LegalizeLlei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats
L’honorabilitat empresarial i professional, els coneixements, la capacitat i l’experiència professional i adequada, d’acord amb el que indiquen els apartats 2 i 3 de l’article 2 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, de qualsevol membre del consell d’administració i de qualsevol membre de la direcció general que hagin de dirigir l’activitat de l’entitat com a conseqüència de l’adquisició proposada.
La solvència financera de l’adquirent potencial per atendre els compromisos que cal assumir, en especial pel que fa al tipus d’activitat que s’exerceix o es prevegi exercir en l’entitat en la qual es proposa l’adquisició.
L’impacte de l’operació proposada sobre la capacitat de l’entitat adquirida de complir de forma duradora les normes de solvència i liquiditat previstes en: i) La Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i la normativa aplicable, en el cas d’entitats bancàries i empreses d’inversió subjectes a la mateixa normativa; o ii) La Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, en el cas de societats gestores de patrimonis en la modalitat de gestió indirecta, els assessors financers, les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva i les entitats financeres –no bancàries– de crèdit especialitzat; i si escau, iii) La Llei 36/2018, del 20 de desembre, de conglomerats financers i la normativa aplicable en el cas que l’entitat pertanyi a una societat financera mixta de cartera, incloent-hi si el grup del qual esdevé part compta amb una estructura que permet exercir una supervisió eficaç i intercanviar de manera efectiva informació entre les autoritats competents corresponents.
Si hi ha indicis raonables que permetin suposar que, en relació amb l’adquisició proposada, s’estan efectuant o intentant efectuar, o s’han efectuat operacions de blanqueig de diners o finançament del terrorisme, en el sentit de l’article 1 de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o de valors i el finançament del terrorisme, o que l’adquisició proposada podria augmentar el risc que s’efectuïn.
En relació amb l’avaluació de l’adquisició proposada, no s’estableixen condicions prèvies quant al nivell de participació que s’ha d’adquirir. Tanmateix, l’AFA, de forma general, no ha d’examinar la sol·licitud d’una proposta d’adquisició d’una participació qualificada en una entitat operativa del sistema financer en funció de les necessitats econòmiques del mercat.
No obstant el que estableixen l’incís i) de la lletra b) de l’apartat 2 de l’article 20 i l’apartat 2 de l’article 20 bis, quan l’AFA rebi dos o més notificacions per adquirir o incrementar participacions qualificades en la mateixa entitat operativa del sistema financer, ha de tractar els adquirents potencials de manera no discriminatòria.
Article 20 quater. Cooperació per a l’autorització d’adquisicions de participacions qualificades
L’AFA, en dur a terme l’avaluació a què es refereix l’article 20 ter, ha de consultar la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra, el Cos de la Policia i altres autoritats nacionals en l’àmbit de les seves competències, en relació amb l’honorabilitat professional i empresarial de l’adquirent potencial, dels membres del consell d’administració i de la direcció general que puguin ser nomenats com a conseqüència de l’adquisició proposada.
Així mateix, l’AFA pot sol·licitar a les autoritats competents de tercers països, sempre que es compleixin els principis de cooperació internacional establerts a l’article 20 de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Autoritat Financera Andorrana, tota la informació que sigui essencial o pertinent per avaluar una adquisició o disposició d’una participació qualificada, especialment si l’adquirent potencial és algun dels següents:
Una entitat bancària, entitat d’assegurances, entitat reasseguradora, entitat financera d’inversió, societat gestora d’organismes d’inversió col·lectiva, entitat de pagament o entitat de diner electrònic autoritzada en un país tercer o en un sector diferent d’aquell en el qual es proposa l’adquisició.
L’empresa matriu d’alguna de les entitats especificades a la lletra a) anterior autoritzada en un país tercer o en un sector diferent d’aquell en el qual es proposa l’adquisició.
Una persona física o jurídica que exerceixi el control d’alguna de les entitats especificades a la lletra a) anterior autoritzada en un país tercer o en un sector diferent d’aquell en el qual es proposa l’adquisició.
Article 21. Organisme responsable
L’AFA és l’organisme responsable de resoldre les sol·licituds d’autorització prèvia i/o d’inscripció i de rebre les comunicacions periòdiques establertes als articles anteriors, així com d’establir i actualitzar els registres oficials que contenen les informacions de les entitats relatives als actes enumerats en aquesta Llei.
S’habilita l’AFA per reduir, ampliar o modificar els actes sotmesos a autorització prèvia, inscripció i/o comunicació periòdica dels actes enumerats en els articles 20 i 20 bis, en cas de ser necessari per a l’exercici adequat de les seves funcions, mitjançant l’emissió de comunicats tècnics.
L’AFA, en dur a terme l’avaluació de les sol·licituds d’autorització prèvia, ha de consultar, quan correspongui, la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra, el Cos de la Policia, altres autoritats nacionals en l’àmbit de les seves competències i/o altres autoritats estrangeres homòlogues.
Article 22. Sol·licituds d’autorització prèvia
Per tenir plena efectivitat, amb caràcter previ a la realització dels actes s’ha d’haver obtingut la corresponent autorització prèvia o la no oposició en relació amb els actes referits a l’apartat 2 de l’article 20 i a l’apartat 2 de l’article 20 bis.
L’AFA ha d’acusar recepció de les sol·licituds en el mateix moment que es presenten per escrit.
Article 23. Sol·licituds d’inscripció i informació periòdica
Les entitats operatives del sistema financer han de presentar a l’AFA les sol·licituds d’inscripció relatives als actes referits als apartats 2 i 3 de l’article 20 i als actes referits a l’apartat 2 de l’article 20 bis en el termini màxim de set dies hàbils a comptar de la data en què es produeix l’acte que s’ha de registrar.
Les entitats operatives del sistema financer han de presentar a l’AFA la comunicació periòdica referida a l’apartat 4 de l’article 20 durant el primer mes natural de cada semestre.
S’habilita l’AFA per ampliar aquests terminis, amb una sol·licitud prèvia.
Article 24. Documentació que cal adjuntar a les sol·licituds
Els sol·licitants han d’adjuntar a les sol·licituds la documentació de suport sobre l’adequació a la legislació vigent dels actes per als quals se sol·licita l’autorització prèvia i/o la inscripció, en virtut de la qual no poden quedar afectades negativament, d’una manera significativa, les garanties tècniques, econòmiques o professionals de l’entitat. L’AFA estableix mitjançant un comunicat tècnic el contingut mínim de la documentació que s’ha de lliurar en cada cas.
Article 25. Informació complementària
L’AFA pot requerir als sol·licitants la informació complementària que consideri convenient o oportuna en relació amb l’acte sotmès a autorització prèvia o inscripció.
En el cas dels actes referits en l’incís i) de la lletra b) de l’apartat 2 de l’article 20 i a l’apartat 2 de l’article 20 bis, l’AFA pot sol·licitar, si escau, durant el termini d’avaluació de les propostes de participacions qualificades, encara que no més tard del cinquantè dia hàbil del mateix termini d’avaluació, la informació addicional que necessiti per completar l’avaluació. Aquesta sol·licitud l’ha de cursar l’AFA per escrit, especificant la informació i la documentació addicionals necessàries.
El termini d’avaluació a què es refereix la lletra a) de l’apartat 2 de l’article 26 queda suspès durant el període comprès entre la data en què l’AFA sol·liciti la informació i la data de recepció d’una resposta de l’adquirent potencial. La suspensió té una durada màxima de vint dies hàbils, que pot arribar a trenta dies hàbils en el cas que l’adquirent potencial es trobi radicat en un país tercer o sigui una persona física o jurídica no subjecta a la normativa en matèria de solvència i liquiditat com la del Principat d’Andorra. L’AFA pot efectuar, si escau, altres sol·licituds a fi que es completi o s’aclareixi la informació, si bé cap d’aquestes sol·licituds no dona lloc a una suspensió del termini d’avaluació.
Article 26. Termini de resolució i notificació
L’AFA ha de resoldre i notificar les sol·licituds de no oposició i d’autorització prèvia en els terminis màxims establerts a l’apartat següent a comptar de la data de presentació de les sol·licituds o, si escau, de la data de lliurament de la informació complementària, a més d’informar de les vies de recurs existents.
Els terminis màxims per resoldre i notificar les sol·licituds són els següents:
Respecte a l’incís i) de la lletra b) de l’apartat 2 de l’article 20 i a l’apartat 2 de l’article 20 bis, l’AFA disposa d’un termini màxim de seixanta dies hàbils.
