Llei 5/2025, del 6 de març, per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge

En els casos de transmissió o cessió de l’habitatge per qualsevol títol, l’adquirent de l’habitatge respecte del qual s’hagi acordat la cessió obligatòria i temporal de l’ús se subroga en la posició del transmitent o cedent i, doncs, ha de respectar el termini de durada que resti de la cessió obligatòria i temporal de l’ús prèviament acordada imperativament.

Els obligats tributaris que obtinguin guanys de capital de caràcter especulatiu, derivats de la transmissió de béns immobles situats al Principat d’Andorra, estan sotmesos al recàrrec especial previst en aquesta disposició addicional. Als efectes d’aquesta disposició, s’assimilen a les transmissions de béns immobles situats al Principat d’Andorra els actes esmentats a les lletres a), b), c) i d) de l’apartat 1 de l’article 45 bis.

Es consideren guanys de capital de caràcter especulatiu els derivats de les transmissions esmentades a l’apartat anterior, quan procedeixin de les transmissions de béns o drets efectuades abans d’haver transcorregut un període mínim de cinc anys des de la data de l’adquisició per l’obligat tributari.

El recàrrec especial es calcula aplicant el tipus sobre l’import del guany de capital establert en funció del període transcorregut des de la data d’adquisició, determinat d’acord amb les regles previstes en aquesta Llei.

El recàrrec especial es merita en el moment en què es produeix la transmissió dels béns als quals es refereix l’apartat 1.

Els obligats tributaris han de liquidar el recàrrec especial i ingressar l’import al ministeri encarregat de les finances d’acord amb el procediment previst als articles 45 bis i 45 ter, en els terminis i les condicions que s’estableixen reglamentàriament.

El recàrrec especial previst en aquesta disposició addicional té la consideració de quota de l’impost sobre societats.”

Es modifica l’apartat 2 de l’article 21 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, que queda redactat de la manera següent:

Les despeses deduïbles es poden quantificar, a opció de l’obligat tributari, seguint qualsevol dels criteris següents:

Es modifica l’apartat 3 de l’article 27 bis de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, que queda redactat de la manera següent:

El guany o la pèrdua de capital que resulti segons les regles dels apartats anteriors, i que s’hagi generat durant un període de temps superior a sis anys, es corregeix mitjançant l’aplicació dels coeficients multiplicadors següents, en funció dels anys en què el bé immoble hagi estat propietat de l’obligat tributari:

Es modifiquen les lletres a), b) i c) i s’incorpora la lletra d) a l’apartat 2 de l’article 35 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, que queda redactat de la manera següent:

Reducció per càrregues familiars

Es modifica l’apartat 1 de l’article 38 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, que queda redactat de la manera següent:

Els obligats tributaris poden reduir la base de tributació en un import equivalent al 50% de les quantitats satisfetes en el període impositiu per a l’adquisició de l’immoble que constitueixi o hagi de constituir el seu habitatge habitual, incloent-hi les despeses originades per l’adquisició a càrrec de l’adquirent i, en cas de finançament per tercers, l’amortització, els interessos i les restants despeses associades al préstec.

S’addiciona un nou article 38 bis a la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, amb el següent redactat:

Es modifica la disposició addicional novena de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, que queda redactada de la manera següent:

Els obligats tributaris que obtinguin guanys de capital de caràcter especulatiu derivats de la transmissió de béns immobles situats al Principat d’Andorra estan sotmesos al recàrrec especial previst en aquesta disposició addicional. Als efectes d’aquesta disposició, s’assimilen a les transmissions de béns immobles situats al Principat d’Andorra els actes esmentats a les lletres a), b), c) i d) de l’apartat 1 de l’article 27 bis.

Es consideren guanys de capital de caràcter especulatiu els derivats de les transmissions esmentades a l’apartat anterior, quan procedeixin de les transmissions de béns o drets efectuades abans d’haver transcorregut un període mínim de cinc anys des de la data de l’adquisició per l’obligat tributari.

