LegalizeLlei 5/2025, del 6 de març, per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 6 de març del 2025 ha aprovat la següent:
Llei 5/2025, del 6 de març, per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge
Exposició de motius
L’accés a l’habitatge és la principal preocupació dels ciutadans d’aquest país des de fa mesos i, per contra, els nivells de creixement urbanístic i constructiu del darrer lustre s’assimilen als períodes de màxim creixement que ha viscut el país en tota la seva història.
Aquesta circumstància s’explica pel fort increment de la demanda immobiliària i l’atractiu d’Andorra, en especial, des del final de la pandèmia, que ha atret i segueix atraient persones, en alguns casos de poder adquisitiu elevat, que volen viure en territori andorrà, persuadits per un sistema fiscal competitiu i homologat, i uns bons nivells de seguretat, educació, lleure o qualitat de vida, entre altres factors.
Aquest perfil de resident ha aportat ingressos addicionals per mitjà de major recaptació de l’Impost sobre la renda de les persones físiques i de l’Impost sobre societats al nostre país des que es va dur a terme l’obertura econòmica a la inversió estrangera, però ha generat també, un increment en el preu de l’habitatge i altres externalitats negatives.
És irrefutable que el consum de recursos (sòl, aigua, energia, biodiversitat…) fruit d’aquest repunt constructiu -adreçat pràcticament en exclusiva a aquest nou perfil de residents- incideix en els límits de creixement del país. I aquest ritme de consum ens posa en alerta a tots respecte de la sostenibilitat a llarg termini d’aquest model.
D’altra banda, la riquesa aportada per la inversió estrangera ha generat nous models de negoci, més diversos, complementaris i competitius respecte als sectors tradicionals. Però aquesta nova oferta és també demandant de mà d’obra que s’ha de cobrir i, en darrer terme, de nous fluxos migratoris que han fet créixer el nombre d’habitants a unes taxes que difícilment es poden sostenir.
Aquestes externalitats han incidit directament en l’accés a un habitatge, tant de compra com de lloguer, per a molts ciutadans, en especial les persones joves, les persones grans i les persones més vulnerables.
Tanmateix, cal tenir present que l’accés a un habitatge digne i a un preu assequible constitueix un dels grans reptes als quals s’enfronten la majoria de països desenvolupats avui en dia. Totes les ciutats dels països de l’entorn presenten, en més o menys mesura, tensions en matèria d’habitatge, i Andorra no hi és aliena, ja que la demanda residencial creixent es veu accentuada per un cicle econòmic favorable i una inversió estrangera immobiliària a l’alça.
El repte en què la present Llei pretén contribuir no és altre que complir amb el mandat constitucional de promoure les condicions necessàries per fer efectiu el dret de tothom a gaudir d’un habitatge digne, al mateix temps que s’implementa un model de creixement demogràfic, turístic i territorial sostenible en el temps.
La Llei s’emmarca també en els mandats sorgits del debat sobre l’acció política del Govern en matèria d’habitatge, que tingué lloc al Consell General el dia 16 de novembre del 2023. En el marc d’aquesta sessió es varen aprovar diverses resolucions que encomanaven al Govern impulsar iniciatives diverses, entre les quals les relatives a modular la inversió estrangera immobiliària, a fer aflorar els habitatges buits, a incidir en els habitatges d’ús turístic i a la coordinació entre administracions per a l’obtenció de dades, entre d’altres.
Aquestes mesures es complementen, en la present Llei, amb altres modificacions de caràcter fiscal i en matèria d’immigració i d’arrendament de finques urbanes per tal d’assolir, durant la legislatura en curs i abans que expirin les pròrrogues obligatòries en els contractes d’arrendament vigents, un parc immobiliari a preu assequible suficient per cobrir les demandes d’àmplies capes de la societat que es trobin en risc d’exclusió residencial.
En aquest sentit, el títol I de la present Llei regula de forma integral la inversió estrangera al Principat d’Andorra. Es redefineix el concepte d’inversió estrangera, tant per a persones físiques com jurídiques, i la categorització de la inversió estrangera, diferenciant la inversió estrangera directa de la immobiliària.
La Llei manté el règim d’autorització prèvia preceptiva per a la gran majoria de les inversions estrangeres, adient per compatibilitzar l’obertura de l’economia andorrana als capitals exteriors tot preservant d’afectacions negatives l’ordre públic i socioeconòmic del Principat, entre d’altres.
La regulació de la inversió estrangera immobiliària transita del règim d’obertura establert l’any 2012 cap a un sistema més adaptat a les necessitats actuals, de creixement sostenible i sostingut en el temps.
La novetat més destacada recau en la limitació de la inversió a l’adquisició d’un habitatge unifamiliar o un màxim de dos pisos, dos apartaments o dos estudis, juntament amb els seus annexos -que en cap cas no poden excedir de tres places d’aparcament i de tres trasters o similars per pis-, l’adquisició de sis places d’aparcament o l’adquisició d’una unitat immobiliària o parcel·lació cúbica si és per destinar-la al desenvolupament d’una activitat mercantil per compte propi.
També es defineix com a inversió estrangera immobiliària la que realitzin persones físiques que siguin residents al Principat d’Andorra en el moment de realitzar la inversió, que no siguin de nacionalitat andorrana i que no puguin acreditar tres anys o més de residència dins dels deu anys anteriors.
També en destaca la prohibició de la inversió estrangera dedicada a la promoció immobiliària, excepte les que es destinen íntegrament a l’arrendament d’habitatges per a residència habitual i permanent si almenys el 50% és a preu assequible i les que se situen en parròquies que han dut a terme una revisió del seu pla d’ordenació i urbanisme d’acord amb les conclusions de l’estudi de capacitat de càrrega màxima parroquial.
És important palesar també que, en relació amb les persones físiques, s’estableix que el règim d’inversió estrangera i de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària s’apliquen a les persones físiques que no siguin de nacionalitat andorrana, salvats els convenis internacionals, i que siguin no residents o residents que no puguin acreditar una residència efectiva i permanent de 3 anys o més dins dels 10 anys anteriors a la sol·licitud. Això comporta que els nacionals andorrans no residents al Principat d’Andorra no tenen la consideració d’inversors estrangers excepte que siguin residents fiscals en un estat amb el qual resulti d’aplicació un conveni que estableixi el principi de no discriminació i que aquest principi sigui d’aplicació a l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària.
El text incorpora també un règim de seguiment en relació amb la materialització de la inversió estrangera que es declara, amb clara vocació de vetllar perquè la dita inversió sigui efectiva i de valor afegit. I aquest seguiment porta aparellat un règim sancionador, que pot donar lloc, en darrer terme, a la nul·litat de la inversió declarada i del vehicle utilitzat per fer-la efectiva.
El títol II modifica diverses disposicions de la Llei 9/2012, del 31 de maig de modificació de la Llei qualificada d’immigració, tenint en compte que els canvis en les tendències migratòries que afecten el nostre país condicionen en certs aspectes la normativa vigent i l’evolució de la societat comporta que tots aquests canvis s’hagin d’introduir en la dita normativa.
D’altra banda, cal recalcar que en matèria migratòria, en els últims temps, s’ha constatat que certes figures legals que existeixen s’han emprat de tal manera que han portat a desvirtuar la finalitat amb la qual es van crear i és indispensable introduir certes limitacions per evitar derives que poden comportar abusos que afectin els treballadors.
L’aplicació pràctica de la Llei 9/2012 abans referida ha denotat com a necessària la introducció d’un seguit de modificacions puntuals i concretes, amb l’objectiu de posar fi a certes utilitzacions d’algun tipus d’autoritzacions d’immigració, així com per tenir les eines legals per tal que les persones que no respecten les disposicions legals puguin ésser sancionades d’acord amb el principi de legalitat que regeix el nostre ordenament jurídic i, d’altra banda, també introdueix algunes disposicions per corregir situacions anòmales constatables o poder regularitzar situacions concretes.
