració de societat mercantil startup.

El Govern, a proposta del ministeri encarregat de l’economia, ha d’establir reglamentàriament el procediment d’inscripció al dit registre.

Capítol II. La societat mercantil startup

Article 61. Concepte de societat mercantil ‘startup’

La societat mercantil startup és una societat de recent inscripció constitutiva d’acord amb la normativa que regula les societats mercantils, que es caracteritza per desenvolupar una empresa o un model de negoci emergent, independent de l’activitat d’altres societats mercantils excepte que siguin també startups o que provingui d’una fusió o d’una escissió d’una startup, basat en la innovació en el desenvolupament de productes i serveis utilitzant la tecnologia com a element subjacent.

Article 62. Adquisició de la condició de societat mercantil ‘startup’

La condició de societat mercantil startup s’adquireix amb la resolució favorable emesa per la Secció de Societats Startups del Registre de Societats Mercantils.

Les societats mercantils que pretenguin adquirir la condició de societat mercantil startup hauran de complir els requisits següents:

Estar constituïdes d’acord amb les disposicions normatives que regulen les societats mercantils.

Sol·licitar, en el termini màxim de sis mesos des de la seva inscripció constitutiva al Registre de Societats Mercantils, la declaració de societat mercantil startup davant la Secció de Societats Startups del Registre de Societats Mercantils.

Obtenir la resolució favorable a la sol·licitud esmentada a la lletra anterior.

La declaració de societat mercantil startup requereix que la societat sol·licitant acrediti disposar d’un model de negoci emergent, independent de l’activitat d’altres societats mercantils en el sentit establert a l’article 61, basat en el desenvolupament de productes i serveis innovadors utilitzant la tecnologia com a element subjacent. El Govern, a proposta del ministeri encarregat de l’economia, ha d’establir reglamentàriament el procediment i els requisits per a l’obtenció de la resolució favorable de declaració de societat mercantil startup.

Les societats mercantils startups obtenen la forma de societat de responsabilitat limitada startup (SLS) o de societat anònima startup (SAS).

La declaració de societat mercantil startup dona accés als incentius i a les prerrogatives establertes en aquest títol.

Article 63. Pèrdua de la condició de societat mercantil ‘startup’

La societat mercantil startup perd aquesta condició en qualsevol dels supòsits següents:

L’incompliment d’aquesta Llei i del reglament que la desenvolupa.

Al final de l’exercici social en què consolida el seu negoci. A efectes d’aquesta Llei, la consolidació del negoci es produeix quan els resultats abans d’impostos són positius durant dos exercicis socials consecutius i el seu patrimoni net no és inferior a la meitat de la xifra del capital social.

Quan reparteixi dividends.

Quan és objecte d’una fusió o d’una escissió total de la que no resulti una nova startup.

Quan entra a formar part d’un grup de societats o quan esdevé sota el control d’una societat mercantil matriu que no té la consideració de startup.

Quan s’acorda o es declara la seva dissolució.

Quan la totalitat dels socis fundadors deixen de gestionar o de realitzar tasques a la societat.

Capítol III. Règim jurídic de la societat mercantil startup

Article 64. L’observador

Podran formar part del Consell d’Administració de les societats mercantils startups, sense ostentar la condició de conseller ni d’administrador de fet, les persones físiques que siguin designades per la Junta General com a observadores i l’acord del seu nomenament hagi estat inscrit a la Secció de Societats Startups del Registre de Societats Mercantils.

Pel que fa al nomenament i la durada del càrrec d’observador, són d’aplicació les mateixes disposicions legals que per als membres de l’òrgan d’administració. L’acord de nomenament i de cessament s’inscriu directament al Registre de Societats Mercantils, per mitjà del corresponent certificat d’acta de la Junta General.

L’acord pel nomenament d’un observador exigirà almenys el vot favorable del vint per cent del capital social present o representat a la Junta General que no sigui ostentat per socis fundadors.

L’observador pot ser retribuït per l’exercici del càrrec, per acord de la Junta General de la societat mercantil startup, en els mateixos termes legals que els administradors socials, essent igualment d’aplicació l’article 65.

L’observador ostenta els drets següents:

Dret a ser convocat i a participar, amb veu però sense vot, en les sessions del Consell d’Administració. L’exercici d’aquest dret és personal i no es pot delegar.