Respecte als actes dels incisos ii) a iv) de la lletra a) de l’apartat 2 de l’article 20 i als actes dels incisos ii) a ix), xii) a xvii) i xx) de la lletra b) de l’apartat 2 de l’article 20, es disposa d’un termini de dos mesos.
Respecte a l’acte de l’incís i) de la lletra a) de l’apartat 2 de l’article 20 i a l’acte de l’incís xi) de la lletra b) de l’apartat 2 de l’article 20, es disposa d’un termini de tres mesos.
Respecte als actes dels incisos x), xviii) i xix) de la lletra b) de l’apartat 2 de l’article 20, es disposa d’un termini de sis mesos.
L’AFA pot fixar un període màxim per concloure l’adquisició proposada a la qual es fa referència a la lletra a) de l’apartat 2 anterior i ampliar-la quan correspongui.
L’AFA ha de resoldre i notificar les sol·licituds d’inscripció en el termini màxim de trenta dies hàbils a comptar de la data de presentació de les sol·licituds o, si escau, de la data de lliurament de la informació complementària, a més d’informar de les vies de recurs existents.
Article 27. Denegació
L’AFA s’oposa a la sol·licitud i denega l’autorització prèvia i/o la inscripció si de l’examen de la documentació es dedueix que aquesta documentació és incompleta o que l’acte que es vol efectuar, autoritzar o inscriure no s’ajusta a la legislació vigent o pot afectar negativament d’una manera significativa l’estabilitat o la reputació del sistema financer andorrà o de l’entitat concernida, així com els elements que constitueixen garanties tècniques, econòmiques o professionals de l’entitat o del seu grup o qualsevol altre criteri d’avaluació.
En relació amb els actes referits a l’incís i) de la lletra b) de l’apartat 2 de l’article 20 i amb l’apartat 2 de l’article 20 bis, si l’AFA denega l’adquisició proposada, n’ha d’informar l’adquirent potencial, per escrit i motivant la seva decisió, en un termini màxim de dos dies hàbils un cop finalitzada l’avaluació, sense que, en cap cas, no pugui sobrepassar-se el termini d’avaluació esmentat en l’article 26, apartat 2.
L’AFA pot retirar l’autorització prèvia atorgada quan la informació i/o la documentació aportada en la sol·licitud que hagi servit de suport per a la resolució contingui informació inexacta o inveraç o quan el destinatari no hagi fet ús de l’autorització prèvia en un termini de sis mesos.
Article 28. Recurs
Els sol·licitants d’autorització prèvia i/o inscripció poden interposar un recurs contra les resolucions de l’AFA davant de la jurisdicció administrativa, en la forma i els terminis establerts per la llei que regula el procediment davant d’aquesta jurisdicció.
Capítol tercer. Protecció de l’inversor
Article 29. Àmbit d’aplicació
Les disposicions contingudes en aquest capítol són aplicables a les entitats operatives del sistema financer que presten serveis d’inversió i/o serveis auxiliars d’acord amb la seva autorització administrativa i la legislació vigent.
Article 30. Classificació dels clients
Les entitats operatives del sistema financer referides a l’article 29 han de classificar tots els seus clients com a clients minoristes, clients professionals o contraparts elegibles.
Les entitats operatives del sistema financer han de notificar als nous clients i als clients existents l’establiment d’un canvi de categoria com a clients minoristes, professionals o contraparts elegibles.
Les entitats operatives del sistema financer referides a l’article 29 han d’informar cadascun dels seus clients, en suport durador, de la categoria concreta en què els han classificat, així com del seu dret a sol·licitar una classificació distinta i les conseqüències que se’n poden derivar respecte de la seva protecció.
En particular, es permet a les entitats operatives del sistema financer, per iniciativa pròpia o a petició de client:
Tractar com a client professional o minorista un client que podria, per defecte, classificar-se com a contrapart elegible.
Tractar com a client minorista un client que es consideri client professional.
En cas que una de les entitats operatives del sistema financer referides a l’article 29 vulgui considerar algun dels seus clients professionals com a contrapart elegible d’acord amb el que està establert a l’article 33, ha d’informar-lo, abans de dur a terme cap transacció amb la dita contrapart, que, d’acord amb la informació de què disposa, se’l considera una contrapart elegible i que el tractarà com a tal llevat que ambdós parts acordin un altre tractament.
Article 31. Clients professionals
Es consideren clients professionals els clients que posseeixen l’experiència, els coneixements i la qualificació necessaris per prendre les seves pròpies decisions d’inversió i per valorar correctament els riscos inherents a les dites decisions i, en particular, els següents:
Les entitats bancàries; les entitats financeres –no bancàries– de crèdit especialitzat; les entitats financeres d’inversió, els organismes d’inversió col·lectiva, inclosos els de titulització o de capital de risc, i les seves societats gestores, les companyies d’assegurances, els fons de pensions i les seves societats gestores, els operadors en matèries primeres i en derivats de matèries primeres, els operadors que contractin per compte propi, altres inversors institucionals i, en general, qualsevol entitat amb activitat financera que, ara o en el futur, estigui sota la supervisió de l’AFA.
Els empresaris que individualment reuneixen dos dels requisits següents:
Que el total de les partides de l’actiu sigui igual o superior a 20.000.000 d’euros.
ii) Que l’import de la seva xifra anual de negocis sigui igual o superior a 40.000.000 d’euros.
iii) Que els seus recursos propis siguin iguals o superiors a 2.000.000 d’euros.
Els estats i les administracions públiques en general; els organismes públics que gestionen el deute públic; els bancs centrals; l’AFA, els organismes internacionals i supranacionals com el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional, el Banc Central Europeu, el Banc Europeu d’Inversions i altres organitzacions internacionals similars.
Altres inversors institucionals l’activitat habitual dels quals és invertir en instruments financers, incloses les entitats dedicades a la titulització i altres transaccions de finançament.
Tanmateix, quan el client és una d’aquestes entitats, l’entitat operativa del sistema financer referida a l’article 29 ha d’informar-lo, abans de prestar-li cap servei, que, d’acord amb la informació de què disposa, se’l considera un client professional i que el tractarà com a tal llevat que ambdós parts acordin un altre tractament.
En tot cas, els clients esmentats en aquest apartat poden sol·licitar un tracte com a client no professional, i les entitats operatives del sistema financer poden acordar concedir un nivell de protecció més alt. En aquest cas, l’entitat operativa del sistema financer ha d’informar el client, abans de prestar cap servei, que, d’acord amb la informació de què disposa, té consideració de client professional i que se’l tracta com a tal llevat que l’entitat operativa del sistema financer i el client acordin una altra cosa. L’entitat operativa del sistema financer també ha d’informar el client sobre la possibilitat de sol·licitar una modificació de les condicions de l’acord per tal d’obtenir un grau de protecció més elevat. En particular, correspon al client classificat com a professional demanar un nivell de protecció més elevat quan consideri que no està en condicions de valorar o gestionar correctament els riscos als quals s’exposa.
També es consideren clients professionals els clients no mencionats en l’apartat 1, sempre que renunciïn expressament i per escrit al tractament com a clients minoristes i que manifestin que volen ser tractats com a clients professionals en tot moment, o bé únicament respecte d’un tipus o d’una determinada operació o servei d’inversió.
L’entitat operativa del sistema financer referida a l’article 29 ha d’advertir els clients professionals clarament i per escrit sobre les proteccions i els drets d’indemnització dels quals poden quedar privats i els clients han de declarar per escrit, en un document separat del contracte, que són conscients de les conseqüències de la seva renúncia a aquestes proteccions.
Tanmateix, abans d’acceptar la sol·licitud de renúncia, les entitats operatives del sistema financer referides a l’article 29 han d’adoptar totes les mesures raonables per assegurar-se que el client en qüestió posseeix una competència, una experiència i uns coneixements que garanteixen raonablement, en vista de la naturalesa de les operacions o els serveis, que és capaç de prendre les seves pròpies decisions en matèria d’inversió i de comprendre els riscos que se’n deriven. En el cas de clients que són persones jurídiques, l’avaluació esmentada anteriorment ha d’efectuar-se a la persona amb poder per dur a terme les operacions en nom i per compte d’aquests clients.