El recàrrec especial es calcula aplicant el tipus sobre l’import del guany de capital establert en funció del període transcorregut des de la data d’adquisició, determinat d’acord amb les regles previstes a l’apartat 2 de l’article 27 bis.

El recàrrec especial es merita en el moment en què es produeix la transmissió dels béns als quals es refereix l’apartat 1 anterior.

Els obligats tributaris han de liquidar el recàrrec especial i ingressar l’import al ministeri encarregat de les finances d’acord amb el procediment previst als articles 51 bis i 51 ter, en els terminis i les condicions que s’estableixen reglamentàriament.

El recàrrec especial previst en aquesta disposició addicional té la consideració de quota de l’impost sobre la renda de les persones físiques.”

Les transmissions, oneroses o lucratives, de béns immobles realitzades a favor de persones físiques, sempre que concorrin les condicions següents:

Les transmissions d’accions o de participacions de societats mercantils que compleixin les circumstàncies de l’article 3.2.a) d’aquesta Llei a conseqüència de ser titular d’una o més concessions administratives que impliquin la utilització privativa de béns immobles situats al Principat d’Andorra.

Les transmissions oneroses de béns immobles efectuades per part de l’Institut Nacional de l’Habitatge, del Fons d’Habitatge i de les societats andorranes participades per aquest últim amb l’objectiu de promoure habitatge de lloguer a un preu assequible al Principat d’Andorra a favor de persones físiques o jurídiques residents en territori andorrà, així com les transmissions de béns immobles i també les procedents de constitucions i cessions de drets reals sobre els mateixos béns en favor de l’Institut Nacional de l’Habitatge, del Fons d’Habitatge i de les societats andorranes participades per aquest últim amb l’objectiu de promoure habitatge de lloguer a un preu assequible al Principat d’Andorra.

Les transmissions, oneroses o lucratives, de béns immobles realitzades a favor de persones jurídiques de nacionalitat andorrana constituïdes com a mínim des de més de 5 anys, quan l’immoble es destini a habitatge de lloguer a un preu assequible al Principat d’Andorra per un període mínim de 10 anys. L’incompliment d’aquest termini comporta la pèrdua de l’exempció́ i l’obligació́ immediata de declarar i pagar l’impost juntament amb l’interès de mora de la quantitat no ingressada en concepte d’impost calculat des de la data de l’adquisició.”

Les cessions d’ús administratives d’habitatges de preu assequible i que es regeixen per les disposicions de la Llei 15/2021, del 17 de juny, de creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge i de la Llei 30/2021, de l’11 de novembre, de mesures de protecció i de flexibilització del mercat d’arrendament d’habitatge, de les condicions essencials dels habitatges de preu assequible i de millora del poder adquisitiu, i concordants, així com dels reglaments que les desenvolupen. El tipus superreduït s’estén als aparcaments, els annexos accessoris als aparcaments, els trasters i els mobles, arrendats conjuntament amb aquests habitatges.”

Als efectes de la present Llei, el ministeri responsable de l’habitatge, té legitimació específica per accedir a dades relatives al parc immobiliari d’ús residencial, turístic i per a oficines i altres usos compatibles amb el d’habitatge i tractar aquestes dades en els termes i condicions fixats a l’article 4 bis de la Llei 15/2021, del 17 de juny, de creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge, modificada per la Llei 41/2022, de l’1 de desembre, de mesures de protecció, d’estímul del mercat i de governança en l’àmbit de l’habitatge, i complementada per la disposició final tercera de la Llei 24/2023, del 28 de novembre, de mesures d’estímul i d’estabilitat del mercat d’arrendament d’habitatges.

Les dades objecte de tractament als efectes d’aquesta Llei per poder determinar amb exactitud i precisió els habitatges buits són la identificació dels titulars, propietaris i/o tenidors, les adreces, així com les dades de consum de subministraments i estat d’ocupació. Aquestes dades poden ser sol·licitades pel ministeri responsable de l’habitatge a altres departaments del Govern, els comuns, els organismes autònoms, les entitats parapúbliques, les entitats subministradores de serveis, públiques o privades, la Cambra de Notaris i els notaris i agents immobiliaris que actuïn com a administradors de finques; els quals tenen l’obligació de facilitar les dades sol·licitades en el termini de 30 dies naturals, a comptar de la sol·licitud formulada.