Dret a sol·licitar i a rebre, en els mateixos termes que els membres del Consell d’Administració, qualsevol mena d’informació relacionada amb la societat i les seves activitats.

L’observador queda sotmès als deures següents:

Mostrar lleialtat en els mateixos termes que els administradors.

Complir amb les normes internes de funcionament del Consell d’Administració.

Actuar de forma ètica i honesta.

Article 65. Retribució dels administradors amb títols o drets representatius de capital

L’aplicació d’un sistema de retribució per als administradors, que reculli el lliurament de participacions socials o accions, opcions sobre aquestes o drets econòmics referenciats sobre el valor de la participació social o de l’acció, requereix la seva previsió expressa als estatuts socials i l’acord de la Junta General.

En el cas de lliurament de participacions socials o d’accions, o opcions sobre aquestes, són d’aplicació les mateixes disposicions legals que per a l’augment del capital social pel que fa al quòrum de constitució de la Junta General i la majoria exigible per a l’adopció de l’acord.

El pla de retribució amb lliurament de participacions socials o d’accions, o opcions sobre aquestes, que se sotmet a aprovació de la Junta General, haurà de contenir almenys el nombre total màxim de participacions socials, accions o opcions sobre aquestes a assignar, el preu d’adquisició o el sistema per a la seva determinació i el termini de duració del pla, que podrà ser renovat per un nou acord de la Junta General.

El pla de retribució consistent en l’assignació de drets econòmics referenciats sobre el valor de la participació social o de l’acció, que se sotmet a aprovació de la Junta General, haurà de contenir almenys el nombre total màxim de drets a assignar, el valor unitari de la participació social o de l’acció en el moment de la concessió dels drets, el sistema de càlcul per a la materialització del dret en relació amb el valor de la participació social o de l’acció en un moment futur, l’esdeveniment futur la concurrència o compliment del qual determinarà la materialització del dret, el termini de duració del pla i, en el seu cas, altres condicions per a la materialització del dret, com poden ser un període mínim de permanència a la societat per a la meritació del dret o un període de meritació. La duració del pla podrà ser renovada per un nou acord de la Junta General.

Salvat previsió estatutària, la pèrdua de la condició d’administrador per dimissió o per cessament per raó de l’incompliment dels deures com a administrador comportarà la pèrdua dels drets retributius assignats, d’acord amb aquest article, que no s’hagin meritat.

Article 66. Retribució dels empleats, observadors i proveïdors de béns i serveis de la societat amb títols representatius del capital

L’aplicació d’un sistema de retribució per als empleats, observadors i proveïdors de béns i serveis de la societat que reculli el lliurament de participacions socials o accions, opcions sobre aquestes o drets econòmics referenciats sobre el valor de la participació social o de l’acció, requereix únicament l’acord de la Junta General.

El pla de retribució consistent en l’assignació de drets econòmics referenciats sobre el valor de la participació social o de l’acció, que se sotmet a aprovació de la Junta General, haurà de contenir almenys el nombre total màxim de drets a assignar, el valor unitari de la participació social o de l’acció en el moment de la concessió dels drets, el sistema de càlcul per a la materialització del dret en relació amb el valor de la participació social o de l’acció en un moment futur, l’esdeveniment futur la concurrència o compliment del qual determinarà la materialització del dret i el termini de duració del pla, que podrà ser renovat per un nou acord de la Junta General.

L’extinció del contracte laboral per raó de la resolució unilateral injustificada per part del treballador o per raó de l’acomiadament disciplinari d’aquest comportarà la pèrdua dels drets retributius assignats amb títols o drets representatius de capital que no s’hagin meritat. Així mateix, la pèrdua de la condició d’observador per dimissió o per cessament per raó de l’incompliment dels deures i l’extinció del contracte atorgat amb proveïdors de béns o serveis per raó de l’incompliment del contracte per part d’aquests també comportaran la pèrdua dels drets retributius assignats, d’acord amb aquest article, que no s’hagin meritat.

Article 67. Negocis sobre les pròpies accions o participacions

No seran d’aplicació ni el límit del deu per cent (10%) amb càrrec als beneficis distribuïbles o a les reserves voluntàries ni les obligacions de constituir una reserva en el passiu del balanç per l’import equivalent, d’alienació o de reducció del seu capital social, establerts a la legislació societària pels negocis sobre les pròpies accions o participacions socials, sempre que les accions o participacions socials adquirides per la societat estiguin destinades a la retribució dels seus administradors, observadors, empleats i proveïdors de béns i serveis, i a tal efecte s’hagi aprovat prèviament per part de la Junta General el pla de retribució esmentat als articles 65 i 66.