Igualment, abans d’acceptar la sol·licitud de renúncia i en el marc de l’avaluació anterior, les entitats operatives del sistema financer referides a l’article 29 han de comprovar que el client compleix, com a mínim, dos dels requisits següents:
Que ha efectuat, en un mercat de valors, operacions de volums significatius amb una freqüència mitjana de deu per trimestre, com a mínim, durant els últims quatre trimestres.
ii) Que el valor de la cartera d’instruments financers del client, formada per dipòsits d’efectiu o instruments financers, sigui superior a 500.000 euros.
iii) Que ocupa o ha ocupat, almenys durant un any, un càrrec professional en el sector financer que requereix coneixements sobre els serveis o les operacions previstos.
Es concedeix el màxim nivell de protecció a què fa referència l’apartat 1 quan un client professional subscrigui amb l’entitat operativa del sistema financer un acord per escrit que estipuli que no serà tractat com a professional a l’efecte del règim de conducta aplicable. L’acord ha de precisar els serveis, les operacions o el tipus de productes o operacions a què s’aplica.
Les entitats operatives del sistema financer han de portar un registre actualitzat de totes les comunicacions mantingudes amb els clients professionals.
Article 32. Sol·licitud de tractament com a client professional
A efectes de l’article 31, poden sol·licitar el tractament com a clients professionals els organismes del sector públic i els clients minoristes, sempre que es respectin els criteris pertinents i el procediment desenvolupat reglamentàriament. En tot cas, no es considera que els clients esmentats en aquest apartat posseeixen uns coneixements i una experiència del mercat comparables amb els dels clients professionals.
Article 33. Contraparts elegibles
Les entitats operatives del sistema financer referides a l’article 29 poden iniciar i efectuar operacions amb contraparts elegibles sense estar obligades a complir el que disposen els articles 35, 36 i 37 respecte a aquestes operacions o pel que fa als serveis auxiliars directament relacionats amb aquestes operacions.
A aquests efectes, es poden considerar contraparts elegibles les entitats i els operadors previstos a les lletres a) i c) de l’apartat 1 de l’article 31, sense perjudici del dret d’aquestes entitats a sol·licitar, de forma general o bé per a cada operació, el tracte com a clients; en aquest últim cas l’entitat operativa del sistema financer queda subjecta al compliment de les obligacions d’informació establertes als articles següents d’aquest capítol i pot tractar aquestes entitats i operadors com a clients professionals, sense perjudici del dret d’aquestes entitats a sol·licitar el tracte com a clients minoristes.
Així mateix, si el client ho sol·licita, també es pot considerar contrapart elegible qualsevol persona jurídica que tingui la consideració de client professional d’acord amb les lletres a), b) i c) de l’apartat 1 de l’article 31. En aquest cas només pot ser reconeguda com a contrapart elegible respecte dels serveis o de les operacions per als quals pot ser tractat com a client professional, i sempre que s’obtingui la confirmació expressa del client que accedeix a ser tractat com a contrapart elegible, de forma general o per a cada operació.
Poden ser reconegudes com a contraparts elegibles les entitats de tercers països que siguin equivalents a les entitats que es delimiten en l’apartat 2. En cas d’una operació en la qual les contraparts potencials estiguin situades en diferents jurisdiccions, l’entitat operativa del sistema financer ha de respectar l’estatut de l’altre client, tal com ho determini la legislació o les mesures del tercer país en què estigui establert aquest client.
Així mateix, també es poden reconèixer com a contraparts elegibles els clients de tercers països que reuneixin les condicions i els requisits de l’apartat 3.
Quan un client sol·liciti ser tractat com a contrapart elegible, ha de seguir el procediment següent:
L’entitat operativa del sistema financer ha de fer un clar advertiment escrit al client sobre les conseqüències d’aquesta sol·licitud per al client esmentat, incloses les proteccions de les quals pugui veure’s privat.
L’entitat ha de rebre confirmació del client per escrit a la sol·licitud de ser tractat com a contrapart elegible, ja sigui en general o pel que fa a un o diversos serveis d’inversió o a una operació determinada o un tipus d’operació o producte, en què ha de fer constar que és conscient de les conseqüències de la protecció que pot perdre a causa de la sol·licitud.
Quan, de conformitat amb l’apartat 2, una contrapart elegible sol·liciti ser tractada com a client en relació amb els serveis de gestió de carteres i assessorament, la sol·licitud s’ha de fer per escrit i s’hi ha d’indicar si el tractament com a client minorista o client professional es refereix a un o diversos serveis d’inversió o operacions o a un o diversos tipus d’operacions o productes.
Quan una contrapart elegible sol·liciti ser tractada com a client en relació amb els serveis d’assessorament i de gestió de carteres, però no sol·liciti expressament ser tractada com a client minorista, i l’empresa d’inversió estigui d’acord amb aquesta petició, l’empresa tracta aquesta contrapart elegible com a client professional.
Els requisits aplicables als informes destinats als clients minoristes i professionals als quals es fa referència en les lletres d) i f) de l’apartat 6 de l’article 35 són aplicables excepte si les entitats del sistema financer subscriuen acords amb contraparts elegibles per determinar el contingut i la freqüència de la informació.
Article 33 bis. Canvis de classificació en relació amb les contraparts elegibles
Quan una contrapart elegible sol·liciti el tractament com a client i la relació amb una entitat operativa del sistema financer es trobi subjecta a l’article 5, l’article 15, l’article 35, l’apartat 1 de l’article 36, els apartats 1 i 2 de l’article 36 bis i els apartats 1, 2, 3, 4, 5 i 8 de l’article 37, però no sol·liciti expressament el tractament com a client minorista, i l’entitat operativa del sistema financer estigui d’acord amb aquesta petició, l’entitat operativa ha de tractar aquesta contrapart elegible com a client professional.
No obstant això, quan aquesta contrapart elegible sol·liciti expressament el tractament com a client minorista, s’han d’aplicar les disposicions relatives a les sol·licituds de tractament com a no professional esmentades als apartats 2 i 3 de l’article 31.
Article 34. Incentius
Es considera un incentiu qualsevol honorari, comissió o altre benefici monetari abonat o proporcionat per un tercer o per una persona que actuï per compte d’un tercer en relació amb la prestació d’un servei d’inversió o auxiliar a qualsevol client.
S’exclou de la definició d’incentiu qualsevol pagament o benefici que permeti o sigui necessari per prestar serveis d’inversió, com ara despeses de custòdia, despeses de liquidació, despeses per canvi de divisa, taxes reguladores o despeses d’assessoria jurídica, i que, per la seva naturalesa, no puguin entrar en conflicte amb el deure de l’entitat operativa del sistema financer d’actuar amb honestedat, imparcialitat i professionalitat en el millor interès dels seus clients. Als efectes d’aquesta Llei, es consideren incentius permesos els honoraris, les comissions i els beneficis no monetaris que compleixin les condicions següents:
Que hagin estat concebuts per millorar la qualitat del servei prestat al client.
Que no perjudiquin el compliment de l’entitat operativa del sistema financer d’actuar amb honestedat, imparcialitat i professionalitat, en el millor interès dels seus clients.
L’existència, la naturalesa i la quantia dels pagaments o els beneficis a què es refereix el primer paràgraf o, quan aquesta quantia no pugui determinar-se, el mètode de càlcul d’aquesta quantia han de revelar-se clarament al client, de manera completa, exacta i comprensible, abans de la prestació del servei d’inversió o servei auxiliar corresponent. Quan escaigui, l’entitat operativa del sistema financer ha d’informar també el client dels mecanismes per transferir al client els honoraris, les comissions o els beneficis monetaris i no monetaris percebuts per la prestació del servei d’inversió o del servei auxiliar.
Es considera que un honorari, una comissió o un benefici no monetari estan dissenyats per elevar la qualitat del servei pertinent al client si es compleixen totes les condicions següents:
Està justificat per la prestació d’un dels serveis addicionals següents o de nivell superior al client en qüestió, proporcional al nivell dels incentius rebuts:
La provisió d’assessorament no independent sobre inversió, respecte a una àmplia gamma d’instruments financers adequats, i l’accés a aquests instruments, inclòs un nombre apropiat d’instruments de proveïdors tercers de productes que no tinguin vincles estrets amb l’entitat operativa del sistema financer.
ii) La provisió d’assessorament no independent sobre inversió combinat amb:
Una avaluació anual d’idoneïtat per tal de comprovar la continuïtat de la idoneïtat dels instruments financers en els quals hagi invertit; o
Un altre servei continu que sigui de valor per al client, com l’assessorament sobre l’assignació òptima proposada per als seus actius.
iii) La provisió d’accés, a un preu competitiu, a una àmplia gamma d’instruments financers que probablement satisfaran les necessitats del client, inclòs un nombre apropiat d’instruments de proveïdors tercers de productes que no tinguin vincles estrets amb l’entitat operativa del sistema financer, juntament amb la provisió d’eines de valor afegit, com els instruments d’informació objectiva que ajudin el client pertinent a adoptar decisions d’inversions o el facultin per al seguiment, la modulació i l’ajust de la gamma d’instruments financers en els quals hagi invertit, o la provisió d’informes periòdics del rendiment i els costos i els càrrecs associats als instruments financers.