Així doncs, la present Llei modifica els articles relatius a les autoritzacions d’immigració temporal tant per a treballadors d’empreses andorranes com per a treballadors d’empreses estrangeres desplaçats a Andorra, a les autoritzacions de residència i treball, a les autoritzacions d’immigració per estudis, a les autoritzacions d’immigració de treball sense residència i a les autoritzacions d’immigració de residència i treball per compte propi. En segon lloc, modifica la redacció de l’article relatiu a la seguretat i l’ordre públic, modifica les disposicions relatives a les renovacions de les autoritzacions per a les quals s’han previst adaptacions, modifica l’article relatiu a la inversió en actius andorrans que han d’efectuar els titulars principals d’una residència sense activitat lucrativa i modifica l’import de tres quotes tributàries. I en tercer lloc, s’inclouen nous supòsits de denegació de les sol·licituds d’autoritzacions inicials i de renovació així com d’anul·lació d’autoritzacions d’immigració, s’actualitza el règim infractor i s’introdueixen un seguit de salvaguardes pel que fa a les mesures de policia administrativa.
Aquestes mesures es complementen amb dos disposicions transitòries: la disposició transitòria tercera que clarifica el procediment a seguir pels sol·licitants d’autoritzacions de residència i treball per compte propi, que abans de l’entrada en vigor de la Llei, ja havien iniciat tots els tràmits per a l’obtenció de la inversió estrangera; i la disposició transitòria setena que clarifica que els titulars d’autoritzacions de residència sense activitat lucrativa, que abans de l’entrada en vigor de la Llei, ja havien obtingut l’autorització d’immigració, es regeixen, pel que fa a la inversió en actius andorrans, a la normativa en vigor abans de l’entrada en vigor de la present Llei.
El títol III es dedica a l’establiment d’un seguit de mesures en matèria turística, dirigides a promoure el creixement ordenat del sector turístic, la qual cosa, a més de garantir la sostenibilitat d’aquest sector, ha de permetre reforçar i prioritzar l’accés a l’habitatge, de conformitat amb el mandat contingut en l’article 33 de la Constitució.
Així doncs, el títol preveu modificacions a la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, i un seguit d’adaptacions al règim aplicable als habitatges d’ús turístic.
Pel que fa a la modificació de la Llei 16/2017, es modifica la definició dels establiments de la modalitat de càmping pel que fa a les bordes i la dels establiments de càmping dels grups glàmping i àrees d’acollida d’autocaravanes, i s’introdueix la prohibició de pernoctació i d’acampada en autocaravanes, caravanes, càmpers o qualsevol tipologia de vehicle del tipus furgoneta modificat per viatjar i allotjar-s’hi, fora dels càmpings, de les zones d’acampada, de les àrees d’estada d’autocaravanes i de les àrees d’acollida d’autocaravanes. I a l’efecte de garantir la plena eficàcia d’aquesta darrera disposició, s’instaura un règim sancionador propi en relació amb la vulneració de la prohibició de pernoctació i d’acampada, i s’atribueix la competència inspectora i sancionadora al Departament de Policia, considerant que aquest Cos ja disposa de competències en matèria d’infraccions turístiques i que, a més, la vulneració de la prohibició de pernoctació i d’acampada pot tenir també incidències en l’ordre públic i en la convivència ciutadana.
Pel que fa als habitatges d’ús turístic, s’incorpora un nou règim de renovació de les autoritzacions en qüestió, de manera que, de conformitat amb el nou article 35 bis, passen a tenir una durada de tres anys.
A través de la introducció d’una disposició addicional, i en consonància amb el principi de raonabilitat, s’estableix expressament que les autoritzacions dels habitatges d’ús turístic atorgades abans de l’entrada en vigor de la present Llei s’han de renovar la primera vegada dins el termini de tres anys a comptar del dia que finalitzi la primera temporada d’hivern després de l’entrada en vigor de la present Llei. A la mateixa disposició es preveu que no es pot acordar aquesta primera renovació en cas que l’HUT del què es tracti sigui un apartament o estudi i es trobi situat en un edifici que, a la data d’entrada en vigor de la present Llei, tingui una quantitat d’HUT que representi menys del 30% de les quotes de participació, en relació amb el total de la superfície destinada a habitatge. En aquest cas, però, es permet continuar amb l’activitat fins l’acabament de la temporada d’hivern 2027-2028, és a dir, fins el dia 30 d’abril del 2028.
Així mateix, es preveu un règim particular per als habitatges d’ús turístic classificats en la categoria de cinc estrelles i que van presentar la sol·licitud de Registre d’HUT entre el 28 de setembre del 2022 i el 31 de desembre del 2023, període durant el qual va estar vigent la redacció inicial de l’article 3 de la Llei 32/2022, del 14 de setembre, per a la promoció de la sostenibilitat del desenvolupament urbanístic i del turisme, i de modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, i de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic; article que va ser posteriorment modificat per la Llei 24/2023, del 28 de novembre, de mesures d’estímul i d’estabilitat del mercat d’arrendament d’habitatges. En cas que algun d’aquests habitatges d’ús turístic classificats en la categoria de cinc estrelles es trobi situat en un edifici que, a la data d’entrada en vigor de la present Llei, tingui una quantitat d’HUT que representi menys del 30% de les quotes de participació, el termini durant el qual poden continuar la seva activitat s’amplia a cinc anys, i en concret, fins l’acabament de la temporada d’hivern 2029-2030, és a dir, fins el dia 30 d’abril del 2030.
Amb aquesta disposició es pretén afavorir l’entrada al mercat d’habitatges d’aquelles unitats immobiliàries que es troben en edificis de caràcter essencialment residencials. No obstant això, es preveu una excepció a la prohibició de renovació abans referida, permetent-se la renovació de l’autorització, en cas que es demostri que ha estat impossible llogar l’immoble com a habitatge a un preu no superior al preu estadístic de mercat durant, mínim, un període de sis mesos. Per aquests casos, es preveu que s’ha d’establir, per via reglamentària, un procediment simplificat a l’efecte de renovar l’autorització inicialment atorgada.
Tanmateix, s’incorpora com a novetat un règim relatiu a la inactivitat dels habitatges d’ús turístic. En aquests casos, es preveu que el ministeri competent en matèria de turisme hagi de revocar l’autorització de l’HUT i ordenar la cancel·lació de la seva inscripció al Registre d’HUT i d’EGHUT.
Paral·lelament, i seguint el camí marcat per la Llei 32/2022 s’estableix la suspensió de l’atorgament de noves autoritzacions d’habitatges d’ús turístic, suprimint-se l’horitzó temporal actualment contemplat en la Llei referida i circumscrivint la suspensió únicament als apartaments i estudis. Aquesta mesura, acompanyada de la coetània suspensió de l’atorgament de noves autoritzacions d’apartaments turístics, també introduïda per la present Llei, ha de permetre regular el creixement del sector turístic, sobretot pel que respecta als tipus d’allotjament que, per les seves característiques, tenen una major vocació a ampliar el parc dels immobles que poden destinar-se a lloguer residencial.
També convé remarcar les encomanes que s’efectuen al Govern, la primera, a través de la disposició final setena, per tal que presenti un Projecte de llei a l’efecte d’incrementar la quota de tributació de l’impost sobre les estades en allotjaments turístics, increment que s’ha de destinar, entre altres finalitats, a la formació dels professionals del turisme. I la segona, a través de la disposició final vuitena, perquè revisi i agilitzi el procediment de renovació de les autoritzacions d’HUT i defineixi un estàndard per a l’increment de la qualitat d’aquests establiments.
El títol IV preveu una mesura excepcional en atenció a la necessitat existent, i amb caràcter transitori, acotada durant tres anys en el temps, a través de la disposició transitòria quarta, amb l’objectiu de poder disposar del màxim nombre d’habitatges possibles al mercat, de venda o de lloguer, amb vista a l’any 2027, moment en què, si les circumstàncies ho permeten, es pretén deixar sense efectes la mesura de pròrroga forçosa dels contractes de lloguer.
Des d’un punt de vista constitucional, la norma pretén fer efectiu el vessant del dret a la propietat que afecta la seva funció social, que queda desenvolupada, en un moment de necessitat habitacional per a molts ciutadans. Perquè els poders públics també estan interpel·lats constitucionalment a promoure les condicions necessàries per fer efectiu el dret de tothom a gaudir d’un habitatge digne.
La mesura preveu un mecanisme de cessió obligatòria en favor del Govern perquè l’immoble s’incorpori temporalment, per a un termini màxim de cinc anys, al parc públic d’habitatges a preu assequible -a través un procediment contradictori previ, amb totes les garanties- en cas que el titular persisteixi en la voluntat de no posar al mercat l’habitatge buit i desatès. Tot això per un termini acotat i a canvi d’un preu just.