La societat podrà ostentar la titularitat d’accions o participacions pròpies mentre el termini de duració del pla de retribució dels seus administradors, observadors, empleats i proveïdors de béns i serveis estigui vigent. Una vegada finalitzat aquest termini, sense que hagi estat renovat per acord de la Junta General, la societat estarà obligada a alienar-les per un títol onerós o a reduir el seu capital social en el termini màxim de sis mesos.

Article 68. Deure d’exclusivitat

Salvat pacte en contrari o per acord de la Junta General, els socis fundadors tindran dedicació exclusiva en el marc de les seves prestacions de serveis a la societat, tinguin naturalesa laboral o mercantil, amb excepció de les activitats docents o d’altres activitats empresarials que estiguessin desenvolupant anteriorment.

L’incompliment del deure d’exclusivitat comportarà l’obligació d’indemnitzar la resta de socis i la societat pels danys i perjudicis que el dit incompliment els hagi causat. Igualment, aquest incompliment serà causa d’exclusió del soci fundador quan així ho prevegin els estatuts socials.

Article 69. Prohibició de competència postcontractual per als socis, administradors i observadors

Salvat pacte en contrari o per acord de la Junta General, els socis fundadors de la societat o els que tinguin una participació rellevant o de control que venguin les participacions socials o accions de les que són titulars, així com els administradors i els observadors que cessin del seu càrrec, no podran ser titulars de cap negoci, ni ostentar, directament o indirecta, participacions socials o accions de societats mercantils que competeixin amb la societat mercantil startup, així com tampoc prestar els seus serveis a qualsevol competidor.

La no-competència es troba limitada a un període màxim de tres anys des que es produeix la transmissió o el cessament i dins l’àmbit geogràfic d’actuació de la societat mercantil startup.

Article 70. Obligació de permanència dels socis fundadors

Els socis fundadors de la societat no poden transmetre voluntàriament per acte entre vius les participacions socials o accions de les que són titulars, així com tampoc no poden constituir drets reals sobre aquestes, durant cinc anys des de la data d’inscripció constitutiva de la societat o des de la data d’atorgament de la inscripció de l’escriptura pública de subscripció dels títols en el marc d’una ampliació de capital social, en el seu cas.

Per acord unànime de la resta de socis, l’obligació de permanència pot ser reduïda o suprimida.

Article 71. Dret d’informació dels socis sobre l’evolució de les activitats empresarials

La societat posarà a la disposició dels seus socis, amb una periodicitat quadrimestral, el balanç i el compte de pèrdues i guanys provisionals.

Els administradors socials elaboraran i presentaran anualment a la Junta General un informe sobre l’estat del desenvolupament de l’empresa o del negoci i dels indicadors clau de rendiment que hagin estat fixats prèviament per la Junta General.

Article 72. El compliment dels pactes parasocials com a prestació accessòria

Els estatuts de la societat podran establir com a prestació accessòria no retributiva a la condició de soci la subscripció o adhesió i el compliment dels termes del pacte parasocial convingut entre tots els socis de la societat.

La vigència de la prestació accessòria, així com la seva oposabilitat a la societat, requereix l’elevació a escriptura pública del pacte parasocial i la seva inscripció a la Secció de Societats Startups del Registre de Societats Mercantils. El notari que autoritza l’escriptura té l’obligació de trametre’n una còpia a la Secció de Societats Startups del Registre de Societats Mercantils, dins el termini de quinze dies a comptar de la data de l’atorgament, per a la seva inscripció.

L’accés als pactes parasocials es regeix per les disposicions normatives que regulen la publicitat del Registre de Societats Mercantils.

La transmissió de les accions i de les participacions socials per part dels socis subjectes al compliment de la prestació accessòria requerirà també per part de l’adquirent l’adhesió al pacte parasocial davant el notari que autoritza l’escriptura pública d’adquisició o de subscripció d’accions o participacions socials.

Article 73. Alteració substancial del model de negoci

Les desviacions del model d’empresa o negoci de la societat respecte al pla de negoci previst inicialment, que comportin una alteració substancial dels productes i serveis o de la tecnologia subjacent utilitzada, requeriran l’acord previ de la Junta General, essent d’aplicació els mateixos requisits que per a la modificació dels estatuts.