No beneficia directament l’entitat receptora, els seus accionistes o empleats sense un benefici tangible per al client en qüestió.
Està justificat per la provisió d’un benefici continu al client en qüestió en relació amb un incentiu continu.
Les entitats operatives del sistema financer han de tenir en compte els requisits establerts en l’apartat 3 d’aquest article de manera contínua, mentre continuïn pagant o rebent els honoraris, les comissions o els beneficis no monetaris.
Els honoraris, les comissions o els beneficis no monetaris no es consideren acceptables si la prestació de serveis corresponents al client està esbiaixada o distorsionada com a resultat d’aquests honoraris, comissions o beneficis.
Quan una entitat presti el servei d’assessorament independent a un client, no pot acceptar i retenir honoraris, comissions o altres beneficis monetaris o no monetaris proporcionats per un tercer o per una persona que actuï per compte d’un tercer en relació amb la prestació del servei al client. S’han de comunicar amb claredat al client i excloure del que disposa aquest apartat els beneficis no monetaris menors que puguin servir per augmentar la qualitat del servei prestat al client i l’escala i la naturalesa dels quals siguin tals que no pugui considerar-se que afecten el compliment per part de l’entitat de l’obligació d’actuar en el millor interès dels seus clients.
Quan una entitat presti el servei de gestió discrecional de carteres a un client, no pot acceptar i retenir honoraris, comissions o altres beneficis monetaris o no monetaris proporcionats per un tercer o per una persona que actuï per compte d’un tercer en relació amb la prestació del servei al client. S’han de comunicar amb claredat al client i excloure del que disposa aquest apartat els beneficis no monetaris menors que puguin servir per augmentar la qualitat del servei prestat al client i l’escala i naturalesa dels quals siguin tals que no pugui considerar-se que afecten el compliment per part de l’entitat de l’obligació d’actuar en el millor interès dels seus clients.
Les entitats operatives del sistema financer que prestin assessorament independent sobre inversions o serveis de gestió de carteres han de retornar als clients els honoraris, les comissions o els beneficis monetaris abonats o lliurats per tercers o persones que actuïn en nom de tercers en relació amb els serveis prestats a aquests clients tan aviat com sigui raonablement possible després de rebre’ls. Tots els honoraris, les comissions o els beneficis monetaris percebuts de tercers en relació amb la prestació d’assessorament independent sobre inversions i serveis de gestió de carteres s’han de transferir totalment al client.
Les entitats operatives del sistema financer han d’establir i aplicar una política que garanteixi que tots els honoraris, les comissions o els beneficis monetaris abonats o lliurats per tercers o persones que actuïn en nom de tercers en relació amb la provisió d’assessorament independent sobre inversions i serveis de gestió de carteres s’assignin i es transfereixin a cadascun dels clients corresponents.
Les entitats operatives del sistema financer que ofereixin assessorament independent sobre inversions o serveis de gestió de carteres no han d’acceptar beneficis no monetaris que no es puguin considerar beneficis no monetaris menors acceptables.
Es consideren beneficis no monetaris menors acceptables únicament si consisteixen en:
Informació o documentació relativa a un instrument financer o un servei d’inversió, d’índole genèrica o personalitzada per reflectir les circumstàncies d’un determinat client.
Materials escrits de tercers encarregats i abonats per una societat emissora o un possible emissor per promoure una nova emissió per la societat en qüestió, o en els casos en què un emissor contracta i paga una empresa tercera per elaborar aquests materials de manera contínua, sempre que la relació es reveli clarament en aquests materials, i que aquests materials es posin a disposició alhora de totes les entitats que vulguin rebre’ls, o del públic en general.
La participació en conferències, seminaris o altres activitats de formació sobre els beneficis i les característiques d’un determinat instrument financer o servei d’inversió.
Despeses de representació d’escàs valor, com les dietes durant una reunió empresarial o una conferència, un seminari o una altra activitat de formació esmentada a la lletra c).
Els beneficis no monetaris menors acceptables han de ser raonables i proporcionats, i de tal escala que sigui poc probable que influeixin en la conducta de l’entitat operativa del sistema financer d’alguna manera que vagi en detriment dels interessos del client en qüestió.
Article 34 bis. Informació als clients sobre els incentius
En relació amb els pagaments o els beneficis percebuts de tercers, o abonats a aquests últims, les entitats operatives del sistema financer han de revelar al client la informació següent:
Prèviament a la prestació del servei d’inversió o auxiliar en qüestió, l’entitat ha de revelar al client la informació relativa al pagament o el benefici de què es tracti, de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 34; els beneficis no monetaris menors poden descriure’s de manera genèrica; altres beneficis no monetaris percebuts o abonats per l’entitat operativa del sistema financer en relació amb el servei d’inversió prestat a un client es cotitzen i revelen per separat.
Quan l’entitat no hagi pogut determinar ex ante l’import d’un pagament o benefici que s’hagi de percebre o abonar, i hagi revelat en canvi al client el mètode per calcular aquest import, l’empresa també ha de facilitar als seus clients la informació relativa a l’import exacte del pagament o el benefici percebut o abonat ex post.
Almenys una vegada a l’any, i mentre l’entitat operativa del sistema financer rebi incentius (continus) en relació amb els serveis d’inversió prestats als clients pertinents, ha d’informar els seus clients individualment de l’import efectiu dels pagaments o els beneficis percebuts o abonats; els beneficis no monetaris menors poden descriure’s de manera genèrica.
En l’aplicació d’aquests requisits, les entitats operatives del sistema financer han de tenir en compte les normes sobre costos i despeses establertes en aquesta Llei i la resta de normativa aplicable.
Quan diverses entitats participin en un canal de distribució, cada entitat operativa del sistema financer que presti un servei d’inversió o auxiliar ha de complir les seves obligacions d’efectuar les revelacions pertinents als seus clients.
La revelació dels beneficis no monetaris menors s’efectua prèviament a la prestació dels serveis d’inversió o auxiliars corresponents als clients.
Article 34 ter. Registre sobre incentius
Les entitats operatives del sistema financer han d’implementar i mantenir actualitzat un registre que acrediti que els honoraris, les comissions o els beneficis no monetaris abonats o percebuts s’han dissenyat per elevar la qualitat del servei pertinent prestat al client, que ha d’incloure el següent:
Una llista interna de tots els honoraris, les comissions i els beneficis no monetaris percebuts per l’entitat operativa del sistema financer de tercers en relació amb la prestació de serveis d’inversió o auxiliars.
El registre de la manera com els honoraris, les comissions i els beneficis no monetaris pagats o percebuts per l’entitat operativa del sistema financer, o que es proposa utilitzar, eleven la qualitat dels serveis prestats als clients pertinents, i les mesures adoptades per no menyscabar l’obligació de l’entitat d’actuar de manera honesta i professional atenent el millor interès del client.
S’habilita l’AFA perquè, a través d’un comunicat tècnic, pugui establir els camps mínims que ha de contenir aquest registre.
Article 34 quater. Coneixements i competències necessaris per a les persones que presten assessorament o proporcionen informació
Les entitats operatives del sistema financer han de proporcionar a l’AFA, previ requeriment, la documentació i la informació que acreditin que les persones físiques que presten assessorament o proporcionen informació sobre instruments financers, serveis i activitats d’inversió o serveis auxiliars a clients en el seu nom disposen dels coneixements i les competències necessaris per complir les seves obligacions d’acord amb la normativa aplicable.
En aquest sentit, es considera que es presta un servei d’assessorament quan s’efectuen recomanacions personalitzades a un client, ja sigui a petició d’aquest client o per iniciativa de l’entitat operativa del sistema financer, pel que fa a una o més operacions relatives a instruments financers. Es considera també personal que assessora el que atengui clients amb contractes de gestió discrecional de cartera.