Es tracta d’una mesura que esdevé econòmicament eficient -perquè redueix el consum de pressupost públic per a la construcció d’habitatge, alhora que genera uns revinguts econòmics per al seu titular, inexistents fins a la data- implementable en el temps de forma pràcticament imminent -ja que suposa un estalvi temporal en l’obtenció del recurs en relació amb la construcció, de bell nou, d’habitatge a preu assequible- i és menys consumidora de recursos i de territori, en un Estat com el nostre, amb poca disponibilitat de sòl.
El títol V modifica diverses disposicions en l’àmbit tributari amb dos objectius clars.
Per una banda, desincentivar l’especulació immobiliària a curt termini, tot incrementant de forma sensible els tipus impositius i els recàrrecs dels impostos directes que graven les plusvàlues immobiliàries, però mantenint per a les persones físiques residents la reducció progressiva de la tributació en funció dels anys de tinença del bé transmès.
I, d’altra banda, incentivar la compra del primer habitatge per a residència habitual i permanent, a través de l’exempció en l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, incrementant el llindar del valor de l’immoble fins a 600.000 €, i els ingressos dels beneficiaris fins a quatre vegades el salari mínim interprofessional.
La Llei conté diverses disposicions instrumentals que complementen o habiliten els mandats normatius establerts amb caràcter general en el cos de la norma. En destaca, entre altres, la disposició addicional primera, que contempla l’habilitació per a l’accés del ministeri responsable de l’habitatge a les dades relatives al parc immobiliari d’habitatges, la disposició addicional quarta que crea el Registre Nacional d’Identificació dels Habitatges, com a eina que ha de facilitar la identificació dels habitatges que s’ubiquen en el territori nacional, i la disposició addicional cinquena que contempla el deure de col·laboració dels altres departaments de Govern, la CASS i els comuns amb el ministeri competent en matèria d’interior pel que respecta al compliment de la normativa d’immigració. Així mateix, la disposició addicional sisena preveu expressament la possibilitat, a favor de les juntes de propietaris, de dur a terme les seves reunions per via de videoconferència.
La disposició final primera informa de les disposicions de la Llei que tenen caràcter qualificat.
La disposició final segona modifica la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, per tal de preveure l’obligació d’inscriure al llibre registre de socis la informació relativa al tipus de residència del titular de les accions o participacions.
Addicionalment, la disposició final tercera modifica la Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra per tal d’ajustar-la a les noves modificacions operades en la regulació de la inversió estrangera.
La disposició final quarta modifica la Llei 15/2022, del 23 de maig, del text consolidat de la Llei d’arrendaments de finques urbanes, amb l’objectiu d’endurir el règim sancionador associat a la recuperació fraudulenta de l’habitatge arrendat per a ús propi, de tipificar com a infracció el sotsarrendament no autoritzat i de permetre -sota determinades condicions- l’actualització del preu dels subministraments en el cas dels contractes d’arrendament atorgats durant el 2019 o amb anterioritat, encara que no es pugui individualitzar el consum de la unitat immobiliària.
La disposició final cinquena modifica la Llei 42/2022, de l’1 de desembre, de l’economia digital, l’emprenedoria i la innovació, pel que respecta al termini per sol·licitar la declaració de societat mercantil startup i per deixar sense efecte la disposició transitòria relativa als criteris per a la concessió de les autoritzacions de residència i treball per compte propi.
La disposició final sisena modifica a l’alça el tipus de gravamen de l’impost sobre els habitatges buits.
Finalment, la Llei culmina amb tres disposicions finals de tancament que, respectivament, habiliten el desenvolupament reglamentari de la Llei, encomanen la consolidació de textos i en marquen l’entrada en vigor.
Es tracta, en definitiva, d’una Llei que recull un conjunt sistematitzat de mesures transversals que pretenen mantenir i fer compatible el desenvolupament econòmic pròsper i de valor afegit que vivim, juntament amb una inversió estrangera de qualitat, amb un creixement demogràfic harmònic i equilibrat, que promogui el dret a l’habitatge digne de les persones que viuen i treballen a Andorra, tot respectant el territori i l’entorn natural.
Títol I. Inversió estrangera al Principat d’Andorra
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1. Definició d’inversió estrangera
Es considera inversió estrangera al Principat d’Andorra la inversió que consisteix en l’adquisició de béns situats al Principat d’Andorra, o en l’adquisició o constitució de drets reals sobre aquests béns, per part de:
Persones físiques no residents al Principat d’Andorra, que no siguin de nacionalitat andorrana, salvats els convenis internacionals.
Persones físiques residents al Principat d’Andorra, que no siguin de nacionalitat andorrana -salvats els convenis internacionals-, que realitzin una inversió estrangera immobiliària, que siguin residents en el moment de fer la inversió i que no puguin acreditar 3 anys o més de residència dins dels 10 anys anteriors a la sol·licitud de la inversió estrangera immobiliària.
Persones jurídiques de nacionalitat estrangera, incloses les entitats públiques de sobirania estrangera, tant si efectuen directament la inversió com si la materialitzen a través de la constitució o ampliació d’una sucursal o altre tipus d’establiment permanent.
Persones jurídiques de nacionalitat andorrana amb participació estrangera en el seu capital o en els seus drets de vot, directa o indirecta, en un percentatge igual o superior al cinquanta per cent de manera conjunta.
Als efectes de la present Llei, s’entén per residència la disposició d’una autorització vigent per residir al Principat d’Andorra lliurada pel ministeri competent en matèria d’immigració, així com les autoritzacions de residència sense treball, que puguin acreditar una residència efectiva i permanent a través del corresponent certificat de residència fiscal, excloent les autoritzacions temporals no prorrogables. En el cas de persones de nacionalitat andorrana, es considera residència el període d’inscripció en el registre del cens de població del Comú corresponent.
Són entitats públiques de sobirania estrangera els estats estrangers, les entitats i les institucions oficials públiques estrangeres i les societats i les empreses públiques de nacionalitat estrangera quan el titular de la majoria del seu capital pertanyi a alguna de les entitats mencionades, o estiguin sotmeses al seu control efectiu o tinguin la qualificació de públiques per la legislació del país d’origen.
Es considera participació estrangera en persones jurídiques de nacionalitat andorrana la que posseeixin, directament o indirectament, persones físiques no residents al Principat d’Andorra que no siguin de nacionalitat andorrana salvat els convenis internacionals, o persones jurídiques estrangeres.
En el cas d’inversions estrangeres immobiliàries, també és participació estrangera si l’ostenten directament o indirectament persones físiques residents en el moment de fer la inversió, amb una residència inferior a 3 anys dins dels 10 anys anteriors a la sol·licitud d’inversió, que no siguin de nacionalitat andorrana salvat els convenis internacionals.
No estan sotmeses a la present Llei, les inversions següents:
L’adquisició de béns mobles diferents dels que es defineixen a l’article 2.1, o la constitució de drets reals sobre els dits béns mobles;
L’adquisició i la constitució de drets reals de garantia;
La subscripció de valors, diferents a les accions o participacions socials en les persones indicades a l’apartat 1.d) anterior, emesos per persones físiques residents o persones jurídiques, privades o públiques, andorranes, i de participacions o accions en organismes d’inversió col·lectiva regulats en la normativa del sistema financer, llevat del supòsit previst a l’article 2.2.b).
Article 2. Classes d’inversió estrangera
És inversió estrangera directa aquella que s’efectua mitjançant la participació en societats mercantils andorranes o mitjançant la constitució o l’ampliació de sucursals o altres tipus d’establiments permanents.
La participació en societats andorranes s’efectua a través de l’adquisició d’accions, participacions socials, obligacions convertibles en accions o participacions, o altres anàlegs que atorguin el dret a participar en el capital d’una societat, així com qualsevol negoci jurídic en virtut del qual s’adquireixin drets de vot en la junta general de socis.
També és inversió estrangera directa l’adquisició o la constitució de drets reals sobre accions, participacions socials o qualsevol títol de participació en el capital o en els drets de vot de societats mercantils andorranes, així com els drets reals sobre sucursals o establiments permanents establerts al Principat d’Andorra.
És inversió estrangera immobiliària aquella que s’efectua mitjançant l’adquisició de la propietat o altres drets reals sobre immobles, la promoció immobiliària i les concessions administratives que suposin l’ús privatiu de béns immobles.
També ha de sotmetre’s al règim d’inversió estrangera immobiliària:
La inversió estrangera directa en una societat mercantil andorrana en la qual la participació estrangera sigui, o passi a ser, directament o indirectament, d’un percentatge igual o superior al cinquanta per cent (50%) de manera conjunta i més del cinquanta per cent (50%) del seu actiu siguin, o passin a ser, béns immobles o drets reals sobre béns immobles situats al Principat d’Andorra.