Les finalitats de l’accés a les dades a què fa referència l’apartat anterior i el seu tractament són les següents:

Es consideren persones interessades afectades les persones físiques o jurídiques titulars o propietàries dels habitatges, així com els titulars d’un dret de superfície, emfiteusi, usdefruit, precarista o qualsevol altre dret de naturalesa anàloga o de qualsevol altre dret real o personal que atorgui facultats de disposició o ús sobre els habitatges.

El Govern és el responsable del tractament de les dades obtingudes mitjançant la legitimació de l’accés establert en aquesta disposició.

El ministeri competent en matèria d’habitatge, previ requeriment, pot comunicar a les administracions públiques corresponents les dades estrictament necessàries per acomplir les obligacions tributàries a què estiguin sotmesos els titulars dels habitatges.

L’avaluació de l’impacte del tractament de les dades efectuada en compliment de l’apartat 7 de l’article 4 bis de la Llei 15/2021, del 17 de juny, de creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge o concordant, s’aplica al tractament de dades establert en aquesta disposició.

Les dades s’han de conservar segons la normativa aplicable en matèria de conservació d’arxius i de gestió de documents.

Atesa la finalitat d’interès públic que té el tractament d’aquestes dades, no és aplicable el dret d’oposició i de supressió de les dades per part de la persona interessada. No obstant això, la persona interessada té dret a exercir el dret d’accés i rectificació. També té dret a exercir el dret de limitació del tractament sempre que l’objecte de la limitació no impedeixi l’assoliment de les finalitats esmentades.

Es crea un únic Registre Nacional d’Identificació dels Habitatges, degudament georeferenciat, que incorpori, com a mínim, l’adreça vinculada al Registre Estadístic del Territori, el número del Codi d’Edificis de Seguretat de les Instal·lacions (CESI), la referència cadastral, i la referència al registre informàtic de cèdules i certificats d’habitabilitat.

Aquest Registre es crea per garantir el principi de “només una vegada”, conforme al qual els ciutadans i les empreses proporcionen les dades i els documents només un cop en els seus contactes amb l’Administració pública i altres entitats públiques, les quals prenen mesures per compartir i reutilitzar aquestes dades internament. Així, a través d’aquest Registre, es promou la comunicació electrònica i automatitzada i els principis d’interoperabilitat i de seguretat en la implantació i la utilització dels serveis digitals per l’Administració.

El Número nacional d’Identificació dels Habitatges (NIH) és una clau alfanumèrica que assigna el Govern, segons la qual s’estableix reglamentàriament. Aquest número és públic i serveix tant per identificar els habitatges com per geoferenciar-los.

El Número nacional d’Identificació dels Habitatges (NIH) identifica unívocament cada habitatge dins del territori nacional i s’ha de referenciar en qualsevol tràmit que s’efectuï prop de l’Administració, juntament amb les altres dades que escaiguin de conformitat amb la normativa que resulti d’aplicació.

A l’efecte de crear el Registre previst a l’apartat 1, i tenint en consideració que les administracions públiques han d’assegurar un nivell adequat d’interoperabilitat organitzativa, semàntica i tècnica de les dades, de les informacions i dels serveis que gestionen en l’exercici de les seves competències, per evitar la discriminació de les persones per raó de la seva elecció tecnològica, els comuns han de subministrar al Govern tota la informació que resulti necessària i, en particular, la cartografia cadastral amb les dades que no tenen la consideració de dades cadastrals protegides.

A l’efecte de donar compliment a les disposicions de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, els altres departaments de Govern, la Caixa Andorrana de Seguretat Social i els comuns han de col·laborar amb el ministeri competent en matèria d’interior i li han de comunicar qualsevol situació irregular en matèria d’immigració o qualsevol altre incompliment de la normativa d’immigració del qual tinguin coneixement.