D’altra banda, es considera personal que proporciona informació el personal que informi sobre instruments financers, serveis d’inversió o serveis auxiliars a clients en nom de l’entitat operativa del sistema financer, excloent-ne:
Els empleats que només informin el client d’on pot trobar informació.
Els empleats que distribueixin fullets o prospectes als clients, sense proporcionar-los informació addicional en relació amb el seu contingut ni serveis d’inversió de seguiment a aquests clients.
Els empleats que només lliurin informació, com documents d’informació clau per als inversors, sense proporcionar-los cap informació addicional en relació amb el seu contingut ni prestar-los serveis d’inversió de seguiment.
Els empleats que portin a terme funcions d’administració i no tinguin contacte directe amb els clients.
L’AFA ha de publicar al seu web els comunicats tècnics en els quals s’especifiquin els criteris per a l’avaluació dels coneixements i les competències previstos a l’apartat anterior, i en què es concretin:
La llista de certificacions oficials que es consideren adequades i suficients perquè les entitats puguin demostrar que el personal que assessora o informa sobre serveis i activitats d’inversió posseeix aquests coneixements i competències necessaris.
El contingut mínim de matèries que les entitats que optin per proporcionar aquesta formació de manera interna han de complir perquè aquesta formació sigui adequada i suficient a l’efecte que les entitats puguin demostrar que el personal que assessora o informa sobre serveis i activitats d’inversió té aquests coneixements i competències necessaris.
El temps mínim anual que, si escau, ha d’acumular en hores de formació cadascuna d’aquestes categories de professionals perquè es pugui considerar que posseeix els coneixements i les competències necessaris per continuar desenvolupant les seves funcions.
Article 34. quinquies. Incentius en relació amb la recerca
La provisió de serveis de recerca per part de tercers a les entitats operatives del sistema financer que prestin serveis de gestió de carteres o altres serveis d’inversió o auxiliars als clients no es considera un incentiu si es rep a canvi de qualsevol dels elements següents:
Pagaments directes per part de l’entitat operativa del sistema financer amb càrrec als seus recursos propis.
Pagaments amb càrrec a un compte de pagaments de recerca a part controlat per l’entitat operativa del sistema financer, sempre que es compleixin les condicions relatives al funcionament del compte:
El compte de pagaments de recerca es dota de fons generats per un càrrec de recerca específic aplicat al client.
ii) Com a part de l’establiment d’un compte de pagaments de recerca, i de l’acord del càrrec de recerca amb els seus clients, les entitats operatives del sistema financer estableixen i avaluen periòdicament un pressupost de recerca com a mesura administrativa interna.
iii) L’entitat operativa del sistema financer assumeix la responsabilitat corresponent al compte de pagaments de recerca.
iv) L’entitat operativa del sistema financer avalua periòdicament la qualitat de la recerca adquirida d’acord amb criteris de qualitat sòlids i amb la seva capacitat per contribuir a l’adopció de millors decisions d’inversió.
Pel que fa a la lletra b) del paràgraf primer, quan una entitat operativa del sistema financer utilitzi el compte de pagaments de recerca, ha de facilitar als clients la informació següent:
Abans de la prestació d’un servei d’inversió als clients, la informació sobre l’import pressupostat de la recerca, i l’import del càrrec de recerca estimat per a cadascun d’ells.
La informació anual sobre els costos totals en què hagi incorregut cadascun dels clients per recerques de tercers.
Quan una entitat operativa del sistema financer gestioni un compte de pagaments de recerca, aquesta entitat està obligada, així mateix, prèvia petició dels seus clients o de les autoritats competents, a facilitar un resum dels proveïdors pagats amb càrrec a aquest compte, de l’import total que se’ls va abonar durant un determinat període, dels beneficis i els serveis rebuts per l’entitat operativa del sistema financer, i de la manera com l’import total gastat amb càrrec al compte s’até al pressupost establert per l’entitat per a aquest període, indicant tot descompte o saldo romanent si queden fons residuals en el compte. Als efectes del que disposa l’apartat 1, lletra b), incís i), el càrrec de recerca específic:
Es basa únicament en un pressupost de recerca establert per l’entitat operativa del sistema financer a fi de determinar la necessitat de serveis de recerca prestats per tercers respecte als serveis d’inversió proveïts als seus clients.
No es vincula al volum ni al valor de les operacions executades en nom dels clients.
En tot mecanisme operatiu relatiu al cobrament del càrrec de recerca aplicat als clients, quan aquest càrrec no es cobri per separat, sinó implícit per operació, s’ha d’indicar un càrrec de recerca identificable per separat, i aquest mecanisme operatiu ha de complir plenament les condicions establertes a l’apartat 1, paràgraf primer, lletra b), i en l’apartat 1, paràgraf segon.
L’import total de les despeses de recerca rebudes no pot excedir el pressupost de recerca.
L’entitat operativa del sistema financer ha de convenir amb els clients, en l’acord de gestió d’inversions de l’entitat o en les condicions generals d’activitat, el càrrec de recerca pressupostat per l’entitat i la freqüència amb què es deduirà el càrrec de recerca específic dels recursos del client al llarg de l’exercici. Només es pot incrementar el pressupost de recerca després de proporcionar informació clara als clients sobre l’increment previst. Si existís un excedent en el compte de pagaments de recerca al final d’un període, l’entitat ha de comptar amb un procés per al reemborsament d’aquests fons al client, o per compensar-los amb el pressupost i el càrrec de recerca calculats per al període següent.
A efectes del que disposa l’apartat 1, paràgraf primer, lletra b), incís ii), el pressupost de recerca el gestiona únicament l’entitat operativa del sistema financer, i s’ha de basar en una avaluació raonable de la necessitat de serveis de recerca prestats per tercers
A efectes del que disposa l’apartat 1, lletra b), incís iii), l’entitat operativa del sistema financer pot delegar l’administració del compte de pagaments de recerca en un tercer, sempre que el mecanisme pertinent faciliti l’adquisició dels serveis de recerca de tercers i els pagaments als proveïdors d’aquests serveis en nom de l’entitat operativa del sistema financer, sense demora injustificada i de conformitat amb les instruccions de l’entitat operativa del sistema financer.
A efectes del que disposa l’apartat 1, lletra b), incís iv), les entitats operatives del sistema financer han d’establir tots els elements necessaris en una política escrita que han de fer arribar als seus clients. En aquesta política s’ha d’abordar així mateix la mesura en què els serveis de recerca adquirits amb càrrec al compte de pagaments de recerca poden beneficiar les carteres dels clients, tenint en compte, si escau, les estratègies d’inversió aplicables a diversos tipus de carteres, així com l’enfocament que adoptarà l’entitat per assignar aquests costos equitativament a les diverses carteres dels clients.
Una entitat operativa del sistema financer que presti serveis d’execució ha d’identificar per separat les despeses corresponents a aquests serveis, de manera que reflecteixin únicament el cost d’execució de cada operació. La provisió de qualsevol altre benefici o servei per la mateixa entitat operativa del sistema financer a altres entitats operatives del sistema financer establertes a tercers països ha de ser objecte d’un càrrec identificable per separat; el subministrament d’aquests beneficis o serveis i les despeses corresponents no es veuen influïts ni condicionats pels nivells de pagament per als serveis d’execució.
Article 35. Obligacions d’informació
Qualsevol informació que les entitats operatives del sistema financer referides a l’article 29 dirigeixen als seus clients, actuals o potencials, incloses les comunicacions publicitàries, ha de ser transparent, imparcial, clara i no enganyosa, i ha de resultar comprensible per a qualsevol integrant mitjà del grup al qual es dirigeix o per als probables destinataris.
En cas de difusió en diverses llengües, la informació facilitada per l’entitat ha de ser homogènia.
Abans que un client minorista, actual o potencial, es vinculi a una entitat operativa del sistema financer perquè li presti serveis d’inversió o serveis auxiliars, i amb la finalitat que això li permeti comprendre la naturalesa i els riscos dels serveis d’inversió i del tipus d’instrument financer que se li ofereixen i que pugui prendre decisions d’inversió amb coneixement de causa, aquesta entitat està obligada a proporcionar-li, amb antelació suficient, informació adequada sobre:
L’entitat, detallant el número de registre a l’AFA corresponent a la seva autorització administrativa, així com els serveis que presta d’acord amb la mateixa autorització, i les dades identificatives i de contacte de l’organisme supervisor.