L’acord adoptat per la Junta General haurà de ser notificat a la Secció de Societats Startups del Registre de Societats Mercantils.

Quan el valor del patrimoni net de la societat sigui inferior a la meitat de la xifra del capital social, només per acord de la Junta General, es podrà acordar la dissolució de la societat.

Els administradors no responen solidàriament dels deutes socials posteriors a la concurrència d’aquesta causa de dissolució, excepte que no convoquin la Junta General quan siguin requerits per dur a terme la dita convocatòria d’acord amb la legislació societària.

La dissolució judicial de la societat per aquesta causa només podrà ser promoguda per part dels administradors, els socis o per qualsevol part interessada quan la Junta General convocada no s’hagi celebrat en el dia previst.

L’òrgan d’administració està facultat per acordar augments del capital social, quan la valoració de la societat amb posterioritat a l’augment del capital social sigui superior a la seva valoració anterior al dit augment, d’acord amb un informe elaborat per un expert independent, i sempre que es respectin els drets de preferent subscripció dels socis.

El termini per a l’exercici del dret de preferent subscripció serà el determinat estatutàriament. En cas d’absència de la dita previsió, el termini per a l’exercici d’aquest dret serà el que hagin establert els administradors en l’acord d’augment, no podent ser inferior al mes des de l’anunci de l’oferta de subscripció que l’òrgan d’administració ha de publicar en un diari de gran circulació del Principat d’Andorra.

Els administradors poden substituir la publicació de l’anunci de l’oferta de subscripció per una comunicació escrita fefaent adreçada a cadascun dels socis o, en el seu cas, als usufructuaris o als creditors pignoratius inscrits al llibre registre de socis. El còmput del termini per a l’exercici del dret de subscripció preferent s’inicia a partir de l’endemà de la data d’enviament de la comunicació.

La Junta General podrà acordar l’augment del capital social amb càrrec i per compensació dels préstecs convertibles en capital percebuts per la societat.

Des de l’anunci de la convocatòria, la societat posarà a la disposició dels socis una còpia de l’informe elaborat per l’expert independent d’acord amb les previsions de la legislació societària, i quan el dit informe no sigui preceptiu, una còpia d’un informe elaborat pels administradors en relació amb els préstecs a compensar, la identitat dels prestataris i les dades relatives a l’augment de capital, tals com el nombre d’accions o participacions socials noves a emetre, la quantia de l’augment i la concordança de les dades relatives als préstecs amb la comptabilitat social. L’informe elaborat pels administradors s’haurà d’incorporar a l’escriptura pública d’augment de capital social.

Els socis tindran dret a sol·licitar l’enviament gratuït dels informes esmentats a l’apartat anterior.

Els administradors comunicaran fefaentment l’acord adoptat per la Junta General als prestataris els crèdits dels quals es compensaran per accions o participacions socials.

L’escriptura pública serà atorgada per qualsevol dels administradors socials i sense la concurrència dels prestataris els crèdits dels quals es compensen per accions o participacions socials. En tot cas, s’ha d’indicar a l’escriptura pública la identitat del prestatari a qui se li adjudiquen accions o participacions socials i el nombre i el valor d’aquestes.

Article 77. Drets de liquidació preferent

En cas de dissolució i liquidació de l’startup, la Junta General podrà acordar una liquidació preferent a determinats socis titulars d’una determinada classe d’accions o de participacions socials, sempre que els estatuts socials recullin aquesta possibilitat.

Capítol IV. Mesures fiscals i de promoció del finançament

Article 78. Modificació de l’article 5 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques

S’afegeixen unes noves lletres p) i q) a l’article 5 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, el qual queda redactat tal com segueix:

“Article 5. Rendes exemptes

Estan exemptes de l’impost les rendes següents:

(…)

Les retribucions percebudes pels administradors, observadors i empleats de les societats mercantils startups consistents en el lliurament de participacions socials o accions, opcions sobre aquestes o drets econòmics referenciats sobre el valor de la participació social o de l’acció.

Les rendes percebudes pels proveïdors de béns i serveis de les societats mercantils startups que es posin de manifest amb el lliurament de participacions socials o accions, opcions sobre aquestes o drets econòmics referenciats sobre el valor de la participació social o de l’acció, en l’import que excedeixi el valor normal de mercat dels béns o serveis proveïts.”