La comunicació de dades personals que s’efectuï en aplicació de l’apartat anterior i el tractament que se’n deriva s’entenen emparats per la missió en interès públic i l’exercici de poders públics que preveu la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració a favor del ministeri competent en matèria d’interior i no requereixen el consentiment de la persona concernida. En tot cas, s’han de respectar els principis de minimització i de proporcionalitat previstos en la normativa de protecció de dades personals.

El Govern, a través del ministeri competent en matèria d’interior, és el responsable del tractament de les dades obtingudes en mèrits d’aquesta disposició. Les dades s’han de conservar segons la normativa aplicable en matèria de conservació d’arxius i de gestió de documents.

Atesa la finalitat d’interès públic que té el tractament d’aquestes dades, no és aplicable el dret d’oposició i de supressió de les dades per part de la persona interessada. No obstant això, la persona interessada té dret a exercir el dret d’accés i rectificació. També té dret a exercir el dret de limitació del tractament sempre que l’objecte de la limitació no impedeixi l’assoliment de les finalitats esmentades.

Les juntes de propietaris, segons regulades a la Llei 12/2004, del 30 de juny, de propietat horitzontal es poden convocar per mitjà de correu electrònic, missatgeria electrònica o un altre sistema similar que permeti tenir constància de la tramesa i del seu contingut, malgrat que no estigui previst en els seus estatuts o les normes reguladores.

Les juntes de propietaris es poden constituir i poden adoptar vàlidament acords per mitjà de videoconferència o un altre sistema similar que permeti la comunicació bidireccional i simultània de la imatge i el so, i la interacció visual i verbal entre els propietaris que no es troben físicament en el mateix indret, malgrat que no estigui previst en els seus estatuts o les normes reguladores, sempre que tots els propietaris puguin tenir accés al sistema. S’han de respectar les regles en matèria de quòrums i majories que siguin aplicables.

Quan s’utilitzi el sistema previst a l’apartat 2, l’administrador secretari ha d’acreditar prèviament la identitat de les persones que intervinguin en la videoconferència, mitjançant la remissió o l’exhibició directa de la documentació, per coneixement personal o per qualsevol altre mitjà idoni.

Els acords assolits per videoconferència s’han de consignar en actes escrites per l’administrador secretari, les quals han de ser signades per ell i pel president.

Les inversions estrangeres directes que s’hagin materialitzat abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, a través de persones jurídiques que tenen per objecte la promoció immobiliària, disposen d’un termini màxim de 12 mesos a comptar de la vigència de la Llei per tramitar una sol·licitud d’inversió estrangera immobiliària arregladament al règim previst en la Llei 10/2012, del 21 de juny, d’inversió estrangera al Principat d’Andorra.

Les situacions individuals d’inversió anteriors a l’entrada en vigor de la Llei 10/2012, del 21 de juny, amb les seves modificacions posteriors, són vàlides. En qualsevol cas, s’han de declarar al Registre d’Inversions Estrangeres.

Les inversions estrangeres formalitzades durant la vigència de la Llei 10/2012, del 21 de juny, amb les seves modificacions posteriors, i que d’acord amb la present Llei s’han d’inscriure en el Registre d’Inversions Estrangeres, disposen del termini d’un any per fer-ho.

Les declaracions al Registre d’Inversions Estrangeres que s’efectuïn en mèrits de la present disposició transitòria s’hi inscriuran amb la data d’efecte corresponent a la de la respectiva adquisició.

Les inversions estrangeres directes autoritzades sota la vigència de la Llei 10/2012, del 21 de juny, amb les seves modificacions posteriors, no queden en cap cas subjectes als requisits previstos a l’article 6.3 de la present Llei.

A les promocions immobiliàries la llicència de construcció de les quals es va sol·licitar abans del 28 de febrer del 2025, els hi és aplicable la legislació en vigor al moment de sol·licitar la corresponent autorització de construcció, sense perjudici de l’aplicació de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra de conformitat amb les disposicions transitòries contingudes a la seva normativa reguladora.