La inversió estrangera directa en organismes d’inversió col·lectiva o altres vehicles d’inversió, tinguin o no personalitat jurídica pròpia, en els quals la participació estrangera sigui, o passi a ser, directament o indirectament, d’un percentatge igual o superior al cinquanta per cent (50%) de manera conjunta, i més del cinquanta per cent (50%) del seu actiu siguin, o passin a ser, béns immobles o drets reals sobre béns immobles situats al Principat d’Andorra.
Als efectes dels apartats a) i b) anteriors, pel còmput del percentatge de participació estrangera, es té en compte la definició que s’aplica a les inversions estrangeres immobiliàries d’acord amb l’article 1.4.
Article 3. Pèrdua o adquisició sobrevinguda de la condició d’inversió estrangera
La inversió realitzada perd la condició d’inversió estrangera quan:
La persona física no resident adquireix la residència al Principat d’Andorra si es tracta d’inversió estrangera directa, o si ha mantingut la residència al Principat d’Andorra durant almenys 3 anys dins dels 10 darrers anys en el cas d’inversió estrangera immobiliària.
Quan la persona jurídica andorrana deixa de complir els requisits de l’apartat 1.d) de l’article 1.
O quan la persona jurídica s’inscriu al Registre de Societats del Govern com a entitat de dret andorrà i no té o deixa de tenir una participació estrangera en el seu capital o en els seus drets de vot, directa o indirecta, d’un percentatge igual o superior al cinquanta per cent de manera conjunta.
La inversió realitzada esdevé estrangera quan, de forma sobrevinguda a la seva formalització:
La persona física deixa de tenir la residència a Andorra i no és de nacionalitat andorrana, salvat els convenis internacionals.
O la persona jurídica andorrana canvia la seva nacionalitat, o quan la participació estrangera en aquesta la situa en el supòsit establert en l’apartat 1.d) de l’article 1.
La pèrdua de la condició d’inversió estrangera requereix la declaració al Registre d’Inversions Estrangeres, que pot realitzar qualsevol persona amb un interès legítim.
L’adquisició sobrevinguda de la condició d’inversió estrangera no requereix en cap cas autorització, sense perjudici de l’obligació de declaració al Registre d’Inversions Estrangeres.
Article 4. Inversió estrangera prohibida
Es prohibeixen les inversions estrangeres següents:
Les efectuades per persones residents, domiciliades o, en el cas de persones jurídiques, nacionals d’algun dels països considerats de risc en matèria de prevenció de blanqueig de diners i lluita contra el finançament de terrorisme en els termes i d’acord amb les tipologies de llistes definides pel Grup d’Acció Financera (GAFI), per la Unió Europea o per altres organismes internacionals competents en aquesta matèria, i les efectuades per persones físiques o jurídiques de les quals els organismes encarregats de la prevenció del blanqueig i la lluita contra el finançament del terrorisme informin desfavorablement.
Les efectuades per persones amb antecedents penals per la comissió, al Principat d’Andorra o als països on hagin residit amb anterioritat, d’infraccions doloses que puguin ser considerades com una amenaça real per a l’ordre públic circumscrita a la seva conducta individual.
Article 5. Inversió estrangera no autoritzable
No es concedeix autorització administrativa prèvia a les inversions estrangeres que la requereixen, quan incorren en supòsits de prohibició o quan puguin perjudicar, encara que sigui ocasionalment, l’exercici del poder públic, la sobirania i la seguretat nacional, l’ordre públic i econòmic, el medi ambient, la salut pública, la seguretat alimentària, l’accés a fonts d’energia i matèries primeres, l’accés -o la capacitat de controlar- informació sensible, en particular dades personals, el mercat de treball i de l’habitatge o l’interès general del Principat d’Andorra.
El Govern determina reglamentàriament els elements objectius que el ministeri competent en matèria d’inversió estrangera ha de verificar.
Capítol segon. Inversió estrangera directa
Article 6. Règim general
La inversió estrangera directa al Principat d’Andorra requereix autorització administrativa prèvia, excepte en els supòsits en què, com a resultat de l’adquisició, l’inversor esdevingui titular d’una participació, directa o indirecta, igual o inferior al 10% del capital de la societat o dels drets de vot, sempre que la participació per part d’inversors estrangers al capital de la societat sigui, en el moment de l’adquisició, inferior al 25%, circumstància a acreditar en la forma que s’estableixi per reglament.
Una vegada superat el 10% de participació, cada modificació d’aquesta participació es troba sotmesa al règim d’autorització d’inversió estrangera.
No és necessària autorització administrativa en el supòsit que la inversió estrangera sigui per causa de mort, sense perjudici del deure de declaració al Registre d’Inversions Estrangeres.
La societat mercantil andorrana amb inversió estrangera directa ha d’exercir una activitat econòmica efectiva en el termini de 18 mesos a comptar de la data de la seva constitució.
S’entén que la societat té una activitat econòmica efectiva si, acumulativament, és titular d’un comerç o indústria inscrits al registre del ministeri competent, compleix anualment amb les obligacions de dipòsit de comptes anuals, i manté uns imports mínims de xifra de negoci, o volum de despesa o inversió, o volum d’actiu que es determinin reglamentàriament, tenint en compte la declaració efectuada en el moment de tramitar la sol·licitud d’autorització prèvia.
La inversió estrangera directa s’ha de declarar al Registre d’Inversions Estrangeres. També s’ha de declarar al Registre d’Inversions Estrangeres la transmissió dels drets adquirits mitjançant una inversió estrangera directa.
També estan subjectes a autorització administrativa prèvia:
la modificació de l’objecte social -sempre que no sigui un simple aclariment o desenvolupament accessori o auxiliar-; i
l’augment del capital social -sempre que no sigui amb càrrec a reserves voluntàries-.
La inversió estrangera directa no genera per ella mateixa cap dret a l’inversor per obtenir la residència al Principat d’Andorra, malgrat que aquest exerceixi el càrrec d’administrador o mantingui qualsevol relació laboral o mercantil amb la societat, la sucursal o l’establiment permanent.
Article 7. Comprovació de la inversió estrangera
Mitjançant el procediment de comprovació, el ministeri competent en matèria d’inversió estrangera pot requerir informació addicional a les societats amb inversió estrangera directa per verificar el compliment d’aquesta Llei.
És d’aplicació al procediment de comprovació la regulació del procediment d’autorització prèvia prevista a l’article 10.
Capítol tercer. Inversió estrangera immobiliària
Article 8. Règim general
La inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra requereix sempre autorització administrativa prèvia, que concedeix el ministeri competent en matèria d’inversió estrangera en els supòsits i les condicions que s’estableixen en aquesta Llei. En el cas de concessions administratives és d’aplicació el que estableixi el plec corresponent.
No és necessària autorització administrativa en el supòsit que la inversió estrangera immobiliària sigui per causa de mort o per liquidació del règim econòmic matrimonial, sense perjudici del deure de declaració al Registre d’Inversions Estrangeres. En aquests supòsits no resulten d’aplicació les limitacions quantitatives previstes a l’article 9.
Article 9. Limitació a la inversió estrangera immobiliària
L’inversor definit a l’article 1, apartats 1.a) o 1.b), té dret a obtenir l’autorització prèvia per a una inversió estrangera immobiliària quan, a banda de no incórrer en motiu de prohibició ni de no autorització previst en la Llei, amb la inversió no esdevé propietari ni adquireix drets reals sobre més de:
Una parcel·la de terreny en la qual construeixi un sol habitatge unifamiliar, o en la qual estigui construït un habitatge unifamiliar.
O d’un habitatge unifamiliar, dos pisos, dos apartaments o dos estudis, juntament amb els seus annexos, que en cap cas no poden excedir de tres places d’aparcament i de tres trasters o similars per pis, a excepció que el títol de divisió de l’immoble tingui adscrits a l’habitatge una quantitat d’annexos superiors.
O de sis places d’aparcament.
I pel que respecta a l’inversor definit a l’article 1, apartat 1.b), una unitat immobiliària o parcel·lació cúbica sempre que sigui per destinar-la al desplegament d’una activitat mercantil per compte propi.