Article 79. Modificació de l’article 15 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats

Es modifica l’apartat 3 de l’article 15 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, que queda redactat tal com segueix:

“Article 15. Regles de valoració

(…)

En els casos que preveuen les lletres a), b), c) i d) de l’apartat 2, l’entitat transmissora integra en la seva base de tributació la diferència entre el valor normal de mercat dels elements transmesos i el seu valor a efectes comptables o fiscals, si aquest valor és diferent d’aquell.

En els casos que preveuen les lletres e) i f) de l’apartat 2, les entitats integren en la base de tributació la diferència entre el valor normal de mercat dels elements adquirits i el valor comptable o fiscal dels lliurats.

Els proveïdors de béns i serveis de societats mercantils startups, que en contraprestació rebin participacions socials o accions, opcions sobre aquestes o drets econòmics referenciats sobre el valor de la participació social o de l’acció, integren en la base de tributació únicament el valor normal de mercat dels serveis prestats o dels béns lliurats.

En l’adquisició a títol lucratiu, l’entitat adquirent integra en la seva base de tributació el valor normal de mercat de l’element patrimonial adquirit.

La integració en la base de tributació de les rendes a què es refereix aquest article s’ha d’efectuar en el període impositiu en què es realitzin les operacions de les quals deriven aquestes rendes.

A l’efecte del que preveu aquest apartat, no s’entenen com a “adquisicions a títol lucratiu” les subvencions.

Aquesta disposició no és aplicable a les entitats bancàries objecte del procediment de resolució.”

Article 80. Exempció de la taxa per al manteniment del full registral

Les societats mercantils startups estan exemptes de la taxa anual per al manteniment del seu full registral.

Article 81. Tractament dels crèdits per a préstecs convertibles en capital en cas de concurs

Els deutes per préstecs convertibles en capital rebuts per la societat startup tindran la consideració de crèdits privilegiats, en el cas de declaració de suspensió de pagaments i fallida o arranjament judicial de la societat.

Capítol V. Serveis de finançament participatiu per a empreses

Secció primera. Disposicions generals

Article 82. Objecte, àmbit d’aplicació i excepcions

Aquest capítol estableix els requisits per a la prestació de serveis de finançament participatiu, l’organització, l’autorització i la supervisió dels proveïdors de serveis de finançament participatiu, l’explotació de plataformes de finançament participatiu i la transparència i comunicacions publicitàries en relació amb la prestació de serveis de finançament participatiu al Principat d’Andorra.

Les disposicions d’aquest capítol no seran d’aplicació a:

Els serveis de finançament participatiu que es prestin a promotors de projectes que tinguin la consideració de consumidors, segons la legislació vigent en matèria de consum.

Els serveis que, d’acord amb la legislació vigent, tinguin la consideració d’activitats pròpies del sistema financer.

Les ofertes de finançament participatiu per un concret promotor d’un projecte l’import de les quals sigui superior a cinc milions euros (5.000.000 €), calculats al llarg d’un període de dotze mesos com a suma de:

i. L’import total de les ofertes de valors negociables o instruments admesos pel finançament participatiu que es defineixen a l’article 83, lletres m) i n), i les quantitats obtingudes mitjançant préstecs per mitjà d’una plataforma de finançament participatiu, i

ii. l’import total de les ofertes de valors negociables fetes al públic pel dit promotor del projecte esmentat al punt i.

Article 83. Definicions

A efectes d’aquest capítol, s’entendrà per:

“Servei de finançament participatiu”: la connexió dels interessos dels inversors i dels promotors de projectes en matèria de finançament empresarial mitjançant l’ús de plataformes de finançament participatiu, que consisteixi en qualsevulla de les activitats següents:

i. La facilitació de la concessió de préstecs,

ii. la col·locació sense base d’un compromís ferm de valors negociables i instruments admesos per al finançament participatiu emesos per promotors de projectes o per una entitat instrumental, i la recepció i transmissió d’ordres de clients, en relació amb els dits valors negociables i instruments admesos per al finançament participatiu.

“Préstec”: acord en virtut del qual un inversor posa a la disposició del promotor d’un projecte una suma de diners acordada per un període concret, i en virtut del qual el promotor contrau una obligació incondicional de retornar la predita suma a l’inversor, més un interès acumulat, de conformitat amb un calendari de pagaments esglaonats.