No obstant el que estableixen els articles 126 i 137 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000 i sense perjudici del que preveuen els reglaments que desenvolupen la Llei esmentada, es poden atorgar transitòriament llicències de rehabilitació o de reforma en les condicions excepcionals que s’indiquen en l’apartat 2. La sol·licitud s’ha de presentar davant el comú corresponent en un termini de 20 mesos a comptar de la data de l’entrada en vigor de la present Llei, i les obres han de tenir com a finalitat condicionar un edifici per ser destinat íntegrament a habitatges plurifamiliars en règim de lloguer residencial o a espais comuns compartits, sempre que el planejament urbanístic admeti l’ús residencial, amb les úniques excepcions possibles de locals comercials a la planta baixa, de locals comercials conjuntament a la planta baixa i a la primera planta o al soterrani, d’aparcaments, trasters o magatzems al soterrani, i d’una única unitat immobiliària per a l’habitatge principal del propietari de l’edifici. També es poden atorgar transitòriament llicències de canvi d’ús en les condicions excepcionals que s’indiquen en l’apartat 2.

En els casos esmentats a l’apartat 1, es pot atorgar la llicència de rehabilitació, de reforma o de canvi d’ús, encara que l’edifici es trobi en règim de fora d’ordenació, amb el benentès que es compleixin els requisits d’habitabilitat vigents en la data de la construcció de l’immoble, encara que les obres de rehabilitació o de reforma siguin considerades obres majors, i, d’altra banda, queden exempts del compliment dels requisits mínims en relació amb les places d’aparcament, els ascensors, la ventilació i la il·luminació de les escales. En els casos esmentats a l’apartat 1, els requisits d’eficiència energètica s’apliquen només sobre els elements puntuals que siguin objecte d’una ampliació, reforma o rehabilitació, les característiques dels quals estan regulades d’acord amb la normativa sobre eficiència energètica vigent en el moment de presentar la sol·licitud corresponent.

Les disposicions anteriors no són aplicables en cas que alguna de les unitats immobiliàries de l’edifici es destini a l’ús turístic per dies, setmanes o mesos, o de forma estacional, de manera que cap de les unitats immobiliàries ubicades en un edifici que s’hagi acollit a les disposicions anteriors no pot ser objecte d’una autorització administrativa d’habitatge d’ús turístic. A més, l’aplicació de les disposicions anteriors queda supeditada al fet que es destinin totes les unitats immobiliàries de l’edifici al lloguer residencial, amb les excepcions que preveu l’apartat 1. La venda d’alguna de les unitats immobiliàries de l’immoble o el fet que deixin de dedicar-se al lloguer residencial, llevat de les excepcions que preveu l’apartat 1, requereixen que, amb caràcter previ, tot l’edifici esdevingui conforme a la normativa urbanística aplicable en el moment que tingui lloc la venda o el canvi de destí.

Es modifica l’article 2, de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, modificant l’apartat 3 i addicionant un nou apartat 5, que queden redactats com segueix:

El Registre de Societats Mercantils determina els signes susceptibles d’integrar la denominació de la societat que es pretén constituir, qualifica la redacció i autoritza les activitats mercantils que conformaran l’objecte social, les quals s’han de reflectir als estatuts, i expedeix el certificat de la reserva de denominació social corresponent.

El certificat de reserva de denominació social i les activitats mercantils autoritzades que conformaran l’objecte social de la futura societat mercantil tenen caràcter vinculant per a tots els procediments registrals corresponents fins a la deguda inscripció de la societat al Registre de Societats Mercantils.”

Es modifica l’article 21, apartat 1, de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, que queda redactat com segueix:

La societat ha de portar un llibre registre de socis, en què s’ha de fer constar la titularitat originària i les successives transmissions de les accions o participacions, amb expressió de la identitat i el domicili del titular de les accions o participacions, de la residència i tipus de residència del titular, així com la constitució de drets reals o gravàmens sobre les mateixes accions o participacions.