Als efectes de l’apartat 1:
Es consideren en el còmput cadascun dels immobles dels quals l’inversor sigui ple propietari o titular de drets reals, o d’un percentatge indivís, per qualsevol títol i en qualsevol moment en què els hagi adquirit, a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, i excloent del còmput els adquirits per causa de mort o per liquidació del règim econòmic matrimonial.
No computen als efectes de l’apartat 1.b) els habitatges que es destinen a arrendament per a residència habitual i permanent a preu assequible i sempre que l’arrendament es mantingui un mínim de deu anys.
Es consideren pisos, apartaments, estudis, aparcaments i trasters les unitats immobiliàries en què l’edifici estigui dividit en règim de propietat horitzontal, segons el títol constitutiu i les parcel·lacions cúbiques corresponents, en cas que l’edifici no hagi fet l’objecte de divisió en propietat horitzontal.
I es considera que la limitació a la inversió estrangera immobiliària té una vigència de 10 anys, a comptar de la data de formalització de l’anterior inversió estrangera en què es constati l’assoliment del límit d’adquisició establert en l’apartat 1, transcorreguts els quals l’inversor pot sol·licitar una nova autorització prèvia per una inversió estrangera immobiliària d’acord amb les condicions i dins els límits establerts en l’apartat 1.
L’inversor definit a l’article 1, apartats 1.b), 1.d) o la sucursal o altre tipus d’establiment permanent previstos a l’apartat 1.c), té dret a obtenir l’autorització prèvia per a una inversió estrangera immobiliària quan no incorre en motiu de prohibició ni de no autorització previst en la Llei, i l’inversor destina la unitat immobiliària al desplegament d’una activitat mercantil per compte propi.
No aplica aquesta limitació a les adquisicions d’immobles efectuades per les entitats operatives del sistema financer andorrà o per persones jurídiques de nacionalitat andorrana amb participació estrangera en el seu capital o en els seus drets de vot superior al cinquanta per cent, titulars de drets reals de garantia, quan corresponguin a procediments executius derivats de l’activitat creditícia d’una entitat operativa del sistema financer andorrà i que impliquin l’extinció total o parcial d’un finançament sempre que l’adquirent sigui la mateixa entitat que ha concedit el finançament o la persona jurídica titular del dret real de garantia.
L’inversor definit a l’article 1.1.d), també té dret a obtenir autorització prèvia i efectuar una inversió estrangera immobiliària descrita a l’apartat 1 si la titularitat del seu capital social pertany a una sola persona física, o a diverses persones físiques que mantinguin entre elles un vincle de matrimoni, unió estable de parella, consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral fins al segon grau, i mentre mantinguin aquest vincle.
Les persones físiques titulars del capital social de l’inversor que obtingui aquesta autorització prèvia queden incloses en el còmput previst a l’apartat 2.a).
Es prohibeix la inversió estrangera que tingui per objecte la promoció immobiliària, entesa aquesta com l’adquisició o la construcció d’immobles amb la finalitat de comercialitzar-los.
S’exceptuen les promocions immobiliàries que es destinen íntegrament a l’arrendament d’habitatges per a residència habitual i permanent, sempre que almenys un 50% sigui a preu assequible, i sempre que l’arrendament es mantingui un mínim de deu anys. S’inclou la inversió vinculada als dits habitatges, com poden ser zones comunes, aparcaments i trasters assignats als habitatges de lloguer.
També queden excloses de la prohibició a què es refereix l’apartat 5, les promocions immobiliàries situades en parròquies que hagin dut a terme una revisió del seu pla d’ordenació i urbanisme per adaptar-lo a les conclusions de l’estudi de capacitat de càrrega màxima parroquial que garanteixi un desenvolupament sostenible.
També es prohibeix:
La inversió destinada a realitzar, sobre els immobles, contractes de lloguer amb opció de compra, contractes de lloguer entre una societat i una o diverses persones o entitats vinculades en els termes previstos a la llei de l’impost de societats, i altres negocis jurídics que puguin constituir frau de llei.
I la inversió estrangera immobiliària destinada a allotjaments turístics i a immobles amb autorització d’habitatge d’ús turístic.
Als efectes de la present Llei es considera preu assequible aplicable a les promocions immobiliàries privades i a l’adquisició d’habitatges que superin el límit establert a l’article 9.1.b), la renda de lloguer igual o inferior a l’aprovada anualment pel Govern per al parc públic d’habitatge, a proposta del ministeri responsable de l’habitatge, prenent com a referència:
Les dades relatives al fitxer de dades dels contractes d’arrendament d’habitatges i que, en qualsevol cas, ha de ser un 25% inferior al de mercat.
La capacitat econòmica de la llar, de manera que no es superi, en cap cas, el 35% dels seus ingressos.
El Govern ha d’aprovar els requisits d’accés i el procediment per calcular el preu assequible mitjançant reglament.
Capítol quart. Procediment d’autorització prèvia i seguiment de la inversió estrangera
Article 10. Procediment d’autorització prèvia
El Govern determina reglamentàriament el procediment de tramitació de la sol·licitud d’autorització prèvia d’inversió estrangera i la documentació que l’ha d’acompanyar.
El ministeri competent en matèria d’inversió estrangera ha de resoldre la sol·licitud d’autorització prèvia d’inversió estrangera en el termini màxim de dos mesos, llevat que decideixi prorrogar la decisió per motiu de la instrucció de l’expedient. En tot cas, aquesta pròrroga no pot excedir la meitat del termini inicial, i s’ha de comunicar expressament a la persona interessada.
El termini queda en suspens mentre no és lliurada la informació o la documentació que sigui requerida a l’inversor.
Transcorregut el termini de resolució, inclòs el de la pròrroga, sense que s’hagi adoptat una resolució expressa, l’autorització s’entén denegada.
El Codi de l’Administració és d’aplicació supletòria en tots els aspectes del procediment d’autorització prèvia que no estiguin previstos en aquesta Llei.
Article 11. Seguiment de les inversions estrangeres
Les inversions estrangeres autoritzades han d’efectuar-se en el termini que específicament assenyali l’autorització o, si no n’hi ha, en el termini de sis mesos. Transcorregut aquest termini sense que la inversió s’hagi materialitzat, l’autorització prèvia s’entén caducada, a menys que s’obtingui una pròrroga explícita, que ha de ser única i que se sotmet a les condicions que reglamentàriament es determinin.
Les inversions estrangeres autoritzades sota determinades condicions han de donar compliment a aquestes en el termini raonable que es determini en l’autorització. El ministeri competent en matèria d’inversió estrangera pot efectuar les actuacions que estimi necessàries per verificar el compliment de les condicions.
Amb periodicitat bianual, o quan així ho requereixi el ministeri competent en matèria d’inversió estrangera, l’inversor ha de presentar al dit ministeri la documentació que acrediti el compliment d’aquesta Llei, segons es determini reglamentàriament.
En el supòsit que no es compleixin les condicions o els requeriments legals de la inversió, és d’aplicació el capítol sisè del títol I d’aquesta Llei.
Capítol cinquè. Formalització i registre
Article 12. Cobraments i pagaments
Els cobraments o els pagaments derivats de les inversions estrangeres i de la seva liquidació s’han d’efectuar a través d’entitats bancàries autoritzades al Principat d’Andorra o d’entitats bancàries domiciliades en algun dels països que no siguin considerats de risc en matèria de prevenció de blanqueig de diners i lluita contra el finançament de terrorisme en els termes i d’acord amb les tipologies de llistes definides pel Grup d’Acció Financera (GAFI), per la Unió Europea o per altres organismes internacionals competents en aquesta matèria.
Els titulars de les inversions estrangeres efectuades de conformitat amb aquesta Llei i les normes que la desenvolupin poden transferir a l’exterior el producte que obtinguin de la seva liquidació i els rendiments obtinguts amb les dites inversions.
Article 13. Formalització
Les inversions estrangeres han de formalitzar-se en document públic autoritzat per un notari andorrà i, per autoritzar-les, el notari ha d’exigir als inversors l’autorització prèvia quan correspongui, amb la finalitat d’incorporar-la a la matriu.
En cas de ser necessària, la declaració davant del notari per part de l’inversor persona física de nacionalitat andorrana, d’haver mantingut la residència al Principat d’Andorra durant almenys 3 anys dins dels 10 anys anteriors a la data de la inversió, és suficient per autoritzar l’instrument públic sense autorització prèvia, sense perjudici de la responsabilitat en la qual la persona referida incorri respecte a la seva declaració.