Els mecanismes de comunicació que s’empren entre el client i l’entitat, inclosos els mitjans pels quals el client ha de tenir a la seva disposició documents i altres informacions de l’entitat, així com les formes d’enviament i recepció d’ordres.
Si l’entitat actua a través d’un agent financer, la identificació de l’agent.
Els instruments financers i les estratègies d’inversió, incloent-hi informació, orientacions i advertiments apropiats sobre les característiques dels productes, els riscos associats a la inversió en aquests instruments financers o en relació amb les estratègies emprades, inclosa, si escau, informació sobre els riscos associats a estratègies de palanquejament, el risc de pèrdua total de la inversió, o la reduïda liquiditat de l’instrument, la volatilitat del preu, o qualsevol marge de garantia obligatori o sobre qualsevol altra obligació similar aplicable a certs instruments financers.
La política de protecció d’actius de l’entitat.
La política de gestió de conflictes d’interès, la qual es permet proporcionar de forma resumida als clients o potencials clients, sempre que l’entitat es comprometi a posar a disposició dels clients o potencials clients informació més detallada de la dita política i a informar-ne.
La política de gestió i execució d’ordres, inclosa la política d’atribució d’ordres si escau.
Les despeses i els costos associats.
Centres d’execució d’ordres.
Les entitats operatives del sistema financer, quan tinguin a la seva disposició actius dels seus clients minoristes, han de proporcionar-los, entre altres, si escau, la informació següent:
La possibilitat que els actius del client siguin custodiats per un tercer per compte de l’entitat i la responsabilitat de l’entitat sobre els dits actius sotscustodiats.
La possibilitat que els actius del client puguin ser dipositats en un compte global o òmnibus d’un tercer i els riscos associats.
L’existència i les condicions de qualsevol dret de garantia o de retenció que l’entitat o un dipositari tinguin o puguin tenir sobre els actius del client o qualsevol dret de compensació en relació amb aquests actius.
Informació clara, completa i precisa sobre les obligacions i les responsabilitats de l’entitat quant a l’ús d’aquests instruments financers, incloses les condicions per restituir-los i sobre els riscos inherents. Aquesta informació ha de ser proporcionada per les entitats al client abans de fer operacions de finançament de valors relacionades amb instruments financers mantinguts per compte d’un client o utilitzar-los per compte propi o per compte d’un altre client, i amb l’antelació suficient i en un suport durable.
Les entitats operatives del sistema financer que prestin serveis d’inversió consistents en la gestió discrecional i individualitzada de carteres de conformitat amb el mandat atorgat per clients minoristes han d’incorporar en el contracte entre l’entitat i el client, entre altres aspectes, la informació següent: els objectius d’inversió del client amb la consideració del seu test d’idoneïtat, el desglossament de les categories d’actius en els quals es pot invertir, les modalitats d’informació al client, la durada del contracte i la possibilitat de delegar o subcontractar serveis.
El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha d’elaborar el reglament aplicable per establir les disposicions següents en relació amb les obligacions d’informació:
Disposicions relatives als informes d’inversions que les entitats han d’elaborar o encarregar.
Disposicions relatives a les condicions que ha de complir la informació per ser imparcial, clara i no enganyosa.
Disposicions relatives als requisits generals d’informació a clients.
Disposicions relatives als requisits d’informació amb vista a la salvaguarda dels instruments financers o fons de clients.
Disposicions relatives a la informació elaborada de conformitat amb la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà.
Disposicions relatives a la informació d’obligacions sobre l’execució d’ordres no relacionades amb la gestió de carteres.
Disposicions relatives a les obligacions d’informació pel que fa a la gestió discrecional i individualitzada de carteres de conformitat amb el mandat atorgat pels clients.
Disposicions relatives a les obligacions addicionals d’informació per a operacions de gestió de carteres o responsabilitat contingent.
Disposicions relatives a l’estat dels instruments financers o fons dels clients que han de facilitar les entitats.
Article 35 bis. Condicions d’aplicació a la provisió d’informació
Quan s’exigeixi que es faciliti la informació en un suport durador, les entitats operatives del sistema financer tenen dret a proporcionar aquesta informació en un suport durador que no sigui el paper solament si:
La provisió d’aquesta informació en aquest suport resulta apropiada al context en què el negoci entre l’empresa i el client sigui dut a terme o serà dut a terme.
La persona a qui s’hagi de facilitar la informació, quan se li ofereixi la possibilitat de triar entre la informació en paper o en aquest altre suport durador, triï específicament la provisió de la informació en aquest altre suport.
Quan l’entitat operativa del sistema financer, amb l’objectiu de complir les obligacions d’informació a clients establertes per aquesta Llei i el seu desplegament normatiu, faciliti la informació mitjançant el lloc web, i la informació no vagi dirigida de forma particular al client, s’han de complir les condicions següents:
La provisió de la informació mitjançant el lloc web ha de resultar apropiada en el context en el qual l’activitat entre l’entitat operativa del sistema financer i el client sigui duta a terme.
El client ha de consentir de forma específica que se li faciliti la informació en aquest suport.
S’ha de notificar de forma electrònica al client la direcció del lloc web, i la ubicació concreta del lloc on es pot accedir a la informació.
La informació ha d’estar actualitzada.
La informació ha de ser accessible de forma contínua mitjançant el lloc web durant el període de temps raonable que el client pugui necessitar per examinar-la.
A efectes d’aquest article, la provisió d’informació mitjançant comunicacions per la via electrònica es considera apropiada en el context en el qual l’activitat entre l’entitat operativa del sistema financer i el client sigui duta a terme, sempre que hi hagi proves que indiquin que el client té accés de forma regular a Internet.
En aquest sentit, constitueix una prova vàlida per acreditar que el client té accés de forma regular a Internet la comunicació d’una adreça de correu electrònic per part del client.
Article 35 ter. Informació sobre instruments financers
Les entitats operatives del sistema financer han de proporcionar als clients o possibles clients amb antelació suficient, abans de prestar-los serveis d’inversió o serveis auxiliars, una descripció general de la naturalesa i els riscos dels instruments financers, tenint en compte, especialment, la classificació del client com a client minorista, client professional o contrapart elegible.
Aquesta descripció ha d’explicar les característiques del tipus específic d’instrument financer considerat, el funcionament i els resultats de l’instrument financer en diferents condicions de mercat, tant positives com negatives, així com els riscos inherents a aquest tipus d’instrument financer concret, de manera prou detallada per permetre que el client adopti decisions d’inversió de forma fonamentada. La descripció de riscos ha d’incloure, quan sigui pertinent per al tipus específic d’instrument de què es tracti i la situació i el nivell de coneixements del client, els elements següents:
Els riscos connexos a aquest tipus d’instrument financer, inclosa una explicació del palanquejament i dels seus efectes, i el risc de pèrdua total de la inversió.
La volatilitat del preu d’aquests instruments i qualsevol limitació del mercat en el qual puguin negociar.
El fet que un inversor podria assumir, a més del cost d’adquisició dels instruments, compromisos financers i altres obligacions, incloses obligacions contingents, com a conseqüència d’operacions amb aquests instruments.
Qualsevol marge obligatori o obligació similar, aplicable als instruments d’aquest tipus.
Si una entitat operativa del sistema financer proporciona a un client minorista o un possible client minorista informació sobre un instrument financer que sigui objecte d’una oferta al públic de valors en aquell moment i s’ha publicat un prospecte, amb relació a aquesta oferta, l’entitat operativa del sistema financer, amb antelació suficient abans de prestar-los serveis d’inversió o serveis auxiliars, ha d’informar el client o possible client del moment en què es posa a disposició del públic aquest prospecte.
Quan sigui probable que els riscos associats a un instrument financer compost de dos o més instruments o serveis financers diferents siguin més grans que els riscos associats a qualsevol dels seus components, l’entitat operativa del sistema financer ha de proporcionar una descripció adequada dels components d’aquest instrument i de la manera com la seva interacció augmenta els riscos.
En el cas dels instruments financers que incorporen una garantia d’un tercer, la informació sobre la garantia ha d’incloure dades suficients sobre el garant i la garantia, per permetre que el client minorista o possible client faci una valoració raonable de la garantia.
La descripció dels riscos a què es fa referència a l’apartat 1 ha d’incloure els elements següents:
Els riscos connexos a aquest tipus d’instrument financer, inclosa una explicació del palanquejament i dels seus efectes i el risc de pèrdua total de la inversió, així com els riscos associats a la insolvència de l’emissor o a esdeveniments connexos, com la recapitalització interna.
La volatilitat del preu d’aquests instruments i qualsevol limitació del mercat en el qual puguin negociar-se.
Informació sobre els obstacles o les restriccions per a la desinversió, com pot ser el cas, per exemple, dels instruments financers il·lícits o amb un termini d’inversió fix; cal indicar, en particular, els possibles mètodes de sortida i les conseqüències de qualsevol sortida, les possibles limitacions i el termini estimat per poder vendre aquest tipus d’instrument financer recuperant els costos inicials de l’operació.
El fet que un inversor podria assumir, a més del cost d’adquisició dels instruments, compromisos financers i altres obligacions, inclosos passius contingents, com a conseqüència d’operacions amb aquests instruments.
Qualsevol marge obligatori o obligació similar, aplicable als instruments d’aquest tipus.
Article 35 quater. Informació sobre costos i despeses associats
Les entitats operatives del sistema financer han de proporcionar als seus clients i possibles clients informació sobre costos i despeses associats que inclogui, quan sigui procedent, la informació següent:
El preu total que ha de pagar el client en relació amb l’instrument financer o el servei d’inversió o servei auxiliar, inclosos tots els honoraris, les comissions, els costos i les despeses associats, i tots els impostos pagadors a través de l’entitat operativa del sistema financer o, si no poden indicar un preu exacte, la base de càlcul del preu total, de manera que el client ho pugui verificar.
Quan una part del preu total esmentat en la lletra a) s’hagi de pagar totalment o parcialment en moneda estrangera, una indicació de la moneda de la qual es tracti i el contravalor i els costos aplicables.
Un advertiment de la possibilitat que poguessin sorgir per al client altres costos, inclosos impostos, relacionats amb operacions vinculades a l’instrument financer o al servei d’inversió que no es paguin a través de l’entitat operativa del sistema financer ni siguin estipulats per la mateixa entitat.
Les modalitats de pagament o altres.
A efectes de la lletra a), les comissions cobrades per l’entitat operativa del sistema financer s’han de consignar per separat en cada cas.
Article 36. Avaluació de la idoneïtat
Les entitats operatives del sistema financer no han de crear cap ambigüitat ni confusió sobre les seves responsabilitats en el procés en avaluar la idoneïtat dels serveis d’inversió o els instruments financers de conformitat amb aquest article. Quan duguin a terme l’avaluació d’idoneïtat, l’entitat ha d’informar els clients o possibles clients, de forma clara i senzilla, que el motiu d’aquesta avaluació és permetre a l’entitat actuar en el millor interès del client.
Si l’assessorament en matèria d’inversió o els serveis de gestió de carteres es presten totalment o parcialment a través d’un sistema automatitzat o semiautomatitzat, la responsabilitat de dur a terme l’avaluació d’idoneïtat recau en l’entitat operativa del sistema financer que presti el servei, i no es redueix per la utilització d’un sistema electrònic per formular la recomanació personal o la decisió de negociar.
Les entitats operatives del sistema financer han de determinar l’abast de la informació que recaptaran dels clients tenint en compte totes les característiques dels serveis d’assessorament en matèria d’inversió o gestió de carteres que hagin de prestar a aquests clients. Les entitats operatives del sistema financer han d’obtenir dels clients o possibles clients la informació necessària per poder comprendre els fets essencials sobre el client i disposar d’una base raonable per determinar, atenent degudament la naturalesa i l’abast del servei prestat, si l’operació específica que s’hagi de recomanar, o efectuar-se en el marc de la prestació d’un servei de gestió de carteres, compleix els criteris següents:
Que respongui als objectius d’inversió del client en qüestió, inclosa la seva tolerància al risc i les possibles preferències de sostenibilitat.
Que sigui de tal naturalesa que el client pugui assumir, des del punt de vista financer, qualsevol risc d’inversió connex coherent amb els seus objectius d’inversió.
Que sigui de tal naturalesa que el client compti amb l’experiència i els coneixements necessaris per comprendre els riscos que implica l’operació o la gestió de la seva cartera.
Quan l’entitat operativa del sistema financer presti un servei d’inversió a un client professional pot assumir que, en relació amb els productes, les operacions i els serveis pels quals ha obtingut aquesta classificació, el client té l’experiència i els coneixements necessaris a l’efecte de la lletra c) de l’apartat 1.
Quan aquest servei d’inversió consisteixi en la provisió d’assessorament en matèria d’inversió a un client professional cobert per l’article 31, l’entitat operativa del sistema financer pot assumir que el client pot suportar financerament qualsevol risc d’inversió relacionat amb els objectius d’inversió d’aquest client.
La informació relativa a la situació financera del client o client potencial ha d’incloure, quan sigui procedent, informació sobre la font i el nivell dels seus ingressos periòdics, els seus actius (inclosos actius líquids), inversions i béns immobles, així com els seus compromisos financers periòdics.
La informació relativa als objectius d’inversió del client o possible client ha d’incloure, quan sigui procedent, informació sobre l’horitzó temporal desitjat per a la inversió, les seves preferències en relació amb l’assumpció de riscos, el seu perfil de risc, la finalitat de la inversió i, amb caràcter addicional, les seves preferències de sostenibilitat.
Quan, en prestar el servei d’inversió d’assessorament en matèria d’inversió o gestió de carteres, una entitat operativa del sistema financer no aconsegueixi la informació requerida de conformitat amb l’apartat 1, no pot recomanar serveis d’inversió o instruments financers al client o client potencial.
Quan les entitats operatives del sistema financer prestin assessorament en matèria d’inversió recomanant un paquet de serveis o productes combinats, el paquet considerat de forma global ha de ser idoni per al client.
Quan prestin assessorament en matèria d’inversions o de gestió de carteres que impliquin el canvi d’instruments financers, les entitats operatives del sistema financer han d’obtenir la informació necessària sobre la inversió del client i han d’analitzar els costos i beneficis del canvi d’instruments financers. Quan prestin serveis d’assessorament en matèria d’inversió, les entitats operatives del sistema financer han de comunicar al client si els beneficis del canvi d’instruments financers són superiors als costos que aquest canvi porta aparellats o no. Les obligacions d’informació establertes en aquest apartat són aplicables obligatòriament per a les entitats quan prestin els serveis d’assessorament o gestió discrecional de carteres a clients professionals, tret que aquests últims informin en format electrònic o en paper l’entitat operativa del sistema financer que volen beneficiar-se dels drets previstos en aquest apartat.
En cas que el client sigui una persona jurídica o un grup de dos o més persones físiques, o quan una o més persones físiques estiguin representades per una altra persona física, l’entitat operativa del sistema financer ha d’establir i aplicar una política per determinar qui ha de ser objecte de l’avaluació d’idoneïtat i la manera com aquesta avaluació es durà a terme a la pràctica, incloent-hi de qui es recaptarà la informació relativa als coneixements i l’experiència, la situació financera i els objectius d’inversió. L’entitat operativa del sistema financer ha de registrar aquesta política. En cas que una persona física estigui representada per una altra persona física o quan s’hagi de prendre en consideració per a l’avaluació d’idoneïtat una persona jurídica que hagi demanat ser tractada com a client professional, la situació financera i els objectius d’inversió han de ser els de la persona jurídica o, pel que fa a la persona física, del client subjacent, en lloc dels del representant. Els coneixements i l’experiència han de ser els del representant de la persona física o la persona autoritzada a efectuar operacions en nom del client subjacent.
Les entitats operatives del sistema financer han de comptar amb polítiques i procediments adequats per permetre’ls comprendre la naturalesa i les característiques, inclosos els costos i els riscos, dels serveis d’inversió i els instruments financers seleccionats per als seus clients, així com els possibles factors de sostenibilitat, i avaluar, tenint en compte el cost i la complexitat, si altres serveis d’inversió o instruments financers equivalents poden respondre al perfil del seu client. També han de poder demostrar que compten amb aquestes polítiques i aquests procediments.
En prestar el servei d’assessorament en matèria d’inversió o gestió de carteres, l’entitat operativa del sistema financer s’ha d’abstenir de fer recomanacions o decidir negociar si cap dels serveis o instruments no és idoni per al client.
L’entitat operativa del sistema financer s’ha d’abstenir de recomanar o decidir negociar instruments financers com a instruments que responen a les preferències de sostenibilitat d’un client o possible client quan aquests instruments financers no s’atinguin a aquestes preferències. L’entitat operativa del sistema financer ha d’explicar al client o possible client els motius pels quals s’absté i ha de guardar constància d’aquests motius.
Quan cap instrument financer no respongui a les preferències de sostenibilitat del client o possible client, i aquest client o possible client decideixi adaptar les seves preferències de sostenibilitat, l’entitat operativa del sistema financer ha de guardar constància de la decisió del client, inclosos els motius de la decisió esmentada.
En prestar serveis d’assessorament en matèria d’inversió o de gestió de carteres que impliquin canviar d’inversions, ja sigui mitjançant la venda d’un instrument i la compra d’un altre o mitjançant l’exercici del dret a efectuar un canvi respecte a un instrument ja existent, les entitats operatives del sistema financer han de recaptar la informació necessària sobre les inversions existents del client i les inversions noves recomanades i fer una anàlisi dels costos i els beneficis del canvi, de manera que puguin demostrar, en la mesura que sigui raonable, que els avantatges de fer-ho són més grans que els costos.
En prestar assessorament en matèria d’inversió, les entitats operatives del sistema financer han de facilitar al client minorista un informe que inclogui un resum de l’assessorament proporcionat i expliqui els motius pels quals la recomanació és idònia per a aquest client, inclosa la forma en què la recomanació respon als objectius d’inversió i les circumstàncies personals del client amb referència al termini d’inversió requerit, als seus coneixements i experiència, a la seva actitud davant el risc, a la seva capacitat d’assumir pèrdues i a les seves preferències de sostenibilitat.
Les entitats operatives del sistema financer han de reclamar l’atenció del client sobre el fet que els serveis o els instruments recomanats puguin requerir, si escau, que el client minorista demani un reexamen periòdic del que es va acordar entre ells, i han d’incloure en l’informe d’idoneïtat informació al respecte.
Quan una entitat operativa del sistema financer presti un servei que inclogui avaluacions i informes d’idoneïtat periòdics, els informes posteriors que es presentin un cop establert el servei inicial poden englobar únicament els canvis que hi ha hagut en els serveis o els instruments corresponents o les circumstàncies del client, sense haver de repetir totes les dades del primer informe.
Les entitats operatives del sistema financer que ofereixin una avaluació periòdica d’idoneïtat han de reexaminar, a fi de millorar el servei, la idoneïtat de les recomanacions formulades almenys una vegada a l’any. La freqüència d’aquesta avaluació s’incrementa en funció del perfil de risc del client i del tipus d’instruments financers recomanats.
Els requisits destinats a satisfer les preferències de sostenibilitat dels clients o possibles clients, quan escaigui, no han d’alterar les condicions establertes en el paràgraf primer.
Article 36 bis. Avaluació de l’adequació
Les entitats operatives del sistema financer que presten serveis d’inversió distints dels mencionats en l’apartat 1 de l’article 36 anterior han de sol·licitar, abans de prestar-los, informació als clients sobre els seus coneixements i la seva experiència en l’àmbit d’inversió corresponent al tipus de producte o de servei objecte de la transacció o prestació, amb la finalitat de poder avaluar si el producte o servei és l’adequat per al client. La informació relativa als coneixements i a l’experiència no s’ha de sol·licitar en el cas dels clients professionals.
Les entitats operatives del sistema financer poden assumir que un client professional té l’experiència i els coneixements necessaris per comprendre els riscos que implica en relació amb aquests serveis d’inversió o operacions concrets, o els tipus d’operacions o productes pels quals el client estigui classificat com a client professional.
Quan, d’acord amb la informació facilitada pel client, l’entitat consideri que el servei o l’instrument financer no és l’adequat per al client, ha d’advertir-lo de la seva opinió i deixar constància del dit advertiment. Aquest advertiment pot ser facilitat amb un suport normalitzat.
Quan el client no faciliti la informació sol·licitada o quan la que faciliti no sigui suficient, l’entitat ha d’advertir el client que aquest fet li impedeix determinar si el servei o l’instrument financer objecte de la prestació o transacció és adequat per a ell. Aquest advertiment pot ser facilitat amb un suport normalitzat.
Les entitats operatives del sistema financer que prestin serveis d’inversió limitats exclusivament a l’execució o la recepció i la transmissió d’ordres de clients, amb prestació de serveis auxiliars o sense, poden prestar aquests serveis sense necessitat d’obtenir la informació o fer la valoració de coneixements i experiència del client, sempre que es compleixin totes les condicions següents:
Que els serveis mencionats estiguin relacionats amb algun dels instruments financers següents:
Accions admeses a cotització en un mercat regulat o en un mercat equivalent d’un tercer país o en un SMN, quan es tracti d’accions en societats, excloses les accions en organismes d’inversió col·lectiva diferents dels OICVM i les accions que incorporin derivats.
ii) Bons i obligacions o altres formes de deute titulitzat, admeses a negociació en un mercat regulat, en un mercat equivalent d’un tercer país o en un SMN, excloses les que incorporin derivats o incorporin una estructura que dificulti al client la comprensió dels riscos en què pot incórrer.
iii) Instruments del mercat monetari, exclosos els que incloguin derivats o incorporin una estructura que dificulti al client la comprensió dels riscos en què pot incórrer.
iv) Participacions i accions de l’OICVM.
Dipòsits estructurats, exclosos els que incorporin una estructura que dificulti al client la comprensió dels riscos en què pot incórrer pel que fa al rendiment o el cost de sortida del producte abans del seu venciment.
vi) Altres instruments financers no complexos segons el que està establert a l’article 36 quater.
Que el servei es presti a iniciativa del client o possible client.
Que s’hagi informat clarament el client o client potencial que en la prestació d’aquest servei l’entitat operativa del sistema financer no està obligada a avaluar l’adequació de l’instrument financer ofert o del servei prestat, i que el client no gaudeix de la corresponent protecció de les normes de conducta pertinents. Aquest advertiment es pot facilitar en un suport normalitzat.
Que l’entitat operativa del sistema financer compleixi les obligacions que li imposa l’article 13.
Article 36 ter. Disposicions comunes per a l’avaluació de la idoneïtat i l’adequació
La informació relativa als coneixements i l’experiència del client o client potencial en l’àmbit de la inversió ha d’incloure els apartats següents, en la mesura apropiada a la naturalesa del client, la naturalesa i el nivell del servei que s’hagi de prestar i el tipus de producte o operació previstos, inclosa la seva complexitat i els riscos inherents:
Els tipus de serveis, operacions i instruments financers amb què està familiaritzat el client.
La naturalesa, el volum i la freqüència de les operacions del client sobre instruments financers i el període durant el qual s’han dut a terme.
El nivell d’educació i la professió o professió anterior pertinent del client o possible client.
L’entitat operativa del sistema financer no pot incitar un client o client potencial a no facilitar la informació requerida a l’efecte de l’apartat 1 de l’article 36 i l’apartat 1 de l’article 36 bis.
Les entitats operatives del sistema financer tenen dret a confiar en la informació proporcionada pels seus clients o clients potencials, llevat que es tingui la certesa que la informació està manifestament desfasada o és inexacta o incompleta. A aquest efecte, les entitats operatives del sistema financer han de prendre mesures raonables per garantir que la informació recollida sobre els seus clients o possibles clients sigui fiable. Entre aquestes mesures s’hi inclouen, sense limitar-s’hi, les següents:
Confirmar que els clients siguin conscients de la importància de facilitar informació exacta i actualitzada.
Vetllar perquè totes les eines emprades en el procés d’avaluació d’idoneïtat, com ara les utilitzades per definir perfils d’avaluació de riscos o per valorar els coneixements i l’experiència del client, estiguin adaptades i adequadament dissenyades per ser usades amb els seus clients; s’han d’identificar i atenuar activament qualssevol limitacions a través del procés d’avaluació de la idoneïtat.
Vetllar perquè les preguntes formulades en el procés puguin ser enteses pels clients i permetin obtenir una imatge exacta dels objectius i les necessitats del client, i la informació necessària per dur a terme l’avaluació d’idoneïtat.
Adoptar les mesures oportunes per assegurar la coherència de la informació del client; per exemple, examinant si existeixen inexactituds evidents en la informació proporcionada pels clients.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.