LegalizeLlei 5/2025, del 6 de març, per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge
Productes d’assegurança de vida contractats amb entitats residents en el Principat d’Andorra.
Dipòsits no remunerats en l’Autoritat Financera Andorrana.
No obstant això, aquesta quantitat queda reduïda a l’import de quatre-cents mil euros (400.000 €) sempre que la inversió es faci directament o indirectament i de forma permanent i efectiva en el Fons d’Habitatge, de conformitat amb la normativa aplicable.
En cas que la inversió en actius andorrans referida al primer paràgraf s’efectuï parcialment o totalment en béns immobles, s’ha de destinar un import superior a sis-cents mil euros (600.000 €) a cada unitat immobiliària que s’adquireixi.
En qualsevol cas, el titular principal d’una residència sense activitat lucrativa ha de fer efectiu i dipositar a l’Autoritat Financera Andorrana l’import de cinquanta mil euros (50.000 €) no remunerats. A més, el titular principal també ha de dipositar l’import de dotze mil euros (12.000 €) no remunerats per a cadascuna de les persones al seu càrrec que adquireixin la condició de resident sense activitat lucrativa. Aquests imports són deduïts de la quantitat esmentada a l’apartat 1. En cas que el titular de l’autorització es doni de baixa, o en cas que s’anul·li o no es renovi l’autorització, es restitueix el dipòsit, descomptades les taxes aplicades per l’Autoritat Financera Andorrana, amb la reserva de les retencions que es puguin produir per incompliment de les obligacions contretes al Principat d’Andorra.
El sol·licitant d’una autorització de residència sense activitat lucrativa ha de manifestar, en el moment de formalitzar la seva sol·licitud, el seu compromís de fer efectiva la inversió esmentada a l’apartat 1 en un termini màxim de sis mesos. Aquest termini es pot prorrogar uns altres sis mesos sempre que s’acrediti que la inversió esmentada a l’apartat 1 no s’ha pogut formalitzar per causa de força major o per culpa d’un tercer. Un cop transcorregut aquest període de temps, el resident ha d’aportar, en les condicions que es determinin reglamentàriament, els documents acreditatius de la inversió descrita a l’apartat 1. En el supòsit que el resident sense activitat lucrativa no aporti, en els termes establerts reglamentàriament, els documents justificatius de la seva inversió, l’autorització de residència sense activitat lucrativa queda anul·lada.”
Article 38. Modificació de l’article 103 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració
Es modifica l’apartat 1 de l’article 103 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, el qual queda redactat com segueix:
“Article 103. Persones que es poden reagrupar
Una persona de nacionalitat andorrana que resideixi al Principat d’Andorra o una persona estrangera titular d’una autorització d’immigració de residència i treball que resideixi al Principat d’Andorra i que hi hagi residit legalment i de manera efectiva i permanent els darrers tres mesos, pot sol·licitar el reagrupament familiar amb:
El cònjuge o el membre de la unió estable de parella.
Els seus fills menors d’edat, i els fills menors d’edat del cònjuge dels quals tinguin la guàrdia i custòdia legals.
Els seus fills majors d’edat, i els fills majors d’edat del cònjuge, a càrrec i dels quals exerceixin la tutela legal o que tinguin sota la seva protecció en el marc d’una institució similar.
Els ascendents a càrrec que tinguin com a mínim 65 anys o que estiguin jubilats.
Altres persones que les esmentades en les lletres anteriors quan el sol·licitant n’exerceixi la tutela legal o les tingui sota la seva protecció en el marc d’una altra institució similar reconeguda per l’ordenament jurídic andorrà i no contrària a l’ordre públic nacional, sempre que ambdós progenitors hagin perdut o els hagi quedat extingida la pàtria potestat.
[…].”
Article 39. Modificació de l’article 106 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració
Es modifica l’apartat 1 de l’article 106 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, el qual queda redactat com segueix:
“Article 106. Requisits per al reagrupament
El resident que sol·licita el reagrupament familiar amb una de les persones descrites a l’article 103 d’aquesta Llei ha d’acreditar que disposa dels mitjans econòmics suficients per assegurar-los un nivell de vida digne i un allotjament adequat. L’allotjament ha de complir les condicions mínimes d’habitabilitat. La suficiència de mitjans econòmics es determina reglamentàriament, atenent especialment com a criteris de càlcul el cost dels béns i dels serveis bàsics i l’avaluació objectiva de les necessitats econòmiques de totes les persones a càrrec. Aquests mitjans econòmics s’han de mantenir al llarg de tota la durada de la vigència de l’autorització del reagrupament acordat.
[…].”
Article 40. Modificació de l’article 124 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració
Es modifica l’apartat b) de l’article 124 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, el qual queda redactat com segueix:
“Article 124. Limitacions a la mesura d’expulsió administrativa
No poden ser objecte d’una mesura administrativa d’expulsió:
[…]
L’estranger major d’edat que ha nascut a Andorra i que hi resideix des del seu naixement de manera ininterrompuda excepte per necessitat imperiosa per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns o per raons d’ordre públic.
[…].”
Article 41. Modificació de l’article 141 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració
Es modifica l’apartat g) de l’article 141 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, el qual queda redactat com segueix:
“Article 141. Infraccions greus
Comet una infracció greu:
[…]
La persona beneficiària dels serveis prestats per treballadors estrangers dependents d’una empresa estrangera, o per treballadors autònoms estrangers, que deixa continuar l’execució dels treballs després del venciment de l’autorització sense haver obtingut la pròrroga corresponent o després de l’expiració del període comunicat en la notificació de treballs de curta durada.
[…]”.
Article 42. Modificació de l’article 154 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració
Es modifiquen els apartats 14, 15 i 16 de l’article 154 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, els quals queden redactats com segueix:
“Article 154. Quota tributària i deute tributari
Les quotes tributàries de les taxes en matèria d’immigració són les següents:
[…]
| Descripció | Euros |
|---|---|
| 14. Lliurament d’autorització d’immigració de residència sense treball (inicial) | 3.000 |
| 15. Lliurament d’autorització d’immigració de residència sense treball (renovació) | 500 |
| 16. Lliurament d’autorització d’immigració de residència per al resident a càrrec (inicial) | 1.000 |
[…].”
Títol III. Modificació de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic
Article 43. Modificació de l’article 15 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic
Es modifica l’apartat 3 i s’addiciona un nou apartat 4 a l’article 15 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, que queden redactats de la manera següent:
“Article 15. Definició dels establiments de la modalitat de càmping
[…]
S’entén per elements d’allotjament fixos els bungalous, les bordes existents en la data d’entrada en vigor de la Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge, les cases geodèsiques i altres instal·lacions similars que continguin algun element de fonament fix.
Es faculta el Govern, mitjançant el Reglament de construcció, i els comuns, mitjançant els plans d’ordenació i urbanisme parroquials, per regular disposicions urbanístiques i constructives sobre la modalitat de càmping, per a cadascun dels seus grups. La regulació ha de preservar el paisatge i la naturalesa rústica dels terrenys, minimitzar l’impacte que provoca la implantació dels establiments i garantir la sostenibilitat dels recursos i l’equilibri del creixement territorial.”
Article 44. Modificació de l’article 16 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic
Es modifica l’article 16 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, que queda redactat de la manera següent:
“Article 16. Grups dels establiments de càmping
Els establiments de càmping, d’acord amb les seves característiques bàsiques, es distribueixen en cinc grups:
Càmpings
Zones d’acampada
Glàmping
Àrees d’acollida d’autocaravanes
Àrees d’estada d’autocaravanes
Els càmpings, les zones d’acampada, el glàmping, les àrees d’acollida d’autocaravanes i les àrees d’estada d’autocaravanes han de complir els requisits per a l’activitat que s’estableixen en aquesta Llei i en els reglaments que la desenvolupin, així com la prestació i la qualitat dels serveis que la normativa específica determini.
Queden prohibides la pernoctació i l’acampada en autocaravanes, caravanes, càmpers o qualsevol tipologia de vehicle del tipus furgoneta modificat per viatjar i allotjar-s’hi, fora dels càmpings, de les zones d’acampada, de les àrees d’estada d’autocaravanes i de les àrees d’acollida d’autocaravanes.
S’entén per pernoctació l’estacionament d’una autocaravana, caravana, càmper o qualsevol tipologia de vehicle del tipus furgoneta modificat per viatjar i allotjar-s’hi, amb ocupants, en horari nocturn o en l’horari que es determini reglamentàriament.
S’entén per acampada en autocaravanes, caravanes, càmpers o qualsevol tipologia de vehicle del tipus furgoneta modificat per viatjar i allotjar-s’hi qualsevol dels supòsits següents:
Quan el vehicle estigui en contacte amb el sòl a través de més elements que les seves rodes.
Quan se superi o ampliï el perímetre del vehicle, mitjançant la transformació o el desplegament d’algun dels seus elements o de qualsevol altre element, com ara cadires o taules.
Quan hi hagi emissions i sorolls diferents dels que pugui emetre la combustió del motor o quan s’aboquin substàncies o residus a la via.
Les disposicions anteriors s’entenen sense perjudici de l’aplicació de la normativa en matèria de parada i d’estacionament de vehicles continguda al Codi de la circulació i a les ordinacions comunals corresponents.
Els comuns poden habilitar àrees d’estada d’autocaravanes i àrees d’acollida d’autocaravanes, sempre que compleixin els requisits que s’estableixin reglamentàriament i les obligacions previstes al capítol cinquè d’aquesta Llei.
Tanmateix, el Govern, per decret, pot deixar sense efecte la prohibició d’acampada i pernoctació prevista al tercer paràgraf o habilitar zones específiques per a aquestes finalitats, de forma temporal i durant la celebració d’esdeveniments al territori nacional.”
Article 45. Modificació de l’article 18 bis de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic
Es modifica l’article 18 bis de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, que queda redactat de la manera següent:
“Article 18 bis. Definició i classificació dels establiments del grup glàmping
Són establiments de glàmping els que estan formats per un màxim de tres elements d’allotjament que només poden ser mòbils o semimòbils, d’acord amb el que estableixen els apartats 1 i 2 de l’article 15, que són propietat del titular de l’establiment o bé que aquest últim té en règim de gestió o explotació, i que ofereixen serveis de dutxa, vàter i aigua potable i reuneixen els requisits mínims quant a capacitat, característiques i contingut de les unitats d’acampada, els serveis d’acollida, la prestació i la qualitat dels serveis i d’altres que es determinin reglamentàriament. Als glàmpings s’accepten també com a elements d’allotjament, sempre amb un màxim de tres elements en total per establiment, els bungalous, les bordes existents en la data d’entrada en vigor de la Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge i les cases geodèsiques, així com altres instal·lacions similars que continguin algun element de fonament fix i que siguin íntegrament desplaçables mitjançant dispositius de rodament o maquinària d’elevació, com per exemple grues, entre d’altres.
Els establiments de glàmping poden no tenir accés per carretera ni places d’aparcament.
Els establiments de glàmping es classifiquen en una única categoria.”
Article 46. Modificació de l’article 19 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic
Es modifica l’article 19 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, que queda redactat de la manera següent:
“Article 19. Definició i classificació dels establiments del grup àrees d’acollida d’autocaravanes
Tenen la consideració d’àrea d’acollida d’autocaravanes els espais de terreny, degudament delimitats, oberts al públic per a l’ocupació exclusiva d’autocaravanes en trànsit, que permeten l’estada màxima que es defineixi per reglament, que no pot superar les 24 hores, sense dret a pernoctar o acampar. No admeten cap element fix d’allotjament, com ara bungalous o mòduls.
Els espais destinats a l’estacionament d’autocaravanes han de quedar definits, en les seves característiques essencials i serveis mínims i capacitat, i en la prestació i la qualitat dels serveis, mitjançant reglament, sense perjudici de la normativa vigent en cada moment en matèria de protecció del medi ambient i d’altres.”
Article 47. Modificació de l’article 35 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic
Es modifiquen els apartats 4 i 5, i s’addiciona un apartat 10 a l’article 35 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, que queden redactats de la manera següent:
“Article 35. Autorització prèvia dels habitatges d’ús turístic
[…]
La destinació d’un habitatge a l’ús turístic no és possible si està prohibida per l’ordenació d’usos del sector on es trobi o està prohibida pels estatuts de la comunitat en edificis sotmesos al règim de propietat horitzontal. El procediment d’autorització inclou una declaració responsable del propietari o representant legal conforme ha informat el president de la seva comunitat de propietaris que es dedicarà a l’activitat d’HUT i una certificació signada pel president i l’administrador secretari de la comunitat conforme que els estatuts de la comunitat no prohibeixen aquesta activitat.
Els HUT han de complir els requisits mínims definits per via reglamentària per garantir les condicions mínimes de seguretat, higiene, habitabilitat i qualitat. La capacitat màxima de l’habitatge no es pot sobrepassar en cap moment.
[…]
No obstant les disposicions de l’apartat 2, resta prohibida la radicació de qualsevol tipus d’activitat comercial en un habitatge d’ús turístic. A la declaració responsable prevista a l’apartat 4, el propietari o el seu representant legal ha de fer constar que a l’HUT no es troba radicat cap comerç ni s’hi radicarà cap tipus d’activitat comercial en el futur.”
Article 48. Addició de l’article 35 bis a la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic
S’addiciona l’article 35 bis a la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, amb el redactat següent:
“Article 35 bis. Durada i revocació per inactivitat de l’autorització prèvia
L’autorització prèvia dels habitatges d’ús turístic prevista a l’article anterior té una durada de tres anys. El titular del registre d’HUT ha de sol·licitar la renovació de l’autorització al Govern, segons es determini reglamentàriament, tres mesos abans de l’expiració del termini de tres anys comptat a partir de la data de presentació de la sol·licitud de renovació anterior i s’ha de tramitar de conformitat amb el procediment previst a l’apartat 1 de l’article 35 i amb les disposicions reglamentàries que es dictin en desenvolupament d’aquesta Llei.
La renovació de l’autorització queda condicionada al compliment de totes les obligacions i limitacions previstes en aquesta Llei i dels requisits definits per via reglamentària pel que respecta a les condicions mínimes de seguretat, higiene, habitabilitat i qualitat.
La manca de sol·licitud de renovació de l’autorització en el termini previst a l’apartat 1 comporta la cancel·lació d’ofici de la inscripció de l’habitatge al Registre d’HUT previst a l’article 40, i la impossibilitat d’exercir l’activitat d’HUT en la unitat immobiliària corresponent.
En cas d’inactivitat durant dotze mesos continus, el ministeri competent en matèria de turisme, prèvia tramitació del procediment establert reglamentàriament, ha de cancel·lar d’ofici la inscripció de l’HUT al Registre d’HUT i d’EGHUT.
A l’efecte d’aquest apartat, s’entén per inactivitat el fet de no registrar cap client al ROAT. El fet de registrar un client una vegada transcorregut el període de dotze mesos continus abans referit no obsta a l’aplicació d’aquesta disposició.”
Article 49. Modificació de l’article 40 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic
Es modifica l’apartat 4 de l’article 40 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, que queda redactat de la manera següent:
“Article 40. El Registre d’HUT i d’EGHUT (definició, marc legal i àmbit d’aplicació)
[…]
La cancel·lació o modificació de la inscripció d’una unitat immobiliària al Registre d’HUT es pot produir a petició del propietari o del seu representant legal, d’ofici, per canvi de propietari de l’habitatge d’ús turístic per qualsevol motiu diferent de la successió per causa de mort, o bé en compliment d’una resolució adoptada en el marc d’un expedient sancionador per una infracció molt greu que impliqui com a sanció la baixa definitiva del Registre d’HUT i d’EGHUT, o de resultes de qualsevol altra causa prevista a la legislació vigent.
En cas que un habitatge degudament registrat com a HUT canviï de propietari per motiu de successió per causa de mort, el nou propietari ha d’iniciar els tràmits de regularització de les dades del Registre d’Habitatges d’Ús Turístic en el termini màxim d’un mes a comptar de la signatura davant notari de l’escriptura que comporti l’adjudicació del bé.
En la resta de supòsits de canvi de propietari, el transmitent ha de notificar la transmissió al Registre d’Habitatges d’Ús Turístic en el termini màxim d’un mes a comptar de la signatura de l’escriptura davant notari.
En cas de qualsevol altra modificació que afecti les dades de registre d’un HUT, s’han d’iniciar els tràmits de regularització al Registre d’Habitatges d’Ús Turístic en el termini màxim d’un mes des que s’hagin produït els fets.
[…].”
Article 50. Modificació de l’article 40 bis de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic
Es modifica l’article 40 bis de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, que queda redactat de la manera següent:
“Article 40 bis. Regularització de dades en cas de canvi de propietari
A l’efecte del que estableix l’apartat 4 de l’article 40, la regularització de les dades del Registre d’HUT per canvi del propietari de l’habitatge d’ús turístic per qualsevol motiu diferent de la successió per causa de mort, comporta la baixa d’ofici de la inscripció de l’habitatge al registre referit.
El canvi de propietari s’ha de notificar al Registre d’HUT en el termini previst a l’apartat 4 de l’article 40. La notificació de la transmissió correspon al transmitent, excepte en el cas d’adquisició per successió per causa de mort, en què la notificació correspon a l’adquirent. En cas que hagi cedit la gestió de l’habitatge d’ús turístic, el transmitent o l’adquirent, segons el cas, també ho ha de notificar a l’EGHUT encarregada d’aquesta gestió en el mateix termini.
S’assimila al canvi de propietari la transmissió lucrativa, gratuïta o onerosa, de qualsevol dret real.”
Article 51. Addició de l’article 40 ter a la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic
S’addiciona l’article 40 ter a la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, amb el redactat següent:
“Article 40 ter. Notificacions relatives als HUT
Amb la finalitat de donar compliment a les disposicions d’aquesta Llei pel que fa al règim aplicable als HUT, els comuns han de notificar al ministeri competent en matèria de turisme els canvis de titularitat que afectin unitats immobiliàries autoritzades com a HUT, amb inclusió de la identitat i informació de contacte del nou propietari. Aquesta notificació s’ha d’efectuar en el termini màxim d’un mes des de la data en què el Comú ha tingut coneixement de la transmissió.
Igualment, en cas que els comuns tinguin indicis que s’està explotant una unitat immobiliària com a HUT sense disposar de la corresponent autorització, el Comú concernit ho ha de notificar al ministeri competent en matèria de turisme, amb inclusió de la identitat i informació de contacte de la persona titular de la unitat.
De la mateixa manera, en cas que el ministeri competent en matèria de turisme tingui indicis que s’està explotant una unitat immobiliària com a HUT sense disposar de la corresponent autorització, ha d’adreçar una comunicació al Comú corresponent, i aquest li ha de facilitar la identitat i informació de contacte de la persona titular de la unitat en el termini màxim d’un mes.
La cessió de dades de caràcter personal que s’hagi de dur a terme al Govern d’acord amb el que disposa aquest article no requereix el consentiment de la persona concernida. El Govern és el responsable del tractament de les dades obtingudes en mèrits d’aquesta disposició.
Les dades s’han de conservar segons la normativa aplicable en matèria de conservació d’arxius i de gestió de documents.
Atesa la finalitat d’interès públic que té el tractament d’aquestes dades, no és aplicable el dret d’oposició i de supressió de les dades per part de la persona interessada. No obstant això, la persona interessada té dret a exercir el dret d’accés i rectificació. També té dret a exercir el dret de limitació del tractament sempre que l’objecte de la limitació no impedeixi l’assoliment de les finalitats esmentades.
La persona interessada pot adreçar-se mitjançant un escrit al Govern, com a responsable del tractament, per exercir els drets d’accés, rectificació i limitació del tractament.”
Article 52. Modificació de l’article 57 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic
Es modifica l’article 57 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, que queda redactat de la manera següent:
“Article 57. Import de la taxa per a l’obtenció de les plaques o certificats
L’import de la taxa per a l’obtenció de les plaques o certificats oficials dels establiments d’allotjament turístic és el següent:
| Modalitat | Grup | Categoria | Import taxa |
|---|---|---|---|
| Hotelera | Hotels | Placa 1 estrella | 365,15 euros |
| Placa 2 estrelles | 547,70 euros | ||
| Placa 3 estrelles | 730,26 euros | ||
| Placa 4 estrelles | 912,86 euros | ||
| Placa 5 estrelles | 1.095,42 euros | ||
| Aparthotels | Placa 1 estrella | 365,15 euros | |
| Placa 2 estrelles | 547,70 euros | ||
| Placa 3 estrelles | 730,26 euros | ||
| Placa 4 estrelles | 912,86 euros | ||
| Placa 5 estrelles | 1.095,42 euros | ||
| Hostals o residències | Placa | 365,15 euros | |
| Pensions | Placa | 365,15 euros | |
| Apartaments | Apartaments turístics | Placa 1 estrella | 365,15 euros |
| Placa 2 estrelles | 547,70 euros | ||
| Placa 3 estrelles | 730,26 euros | ||
| Placa 4 estrelles | 912,86 euros | ||
| Placa 5 estrelles | 1.095,42 euros | ||
| Càmpings | Càmpings | Placa 1 estrella | 365,15 euros |
| Placa 2 estrelles | 547,70 euros | ||
| Placa 3 estrelles | 730,26 euros | ||
| Placa 4 estrelles | 912,86 euros | ||
| Placa 5 estrelles | 1.095,42 euros | ||
| Zones d’acampada | Placa | 365,15 euros | |
| Glàmping | Placa | 365,15 euros | |
| Àrees d’acollida d’autocaravanes | Placa | 365,15 euros | |
| Àrees d’estada d’autocaravanes | Placa | 547,70 euros | |
| Allotjaments rurals | Casa o borda rural | Placa | 365,15 euros |
| Habitatges d’ús turístic | Habitatge d’ús turístic | Certificat d’inscripció Registre d’HUT/modificació/renovació | 100,00 euros |
| Habitatge d’ús turístic | Certificat ordinari | 7,50 euros | |
| Empresa de gestió d’habitatge d’ús turístic | Placa | 644,23 euros | |
| Establiments complementaris | Albergs | Placa | 365,15 euros |
| Cases de colònies | Placa | 365,15 euros | |
| Refugis de muntanya | |||
| Placa de refugi guardat | 365,15 euros | ||
| Placa de reposició | Placa | 50% del cost que correspongui segons grup i categoria |
Les plaques oficials queden en propietat del Govern d’Andorra, i el ministeri competent en matèria de turisme té en tot moment la potestat de retirar-les dels establiments que incompleixin la normativa, d’acord amb el procediment administratiu que es determina reglamentàriament.
En cas de canvi de categoria d’un establiment d’allotjament turístic, aquest establiment queda obligat a retornar de manera immediata al Govern d’Andorra les plaques oficials, sense perjudici de l’obligació de satisfer la taxa per a l’obtenció de la placa corresponent a la nova categoria.
S’entén que la placa de reposició només es pot sol·licitar en cas de robatori, presentant el full de denúncia corresponent, o en cas de deteriorament de l’original, que s’ha de retornar a l’Administració.”
Article 53. Modificació de l’article 63 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic
Es modifica l’article 63 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, que queda redactat de la manera següent:
“Article 63. Responsables de les infraccions
Són responsables de les infraccions en les matèries d’aquesta Llei d’allotjament turístic les persones físiques o jurídiques titulars d’empreses, establiments i activitats d’allotjament turístic a nom de les quals figurin inscrits en el Registre de Comerç i Indústria o en el Registre de Turisme d’HUT.
En el cas dels habitatges d’ús turístic, el responsable de l’activitat en cas d’infracció és el propietari o l’empresa EGHUT, o solidàriament tots dos, segons el tipus d’infracció perseguit.
En el cas de la infracció prevista a la lletra m) de l’article 69, és responsable el conductor del vehicle i, en cas que no es pugui identificar, es pot declarar la responsabilitat solidària dels ocupants del vehicle.”
Article 54. Modificació de l’article 64 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic
Es modifica l’article 64 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, que queda redactat de la manera següent:
“Article 64. Autorització administrativa
Les empreses, establiments o instal·lacions on es duguin a terme activitats d’allotjament turístic han de disposar de les autoritzacions administratives pertinents, així com de la inscripció preceptiva en el Registre de Comerç i Indústria, exceptuant els HUT en el cas previst a l’article 35.2.
L’incompliment dels requisits a què es refereix el paràgraf anterior comporta la clausura o el tancament de l’establiment, de conformitat amb la normativa aplicable en la matèria. Els comuns resten exceptuats d’obtenir l’autorització administrativa com a allotjament turístic per a l’obertura d’àrees d’estada d’autocaravanes i d’àrees d’acollida d’autocaravanes, així com d’obtenir la inscripció prop del Registre de Comerç i Indústria, sense perjudici de l’obligació de comptar amb els informes preceptius dels departaments competents.”
Article 55. Modificació de l’article 65 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic
Es modifica l’article 65 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, que queda redactat de la manera següent:
“Article 65. Del procediment inspector i sancionador per a determinades infraccions
S’estableixen les normes especials aplicables següents en relació amb les infraccions previstes a les lletres j) i k) de l’article 69, a les lletres n) i o) de l’apartat 1 de l’article 70, i a les lletres d) i e) de l’apartat 1 de l’article 71, relatives al Registre d’Ocupació regulat als articles 48, 49, 50 i 51, sense perjudici de les normes establertes amb caràcter general als capítols novè, desè, onzè i dotzè, que hi són igualment aplicables:
La potestat inspectora correspon al Departament de Policia pel que fa a les infraccions assenyalades en aquest apartat.
La potestat sancionadora d’aquestes infraccions correspon al ministeri encarregat d’interior.
Quan el Departament de Policia constati una infracció, ho ha de comunicar al ministeri responsable d’interior segons el procediment que correspongui, sense perjudici que se n’informi el ministeri responsable de turisme.
El ministeri responsable d’interior ha d’informar el ministeri responsable de turisme del contingut i la forma de la resolució adoptada en el marc de l’expedient sancionador tramitat a aquest efecte.
La potestat inspectora i sancionadora en relació amb la infracció prevista a la lletra m) de l’article 69 correspon al Departament de Policia. El procediment sancionador en aquest cas se substancia de conformitat amb les regles següents:
El procediment sancionador s’incoa amb la denúncia d’un membre del Departament de Policia mitjançant la constatació de la infracció corresponent, que ha de notificar-se a la persona expedientada. Aquesta persona disposa d’un termini de deu dies hàbils, comptats a partir de l’endemà de la notificació, per fer les al·legacions que consideri pertinents.
Si la persona expedientada presenta al·legacions durant el termini esmentat a la lletra anterior, l’expedient completat degudament amb els documents que s’hi ressenyen és tramès al director del Departament de Policia perquè el resolgui.
La resolució dictada pel director del Departament de Policia es notifica a la persona expedientada, la qual disposa d’un termini d’un mes a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució per fer efectiu l’import davant del Departament de Policia. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi fet efectiu l’import de la sanció, es procedeix per la via executiva. En aquest cas, l’import esmentat s’incrementa amb un recàrrec del 20%.
Un cop transcorregut el termini de deu dies hàbils sense que la persona expedientada hagi fet les al·legacions oportunes, es considera que l’expedient sancionador ha estat resolt i que la constatació de la infracció s’ha notificat degudament, de forma que l’import de la sanció esdevé ferm. La persona sancionada disposa del termini d’un mes per fer efectiu l’import davant el Departament de Policia, i, en cas contrari, es procedeix per la via executiva. En aquest cas, l’import esmentat s’incrementa amb un recàrrec del 20%.
Contra la resolució dictada pel director del Departament de Policia a què fa referència la lletra c anterior es pot interposar recurs, de conformitat amb el que estableix el Codi de l’Administració. La interposició d’aquest recurs suspèn l’execució de la resolució impugnada i és preceptiva per accedir a la via jurisdiccional, en els termes establerts pel Codi de l’Administració.
En cas que es faci el pagament voluntari de la sanció en el mateix moment en què s’incoa el procediment sancionador o dins els deu dies hàbils següents, es redueix un 50% l’import de la sanció. Aquest pagament voluntari implica:
La renúncia a fer al·legacions. En cas que se’n facin, es tenen per no formulades.
ii) La finalització del procediment sancionador sense que calgui dictar una resolució expressa.
iii) La fermesa de la sanció amb efectes plens a comptar del dia en què es paga.
Les persones contra les quals s’incoï l’expedient sancionador que no constin com a residents al Principat d’Andorra han de constituir un dipòsit equivalent a l’import de la sanció aplicable des del mateix moment en què s’emet la constatació de la infracció.
Si la persona en qüestió no pot dipositar aquest import, s’autoritza la presentació d’una caució o un aval suficient emès per qualsevol entitat bancària del Principat d’Andorra o per qualsevol altra persona solvent a criteri de l’agent que hi intervingui.
En cas contrari, l’agent que hi intervé immobilitza el vehicle.
En cas que la persona sancionada vulgui fer ús del règim previst a la lletra f anterior, segons correspongui, ha d’indicar-ho expressament, i pot gaudir -si així ho fa- de la reducció que s’hi regula. En aquest cas, el dipòsit es fa en concepte de la sanció ferma.”
Article 56. Modificació de l’article 69 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic
Es modifica l’article 69 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, que queda redactat de la manera següent:
“Article 69. Infraccions lleus
Es consideren infraccions lleus:
Normes generals
L’exercici de l’activitat d’allotjament disposant de l’autorització pertinent, però mancada, per causa imputable a l’administrat, d’algun requisit exigible segons les disposicions vigents.
La manca d’informació que acrediti que l’establiment posa a disposició dels clients els corresponents fulls de reclamació.
La inexistència de distintius obligatoris i l’exhibició de distintius que no compleixin els requisits establerts.
La manca de lliurament del full oficial de preus, serveis o períodes d’obertura segons les dates establertes reglamentàriament, salvat que hi hagi motius degudament justificats i prèviament acceptats pel ministeri competent en matèria de turisme.
Les deficiències en les condicions de manteniment, higiene i funcionament dels espais, les instal·lacions, el mobiliari i els utensilis dels establiments turístics.
Les deficiències en la prestació dels serveis exigibles, segons la categoria de què disposi l’establiment o el contracte signat amb el client.
La manca d’expedició o l’expedició incorrecta de les confirmacions de reserves, de les factures o comprovants reglamentaris per part dels propietaris d’HUT, dels establiments d’allotjament turístic i de les empreses d’allotjament en relació amb els serveis sol·licitats.
La manca d’informació al ministeri competent en matèria de turisme en relació amb el canvi de la titularitat en la propietat o l’explotació d’un establiment d’allotjament turístic, excepte quan es tracti de la infracció tipificada a la lletra h de l’apartat 2 de l’article 70.
No atendre la reserva degudament confirmada de places proporcionant al client una solució alternativa amb una prestació anàloga o superior a la contractada, al més a prop possible de l’allotjament on s’ha efectuat la reserva.
L’omissió d’alguns dels punts essencials establerts a l’apartat 3 de l’article 48, a l’apartat 5 de l’article 49, a l’apartat 3 de l’article 50 i a l’article 51 en la inscripció al Registre d’Ocupació.
La notificació extemporània al Departament de Policia de la negativa d’un o més clients a facilitar el seu document d’identitat, en els termes establerts a l’apartat 2 de l’article 49.
El tracte descortès a la clientela.
La pernoctació o l’acampada en autocaravanes, caravanes, càmpers o qualsevol tipologia de vehicle del tipus furgoneta modificat per viatjar i allotjar-s’hi, fora de les zones i les àrees expressament habilitades de conformitat amb aquesta Llei, així com la pernoctació, en règim turístic, en qualsevol classe de vehicle.
Totes les altres conductes contràries a tot el que disposa la normativa turística vigent en el moment en què es cometin infraccions que, per la seva naturalesa o gravetat, no constitueixin infracció greu o molt greu.”
Article 57. Modificació de l’article 70 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic
Es modifiquen les lletres c) i h) de l’apartat 2 de l’article 70 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, que queden redactades de la manera següent:
“Article 70. Infraccions greus
[…]
Pel que afecta específicament els HUT i les EGHUT:
[…]
El fet que un HUT deixi de complir almenys un dels requisits que han donat lloc a la seva classificació en una categoria, o el fet de fer obres o reformes estructurals que suposin una disminució de la qualitat o que afectin la seva categoria o capacitat, sense haver-ne informat el ministeri competent en matèria de turisme o sense haver seguit el procediment establert.
[…]
L’incompliment per part del transmitent o de l’adquirent, segons el cas, de l’obligació de notificar al Registre d’HUT la transmissió d’un habitatge d’ús turístic en el termini previst a l’article 40.4.”
Article 58. Modificació de l’article 71 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic
S’addiciona una nova lletra f) a l’apartat 2 de l’article 71 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, que queda redactada de la manera següent:
“Article 71. Infraccions molt greus
[…]
Pel que afecta específicament els HUT i EGHUT.
[…]
El fet que un HUT deixi de complir almenys un dels requisits que han donat lloc al seu registre.”
Article 59. Modificació de l’article 72 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic
Es modifica l’article 72 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, que queda redactat de la manera següent:
“Article 72. Sancions
Les sancions per infraccions en matèria d’allotjament turístic poden ser:
Multa.
Rebaixa de la categoria atorgada, aplicable únicament en el cas d’una infracció greu, d’acord amb el que estableix la lletra a) de l’apartat 1 de l’article 70. El ministeri competent en matèria de turisme procedirà en aquest supòsit a assignar automàticament a l’establiment la qualificació resultant de la inspecció de classificació efectuada.
Suspensió de les activitats empresarials i/o professionals per un període de fins a un any, en cas d’infracció molt greu, exceptuant els HUT.
Tancament temporal de l’establiment o, si escau, d’una unitat d’allotjament, exceptuant els HUT, únicament en cas d’infracció molt greu. La sanció determina la durada del tancament temporal, que, en tot cas, ha de ser com a mínim el temps que duri restablir o normalitzar la situació alterada per la infracció comesa.
En el cas dels HUT, baixa definitiva del Registre d’Habitatges d’Ús Turístic i d’Empreses de Gestió d’Habitatges d’Ús Turístic, únicament en cas d’infracció molt greu.”
Article 60. Modificació de l’article 73 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic
Es modifica l’article 73 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, que queda redactat de la manera següent:
“Article 73. Graduació de les sancions i import de les sancions
Amb la finalitat de graduar les sancions, a més de les comissions o omissions que s’hagin produït, cal tenir en compte, d’acord amb el principi de proporcionalitat:
Els antecedents.
La negligència o intencionalitat.
La pertorbació dels serveis.
Els danys i/o perjudicis produïts tant al client com a l’Administració, així com a la imatge turística d’Andorra.
La reincidència.
L’incompliment dels requeriments de la inspecció d’allotjaments turístics, d’acord amb el que s’estableix a l’article 87.
El benefici obtingut.
De conformitat amb els criteris per a la graduació de les sancions establerts en l’apartat anterior, les sancions poden imposar-se de la forma següent:
Les infraccions lleus se sancionen amb multa de 60 a 900 €, excepte la infracció prevista a la lletra m) de l’article 69, que se sanciona amb multa d’un import fix de 600 €.
Les infraccions greus se sancionen amb multa de 901 a 3.000 €.
Les infraccions molt greus se sancionen amb multa de 3.001 a 18.000 € o, en funció dels criteris referits anteriorment, amb la suspensió de l’activitat durant un període màxim d’un any o el tancament temporal de l’establiment com a mínim el temps que duri restablir o normalitzar la situació alterada per la infracció comesa.
En el cas dels HUT, les infraccions molt greus se sancionen amb multa de 3.001 a 18.000 € o amb la baixa definitiva del Registre d’Habitatges d’Ús Turístic i d’Empreses de Gestió d’Habitatges d’Ús Turístic.
En l’aplicació de les sancions, cal assegurar en qualsevol cas que la sanció imposada no resulti més beneficiosa per als infractors que el compliment de les normes infringides.”
Article 61. Addició de la disposició addicional segona a la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic
S’addiciona la disposició addicional segona a la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, amb el redactat següent:
“Disposició addicional segona. Primera renovació de les autoritzacions dels habitatges d’ús turístic
Les autoritzacions dels habitatges d’ús turístic atorgades abans de l’entrada en vigor de la Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge s’han de renovar la primera vegada en el termini de tres anys comptat a partir del dia de finalització de la primera temporada d’hivern després de l’entrada en vigor de la Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge. El titular del registre d’HUT ha de presentar la corresponent sol·licitud de renovació com a mínim tres mesos abans de l’exhauriment del referit termini de tres anys. La manca de sol·licitud de renovació de l’autorització en el termini previst comporta la cancel·lació d’ofici de la inscripció de l’habitatge al Registre d’HUT i l’EGHUT previst a l’article 40, i la impossibilitat d’exercir l’activitat d’HUT en la unitat immobiliària corresponent.
A partir de la data d’entrada de la sol·licitud de primera renovació, el ministeri competent en matèria de turisme ha de realitzar les inspeccions corresponents d’acord amb el calendari d’inspeccions que es determini reglamentàriament.
Es prohibeix la renovació referida a l’apartat anterior en cas que l’HUT corresponent sigui un apartament o estudi i es trobi en un edifici que, a la data d’entrada en vigor de la Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge, tingui una quantitat d’HUT que representi menys del 30% de les quotes de participació, en relació amb el total de la superfície destinada a habitatge.
A l’efecte d’aquest apartat, s’equipara edifici a la comunitat de propietaris corresponent.
En aquests supòsits, l’autorització de l’habitatge d’ús turístic resta vigent fins l’acabament de la temporada d’hivern 2027-2028, és a dir, fins el dia 30 d’abril del 2028, inclòs.
Així mateix, en el cas dels habitatges d’ús turístic classificats en la categoria de cinc estrelles i que van presentar la sol·licitud de registre d’HUT en el període comprés entre el 28 de setembre del 2022 i el 31 de desembre del 2023 i que es trobin afectats per la prohibició de renovació prevista per aquest apartat, l’autorització resta vigent fins l’acabament de la temporada d’hivern 2029-2030, és a dir, fins el dia 30 d’abril del 2030, inclòs.
Per excepció al que preveuen l’apartat 2 i la disposició addicional tercera, s’ha d’acordar la renovació de l’autorització i del corresponent registre d’habitatge d’ús turístic en cas que el titular del registre de l’HUT afectat per la prohibició de renovació justifiqui suficientment la impossibilitat de llogar la unitat immobiliària com a habitatge.
A aquest efecte, dins el termini màxim de divuit mesos, o de dos anys en el cas d’execució de treballs per adequar la unitat com a habitatge, comptat a partir de la data de no renovació, la persona interessada ha de presentar la sol·licitud corresponent i ha d’acreditar la concurrència d’algun dels supòsits següents:
La unitat immobiliària ha estat destinada al mercat de lloguer, de forma inequívoca, mitjançant una agència immobiliària, durant, com a mínim, els sis mesos anteriors a la data de presentació de la nova sol·licitud d’autorització, a un preu que no sigui superior al preu estadístic de mercat.
L’ús de la unitat immobiliària ha estat cedit voluntàriament al Govern, en les condicions legalment establertes per formar part del parc públic d’habitatges de lloguer a preu assequible, i l’ús de l’habitatge no ha estat adjudicat per part del ministeri responsable de l’habitatge o de l’Institut Nacional de l’Habitatge, una vegada transcorreguts, com a mínim, sis mesos des de la data de la signatura del conveni o acord corresponent i, si escau, des de la finalització dels treballs necessaris per a l’adequació de la unitat com a habitatge.
La destinació de la unitat immobiliària al mercat de lloguer, prevista a la lletra a), o la cessió de l’ús a Govern, prevista a la lletra b), s’ha d’haver efectuat, tot tardar, dins els sis mesos següents a la data de no renovació.
En els supòsits previstos en aquest apartat, únicament s’ha d’acreditar la concurrència d’alguns dels supòsits previstos a les lletres a) i b) anteriors, sense necessitat d’iniciar un nou procediment d’autorització de l’HUT.
Reglamentàriament s’ha d’establir el procediment simplificat, així com la documentació acreditativa a adjuntar a l’efecte de renovar l’autorització inicialment atorgada.
Per tal de verificar la concurrència d’algun dels supòsits anteriors, el ministeri competent en matèria d’habitatge i l’Institut Nacional de l’Habitatge han de prestar la col·laboració que sigui requerida pel ministeri competent en matèria de turisme i transmetre-li la informació necessària a aquest efecte.
A la data d’entrada en vigor de la Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge, el ministeri competent en matèria de turisme ha d’informar:
Tots els titulars de registres d’HUT sobre la data en què expirarà l’autorització corresponent i, si escau, si l’HUT es troba afectat per la prohibició de renovació prevista a l’apartat 2.
Les EGHUT que, dins el parc immobiliari que gestionen, comptin amb HUT que estiguin afectats per la prohibició de renovació prevista a l’apartat 2.
Els comuns sobre els registres dels HUT radicats a les seves respectives parròquies, l’autorització i corresponent registre dels quals no es renovarà en virtut de l’apartat 2, amb la consegüent cancel·lació del registre, una vegada transcorregut el termini de tres anys o de cinc anys, segons el cas.”
Article 62. Addició de la disposició addicional tercera a la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic
S’addiciona la disposició addicional tercera a la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, amb el redactat següent:
“Disposició addicional tercera. Suspensió de l’atorgament de noves autoritzacions dels habitatges d’ús turístic
A partir de l’entrada en vigor de la Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge, se suspèn l’atorgament de noves autoritzacions d’Habitatges d’Ús Turístic en apartaments i estudis, previstes a l’article 35.
Consegüentment, se suspèn la inscripció de noves altes d’habitatges d’ús turístic al Registre d’habitatges d’ús turístic en apartaments i estudis, regulat a l’article 40.
S’entén per apartaments i estudis, els que tenen aquesta consideració de conformitat amb l’article 24.”
Article 63. Addició de la disposició addicional quarta a la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic
S’addiciona la disposició addicional quarta a la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, amb el redactat següent:
“Disposició addicional quarta. Suspensió de l’atorgament de noves autoritzacions d’apartaments turístics
A partir de l’entrada en vigor de la Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge, se suspèn l’atorgament de llicències urbanístiques relatives a projectes constructius o que comportin el canvi d’ús a ús hoteler per fer apartaments turístics.
No queden afectades per aquesta suspensió les sol·licituds presentades abans de l’entrada en vigor de la Llei referida.
Aquesta disposició no afecta els apartaments turístics existents a la data referida, i no obsta a les modificacions de titularitat que es puguin efectuar en relació amb aquest tipus d’allotjaments.”
Article 64. Addició de la disposició addicional cinquena a la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic
S’addiciona la disposició addicional cinquena a la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, amb el redactat següent:
“Disposició addicional cinquena. Referències al Servei de Policia
Les referències al Servei de Policia contingudes en aquesta Llei s’han d’entendre fetes al Departament de Policia.”
Article 65. Addició de la disposició transitòria setena a la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic
S’addiciona la disposició transitòria setena a la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, amb el redactat següent:
“Disposició transitòria setena. Còmput dels períodes d’inactivitat
A l’efecte del que preveu l’apartat 3 de l’article 35 bis, el còmput dels períodes d’inactivitat comencen a computar-se a partir de l’entrada en vigor de la Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge.”
Article 66. Addició de la disposició transitòria vuitena a la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic
S’addiciona la disposició transitòria vuitena a la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, amb el redactat següent:
“Disposició transitòria vuitena. Sol·licituds presentades abans de l’entrada en vigor de la Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge
Les sol·licituds de modificació del titular d’un habitatge d’ús turístic presentades abans de l’entrada en vigor de la Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge s’han de tramitar de conformitat amb la normativa vigent abans de la data esmentada.”
Article 67. Addició de la disposició transitòria novena a la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic
S’addiciona la disposició transitòria novena a la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, amb el redactat següent:
“Disposició transitòria novena. Comerços radicats en HUT a l’entrada en vigor de la Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge
Els comerços que a l’entrada en vigor de la Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge es trobin radicats en un HUT, en contravenció de l’apartat 10 de l’article 35, s’han de donar de baixa en el termini màxim de sis mesos des de la data referida.”
Títol IV. Cessió d’habitatges buits i desatesos
Capítol primer. Disposicions generals
Article 68. Definició d’habitatge
Als efectes de la present Llei, s’entén per habitatge l’edificació habitable la destinació de la qual sigui servir de residència per a persones físiques o emprada per aquesta finalitat, que estigui ubicada en immobles que hagin estat dividits o siguin susceptibles de divisió en règim de propietat horitzontal conforme a la Llei 12/2004, del 30 de juny, de propietat horitzontal, o bé que estigui situada en un edifici plurifamiliar que no ha estat objecte de divisió en règim de propietat horitzontal però que està destinat a lloguer, inclosos els espais i els serveis comuns de l’immoble en què està situat i els annexos que hi són vinculats.
Per tenir la consideració d’habitatge, l’edificació habitable ha de ser susceptible, ja sigui immediatament o prèviament a la realització dels treballs d’adequació que siguin convenients, de gaudir del certificat o cèdula d’habitabilitat.
Article 69. Definició d’habitatge buit i desatès
Als efectes de la present Llei, es presumeix habitatge buit i desatès l’edificació habitable definida a l’article 68 que es trobi en algun o diversos dels següents supòsits:
Que no gaudeixi de contracte de subministrament d’energia elèctrica.
Que tot i gaudint de contracte de subministrament d’energia elèctrica, no hagi tingut cap mena de consum durant els divuit mesos anteriors a l’entrada en vigor d’aquest títol.
Que no gaudeixi de subministrament d’aigua potable.
Que tot i gaudint de contracte de subministrament d’aigua potable, no hagi tingut cap mena de consum durant els divuit mesos anteriors a l’entrada en vigor d’aquest títol.
Que hagi estat desocupada ininterrompudament sense causa justificada per una causa imputable al propietari o al titular del dret real que legitima per llogar durant, com a mínim, els divuit mesos anteriors a l’entrada en vigor d’aquest títol.
No es consideren en cap cas habitatges buits i desatesos:
Les segones residències per a ús familiar, de vacances o de lleure.
Els supòsits de canvi d’habitatge per raons laborals o de salut o de situacions de discapacitat.
Els habitatges destinats a la venda, de forma inequívoca, mitjançant una agència immobiliària, durant un termini ininterromput de divuit mesos anteriors a l’entrada en vigor d’aquest títol, a un preu que no sigui superior al preu estadístic de mercat, segons les estadístiques oficials publicades pel Govern. El preu estadístic de mercat es pot establir de forma diferenciada per parròquia.
Els habitatges destinats a lloguer, de forma inequívoca, mitjançant una agència immobiliària, durant un termini ininterromput de divuit mesos anteriors a l’entrada en vigor d’aquest títol, a un preu que no sigui superior al preu estadístic de mercat, segons les estadístiques oficials publicades pel Govern. El preu estadístic de mercat es pot establir de forma diferenciada per parròquia.
Els habitatges en els quals s’estiguin duent a terme obres de reforma o rehabilitació, durant el termini de vigència de la llicència atorgada.
Els habitatges que siguin objecte d’un litigi o causa pendent de resolució judicial que afecti els drets derivats de la titularitat.
Els habitatges que formin part d’una herència jacent.
Els habitatges buits destinats als fills del titular de l’habitatge o del seu cònjuge o convivent en unió estable de parella mentre el fill es trobi fora d’Andorra per motius laborals, de formació o de salut que li impedeixin ocupar l’habitatge.
Article 70. Pressupòsits per a la consideració d’un habitatge com a buit i desatès
Als efectes de la present Llei, el Govern pot considerar que un habitatge és buit i desatès quan l’habitatge es trobi inequívocament en una -o diverses- de les situacions relacionades a l’article 69.
Per considerar que un habitatge és buit i desatès, el Govern té accés a les dades que figurin als censos generals de població i als cadastres parroquials a cura dels comuns, a les dades relatives al parc immobiliari d’habitatges que preveu la Llei 15/2021, del 17 de juny, de creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge i les dades de consum de subministraments d’electricitat i aigua potable. Aquesta informació és objecte del principi d’informació mútua establert a la Llei 32/2017, del 20 de desembre, de col·laboració entre l’Administració general i els comuns, i entre els comuns.
En especial, ha de tenir en compte les dades a què fan referència la disposició addicional primera de la present Llei, l’intercanvi de dades que se’n deriva i l’habilitació per al seu accés i tractament.
El ministeri responsable de l’habitatge, si cal, de forma coordinada amb els serveis d’inspecció d’altres ministeris, duu a terme inspeccions periòdiques a fi de comprovar el consum energètic real dels immobles que sospita que romanen buits, a fi d’evitar simulacions de residència.
Article 71. Procediment d’actuació davant de la consideració d’un habitatge com a buit i desatès
La consideració per part de Govern d’un habitatge com a buit i desatès conforme a les previsions de la present Llei comporta l’inici del procediment administratiu previst a aquest article, el qual té caràcter contradictori i es regeix per les disposicions del Codi de l’Administració, amb les particularitats següents:
Es consideren persones interessades les persones físiques o jurídiques titulars o propietàries dels habitatges, així com els titulars d’un dret de superfície, emfiteusi, usdefruit, precarista o qualsevol altre dret de naturalesa anàloga o de qualsevol altre dret real o personal que atorgui facultats de disposició o ús sobre l’habitatge.
El procediment s’inicia amb un requeriment adreçat al propietari o titular dels drets a què fa referència la lletra a) anterior o a l’administrador de l’habitatge concernit informant-lo que el dit habitatge es troba en algun o diversos dels supòsits establerts en l’article 69 per ser considerat buit i desatès i se li atorga un termini de 3 mesos per tal que acrediti que l’habitatge no es troba en cap dels supòsits establerts en el dit article per ser considerat buit i desatès.
El requeriment ha de contenir l’advertiment que, si en el termini de tres mesos a comptar de la recepció del requeriment, la persona interessada afectada no aporta una justificació que l’habitatge es troba en una de les situacions descrites a l’article 69.2, o de procedir a la cessió voluntària del seu ús a Govern en les condicions legalment establertes per formar part del parc públic d’habitatges de lloguer a preu assequible, es pot declarar l’incompliment de la funció social de la propietat a l’efecte d’acordar la cessió obligatòria i temporal de l’ús de l’habitatge en els termes establerts per la present Llei.
L’acreditació, en el termini que preveu l’apartat 1.b), que l’habitatge es troba en algun dels supòsits previstos a l’article 69.2 o bé l’aportació de la justificació que legitimi suficientment la desocupació de l’habitatge en el mateix termini, comporten la finalització i l’arxiu del procediment administratiu.
La simple manifestació de la voluntat de posar l’habitatge al mercat de venda o de lloguer que es preveu a l’apartat 1.c) no és suficient per donar per finalitzat el procediment previst en la present Llei, essent preceptiva l’acreditació que l’habitatge es troba en venda o en lloguer de forma inequívoca a un preu que no sigui superior al preu estadístic de mercat.
En el supòsit d’haver-se manifestat la voluntat de cedir l’ús de l’habitatge al Govern perquè passi a formar part del parc públic d’habitatges de lloguer a preu assequible en les condicions establertes, és necessari que la cessió voluntària de l’ús al Govern es formalitzi en el termini màxim de tres mesos a comptar de la manifestació del titular de l’habitatge buit i desatès, mitjançant la signatura del corresponent conveni o acord de cessió temporal.
Capítol segon. De la cessió obligatòria i temporal de l’ús d’habitatges buits i desatesos
Article 72. Pressupòsits per a la cessió obligatòria de l’ús d’habitatges buits i desatesos
En els supòsits en què el titular o propietari de l’habitatge buit i desatès que hagi estat requerit tal com preveu l’article 71.1.b) no aporti en el termini atorgat a l’efecte una justificació que l’habitatge concernit es troba en una de les situacions descrites a l’article 69.2, o de procedir a la cessió voluntària del seu ús a Govern en les condicions legalment establertes per formar part del parc públic d’habitatges de lloguer a preu assequible, el procediment administratiu previst en la present Llei segueix els seus tràmits fins a la resolució que posi fi a aquest i que pot comportar, prèvia la declaració d’incompliment de la funció social de l’habitatge buit i desatès, que s’acordi la cessió obligatòria i temporal de l’ús d’aquest habitatge en els termes establerts per la present Llei.
En els supòsits en què, prèvia la declaració d’incompliment de la funció social de l’habitatge buit i desatès, s’acordi la cessió obligatòria i temporal de l’ús de l’habitatge, el Govern ha de notificar al propietari o titular dels drets a què fa referència l’article 71.1.a) o a l’administrador de l’habitatge concernit, la declaració d’incompliment de la funció social de l’habitatge buit i desatès, i si escau, de la inexistència de causes que puguin impedir de forma legítima la cessió obligatòria i temporal del seu ús al Govern, així com dels termes i condicions en què aquesta es durà a terme, segons la normativa legal vigent en la matèria en el moment en què hagi de tenir lloc.
Un cop notificada i ferma la resolució, s’obre un període d’un mes, per a l’execució voluntària d’aquesta, durant el qual el propietari o titular dels drets a què fa referència l’article 71.1.a) ha d’entregar formalment l’ús de l’habitatge, mitjançant el lliurament de les claus, en el lloc i la data fixats, al ministeri responsable de l’habitatge o a l’Institut Nacional de l’Habitatge.
Transcorregut el termini de compliment voluntari de la resolució, es procedeix a l’execució forçosa, d’acord amb la Llei del Procediment Contenciós Administratiu i el Codi de l’Administració en vigor.
Article 73. Durada de la cessió obligatòria de l’ús d’habitatges buits i desatesos
La durada de la cessió obligatòria de l’ús dels habitatges buits i desatesos prevista en la present Llei s’estableix per a un termini màxim de cinc anys, coincident amb el termini màxim de durada que es preveu per a la cessió d’ús dels habitatges a preu assequible en el Reglament d’accés, d’adjudicació, de gestió i del procediment per determinar el preu assequible del parc públic d’habitatge del 21 d’agost del 2024 o concordant. En conseqüència, la durada de la cessió obligatòria de l’ús dels habitatges buits i desatesos es fixa en cinc anys.
El termini a què fa referència l’apartat 1 compta a partir de l’ocupació efectiva de l’habitatge, una vegada aquest hagi estat eventualment adequat i compti amb les degudes condicions d’habitabilitat que permetin la seva cessió d’ús al ministeri responsable de l’habitatge o a l’Institut Nacional de l’Habitatge. El Govern finança, per compte del propietari o titular dels drets a què fa referència l’article 71.1.a), les despeses pels treballs que siguin convenients perquè l’habitatge sigui digne o que siguin necessaris per poder gaudir del certificat o cèdula d’habitabilitat, i recupera les despeses efectuades de la forma que s’estableix en l’article 74 fins al límit de dos anualitats de lloguer.
El ministeri responsable de l’habitatge o l’Institut Nacional de l’Habitatge disposa del termini màxim de sis mesos per adjudicar l’ús d’aquells habitatges que hagin estat objecte de la cessió obligatòria de l’ús que preveu la present Llei, excloent-hi el temps dels treballs que en el seu cas s’hagin d’efectuar per procedir a la seva adequació. Transcorregut aquest termini sense que l’ús de l’habitatge hagi estat adjudicat pel ministeri responsable de l’habitatge o l’Institut Nacional de l’Habitatge, el propietari o titular en recupera l’ús quedant automàticament resolta i sense efecte la cessió obligatòria de l’ús del dit habitatge.
En qualsevol cas, es reserva a favor del Govern la facultat de no finançar les despeses a què fa referència l’apartat 2 en el supòsit de què els treballs resultin no amortitzables, en un termini de tres anys, d’acord amb el preu assequible que s’estableixi. En aquest cas, el propietari o titular recupera l’ús de l’habitatge quedant automàticament resolta i sense efectes la cessió obligatòria de l’ús de l’habitatge.
Article 74. Condicions econòmiques de la cessió obligatòria de l’ús d’habitatges buits i desatesos
Des del moment en què l’ús de l’habitatge sigui adjudicat per part del ministeri responsable de l’habitatge o l’Institut Nacional de l’Habitatge a favor de la persona adjudicatària, el propietari o titular dels drets a què fa referència l’article 71.1.a) percep una compensació econòmica, d’acord amb les condicions següents:
L’import de la compensació econòmica es correspon amb el de la renda a preu assequible que aprovi el Govern per a l’habitatge en qüestió i que es preveu en la norma vigent en matèria d’accés, adjudicació i gestió del parc públic d’habitatges a preu assequible.
En el cas de resultar necessaris, tots els treballs per deixar l’habitatge en les degudes condicions d’habitabilitat, accessibilitat o adequació per al seu arrendament seran assumits i executats íntegrament pel ministeri responsable de l’habitatge o l’Institut Nacional de l’Habitatge, i el seu cost, fins al límit de dos anualitats de lloguer establert a l’article 73.2, es deduirà de l’import de la renda percebuda per l’arrendament de l’habitatge en qüestió. En cas que l’import percebut no sigui suficient per rescabalar-se de les dites despeses i el propietari o titular en vulgui recuperar l’ús, ha d’abonar prèviament les dites despeses. El Govern es reserva el dret a renunciar a l’ús de l’immoble si la reforma suposa un cost no amortitzable, en un termini de tres anys, d’acord amb el preu assequible que s’estableixi.
Les despeses de gestió, conservació i manteniment de l’habitatge del qual s’adjudiqui l’ús són a càrrec del ministeri responsable de l’habitatge o l’Institut Nacional de l’Habitatge i es dedueixen de l’import de la renda percebuda per l’arrendament de l’habitatge en qüestió. En cas que l’import percebut no sigui suficient per rescabalar-se de dites despeses i el propietari o titular en vulgui recuperar l’ús, ha d’abonar prèviament dites despeses.
L’eventual manca de pagament de la renda per part de la persona adjudicatària de l’habitatge a preu assequible és assumida íntegrament per Govern, sense que en cap cas pugui perjudicar o disminuir el dret a la compensació econòmica que correspon al propietari o titular.
En els supòsits en què el ministeri responsable de l’habitatge o l’Institut Nacional de l’Habitatge, hagi assumit i executat treballs necessaris per posar l’habitatge en les degudes condicions d’habitabilitat, accessibilitat o adequació per a l’arrendament de l’habitatge en qüestió i, a més, operi la finalització de la cessió obligatòria i temporal per la causa prevista a l’article 75.1.b), el propietari o titular dels drets a què fa referència l’article 71.1.a) manté un deute amb Govern per la part del cost dels treballs pendent de compensar fins al límit de dos anualitats de lloguer establert a l’article 73.2.
En cas de no resultar possible abonar la compensació econòmica al propietari o titular de l’habitatge per qualsevol causa, el ministeri responsable de l’habitatge o l’Institut Nacional de l’Habitatge ha de consignar a la Batllia d’Andorra els imports corresponents, que queden a disposició de la persona física o jurídica que s’identifiqui degudament d’acord amb la normativa vigent, i que acrediti degudament mitjançant els corresponents títols l’adquisició o tinença de l’habitatge i el seu beneficiari efectiu, l’origen i la regularitat de la seva titularitat, propietat o tinença, i que faciliti tota la informació i les dades necessàries segons la normativa legal vigent perquè es pugui efectuar el corresponent abonament.
Article 75. Causes de finalització de la cessió obligatòria i temporal
Són causes de finalització de la cessió obligatòria i temporal de l’ús d’habitatges buits i desatesos les següents:
L’expiració del termini de durada de la cessió obligatòria i temporal de l’ús de l’habitatge previst a l’article 73 de la present Llei o de les seves eventuals pròrrogues per mutu acord.
La voluntat de recuperar l’ús de l’habitatge per part del propietari o titular dels drets a què fa referència l’article 71.1.a), a la finalització del termini de cessió obligatòria.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.