La declaració per part del representant de la societat que pretengui formalitzar una inversió immobiliària de no incórrer en el supòsit previst a l’article 1.1.d) o a l’article 2.2.a) d’aquesta Llei, és suficient per autoritzar l’instrument públic sense autorització prèvia, sense perjudici de la responsabilitat en la qual el dit representant incorri respecte a la seva declaració.
Article 14. Declaració i registre
Els notaris que autoritzin el document públic en el qual es formalitzin estan obligats a comunicar les declaracions d’inversions estrangeres al Registre d’Inversions Estrangeres en el termini màxim de quinze dies a comptar de l’atorgament del document públic.
Capítol sisè. Infraccions i règim sancionador
Article 15. Nul·litat
Els actes i els negocis contraris a aquesta Llei i els realitzats en frau d’aquesta són nuls de ple dret. Es presumeixen contràries a la Llei les inversions sobre les quals no es proporcioni, en els terminis indicats, la informació veraç que el ministeri competent en matèria d’inversió estrangera sol·liciti, d’acord amb l’article 11.
Article 16. Excepció de la sanció de nul·litat
S’exceptuen de la sanció de nul·litat els actes i negocis formalitzats amb tercers de bona fe, que mantenen la seva eficàcia, sense perjudici de les sancions que es preveuen en els articles següents.
Les inversions estrangeres prohibides, d’acord amb l’article 4, que derivin d’una transmissió per causa de mort són anul·lables, a instància del Govern, en el termini d’un any des de la seva declaració al Registre d’Inversions Estrangeres.
Article 17. Nul·litat de la societat
La societat mercantil amb inversió estrangera directa que incompleixi els requeriments previstos en aquesta Llei és declarada nul·la. La declaració de nul·litat no afecta els actes realitzats per la societat.
La declaració de nul·litat de la societat mercantil l’acorda el Govern, previ expedient administratiu contradictori que incoa el ministeri competent en matèria d’inversió estrangera.
La declaració de nul·litat implica l’extinció de la societat i la cancel·lació d’ofici en el Registre de Societats.
Els administradors en el moment de l’extinció o, si no n’hi ha, el liquidador que nomeni la Batllia a instància d’interessat, atribueixen els actius que restin en la societat extingida als antics socis en proporció a la seva quota de participació en el capital social, si d’acord amb la llei poden adquirir-los.
Altrament, disposen d’un termini de tres mesos per procedir a la seva alienació i, si no ho fan en aquest termini, els actius són objecte d’alienació forçosa per subhasta a través del saig, a instància del ministeri competent en matèria d’inversió estrangera.
Si resten deutes en la societat extingida, els socis hi han de respondre solidàriament fins al límit del que els correspongui en l’atribució dels actius.
Article 18. Sancions administratives
La realització d’una inversió estrangera, si aplica l’article 15, comporta a cada infractor, a més de la nul·litat, una multa d’entre 10.000 i 20.000 euros.
La realització d’una inversió estrangera, si aplica l’article 16.1, comporta a cada infractor una multa per un import equivalent al 25% del valor de la inversió, amb un mínim de 50.000 euros.
En defecte de declaració al Registre d’Inversions Estrangeres de les inversions estrangeres no sotmeses a autorització prèvia, o de la liquidació d’una inversió estrangera, transcorreguts 30 dies de la data d’efectes, l’infractor se sanciona amb una multa de 5.000 euros.
En el cas que les informacions o la documentació que el ministeri competent en matèria d’inversió estrangera requereixi en compliment de les funcions que li imposa aquesta Llei, siguin incorrectes o incompletes, cada infractor se sanciona amb una multa d’entre 15.000 i 30.000 euros, sense perjudici de les altres sancions que procedeixin.
En el cas que el representant de la societat, en el marc de l’article 13.3, efectuï una declaració disconforme amb el contingut del llibre registre de socis, se sanciona amb una multa de 15.000 euros, sense perjudici de les altres sancions que procedeixin.
Les infraccions prescriuen en el termini de tres anys des del seu coneixement pel ministeri competent en matèria d’inversió estrangera. El termini de prescripció s’interromp amb la incoació del procediment sancionador.
Les sancions prescriuen en el termini de dotze mesos. El termini de prescripció es computa a partir de la data en què les sancions han esdevingut fermes.
El procediment sancionador se subjecta al reglament regulador del procediment vigent i, subsidiàriament, al Codi de l’Administració.
El ministeri competent en matèria d’inversió estrangera pot adoptar mesures cautelars en qualsevol moment del procediment sancionador, amb la finalitat d’impedir actes o omissions que suposin infracció de la Llei.
Capítol setè. El registre d’inversions estrangeres
Article 19. Organització i funcions
El Registre d’Inversions Estrangeres és l’òrgan de l’Administració encarregat del desplegament de les funcions registrals establertes en aquesta Llei i en el reglament que la desenvolupa, i depèn del ministeri competent en matèria d’inversió estrangera.
Article 20. Publicitat a notaris
El Registre d’Inversions Estrangeres és accessible a les consultes que efectuïn els notaris en exercici de les seves funcions.
Títol II. Modificació de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració
Article 21. Modificació de l’article 25 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració
S’addiciona un apartat 6 a l’article 25 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, el qual queda redactat com segueix:
“Article 25. Autorització de treball temporal de fronterer
[…]
El titular d’una autorització de treball temporal de fronterer no pot sol·licitar ni obtenir una altra autorització d’immigració temporal si la temporada anterior s’ha constatat qualsevol incompliment de la normativa vigent en matèria d’immigració al Principat d’Andorra.”
Article 22. Modificació de l’article 26 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració
S’addiciona un apartat 6 a l’article 26 de la Llei 9/2012, del 31 de maig de modificació de la Llei qualificada d’immigració, el qual queda redactat com segueix:
“Article 26. Autorització d’immigració temporal
[…]
El titular d’una autorització de treball temporal no pot sol·licitar ni obtenir una altra autorització d’immigració temporal si la temporada anterior s’ha constatat qualsevol incompliment de la normativa en matèria de reagrupament i que un o diversos dels seus familiars es trobaven en situació irregular al Principat d’Andorra, o qualsevol altre incompliment de la normativa vigent en matèria d’immigració al Principat d’Andorra.”
Article 23. Modificació de l’article 27 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració
Es modifiquen els apartats 1, 5 i 6 de l’article 27 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, i s’afegeixen dos apartats, el 7 i el 8, els quals queden redactats com segueix:
“Article 27. Autorització d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres
La persona que desitja contractar els serveis d’una empresa estrangera per executar un treball concret a Andorra ha de sol·licitar i obtenir una autorització d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres. Aquest tipus d’autorització d’immigració únicament és possible per a treballadors d’empreses legalment constituïdes i registrades en un estat membre de la Unió Europea, de l’Associació Europea de Lliure Comerç o del G7, a l’excepció dels treballadors d’empreses estrangeres que venen a realitzar uns treballs d’interès general a càrrec d’una administració pública o per compte d’una empresa pública. En aquest supòsit queda prohibit el desenvolupament d’una activitat laboral incomplint les condicions essencials del contracte de treball.
[…]
En el supòsit particular de les autoritzacions d’immigració temporals per a treballadors d’empreses estrangeres atorgades per realitzar uns treballs d’interès general a càrrec d’una administració pública o per compte d’una empresa pública, de manera excepcional i justificada i per raó de l’especialitat de l’objecte del contracte, la durada de l’autorització s’adequa a la durada dels treballs que s’hagin de realitzar, encara que aquesta sigui superior a sis mesos, sens perjudici que la durada de l’autorització inicial és de sis mesos i les seves pròrrogues són de la mateixa durada.
Una persona o empresa que desitgi contractar els serveis d’una empresa estrangera o d’un professional autònom estranger per una durada curta, és a dir, que en cap cas no excedeixi trenta dies naturals per any natural, no ha de sol·licitar cap autorització d’Immigració, tot i que ha de cursar una comunicació prèvia per escrit al Servei d’Immigració, i si la contractació és igual o superior a cinc dies hàbils, ha de satisfer la taxa corresponent, la forma de pagament de la qual es fixa per via reglamentària. Aquesta comunicació únicament és possible per a treballadors d’empreses o treballadors autònoms legalment registrats en els països de la Unió Europea, de l’Associació Europea de Lliure Comerç o del G7, excepte per a treballs d’interès general a càrrec d’una administració pública o per compte d’una empresa pública.