“Gestió individualitzada de carteres de préstecs”: l’assignació, per part del proveïdor de serveis de finançament participatiu, d’una quantitat predeterminada de fons d’un inversor, prestador primari, a un o diversos projectes de finançament participatiu en la seva plataforma de finançament participatiu de conformitat amb un mandat individual atorgat per l’inversor a criteri d’aquest i de manera individualitzada.

“Plataforma o plataforma de finançament participatiu”: sistema d’informació basat en Internet, públicament accessible i que és explotat o gestionat per un proveïdor de serveis de finançament participatiu.

“Proveïdor de serveis de finançament participatiu”: tota persona jurídica que presti serveis de finançament participatiu.

“Oferta de finançament participatiu”: tota comunicació realitzada per un proveïdor de serveis de finançament participatiu, de qualsevol forma i per qualsevol mitjà, que presenti informació suficient sobre els termes de l’oferta i el projecte de finançament participatiu que s’ofereix, de tal manera que permeti a un inversor invertir-hi.

“Client”: tot inversor o promotor de projectes real o potencial a qui un proveïdor de serveis de finançament participatiu presti o tingui intenció de prestar aquest tipus de serveis.

“Promotor del projecte”: tota persona física o jurídica que busqui finançament a través d’una plataforma de finançament participatiu.

“Inversor”: tota persona física o jurídica que, a través d’una plataforma de finançament participatiu, concedeixi préstecs o adquireixi valors negociables o instruments admesos pel finançament participatiu.

“Inversor experimentat”: qualsevol persona física o jurídica que sigui client professional segons la legislació vigent o qualsevol persona física o jurídica que disposi de l’aprovació del proveïdor de serveis de finançament participatiu per ser tractada com a inversor experimentat de conformitat amb els criteris i procediments establerts a l’annex II.

“Inversor no experimentat”: tot inversor que no tingui la consideració d’inversor experimentat.

“Projecte de finançament participatiu”: l’activitat o les activitats empresarials que un promotor d’un projecte pretengui finançar mitjançant una oferta de finançament participatiu.

“Valors negociables”: les categories de valors que són negociables en el mercat de capitals, d’acord amb la normativa vigent d’aplicació.

“Instruments admesos pel finançament participatiu”: les accions de societats anònimes i les participacions de les societats de responsabilitat limitada que no estiguin subjectes a restriccions que, en la pràctica, impedirien que es negociés amb les dites accions i participacions socials, incloses les restriccions relatives a la manera en què dites accions i participacions socials s’ofereixen o s’anuncien al públic.

“Comunicacions publicitàries”: tota informació o comunicació d’un proveïdor de serveis de finançament participatiu a un potencial inversor o potencial promotor d’un projecte relatiu als serveis prestats pel proveïdor, diferent de la informació que s’ha de facilitar a l’inversor en compliment d’aquest capítol.

“Suport durador”: tot instrument que permeti emmagatzemar informació, de tal manera que s’hi pugui accedir posteriorment per consultar i durant un període de temps adequat per a les finalitats a les que la informació estigui destinada, i que permeti la reproducció sense canvis de la informació emmagatzemada.

“Entitat instrumental”: entitat creada exclusivament amb l’objectiu de portar a terme una titulització, d’acord amb la legislació vigent, i l’estructura de la qual pretén aïllar les seves obligacions d’aquelles de l’entitat originadora, i en la qual els titulars de les participacions tenen el dret d’empenyorar o intercanviar aquestes participacions sense cap restricció.

“Autoritat competent”: l’Autoritat Financera Andorrana o AFA.

“Participació qualificada”: aquella participació que es defineix a l’apartat 14 de l’article 2 de la Llei 8/2013, del 9 de maig de 2013, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera.

“Alta direcció”: els administradors i la Direcció General de l’entitat.

“Direcció General”: les persones físiques que exerceixen funcions executives a l’entitat, que són responsables de la gestió diària de l’entitat i formen part de l’òrgan superior de direcció de l’entitat que ha de retre comptes de la gestió diària davant el Consell d’Administració.

“Vincles estrets”: situació en la qual dues o més persones físiques o jurídiques estan vinculades mitjançant qualsevol de les formes següents:

i. Una participació en forma de propietat, directa o mitjançant un vincle de control, del 20 % o més dels drets de vot o de capital d’una empresa.

ii. Una relació de control.

iii. Un vincle permanent entre ambdues o totes elles i una mateixa tercera persona mitjançant una relació de control.

Secció segona. Prestació de serveis de finançament participatiu i requisits organitzatius i operatius aplicables als proveïdors de serveis de finançament participatiu

Article 84. Prestació de serveis de finançament participatiu

Els serveis de finançament participatiu només podran ser prestats per persones jurídiques de nacionalitat andorrana i que hagin estat autoritzades en qualitat de proveïdor de serveis de finançament participatiu de conformitat amb l’article 93.

Els proveïdors de serveis de finançament participatiu estan obligats a actuar de manera ètica, honesta, equitativa i professional atenent al millor interès dels seus clients.

Els proveïdors de serveis de finançament participatiu no pagaran ni acceptaran cap tipus de remuneració, descompte o rendiment no pecuniari per orientar les ordres dels inversors cap a una determinada oferta de finançament participatiu realitzada a les seves plataformes de finançament participatiu o cap a una determinada oferta de finançament participatiu realitzada en una plataforma de finançament participatiu d’un tercer.

Els proveïdors de serveis de finançament participatiu podran proposar individualment als inversors projectes de finançament participatiu específics que corresponguin a un o a més d’un dels paràmetres específics o indicadors de risc escollits per l’inversor.

Quan l’inversor vulgui fer una inversió en els projectes de finançament participatiu proposats, haurà d’estudiar totes les ofertes de finançament participatiu i prendre de forma expressa una decisió d’inversió respecte de cadascuna d’elles. Els proveïdors de serveis de finançament participatiu que ofereixin un servei de gestió individualitzada de carteres de préstecs hauran de fer-ho respectant els paràmetres comunicats pels inversors, i prendran les mesures necessàries per oferir el millor resultat possible als inversors. Els proveïdors de finançament participatiu hauran de comunicar als inversors el procés de presa de decisions per a l’execució del mandat discrecional que han rebut.

Com a excepció al que disposa l’apartat 4, paràgraf primer, els proveïdors de serveis de finançament participatiu que prestin serveis de gestió individualitzada de carteres de préstecs podran decidir, en nom dels seus inversors, dins els paràmetres acordats sense haver de demanar als inversors que estudiïn totes les ofertes de finançament participatiu ni que prenguin una decisió d’inversió respecte de cadascuna d’elles.

Quan s’utilitzi una entitat instrumental per a la prestació de serveis de finançament participatiu, només podrà oferir-se a través d’aquesta entitat instrumental un actiu no líquid o indivisible. Aquest requisit s’aplicarà sobre la base d’un enfocament de transparència a l’actiu no líquid o indivisible subjacent en poder d’estructures financeres o jurídiques que siguin propietat total o parcial de l’entitat instrumental, o estiguin sota el seu control total o parcial. La decisió d’assumir una exposició sobre aquest actiu subjacent l’hauran de prendre exclusivament els inversors.

Article 85. Gestió eficaç i prudent

L’òrgan d’administració del proveïdor de serveis de finançament participatiu ha d’establir i supervisar l’aplicació de polítiques i procediments adequats, a fi de garantir una gestió eficaç i prudent, incloses la separació de funcions, la continuïtat de l’activitat i la prevenció de conflictes d’interessos, d’una manera que promogui la integritat del mercat i l’interès dels seus clients.

L’òrgan d’administració del proveïdor de serveis de finançament participatiu ha d’establir i supervisar l’aplicació de sistemes i controls adequats, a fi d’avaluar els riscos relacionats amb els préstecs proposats a través de la plataforma de finançament participatiu.

El proveïdor de serveis de finançament participatiu que proporcioni una gestió individualitzada de carteres de préstecs s’ha d’assegurar de comptar amb els sistemes i controls adequats per a la gestió de riscos i la modelització financera d’aquesta prestació de serveis i que es compleixin els requisits que figuren a l’article 87, apartats 1 a 3.

L’òrgan d’administració del proveïdor de serveis de finançament participatiu revisarà, almenys un cop cada dos anys, tenint en compte la naturalesa, l’escala i la complexitat dels serveis de finançament participatiu prestats, les salvaguardes prudencials a què es refereix l’article 93.4.h) i el pla de continuïtat de les activitats esmentat a l’article 93.4.j).

Quan un proveïdor de serveis de finançament participatiu determini el preu d’una oferta de finançament participatiu, haurà de complir amb el següent:

La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.

Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic. BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.