Es modifica l’article 103, apartat 3, de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, que queda redactat com segueix:

Són infraccions d’altres subjectes:

Es modifica l’article 3 de la Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra, que queda redactat com segueix:

Constitueix el fet generador de l’impost la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra, amb la finalitat de destinar dita inversió a l’adquisició d’immobles o altres drets reals -amb exclusió dels drets reals de garantia-, concessions, participació en societats o altres persones jurídiques que disposin de drets sobre aquests immobles; o a la promoció immobiliària.

Als efectes d’aquest impost, el concepte d’inversió estrangera immobiliària és el que recull la Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge en el títol que regula la inversió estrangera al Principat d’Andorra, incloent-hi aquella inversió estrangera directa que ha de complir el règim de les inversions estrangeres immobiliàries d’acord amb la indicada Llei.”

Es modifiquen els apartats a), e) i g) de l’article 4 de la Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra, que queden redactats com segueix:

Es modifica l’article 5 de la Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra, que queda redactat com segueix:

Són obligats tributaris de l’impost les persones físiques o jurídiques següents que, d’acord amb la Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge en el títol que regula la inversió estrangera al Principat d’Andorra, obtinguin una autorització d’inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra:

Als efectes de la present Llei, s’entén per residència la disposició d’una autorització vigent per residir al Principat d’Andorra lliurada pel ministeri competent en matèria d’immigració, així com les autoritzacions de residència sense treball, que puguin acreditar una residència efectiva i permanent a través del corresponent certificat de residència fiscal, excloent les autoritzacions temporals no prorrogables. En el cas de persones de nacionalitat andorrana, es considera residència el període d’inscripció en el registre del cens de població del Comú corresponent.

Són entitats públiques de sobirania estrangera els estats estrangers, les entitats i les institucions oficials públiques estrangeres i les societats i les empreses públiques de nacionalitat estrangera quan el titular de la majoria del seu capital pertanyi a alguna de les entitats mencionades, o estiguin sotmeses al seu control efectiu o tinguin la qualificació de públiques per la legislació del país d’origen.

Es considera participació estrangera en persones jurídiques de nacionalitat andorrana la que posseeixin, directament o indirectament, persones físiques no residents al Principat d’Andorra, o persones jurídiques estrangeres.

Es modifica l’article 6 de la Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra, que queda redactat com segueix:

L’impost es merita en el moment de la formalització de la inversió estrangera al Principat d’Andorra davant el fedatari públic.

En el cas de promocions immobiliàries l’impost es merita en formalitzar la declaració d’obra nova davant del fedatari públic.

La pèrdua de la condició d’inversió estrangera en cap cas suposarà la devolució de l’impost que es va generar i liquidar.”

Es modifica l’article 7 de la Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra, que queda redactat com segueix:

La base de tributació està constituïda pel valor real de la inversió estrangera immobiliària que es formalitza a conseqüència de l’autorització de la inversió estrangera.

Tanmateix, en el cas de persones jurídiques de nacionalitat andorrana amb participació estrangera en el seu capital o en els seus drets de vot, directa o indirecta, en un percentatge igual o superior al cinquanta per cent de manera conjunta, la base de tributació està constituïda pel valor real de la inversió immobiliària formalitzada que resulti proporcional a la participació estrangera en el capital social de la persona jurídica.

En el cas de promocions immobiliàries, el valor real de la inversió immobiliària s’ha d’acreditar prop de l’Administració tributària amb caràcter previ a la formalització de la declaració d’obra nova davant fedatari públic, en el termini, el lloc i la forma que es determini reglamentàriament. Per determinar la base de tributació de les promocions immobiliàries, no es tindran en compte les inversions immobiliàries anteriors a aquestes promocions i que ja han estat gravades.”

Es modifica l’apartat 1 de l’article 8 de la Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra, que queda redactat com segueix:

Els tipus de gravamen de l’impost són els següents:

Es modifica l’article 10 de la Llei de la Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra, que queda redactat com segueix:

En cas que la inversió estrangera tingui per finalitat l’adquisició o la construcció i posada al mercat d’habitatge de lloguer a preu assequible per a residència habitual i permanent, per un termini mínim de deu anys, s’aplica una bonificació a la quota tributària del 90 per cent.