L’empresa o la persona andorrana beneficiària dels serveis prestats per treballadors estrangers dependents d’una empresa estrangera i que en el marc d’aquestes autoritzacions d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres o de notificacions de treballs de curta durada ha estat sancionada per incompliments molt greus de la normativa laboral vigent o de seguretat i salut en el treball en els darrers dotze mesos, no pot sol·licitar ni obtenir una autorització d’aquest tipus, ni efectuar cap notificació de treballs de curta durada fins que hagin transcorregut com a mínim dotze mesos a comptar de la data de la notificació de la resolució ferma de l’expedient sancionador.
L’empresa estrangera que desplaça treballadors al Principat d’Andorra per prestar un servei en els termes d’aquest article i que en el marc d’aquestes autoritzacions d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres o de notificacions de treballs de curta durada ha estat sancionada per incompliments molt greus de la normativa laboral vigent o de seguretat i salut en el treball en els darrers dotze mesos no pot tornar a desplaçar treballadors al Principat d’Andorra durant un termini de mínim dotze mesos.
Les condicions laborals i de seguretat social dels treballadors d’empreses estrangeres que presten serveis al Principat d’Andorra es regulen per la legislació laboral andorrana vigent.”
Article 24. Modificació de l’article 28 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració
Es modifica l’apartat 2 de l’article 28 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, el qual queda redactat com segueix:
“Article 28. Autorització de residència i treball
[…]
L’autorització de residència i treball es lliura per una durada inicial d’un any i es renova tres vegades per períodes de dos anys. Durant el primer any, el titular de l’autorització ha de mantenir les condicions en mèrits de les quals se li ha atorgat l’autorització i no pot canviar del sector econòmic per al qual ha demanat i obtingut l’autorització, ni treballar per compte propi. Els sectors econòmics agrupats amb aquesta finalitat es determinen reglamentàriament. Això no obstant, es permet, prèvia autorització administrativa, el canvi de sector econòmic durant el primer any de l’autorització de residència i treball quan concorri una necessitat urgent de personal en els sectors sanitari o educatiu, i que aquest fet estigui avalat prèviament mitjançant el corresponent informe del ministeri d’educació o de salut, segons el cas, i sempre que el perfil professional del titular de l’autorització es correspongui a les necessitats del sector en qüestió.
[…].”
Article 25. Modificació de l’article 30 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració
Es modifica l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració i s’afegeix un apartat 1 bis, els quals queden redactats com segueix:
“Article 30. Autorització d’immigració per estudis, en pràctiques formatives, per entrenaments esportius d’alt nivell o per recerca
La persona estrangera que sol·licita i obté una autorització d’immigració per estudis està autoritzada a estudiar i a residir al país únicament mentre durin els estudis. S’ha d’adjuntar a la sol·licitud el pla d’estudis i el calendari acadèmic. Aquesta autorització té una durada inicial d’un any renovable per períodes d’un any mentre acrediti seguir cursant els estudis. En el cas que els estudis siguin inferiors a un any, la durada de l’autorització és la mateixa que la durada dels estudis.
1 bis. La persona estrangera que sol·licita i obté una autorització d’immigració en pràctiques formatives, per entrenaments esportius d’alt nivell o per recerca està autoritzada a realitzar pràctiques formatives, a realitzar entrenaments esportius d’alt nivell o a efectuar recerques de caràcter científic o similar, i a residir al país únicament mentre durin les pràctiques, els entrenaments o les recerques per als quals ha rebut aquesta autorització. S’ha d’adjuntar a la sol·licitud un calendari de les pràctiques, els entrenaments o les activitats de recerca que es pretengui efectuar, amb una previsió concreta de la data de finalització.
[…].”
Article 26. Modificació de l’article 38 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració
S’addiciona un nou apartat 3 i es reenumera l’apartat següent de l’article 38 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, els quals queden redactats com segueix:
“Article 38. Criteris per a la concessió de les autoritzacions d’immigració de residència i treball o de fronterer
[…]
L’estranger que sol·licita una autorització d’immigració d’aquest tipus no pot ostentar una participació social superior al 5% del capital social en l’empresa que el contracta.
L’estranger que obté una autorització d’immigració de residència i treball en el marc d’un reagrupament familiar pot exercir qualsevol tipus d’activitat laboral, encara que aquesta activitat estigui afectada per una quota especial vigent.”
Article 27. Modificació de l’article 38 bis de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració
Es modifica l’apartat 2.a) de l’article 38 bis de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, el qual queda redactat com segueix:
“Article 38 bis. Criteris per a la concessió de les autoritzacions d’immigració de treball sense residència
[…]
En la concessió d’autoritzacions d’immigració de treball sense residència, cal que la persona estrangera que ho sol·licita compleixi les condicions següents:
Acreditar documentalment haver estat contractada per una empresa legalment constituïda al Principat d’Andorra amb un salari fix superior a tres vegades el salari mínim vigent en cada moment al Principat d’Andorra durant tot el termini de la relació laboral. Això no obstant, en cas que l’empresa andorrana tingui per finalitat promoure l’ensenyament i la docència, l’economia digital, l’emprenedoria o la innovació al Principat d’Andorra o altres activitats que el Govern fixi reglamentàriament sempre que responguin a criteris estratègics o d’interès general, el dit salari fix pot ser inferior d’acord amb allò que el Govern estableixi reglamentàriament.
A efectes de l’establert en aquest apartat, s’entén per:
“Economia digital”: aquella part de la producció econòmica derivada únicament o principalment de tecnologies digitals amb models de negoci basats en béns o serveis digitals.
“Emprenedoria”: l’acte de crear una empresa assumint la majoria dels riscos i gaudint de la majoria dels retorns, habitualment innovant en nous béns o serveis.
“Innovació”: la implementació en la pràctica d’idees que resulten en la introducció de nous béns o serveis o en la millora de l’oferta de béns o serveis existents.
“Ensenyament”: el procés d’impartir coneixements, habilitats i valors a una persona o a un grup, amb l’objectiu de facilitar el seu aprenentatge i desenvolupament. Aquest procés implica planificar, organitzar i presentar continguts de manera estructurada per ajudar els estudiants a comprendre i assimilar la informació.
“Docència”: l’activitat professional que realitza una persona -generalment un professor o docent- per transmetre coneixements i guiar l’aprenentatge dels seus alumnes. La docència no només implica la comunicació de continguts, sinó també l’adaptació de les estratègies pedagògiques a les necessitats dels estudiants, la motivació i l’avaluació del seu progrés acadèmic.
[…]”
Article 28. Modificació de l’article 38 ter de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració
Es modifica l’apartat 2.B) i s’afegeix un apartat 4 a l’article 38 ter de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, els quals queden redactats com segueix:
“Article 38 ter. Criteris per a la concessió de les autoritzacions d’immigració de residència i treball per compte propi
[…]
En la concessió d’autoritzacions d’immigració per exercir una activitat per compte propi, cal que la persona estrangera que sol·licita compleixi les condicions següents:
[…]
B) En tots els altres casos:
Previ a la concessió de l’autorització, ha d’efectuar una reserva d’aquesta i disposa d’un termini de 6 mesos per acreditar els següents extrems presentant els corresponents justificants al Servei d’Immigració:
Haver obtingut l’autorització d’inversió estrangera corresponent per constituir una societat andorrana en la qual tingui una participació superior al 34%, i haver constituït legalment la societat esmentada.
ii) Exercir un càrrec en l’òrgan d’administració de la societat esmentada a la lletra i) anterior, i exercir-hi també una funció de direcció efectiva i de control de la gestió de l’activitat.
iii) Fer efectiu i dipositar a l’Autoritat Financera Andorrana, en el mateix moment en què es presenta la sol·licitud d’autorització d’immigració, l’import de cinquanta mil euros (50.000 €) no remunerats. En cas que el titular de l’autorització es doni de baixa, o en cas que s’anul·li o no es renovi l’autorització, es restitueix el dipòsit, descomptades les taxes aplicades per l’Autoritat Financera Andorrana, amb la reserva de les retencions que es puguin produir per incompliment de les obligacions contretes al Principat d’Andorra.
En cas que la societat andorrana constituïda en virtut de la qual se sol·licita l’autorització d’immigració ho hagi estat amb la finalitat de portar a terme un projecte empresarial seleccionat per part d’una de les entitats reconegudes prèviament pel Govern a aquest efecte, o ho hagi estat amb la finalitat de promoure l’economia digital, l’emprenedoria o la innovació al Principat d’Andorra segons els criteris establerts reglamentàriament, no és necessari que el titular de l’autorització esmentada faci efectiu ni dipositi l’import a què fa referència el paràgraf anterior.
A efectes de l’establert en aquest apartat, s’entén per:
“Economia digital”: aquella part de la producció econòmica derivada únicament o principalment de tecnologies digitals amb models de negoci basats en béns o serveis digitals.
“Emprenedoria”: l’acte de crear una empresa assumint la majoria dels riscos i gaudint de la majoria dels retorns, habitualment innovant en nous béns o serveis.
“Innovació”: la implementació en la pràctica d’idees que resulten en la introducció de nous béns o serveis o en la millora de l’oferta de béns o serveis existents.
En cas de no acreditar en el termini de 6 mesos els requisits enunciats en aquesta lletra a), la reserva de sol·licitud d’autorització de residència i treball per compte propi queda sense efecte.
Un cop demostrat el compliment de les condicions previstes a la lletra a), ha de:
Acreditar, en el termini màxim de tres mesos a comptar de la data del registre d’entrada de la sol·licitud d’autorització d’immigració, que la societat esmentada a la lletra i) anterior és titular d’un comerç registrat degudament i en activitat al Principat d’Andorra. Aquesta activitat s’ha de demostrar, en el moment de la renovació de l’autorització, mitjançant els ingressos que hagi generat la societat i el comerç dels quals és titular.
ii) Complir les altres condicions establertes en aquesta Llei.
La concessió i el lliurament de l’autorització d’immigració no és efectiu fins al compliment de totes les condicions enumerades a l’apartat 2.B d’aquest article a l’excepció de la prevista a l’apartat 2.B.b).i).
[…]
En cas que el titular d’una autorització de residència i treball per compte propi sol·liciti la baixa voluntària del Principat d’Andorra, no pot sol·licitar ni obtenir una altra autorització de residència i treball per compte propi fins que hagin transcorregut com a mínim dotze mesos a comptar de la data del certificat de baixa voluntària del país.”
Article 29. Modificació de l’article 43 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració
Es modifica l’article 43 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, el qual queda redactat com segueix:
“Article 43. Seguretat i ordre públic
La persona que sol·licita una autorització d’immigració no pot representar un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns, ni per a l’ordre públic, i ha d’acreditar que no té antecedents penals arran de la comissió d’infraccions doloses que puguin ser considerades com una amenaça per a l’ordre públic circumscrita a la seva conducta individual, ni al Principat d’Andorra, ni als països on hagi residit amb anterioritat. No obstant això, queden dispensades d’aquesta acreditació les persones beneficiàries de l’autorització de sojorn o de sojorn i treball en règim de protecció temporal i transitòria a l’empara de la Llei de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries.”
Article 30. Modificació de l’article 49 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració
S’addiciona l’apartat f) a l’article 49 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, el qual queda redactat com segueix:
“Article 49. Motius
Només és motiu de denegació de la sol·licitud inicial d’autorització d’immigració la constatació d’un o més dels supòsits següents:
[…]
El fet de sol·licitar un tipus d’autorització d’immigració en frau de llei.”
Article 31. Addició de l’article 54 ter a la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració
S’addiciona un nou article 54 ter a la Llei 9/2012, del 31 de maig de modificació de la Llei qualificada d’immigració, el qual queda redactat com segueix:
“Article 54 ter. Compliment de la normativa en matèria de reagrupament
Els titulars de les autoritzacions d’immigració han de complir en tot moment les limitacions i condicions aplicables en matèria de reagrupament.
El Servei d’Immigració denega la renovació de l’autorització d’immigració de la persona que n’és titular si es constata que ha incomplert la normativa en matèria de reagrupament i que un o diversos dels seus familiars es troben en situació irregular al Principat d’Andorra.”
Article 32. Modificació de l’article 57 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració
Es modifica l’article 57 de la Llei 9/2012, del 31 de maig de modificació de la Llei qualificada d’immigració, el qual queda redactat com segueix:
“Article 57. Renovació de l’autorització d’immigració per raons de reagrupament familiar
Per obtenir la renovació d’una autorització de residència per raons de reagrupament familiar, la persona que n’és titular ha d’haver residit al Principat d’Andorra de manera permanent i efectiva, i la persona que la va reagrupar ha d’haver mantingut les condicions que van permetre el reagrupament familiar.”
Article 33. Addició de l’article 57 bis a la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració
S’addiciona un nou article 57 bis a la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, el qual queda redactat com segueix:
“Article 57 bis. Renovació de l’autorització d’immigració per estudis
Per obtenir la renovació d’una autorització de residència per estudis, la persona que n’és titular ha d’haver residit al Principat d’Andorra de manera permanent i efectiva, haver mantingut les condicions en mèrits de les quals se li va acordar l’autorització, i justificar la matriculació en un establiment d’ensenyament radicat al Principiat d’Andorra i reconegut per Govern per al proper curs.”
Article 34. Modificació de l’article 58 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració
Es modifica l’article 58 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, el qual queda redactat com segueix:
“Article 58. Renovació de l’autorització de residència i treball
Per obtenir la renovació d’una autorització de residència i treball, la persona que n’és titular ha d’haver residit i treballat al Principat d’Andorra de manera permanent i efectiva.
El Servei d’Immigració denega la renovació si l’autorització inicial fou obtinguda en frau de llei, o si les condicions en mèrits de les quals es va acordar no s’han respectat, o si les condicions d’alta especialització o de salari han deixat de ser les que van permetre una excepció al principi de prioritat en la concessió de les autoritzacions, d’acord amb l’article 41, o si no s’han respectat les condicions de l’article 54 bis quant a l’acreditació dels nivells de català que s’hi preveuen. El reglament de quota corresponent ha de condicionar l’obtenció de la primera renovació a l’acreditació del nivell A1 de català i la segona renovació a l’acreditació del nivell A2 de català.”
Article 35. Modificació de l’article 58 ter de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració
S’addiciona un apartat 3 a l’article 58 ter de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, el qual queda redactat com segueix:
“Article 58 ter. Renovació de l’autorització de residència i treball per compte propi
[…]
El Servei d’Immigració acorda excepcionalment la renovació de l’autorització de residència i treball per compte propi a la persona que l’ha obtingut d’acord amb les disposicions de l’article 38 ter.2.B), si aquesta té dret a una renovació per un període de 10 anys, si ha acreditat haver tingut activitat econòmica real durant les vigències de les autoritzacions anteriors, i si va obtenir la seva autorització inicial de residència i treball per compte propi abans d’haver complert 60 anys.”
Article 36. Modificació de l’article 73 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració
S’afegeixen les lletres n), o), p) i q) a l’article 73 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, les quals queden redactades com segueix:
“Article 73. Motius
És motiu d’anul·lació d’una autorització d’immigració vigent la constatació de qualsevol dels supòsits següents:
[…]
Que es constati que el titular de l’autorització d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres està prestant els seus serveis en lloc diferent d’aquell pel qual se li va atorgar l’autorització o que no se li respecten les condicions en mèrits de les quals se li va atorgar l’autorització d’immigració temporal.
Que es constati que el titular d’una autorització inicial obtinguda en aplicació de les disposicions de l’article 28 ha treballat pel seu propi compte durant el primer any.
Que es constati que la persona que ha sol·licitat el reagrupament familiar no ha mantingut qualsevol de les condicions o dels requisits legals i reglamentaris que li van permetre obtenir el reagrupament al llarg de tota la durada de la vigència de l’autorització del reagrupament familiar acordat. L’anul·lació de l’autorització de la persona que va sol·licitar el reagrupament comporta l’anul·lació de les autoritzacions d’immigració de les persones que va reagrupar.
Que es constati que el titular d’una autorització d’immigració ha incomplert la normativa en matèria de reagrupament i que un o diversos dels seus familiars es troben en situació irregular al Principat d’Andorra.”
Article 37. Modificació de l’article 96 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració
Es modifica l’article 96 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, el qual queda redactat com segueix:
“Article 96. Inversió en actius andorrans
El titular principal d’una residència sense activitat lucrativa ha d’invertir de forma permanent i efectiva una quantitat d’almenys sis-cents mil euros (600.000 €) en alguna o diverses tipologies d’actius que s’indiquen a continuació:
Béns immobles situats en el territori del Principat d’Andorra.
Participacions en el capital social o en els fons propis de societats residents en el Principat d’Andorra.
Instruments de deute emesos per qualsevol Administració pública del Principat d’Andorra.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.