En cas que s’hagin concedit bonificacions en la quota tributària per raó de l’ús de la inversió en habitatge de lloguer a preu assequible per a residència habitual i permanent, i l’obligat tributari canviés aquest ús dins del termini dels deu anys següents a la data del primer contracte d’arrendament formalitzat, l’obligat tributari ha de restituir la bonificació aplicada, en el lloc, el termini i la forma que es determini reglamentàriament. L’import a reintegrar és l’íntegre de la bonificació més els interessos de demora. En cas que el contribuent canviï l’ús d’alguna unitat immobiliària que conforma la seva inversió en habitatge, l’import a reintegrar és proporcional a la bonificació aplicada per aquella unitat immobiliària.

L’obligat tributari ha de sol·licitar la bonificació i ha de complir les condicions formals i els procediments que es determinin reglamentàriament. Als efectes de registre i inspecció administrativa relatius al compliment de les circumstàncies que donen lloc a la bonificació, l’obligat ha de registrar la unitat immobiliària que és objecte de bonificació, així com tots els contractes d’arrendament per a residència habitual i permanent vigents durant el període de deu anys prop de l’Administració tributària en els termes i les condicions que s’estableixin reglamentàriament.

S’exclouen d’aquesta bonificació les inversions immobiliàries destinades a realitzar, sobre els immobles resultants, contractes de lloguer amb opció de compra, contractes de lloguer entre persones jurídiques i altres persones o entitats vinculades descrites en l’apartat 3 de l’article 8, i altres negocis jurídics que puguin constituir frau de llei.”

S’afegeix un apartat 5 a l’article 42 de la Llei 15/2022, del 23 de maig, del text consolidat de la Llei d’arrendaments de finques urbanes, que queda redactat de la manera següent:

En els contractes d’arrendament o de sotsarrendament atorgats per una persona física o jurídica a favor dels seus treballadors, que no es puguin considerar com a salari en espècie o com avantatge material, les disposicions dels apartats 1, 2 i 3 anteriors no són d’aplicació. La durada d’aquests arrendaments està directament vinculada a la vigència de la relació laboral entre les parts, sempre que aquesta circumstància i el termini pactat constin per escrit. La durada del contracte no pot ser prorrogada si deixa d’existir la vinculació laboral entre les parts.”

S’addicionen les lletres c) als apartats 2 i 3 de l’article 53 de la Llei 15/2022, del 23 de maig, del text consolidat de la Llei d’arrendaments de finques urbanes, que queda redactat de la manera següent:

Constitueix una infracció administrativa greu:

Constitueix una infracció administrativa molt greu:

Es modifiquen els apartats b) i c) de l’article 55 de la Llei 15/2022, del 23 de maig, del text consolidat de la Llei d’arrendaments de finques urbanes, que queda redactat de la manera següent:

S’addiciona la disposició addicional quarta a la Llei 15/2022, del 23 de maig, del text consolidat de la Llei d’arrendaments de finques urbanes, amb el següent redactat:

Es deixa sense efecte l’apartat 2 de la disposició transitòria primera de la Llei 42/2022, de l’1 de desembre, de l’economia digital, l’emprenedoria i la innovació.

Es modifica la Llei 42/2022, de l’1 de desembre, de l’economia digital, l’emprenedoria i la innovació, addicionant una nova disposició transitòria tercera, que queda redactada com segueix:

El Govern podrà aprovar i publicar el reglament o els reglaments que siguin necessaris o convenients per al desenvolupament i correcta aplicació de la present Llei en el termini de sis mesos, a comptar de la seva entrada en vigor. El Govern queda també facultat per dictar les restants disposicions que siguin convenients per a la seva deguda aplicació.

Tanmateix, s’encomana al Govern aprovar, en el termini màxim d’un any des de la data de publicació de la present Llei, les disposicions reglamentàries necessàries per al desplegament de les modificacions introduïdes a la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic.