LegalizeDecret del 9-9-2020 d’aprovació del Reglament relatiu a la producció ecològica
Decret del 9-9-2020 d’aprovació del Reglament relatiu a la producció ecològica.
Exposició de motius
La Llei 18/2018, del 26 de juliol, de la producció ecològica i dels règims de qualitat dels productes agraris i alimentaris (en endavant, “Llei 18/2018”) defineix el marc normatiu que regula la producció ecològica i els diferents règims de qualitat, i estableix un marc definit de regulació de la producció d’aliments de qualitat diferenciada que respon així a l’exigència creixent dels consumidors de tenir a l’abast productes alimentaris per als quals tinguin plenament garantida la veracitat del procés de producció.
D’acord amb la disposició final primera de la Llei 18/2018, que estableix que el Govern ha d’aprovar els reglaments necessaris per desenvolupar les normes aplicables a la producció ecològica i als règims de qualitat que s’hi fixen, aquest Reglament desenvolupa el capítol relatiu a la producció ecològica i regula els principis, les normes generals de producció, l’etiquetatge i els logotips i els sistemes de control.
Els productes resultants de processos de qualitat diferenciada han de complir el conjunt de normativa general en matèria de salut animal i seguretat alimentària, però a més s’han de produir amb requisits addicionals que donen lloc a productes amb característiques superiors respecte dels productes produïts amb sistemes tradicionals.
En el cas de la producció agrària ecològica, els objectius són aconseguir productes amb característiques nutritives i organolèptiques òptimes que alhora siguin lliures de residus, que es minimitzi l’impacte sobre el medi ambient, que s’utilitzin els recursos naturals de forma respectuosa, que es contribueixi a la preservació de la biodiversitat i que es privilegiï la utilització de productes i mitjans de proximitat.
La voluntat d’aquest Reglament és garantir la competència lleial per als agricultors, els ramaders i els productors del sector agroalimentari i la protecció dels drets i interessos legítims de productors, compradors i consumidors, inclòs l’accés a informació fiable sobre els productes.
Tant la Llei 18/2018 com aquest Reglament s’inspiren en la normativa comunitària, que constitueix el marc legislatiu de referència a escala mundial. En concret aquest Reglament es basa principalment en el nou Reglament (UE) 2018/848 que es va aprovar al 2018 després d’un llarg procés de debat polític a Brussel·les d’aproximadament quatre anys.
Malgrat que el Reglament (UE) 2018/848 encara no s’apliqui, aquest Reglament vol recollir les modificacions principals que hi són introduïdes respecte del Reglament (CE) 834/2007 –actualment en aplicació–, com ara la figura de la certificació grupal, que permet a una agrupació de productors contractar una única empresa certificadora i d’aquesta manera abaratir els costos respecte de la certificació individualitzada.
Els sistemes de control que hi ha als països europeus responen a tres models diferents, en què les autoritats competents, les autoritats de control i els organismes de control desenvolupen rols diferents. En certs països el control de la producció ecològica l’exerceixen les autoritats de control públiques i en altres és competència dels organismes de control privats, i encara hi ha un darrer model mixt, en què actuen autoritats de control i organismes de control als quals l’autoritat competent delega funcions diferents.
En el cas d’Andorra s’ha considerat adient establir un model mixt en què tant l’autoritat de control com els organismes de control certifiquin i exerceixin funcions de control, que en el cas dels organismes de control els seran expressament delegades per l’autoritat competent.
Aquest model ha de permetre –en aquest estadi incipient de la implementació dels sistemes de producció ecològica a Andorra– disposar d’un ventall d’opcions que garanteixin l’objectivitat i la transparència dels sistemes de control tenint en compte sobretot que la producció ecològica a Andorra, llevat d’escasses iniciatives, és inexistent. El temps i l’experiència hauran de marcar l’evolució d’aquest model.
Els operadors són els responsables d’assegurar que els seus productes compleixen la normativa. La certificació, que implica que una tercera part verifica aquest compliment, suposa el control dels processos de producció i la verificació de l’autocontrol de l’operador. Llevat de les excepcions que es preveuen, tots els operadors que produeixin, elaborin, envasin, importin o comercialitzin productes ecològics han de ser certificats per una entitat de control.
L’adopció d’un instrument jurídic equivalent a la normativa europea ha de facilitar a més que en el futur els productes andorrans puguin ser considerats com a equivalents als europeus i que per tant exportar-los al mercat comunitari no requereixi requisits addicionals als que requereixen els productes comunitaris.
El Reglament s’estructura en quatre capítols, que comprenen trenta-quatre articles, una disposició derogatòria i onze annexos.
El capítol primer estableix l’objecte i l’àmbit d’aplicació, inclou les definicions de les expressions que ho requereixen i desenvolupa els principis de la producció ecològica establerts a la Llei 18/2018. Els productes agraris i alimentaris als quals abasta l’àmbit d’aplicació definit a l’article 2 es precisen en l’annex I.
El capítol segon estableix les normes generals de la producció ecològica pel que fa a la gestió íntegra de les explotacions, la minimització de l’ús de productes i substàncies afegits –que es limiten als autoritzats d’acord amb l’article 19– i la impossibilitat de recórrer a pràctiques com la clonació d’animals, la radiació ionitzant o l’ús d’organismes modificats genèticament.
Aquest capítol estableix els principis generals de la conversió, com a període de transició, de la producció tradicional a l’ecològica, que ha d’assegurar l’eliminació de productes i substàncies no permesos en la producció ecològica i que varia segons el producte agrari o alimentari produït, però que de mitjana requereix un termini de dos anys.
L’annex II desenvolupa les normes de producció enunciades als articles 10 al 16 d’aquest capítol i que corresponen a la producció vegetal, ramadera, d’aqüicultura, d’aliments i d’aliment per a animals transformats, del vi i del llevat; tracta, per exemple, aspectes com els períodes de conversió específics, l’origen del material de reproducció vegetal o dels animals, la densitat màxima d’animals i altres aspectes relacionats amb la salut i el benestar animals, les mesures per evitar la barreja de productes ecològics o en conversió amb els no ecològics, els productes autoritzats en la transformació d’aliments i certes pràctiques enològiques.
El capítol tercer es dedica a la regulació de l’etiquetatge i del logotip, estableix les indicacions obligatòries que ha de presentar l’etiquetatge dels productes ecològics i el càlcul del percentatge mínim del 95% dels ingredients que han de ser ecològics perquè un aliment pugui ser considerat com a tal.
Cal entendre que aquestes disposicions relatives a l’etiquetatge s’apliquen sense perjudici de les disposicions de l’article 9 del Reglament relatiu a la informació alimentària facilitada al consumidor, aprovat pel Decret del 18-1-2017 que estableix les mencions obligatòries en matèria d’informació alimentària obligatòria que ha de presentar l’etiquetatge de qualsevol aliment.
Avui dia s’han fet populars molts termes referits a la producció ecològica, com bio, orgànic, etc., però en el cas d’Andorra la voluntat ha estat triar una única denominació, producció ecològica, per evitar confondre el consumidor sobre la veritable natura dels productes. El logotip de la producció ecològica podrà ser utilitzat pels productes obtinguts a Andorra que hagin aconseguit el certificat previst a l’article 26 i aquest logotip podrà conviure amb altres distintius nacionals o internacionals que facilitin l’exportació.
Finalment, el capítol quart regula els sistemes de control, que, com ja s’ha esmentat anteriorment, es basen en un model mixt en què s’ha previst que tant l’autoritat de control pública, l’ACPEA, com els organismes de control privat puguin exercir funcions de certificació i de control.
Cal destacar d’aquest capítol l’exempció prevista a l’article 26, que eximeix els petits productors que comercialitzin directament els seus productes de l’obligació de posseir el certificat, amb el benentès que això no implica que no continuïn sent sotmesos al sistema de control oficial.
A més d’aquesta exempció, el Reglament en preveu altres en casos com la contaminació accidental de conreus o catàstrofes naturals, que per garantir al màxim el seu caràcter excepcional hauran de ser expressament aprovades per l’autoritat competent.
Tenint en compte les consideracions esmentades i amb la finalitat de donar compliment a la disposició final primera de la Llei 18/2018, a proposta de la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, el Govern, en la sessió del 9 de setembre del 2020, ha aprovat aquest Decret amb el contingut següent:
Article únic
S’aprova el Reglament relatiu a la producció ecològica, que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Reglament relatiu a la producció ecològica
Índex
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1. Objecte
Article 2. Àmbit d’aplicació
Article 3. Definicions
Article 4. Principis generals
Article 5. Principis aplicables a la producció agrària i a l’aqüicultura ecològiques
Article 6. Principis aplicables a la transformació d’aliments i d’aliment per a animals ecològics
Capítol segon. Normes de la producció ecològica
Article 7. Normes generals de producció
Article 8. Conversió
Article 9. Prohibició de l’ús d’OMG
Article 10. Normes de producció vegetal
Article 11. Normes de producció ramadera
Article 12. Normes de producció d’animals d’aqüicultura
Article 13. Normes de producció d’aliments i d’aliment per a animals transformats
Article 14. Normes de producció del vi
Article 15. Normes de producció de llevat utilitzat en l’alimentació humana o animal
Article 16. Normes de producció d’altres productes
Article 17. Normes excepcionals de producció
Article 18. Recollida,, transport i emmagatzematge
Article 19. Ús de productes i substàncies en la producció ecològica
Article 20. Mesures preventives per evitar la presència de productes o substàncies no autoritzats
Article 21. Presència de productes o substàncies no autoritzats
Capítol tercer. Etiquetatge i logotip de la producció ecològica
Article 22. Etiquetatge
Article 23. Indicacions obligatòries en els productes etiquetats com a producció ecològica
Article 24. Logotip de la producció ecològica
Capítol quart. Sistemes de control
Article 25. Certificació ecològica
Article 26. Certificat ecològic
Article 27. Grup d’operadors
Article 28. Controls
Article 29. Normes específiques dels controls oficials
Article 30. Obligacions dels operadors i grups d’operadors
Article 31. Autoritat de control
Article 32. Organismes de control
Article 33. Importació de productes ecològics
Article 34. Règim sancionador
Disposició derogatòria
Annex I. Relació de productes agraris i alimentaris establerta de conformitat amb l’article 2
Annex II. Normes específiques de producció considerades al capítol segon
Annex III. Recollida, envasament, transport i emmagatzematge dels productes
Annex IV. Logotip de producció ecològica i codis numèrics
Annex V. Fitosanitaris i principis actius autoritzats en la producció ecològica
Annex VI. Productes per a la neteja i desinfecció autoritzats en la producció ecològica
Annex VII. Fertilitzants, condicionadors del sòl i nutrients autoritzats en la producció ecològica
Annex VIII. Additius i coadjuvants alimentaris autoritzats en la producció ecològica
Annex IX. Matèries primeres d’origen mineral per a l’alimentació animal autoritzades en la producció ecològica
Annex X. Model de certificat ecològic
Annex XI. Relació de països els productes ecològics dels quals es consideren com a equivalents
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1. Objecte
Aquest Reglament té per objecte:
Desenvolupar els principis de la producció ecològica considerats a la Llei 18/2018.
Establir les normes aplicables a la producció i a la utilització d’indicacions referides a la producció ecològica, l’etiquetatge i la publicitat.
Article 2. Àmbit d’aplicació
Aquest Reglament s’aplica als productes agraris, d’aqüicultura, d’apicultura següents enumerats en l’annex I i als productes derivats, en la mesura que es produeixin, elaborin, es distribueixin, es comercialitzin, s’importin o s’exportin com a producte ecològic:
Productes agraris vius o no transformats, incloent-hi llavors i altres materials de reproducció vegetal.
Productes agraris transformats destinats a l’alimentació humana.
Aliments per a animals.
Aquest Reglament s’aplica:
Als operadors que facin activitats en qualsevol etapa de la producció, preparació i distribució dels productes referits en l’apartat 1.
Les normes sobre controls oficials establertes en aquest Reglament s’apliquen sense perjudici de la normativa sobre els controls oficials en matèria de compliment de les legislacions alimentària, relativa als aliments per a animals, i relatives a la salut i el benestar animals i a la salut vegetal i els productes fitosanitaris.
Aquest Reglament no s’aplica als productes de la caça ni de la pesca d’animals salvatges.
Article 3. Definicions
En el marc de les definicions establertes a la Llei 18/2018 i als efectes d’aquest Reglament, s’entén per:
Autoritat competent: l’autoritat pública responsable de l’organització dels controls oficials en l’àmbit de la producció ecològica, que de conformitat amb l’article 4 de la Llei 18/2018 es correspon amb el ministeri encarregat de l’agricultura i la ramaderia.
Producció ecològica: l’ús de mètodes de producció d’acord amb aquest Reglament i en cadascuna de les etapes de producció, preparació i distribució.
Producte ecològic: el producte que resulta de la producció ecològica, diferent dels productes obtinguts durant el període de conversió.
Matèria primera agrària: un producte agrari que no ha sofert cap procés de conservació o de transformació.
Mesures preventives: les mesures que han de prendre els operadors en cada etapa de producció, preparació i distribució per preservar la biodiversitat i garantir la qualitat del sòl, per prevenir i controlar plagues i males herbes i per evitar la contaminació amb productes o substàncies no autoritzats en virtut d’aquest Reglament.
Mesures de precaució: les mesures que han de prendre els operadors en cada etapa de producció, preparació i distribució, per evitar la contaminació amb productes o substàncies que no estiguin autoritzats per fer-los servir en la producció ecològica i per evitar la barreja entre producte ecològic, en conversió i no ecològic.
Grup d’operadors: un conjunt d’operadors integrat per agricultors, per ramaders o per operadors que produeixen animals d’aqüicultura i que, a més de produir aliments o aliment per a animals, poden dedicar-se a transformar-ne, preparar-ne o comercialitzar-ne.
Agricultor: la persona física o jurídica o el grup de persones físiques o jurídiques, amb independència del règim jurídic que atorga la legislació a aquest grup i als seus membres, que exerceix una activitat agrícola.
Ramader: la persona física o jurídica o el grup de persones físiques o jurídiques, amb independència del règim jurídic que atorga la legislació a aquest grup i als seus membres, que exerceix una activitat ramadera.
Superfície agrària: qualsevol superfície dedicada a terres de cultiu, pastures permanents i pasturatges permanents o cultius permanents.
Explotació: les unitats de producció sota una gestió única a fi d’obtenir productes agraris o de l’aqüicultura.
Vegetals: les plantes vives i parts vives de plantes, incloses les fruites fresques, les hortalisses i les llavors.
Material de reproducció vegetal: les plantes i totes les seves parts, incloent-hi les llavors en qualsevol fase de creixement, de les quals es puguin obtenir plantes completes.
Material heterogeni ecològic: el conjunt de plantes d’un sol taxó botànic, del rang més baix conegut, que:
i. Presenta característiques fenotípiques comunes.
ii. Es caracteritza per una diversitat genètica i fenotípica elevada entre les unitats reproductores individuals, de forma que aquest conjunt de plantes està representat pel material en el seu conjunt i no per un nombre reduït d’unitats.
iii. No és una varietat, en el sentit establert al punt ii anterior.
iv. No és una barreja de varietats.
v. S’ha obtingut de conformitat amb aquest Reglament.
Varietat: un grup que es pot distingir dins d’una mateixa espècie, atenent certs caràcters secundaris que no són comuns a tots els individus de l’espècie.
Varietat ecològica adequada per a la producció ecològica: una varietat que:
i. Es caracteritza per una varietat genètica i fenotípica elevada entre unitats reproductores individuals.
ii. Procedeix d’activitats de producció ecològica de conformitat amb aquest Reglament.
Planta mare: una planta identificada de la qual s’obté material de reproducció vegetal per a la reproducció de noves plantes.
Generació: un grup de plantes que constitueix una sola etapa en la filiació de les plantes.
Plaga: l’aparició massiva i sobtada d’éssers vius de la mateixa espècie que causen danys greus a poblacions vegetals.
Producte fitosanitari: els productes que contenen principis actius, protectors o sinèrgics, o que n’estiguin compostos, i que estiguin destinats a protegir els productes vegetals.
Producció animal o producció ramadera: la producció d’animals terrestres domèstics o domesticats.
Cobert: la part exterior complementària d’una edificació per a animals, coberta i sense aïllar, que al costat més gran es delimita normalment amb filferro o tela metàl·lica i que està sotmesa a condicions climàtiques exteriors, té il·luminació natural i artificial i disposa de terra amb llit.
Polleta: els animals joves de l’espècie Gallus gallus amb menys de divuit setmanes de vida.
Gallina ponedora: els animals de l’espècie Gallus gallus destinats a la producció d’ous per al consum humà, i amb almenys divuit setmanes de vida.
Superfície útil d’un galliner: el perímetre que delimita la part interior del galliner i proporciona un espai utilitzable amb les característiques següents: superfície de 30 cm d’amplada com a mínim, amb una inclinació màxima del 14%, i amb un espai lliure de com a mínim 45 cm d’alçada. Les superfícies del niu no formen part de la superfície útil.
Productes de l’aqüicultura: els organismes aquàtics en totes les fases del seu cicle de vida, resultants d’una activitat d’aqüicultura, o els productes derivats d’aquests animals.
aa) Instal·lació aqüícola amb recirculació tancada: la instal·lació, en terra o en un tanc, en la qual es desenvolupa l’aqüicultura en un entorn tancat que implica la circulació repetida de l’aigua i que depèn d’una aportació d’energia externa permanent per estabilitzar l’entorn dels animals d’aqüicultura.
bb) Energia de fonts renovables: l’energia produïda a partir de fonts d’energia renovables no fòssils, com l’energia eòlica, la solar, la geotèrmica, de l’onatge, mareomotriu i hidràulica, els gasos d’abocador, els gasos de plantes de depuració i el biogàs.
cc) Contaminació de l’aigua: la introducció directa o indirecta, com a conseqüència de l’activitat humana, de substàncies o energia en l’atmosfera, l’aigua o el sòl, que puguin ser perjudicials per a la salut humana o per a la qualitat dels ecosistemes aquàtics o terrestres que depenen directament d’ecosistemes aquàtics, i que causin danys als béns materials o deteriorin o dificultin el gaudi i altres usos legítims del medi ambient.
dd) Tractament veterinari: tot tipus de tractament preventiu o curatiu d’un brot d’una malaltia específica.
ee) Profilaxi: conjunt de mesures, accions o tractaments destinats a protegir contra malalties o prevenir-les.
ff) Medicament veterinari: la substància o el conjunt de substàncies que compleix com a mínim una de les condicions següents:
i. Posseeix propietats per al tractament o la prevenció de malalties en animals.
ii. L’ús està destinat a animals o bé a l’administració a fi de restaurar, corregir o modificar funcions fisiològiques, immunològiques o metabòliques.
iii. El seu ús serveix per establir un diagnòstic mèdic en animals.
iv. Es pot utilitzar en l’eutanàsia d’animals.
gg) Matèries primeres per a aliment per a animals: els productes d’origen vegetal o animal l’objectiu principal dels quals és satisfer les necessitats nutritives dels animals, en estat natural, fresc o conservat. També poden ser productes derivats de la seva transformació industrial, així com les substàncies orgàniques o inorgàniques, tant si contenen additius per a aliment per a animals com si no, però que s’hagin preparat sense dissolvents químics. Estan destinats a l’alimentació dels animals per via oral, directament o transformats, o en la preparació d’aliment per a animals compost o com a suport de premescles.
hh) Producte en conversió: un producte obtingut després que hagin transcorregut com a mínim dotze mesos des de l’inici del període de conversió a la producció ecològica.
ii) Traçabilitat: la possibilitat de trobar en totes les etapes de producció, preparació i distribució un aliment, un aliment per a animals, un animal destinat a la producció d’aliments o una substància destinats a ser incorporats en aliments o en aliments per a animals o amb possibilitat de ser-ho, i la possibilitat de fer-ne el seguiment.
jj) Aliment envasat: qualsevol unitat de venda destinada a ser presentada sense transformació ulterior al consumidor final i a les col·lectivitats, constituïda per un aliment i l’envàs en el qual hagi estat condicionat abans de ser posat a la venda, tant si l’envàs recobreix l’aliment totalment o només parcialment, però de tal manera que no pugui modificar-se’n el contingut sense obrir o modificar l’envàs; la definició de aliment envasat no inclou els aliments que s’envasin a sol·licitud del consumidor en el lloc de la venda o s’envasin per vendre’ls immediatament.
kk) Galliner: un edifici fix o mòbil per albergar tot tipus d’aviram que té totes les superfícies cobertes per teulades i inclou un cobert; el galliner pot estar dividit en compartiments separats, en cada un dels quals hi ha un únic tipus d’aviram.
ll) Cultiu vinculat a terra: la producció en sòl viu o en sòl que estigui barrejat o fertilitzat amb materials i productes autoritzats en la producció ecològica, en vincle amb el subsòl i la roca mare.
mm) Producte no transformat: els productes alimentaris que no hagin estat sotmesos a una transformació, incloent-hi els productes que s’hagin dividit, partit, seccionat, llescat, desossat, picat, pelat o escorxat, triturat, tallat, netejat, desgreixat, espellofat, molt, refrigerat, congelat, ultracongelat o descongelat.
nn) Transformació: qualsevol acció que alteri substancialment el producte inicial, inclòs el tractament tèrmic, el fumatge, la curació, la maduració, l’assecat, el marinat, l’extracció, l’extrusió o una combinació d’aquests procediments.
oo) Integritat del producte ecològic o en conversió: la situació en la qual el producte no presenta cap incompliment que:
i. Afecti, en qualsevol etapa de la producció, preparació i distribució, les seves característiques ecològiques o de conversió; o
ii. Sigui repetitiu o intencionat.
pp) Recinte: un lloc que inclou una part en la qual els animals es puguin protegir contra condicions climàtiques adverses.
qq) Circumstàncies catastròfiques: les circumstàncies derivades de les situacions següents:
i. Adversitat climàtica: les condicions climàtiques com ara gelades, tempestes, calamarsa, gel, pluges torrencials o sequeres greus que puguin assimilar-se a desastres naturals.
ii. Incident mediambiental: un cas específic de contaminació o degradació de la qualitat del medi ambient que està relacionat amb un esdeveniment específic i té un abast geogràfic limitat. No s’entenen per incident mediambiental els riscos mediambientals generals que no estiguin lligats a un esdeveniment específic, com el canvi climàtic o la contaminació atmosfèrica.
iii. Desastre natural: un esdeveniment natural de naturalesa biòtica o abiòtica que ocasiona trastorns importants en els sistemes de producció agrària o en les estructures forestals, i que acaba generant danys econòmics importants en els sectors agraris o forestals.
iv. Catàstrofe: un esdeveniment imprevist de naturalesa biòtica o abiòtica causat per l’activitat humana que ocasiona trastorns importants en els sistemes de producció agrària o les estructures forestals, i que acaba generant danys econòmics importants en els sectors agraris o forestals.
rr) Peixeder: l’espai d’ús on peixen els animals, ja sigui de propietat privada o pública.
ss) Additiu alimentari: qualsevol substància que normalment no es consumeix com a aliment, ni s’utilitza com a ingredient característic dels aliments, tingui o no valor nutritiu, l’addició intencionada de la qual amb finalitat tecnològica a un aliment, durant la seva fabricació, transformació, preparació, tractament, envasament, transport o emmagatzematge, tingui o pugui tenir per efecte que el mateix additiu o els seus subproductes es converteixin directament o indirectament en un component de l’aliment.
tt) Enzim alimentari: el producte obtingut a partir de plantes, animals o microorganismes, inclosos els obtinguts mitjançant un procés de fermentació per microorganismes, que contenen un o més enzims capaços de catalitzar una reacció bioquímica específica, i que s’afegeixen als aliments amb finalitat tecnològica en qualsevol fase de la fabricació, la transformació, la preparació, el tractament, l’envasament, el transport o l’emmagatzematge dels aliments.
uu) Radiació ionitzant: la transferència d’energia en forma de partícules o ones electromagnètiques d’una longitud d’ona igual o inferior a 100 nanòmetres o una freqüència igual o superior a 3 × 1015 hertzs, capaces de produir ions directament o indirectament.
vv) Unitat de producció: tots els elements d’una explotació que puguin utilitzar-se per un sector productiu, com els locals de producció; les parcel·les de terreny; els pasturatges; els espais a l’aire lliure; els edificis per al bestiar; els estanys per a peixos o animals procedents de l’aqüicultura; els locals per a emmagatzematge de collites, cultius o productes vegetals; productes animals; matèries primeres, i qualsevol altra matèria adequada per al sector productiu específic de què es tracti.
ww) Unitat de producció ecològica: la unitat de producció, exclòs el període de conversió, gestionada de conformitat amb els requisits de la producció ecològica.
xx) Unitat de producció en conversió: la unitat de producció gestionada de conformitat amb els requisits de producció ecològica durant el període de conversió. Pot estar constituïda per parcel·les o altres actius amb períodes de conversió que s’inicien en moments diferents.
yy) Unitat de producció no ecològica: la unitat de producció que no està gestionada de conformitat amb els requisits de producció ecològica.
Qualsevol terme emprat en aquest Reglament i que no hi estigui definit té el significat que li atribueix la legislació vigent.
Article 4. Principis generals
La producció ecològica és un sistema de gestió agrària sostenible que es basa en els principis generals establerts en el capítol segon de la Llei 18/2018.
Article 5. Principis aplicables a la producció agrària i a l’aqüicultura ecològiques
En el marc de la producció agrària i l’aqüicultura, la producció ecològica es fonamenta específicament en els principis següents:
El manteniment i la millora de la vida i la fertilitat natural del sòl; l’estabilitat, la retenció d’aigua i la biodiversitat del sòl, evitant la pèrdua de matèria orgànica; la compactació i l’erosió del sòl i la lluita contra aquests fenòmens, i la nutrició dels vegetals amb nutrients que provenen principalment de l’ecosistema edàfic.
La minimització de l’ús de recursos no renovables i medis externs.
El reciclatge de residus i subproductes d’origen vegetal i animal com a recursos per a la producció vegetal i animal.
El manteniment d’un bon estat fitosanitari mitjançant mesures preventives; en particular, la selecció d’espècies, varietats o materials heterogenis adequats que siguin resistents a plagues i malalties; la rotació de cultius apropiats; el recurs a mètodes mecànics i físics, i la protecció dels predadors naturals de les plagues.
L’elecció de les races segons la capacitat dels animals d’adaptar-se a les condicions locals, la vitalitat i la resistència a malalties o problemes veterinaris.
El manteniment d’un alt nivell de benestar animal respectant les necessitats pròpies de cada espècie.
L’alimentació dels animals amb aliment per a animals ecològic elaborat amb ingredients agrícoles procedents de la producció ecològica i substàncies no agràries naturals.
L’exclusió del recurs a l’enginyeria genètica, la clonació animal, la poliploïdia induïda artificialment o la radiació ionitzant en tota la cadena de la producció ecològica.
El manteniment del bon estat sanitari del medi aquàtic i la qualitat dels ecosistemes aquàtics i terrestres circumdants.
L’alimentació dels organismes aquàtics amb aliment per a animals procedent de l’explotació sostenible de la pesca o amb aliment per a animals ecològic compost d’ingredients procedents de la producció ecològica, inclosa l’aqüicultura ecològica i de substàncies no agràries naturals.
El disseny i la gestió adequats dels processos biològics basats en sistemes ecològics i que utilitzin recursos naturals propis del sistema de gestió, mitjançant mètodes que:
i. Utilitzin organismes vius i mètodes de producció mecànics.
ii. Desenvolupin cultius vinculats a la terra i una producció ramadera vinculada al sòl o una aqüicultura que respecti el principi de l’explotació sostenible dels recursos aquàtics.
iii. Excloguin l’ús d’organismes modificats genèticament (en endavant, “OMG”), productes obtinguts a partir d’OMG o mitjançant OMG, llevat dels medicaments veterinaris.
iv. Estiguin basats en l’avaluació de riscos i en l’aplicació de mesures de precaució i preventives, si escau.
La restricció de l’ús de mitjans externs. En cas de necessitar mitjans externs o de no haver-hi les pràctiques i els mètodes adequats de gestió establerts en la lletra k, els mitjans externs es limiten a:
i. Mitjans procedents de la producció ecològica. Pel que fa al material de reproducció vegetal, s’ha de donar prioritat a les varietats seleccionades per la seva capacitat de satisfer les necessitats i els objectius específics de l’agricultura ecològica.
ii. Substàncies naturals o derivades de substàncies naturals.
iii. Fertilitzants minerals de baixa solubilitat.
L’adaptació del procés de producció, en cas necessari i en el marc d’aquest Reglament, per tenir en compte la situació sanitària, les diferències territorials en matèria d’equilibri ecològic, les condicions locals i climàtiques, les fases de desenvolupament i les pràctiques pecuàries específiques.
L’elecció de varietats vegetals atenent les particularitats dels sistemes específics de producció ecològica amb una atenció especial als resultats agronòmics, la resistència a les malalties, l’adaptació a condicions climàtiques i edàfiques diverses i el respecte de les limitacions naturals als encreuaments.
L’ús de materials ecològics de reproducció vegetal, com ara els compostos de material heterogeni ecològic i de varietats ecològiques adequades per a la producció ecològica.
L’obtenció de varietats ecològiques a través de la capacitat reproductora natural i prestant atenció a les limitacions naturals als encreuaments.
La producció ramadera adaptada al lloc i vinculada al sòl.
L’aplicació de pràctiques ramaderes que millorin el sistema immunitari i reforcin les defenses naturals contra les malalties, incloent-hi l’exercici físic regular i l’accés a zones a l’aire lliure i a zones de pastures.
L’obtenció dels productes de la ramaderia ecològica a partir d’animals criats en explotacions ecològiques durant tota la vida i des que neixen.
La prevenció de riscos que la producció ecològica pogués causar en espècies que tinguin un interès de conservació.
Article 6. Principis aplicables a la transformació d’aliments i d’aliment per a animals ecològics
La producció d’aliments i d’aliment per a animals ecològics transformats es fonamenta específicament en els principis següents:
La producció d’aliments ecològics a partir d’ingredients agraris ecològics.
La producció d’aliment per a animals ecològic a partir de matèries primeres per a aliment per a animals ecològiques.
La limitació de l’ús d’additius alimentaris i d’ingredients no ecològics que tinguin essencialment funcions tècniques i sensorials, així com de micronutrients i coadjuvants tecnològics, utilitzats en la menor mesura que sigui possible i només en cas de necessitat tecnològica essencial o amb finalitats específiques nutricionals.
La minimització de l’ús d’additius en l’alimentació animal i de coadjuvants tecnològics, i només en cas de necessitat tecnològica o zootècnica essencial o amb fins nutricionals concrets.
L’exclusió de substàncies i mètodes que són enganyosos sobre la veritable naturalesa del producte.
La transformació curosa d’aliments o d’aliment per a animals, preferentment mitjançant mètodes biològics, físics i mecànics.
L’exclusió dels aliments que continguin nanomaterials artificials o estiguin compostos d’aquests materials.
Capítol segon. Normes de la producció ecològica
Article 7. Normes generals de producció
Sense perjudici de les normes específiques que s’estableixen en els annexos d’aquest Reglament, les quals resulten aplicables amb caràcter addicional en funció del tipus de producció, els operadors han de complir les normes generals de producció següents:
Gestionar la totalitat de l’explotació d’acord amb els requisits d’aquest Reglament.
Utilitzar els productes i les substàncies autoritzats d’acord amb el que estableix l’article 19. Es permet l’ús en la producció ecològica de productes i substàncies per a fins diferents dels compresos en l’àmbit d’aquest Reglament sempre que el seu ús respecti els principis establerts en aquest capítol i en la legislació vigent en la matèria.
Abstenir-se d’utilitzar les radiacions ionitzants per tractar aliments o aliments per a animals ecològics i per tractar matèries primeres utilitzades en aliments o en aliment per a animals ecològics.
Abstenir-se de recórrer a la clonació d’animals i a la cria d’animals poliploides induïts artificialment.
Adoptar mesures preventives i de precaució, quan sigui procedent, en cada etapa de producció, preparació i distribució.
No obstant el que estableix la lletra a de l’apartat 1, una explotació pot ser dividida en unitats de producció ecològica, en conversió o no ecològica, separades de manera clara i efectiva, sempre que per a les unitats de producció no ecològica:
Pel que fa als animals, siguin espècies diferents.
Pel que fa als vegetals, siguin varietats diferents que puguin diferenciar-se fàcilment.
Pel que fa als animals d’aqüicultura, hi poden ser presents les mateixes espècies, sempre que hi hagi una separació clara i efectiva entre les instal·lacions o unitats de producció.
Tot i el que estableix la lletra b de l’apartat 2, en el cas de cultius permanents, que requereixin un període de cultiu de com a mínim tres anys, poden produir-se diferents varietats que no puguin diferenciar-se fàcilment o les mateixes varietats, sempre que la producció de què es tracti estigui inclosa en un pla de conversió i que la conversió a la producció ecològica de la darrera part de la superfície relacionada amb aquesta producció comenci com més aviat millor i s’acabi en un termini màxim de cinc anys.
En aquests casos:
L’agricultor ha de notificar a l’autoritat de control o, si escau, l’organisme de control l’inici de la collita de cada un dels productes considerats amb una antelació d’almenys 48 hores.
Un cop acabada la collita, l’agricultor informa l’autoritat de control o, si escau, l’organisme de control de les quantitats exactes collides a les unitats en qüestió i de les mesures preses per separar els productes.
El pla de conversió i les mesures que s’hagin de prendre per garantir la separació clara i efectiva seran revisats cada any per l’autoritat de control o, si escau, l’organisme de control, després de l’inici del pla de conversió.
Els requisits relatius a la diversitat d’espècies i de varietats que estableixen les lletres a i b de l’apartat 2 no s’apliquen als centres educatius i de recerca, els vivers, els productors de llavors i les operacions de reproducció.
Quan, en els casos indicats en els apartats 2 i 3, no totes les unitats de producció d’una explotació estiguin gestionades d’acord amb normes de producció ecològica, els operadors han de:
Mantenir els productes utilitzats per a les unitats de producció ecològica o en conversió separats dels utilitzats en les unitats de producció no ecològica.
Mantenir separats els productes procedents de les unitats de producció ecològica, en conversió o no ecològica.
Portar registres adequats que demostrin la separació efectiva de les unitats de producció i dels productes.
Article 8. Conversió
Els agricultors i els operadors que es vulguin dedicar a la producció d’animals d’aqüicultura, a la producció ramadera o a la producció agrícola ecològiques han de respectar un període previ de conversió durant el qual han d’aplicar les normes establertes en aquest Reglament i, en particular, les normes específiques per a la conversió incloses a l’annex II.
El període de conversió s’inicia amb la notificació a l’autoritat competent per part de l’agricultor, el ramader o l’operador dedicat a la producció d’animals d’aqüicultura de l’inici de l’activitat i l’adhesió al sistema de control.
No obstant el que estableix l’apartat 2, en el cas dels agricultors que hagin deixat terrenys en guaret abans de la notificació segons determina l’apartat 1 de l’article 25 durant com a mínim el període necessari per a la conversió i sempre que es compleixin els altres requisits necessaris, aquests terrenys no queden sotmesos al règim de conversió.
No es pot reconèixer retroactivament cap període previ com a part del període de conversió, llevat que l’operador pugui demostrar que les parcel·les són espais naturals o zones agrícoles que durant un període no inferior a tres anys no han estat tractades amb productes o substàncies no autoritzats per fer-los servir en la producció ecològica.
Els productes obtinguts durant el període de conversió no es poden comercialitzar com a producte ecològic o com a producte en conversió.
No obstant el que estableix l’apartat 5, es poden comercialitzar amb la menció producte en conversió els productes següents obtinguts durant el període de conversió i de conformitat amb l’apartat 1:
El material de reproducció vegetal, si s’ha respectat un període de conversió de com a mínim dotze mesos.
Els aliments d’origen vegetal i l’aliment per a animals d’origen vegetal, si el producte conté un únic ingredient vegetal d’origen agrícola i s’ha respectat un període de conversió de com a mínim dotze mesos abans de la collita.
Article 9. Prohibició de l’ús d’OMG
En la producció ecològica no es poden utilitzar organismes modificats genèticament (OMG) ni productes obtinguts a partir d’OMG o mitjançant OMG en aliments, ni en aliment per a animals, ni com a aliments, aliment per a animals, coadjuvants tecnològics, productes fitosanitaris, fertilitzants, condicionadors del sòl, material de reproducció vegetal, de microorganismes o animal. Als efectes d’aquesta prohibició, els operadors poden basar-se en l’etiquetatge que acompanya el producte o en qualsevol altre document adjunt fixat o proporcionat.
Els operadors poden concloure que no s’han utilitzat OMG o productes obtinguts a partir d’OMG o mitjançant OMG en la fabricació de productes alimentaris i d’aliment per a animals que hagin adquirit quan aquests productes no vagin etiquetats com a tals o quan no hagin obtingut una altra informació que indiqui que l’etiquetatge dels productes no compleix els requisits d’aquest Reglament.
Article 10. Normes de producció vegetal
Els operadors que es dediquen a la producció de vegetals o de productes vegetals han de complir les normes específiques de producció establertes en la part I de l’annex II.
Per a la producció de productes vegetals ecològics cal utilitzar llavors i material de reproducció vegetativa ecològics. L’autoritat competent vetlla per divulgar la informació sobre les varietats i els materials heterogenis disponibles com a material de reproducció vegetal ecològic.
Els operadors poden sol·licitar a l’autoritat competent la utilització de llavors o material de reproducció vegetativa no ecològic en el cas que no hi hagi varietats i materials heterogenis disponibles com a materials de reproducció vegetal ecològics.
Aquesta autorització s’acorda a títol individual, de forma prèvia a la sembra de cada cultiu i per a cada període vegetatiu i per a unes quantitats concretes de material, i en qualsevol cas només es concedeix per a llavors i material de reproducció vegetativa que no hagin estat tractats amb cap producte fitosanitari diferent dels inclosos en el Reglament relatiu a l’ús de productes fitosanitaris, aprovat pel Decret del 12-6-2013, i per als quals el productor/elaborador garanteixi que no és OMG ni s’ha obtingut a partir d’OMG o mitjançant OMG.
El Govern fixa mitjançant decret les normes tècniques necessàries per adequar i completar el règim aplicable a la producció vegetal ecològica que s’estableix en l’annex II, en funció del progrés científic i tècnic i tenint en compte, en particular, els aspectes següents:
Les pràctiques de cultiu.
La gestió i la fertilització del sòl.
L’estat fitosanitari i la gestió de plagues i males herbes.
La gestió de la producció de bolets i altres vegetals específics i sistemes de producció vegetal.
L’origen del material de reproducció vegetal.
L’ús de varietats autòctones.
La recol·lecció de plantes silvestres.
Article 11. Normes de producció ramadera
Els operadors que es dediquen a la producció ramadera han de complir les normes específiques de producció establertes en la part II de l’annex II.
El Govern fixa mitjançant decret les normes tècniques necessàries per adequar i completar el règim aplicable a la producció ramadera ecològica que s’estableix en l’annex II, en funció del progrés científic i tècnic i tenint en compte, en particular, els aspectes següents:
L’origen dels animals.
L’alimentació.
L’allotjament dels animals, incloent-hi superfícies mínimes cobertes i exteriors i el nombre màxim d’animals per hectàrea.
Les pràctiques pecuàries.
La reproducció.
Els tractaments de prevenció i els tractaments veterinaris.
El benestar animal.
Article 12. Normes de producció d’animals d’aqüicultura
Els operadors que es dediquen a la producció d’animals d’aqüicultura han de complir les normes específiques de producció establertes en la part III de l’annex II.
El Govern fixa mitjançant decret les normes tècniques necessàries per adequar i completar el règim aplicable a la producció d’animals d’aqüicultura ecològica que s’estableix en l’annex II, en funció del progrés científic i tècnic i tenint en compte, en particular, els aspectes següents:
L’adequació del medi aquàtic i el pla de gestió sostenible.
L’origen dels animals.
Les pràctiques zootècniques aqüícoles, incloent-hi els sistemes de contenció aquàtics, els sistemes de producció, la densitat màxima i, si escau, la densitat mínima d’animals.
La reproducció.
La gestió.
L’alimentació.
La profilaxi i els tractaments veterinaris.
Article 13. Normes de producció d’aliments i d’aliment per a animals transformats
Els operadors que es dediquen a la producció d’aliments i d’aliment per a animals han de complir les normes específiques de producció establertes en la part IV de l’annex II.
El Govern fixa mitjançant decret les normes tècniques necessàries per adequar i completar el règim aplicable a la producció d’aliments i d’aliment per a animals transformats ecològics que s’estableix en l’annex II, en funció del progrés científic i tècnic i tenint en compte, en particular, els aspectes següents:
Les mesures preventives i de precaució que cal prendre.
La composició i les condicions d’ús d’aliments i d’aliment per a animals transformats, incloent-hi productes i substàncies autoritzats per a aliments i per a aliment per a animals.
Les mesures de neteja.
La comercialització de productes transformats, incloent-hi l’etiquetatge i la identificació.
La separació dels productes, els ingredients agrícoles i les matèries primeres per a aliment per a animals ecològics dels que no ho són.
La llista d’ingredients agrícoles no ecològics que, excepcionalment, poden ser utilitzats en la producció de productes ecològics transformats.
El càlcul del percentatge d’ingredients agraris segons estableixen les lletres a i b de l’apartat 5 de l’article 22.
Les tècniques utilitzades en la transformació d’aliments o d’aliment per a animals.
Article 14. Normes de producció del vi
Els operadors que es dediquen a la producció de productes del sector vitivinícola han de complir en particular les normes específiques de producció establertes en la part V de l’annex II.
El Govern fixa mitjançant decret les normes tècniques necessàries per adequar i completar el règim aplicable a la producció ecològica del vi que s’estableix en l’annex II, en funció del progrés científic i tècnic i tenint en compte la normativa específica vigent en relació amb les normes de producció del vi, les pràctiques enològiques i les restriccions.
Article 15. Normes de producció de llevat utilitzat en l’alimentació humana o animal
Els operadors que es dediquen a la producció de llevat que ha de ser utilitzat en aliments o en aliment per a animals han de complir les normes específiques de producció establertes en la part VI de l’annex II.
El Govern fixa mitjançant decret les normes tècniques necessàries per adequar i completar el règim aplicable a la producció ecològica de llevat que s’estableix en l’annex II, en funció del progrés científic i tècnic i tenint en compte la normativa específica vigent, i en especial les normes de producció de llevat relatives a la transformació i la utilització de substrats.
Article 16. Normes de producció d’altres productes
El Govern fixa mitjançant decret les normes tècniques específiques de producció ecològica per a altres productes diferents dels considerats en els articles 10 a 15.
Article 17. Normes excepcionals de producció
En cas de circumstàncies catastròfiques i amb caràcter excepcional, l’autoritat competent pot establir derogacions a les normes de producció ecològica durant un període de temps limitat.
Article 18. Recollida, envasament, transport i emmagatzematge
Els productes ecològics o en conversió són recollits, envasats, transportats i emmagatzemats d’acord amb les disposicions de l’annex III.
El Govern fixa mitjançant decret les normes tècniques necessàries per adequar i completar el règim aplicable a la recollida, l’envasament, el transport i l’emmagatzematge que s’estableix en l’annex III, en funció del progrés científic i tècnic.
Article 19. Ús de productes i substàncies en la producció ecològica
Els productes i les substàncies que poden ser utilitzats en la producció ecològica s’estableixen en els annexos V a IX.
El seu ús es restringeix a les finalitats següents:
Com a productes fitosanitaris o principis actius per a la utilització en productes fitosanitaris.
Com a fertilitzants, condicionadors de sòl i nutrients.
Com a matèries primeres per a l’alimentació animal.
Com a additius per a l’alimentació animal i coadjuvants tecnològics.
Com a productes de neteja i desinfecció de basses, gàbies, dipòsits, canonades, locals i instal·lacions emprats en la producció ramadera.
Com a productes de neteja i desinfecció de locals i instal·lacions utilitzats en la producció vegetal, incloent-hi l’emmagatzematge en una explotació agrícola.
Com a productes de neteja i desinfecció en instal·lacions de transformació i emmagatzematge.
Com a additius alimentaris, enzims alimentaris i coadjuvants tecnològics.
Com a coadjuvants tecnològics per a la producció de llevats i productes de llevats.
Com a ingredients agraris no ecològics que es puguin fer servir en la producció d’aliments ecològics transformats.
L’ús dels productes i les substàncies referits a les lletres a a g de l’apartat 2 en la producció ecològica se sotmet als principis establerts en el capítol segon i als criteris següents, que es valoren en conjunt:
El seu ús és necessari per a una producció sostenible i essencial per a la utilització desitjada.
Tots els productes i substàncies han de ser d’origen vegetal, animal, mineral o microbià, excepte si no es disposa de quantitats suficients de productes o substàncies d’aquest origen, si la qualitat no és adequada o si no hi ha alternatives.
En el cas de productes que es vulguin utilitzar com a productes fitosanitaris o principis actius per fer-los servir en productes fitosanitaris, són aplicables les disposicions següents:
i. El seu ús ha de ser essencial per al control de plagues perquè no es disposa d’alternatives biològiques disponibles, físiques o de selecció dels vegetals, o altres pràctiques de cultiu o de gestió eficaces.
ii. Si els productes no són d’origen vegetal, animal, mineral o microbià i no són idèntics als que es donen en la natura, el seu ús només és permès si les condicions d’utilització exclouen el contacte directe amb les parts comestibles de la planta.
En el cas de productes que es vulguin utilitzar com a fertilitzants, condicionadors de sòl i nutrients, el seu ús ha de ser essencial per aconseguir o mantenir la fertilitat del sòl o per satisfer necessitats nutritives particulars dels cultius o per a altres finalitats específiques de condicionament del sòl.
En el cas de productes que es vulguin utilitzar com a matèries primeres per a l’alimentació animal o com a additius per a l’alimentació animal i coadjuvants tecnològics, són aplicables les disposicions següents:
i. El seu ús és necessari per mantenir la salut, el benestar i la vitalitat dels animals i contribueix a una alimentació adequada que cobreix les necessitats fisiològiques i etològiques de les espècies en qüestió, o el seu ús és necessari per produir o preservar l’aliment per a animals perquè la producció o la conservació d’aquests aliments no és possible sense recórrer a aquestes substàncies.
ii. Els aliments d’origen mineral, els oligoelements, les vitamines o provitamines són d’origen natural, llevat que no es disposi de quantitats suficients de productes o substàncies d’aquest origen, o si la qualitat no és adequada, o si no hi ha alternatives disponibles.
iii. La utilització de matèries primeres per a aliment per a animals no ecològiques d’origen vegetal o animal és necessària perquè no es disposa de matèries primeres per a aliment per a animals d’origen vegetal o animal obtingudes de conformitat amb les normes de producció ecològica en quantitat suficient.
iv. La utilització d’espècies, plantes aromàtiques i melassa no ecològiques és possible quan no es disposi de la variant ecològica d’aquests productes. En tot cas s’han d’obtenir o preparar sense dissolvents químics i el seu ús s’ha de limitar a l’1% de la ració d’aliment per a animals d’una espècie determinada, calculada anualment com a percentatge de la matèria seca d’origen agrari.
L’autorització de productes i substàncies a què es refereixen les lletres h a j de l’apartat 2 per a l’ús en la producció ecològica se sotmet als principis establerts en el capítol segon i als criteris següents, que es valoren en conjunt:
No es disposa de productes alternatius autoritzats.
És impossible produir o conservar els aliments o satisfer necessitats dietètiques concretes sense recórrer a aquests productes o substàncies.
Els productes i substàncies es troben a la natura i només poden haver experimentat processos mecànics, físics, biològics, enzimàtics o microbians, llevat que no hi hagi quantitats suficients de productes i substàncies d’aquest origen o si la seva qualitat no és adequada.
No es disposa de l’ingredient ecològic de què es tracti en quantitat suficient.
La utilització de productes o substàncies químics sintètics es limita exclusivament a casos en què l’ús dels medis externs, com ara varietats seleccionades per la seva capacitat de satisfer les necessitats i els objectius de l’agricultura ecològica, substàncies naturals o derivades de substàncies naturals i fertilitzants minerals de baixa solubilitat, tingui efectes mediambientals inacceptables.
El Govern fixa mitjançant decret les normes tècniques necessàries per adequar i completar el règim aplicable a la utilització dels productes i substàncies a què es refereix l’apartat 1 per a l’ús en la producció ecològica en general i en la producció d’aliments transformats ecològics en particular, i altres requisits i condicions per a l’ús de productes i substàncies autoritzats.
Article 20. Mesures preventives per evitar la presència de productes o substàncies no autoritzats
Per evitar la presència de productes o substàncies no autoritzats, els operadors han d’adoptar les mesures preventives següents en cadascuna de les etapes de producció, preparació i distribució:
Instaurar i mantenir les mesures adequades per detectar i evitar el risc de contaminació de la producció i dels productes ecològics amb productes o substàncies no autoritzats.
Revisar i adequar regularment aquestes mesures.
Complir les disposicions d’aquest Reglament per garantir la separació dels productes ecològics, en conversió i no ecològics.
Quan un operador sospiti que un producte que es pretén comercialitzar com a ecològic o en conversió no compleix les disposicions d’aquest Reglament degut a la presència d’un producte o substància no autoritzat per a la producció ecològica, ha de dur a terme les actuacions següents:
Identificar i separar el producte en qüestió.
Comprovar si la sospita es pot verificar.
No comercialitzar el producte en qüestió com a producte ecològic o en conversió ni utilitzar-lo en la producció ecològica mentre no quedi descartada la sospita.
Quan es confirmi la sospita o no es pugui descartar, ha d’informar amb caràcter immediat l’autoritat de control o, si escau, l’organisme de control, i posar a la seva disposició tots els elements de què disposi.
Cooperar plenament amb l’autoritat de control o, si escau, l’organisme de control, per identificar i verificar els motius de la presència del producte o substància no autoritzat.
El Govern fixa mitjançant decret les normes tècniques necessàries que estableixin disposicions sobre:
Els procediments que han de seguir els operadors, d’acord amb l’apartat 2, i la documentació que han d’aportar.
Les mesures apropiades i proporcionades que han d’adoptar i revisar els operadors per evitar el risc de contaminació, d’acord amb l’apartat 1.
Article 21. Presència de productes o substàncies no autoritzats
En el cas que es confirmi la presència de productes o substàncies no autoritzats d’acord amb aquest Reglament, es prohibeix comercialitzar com a productes ecològics o en conversió els productes en què es detectin, així com la utilització en la producció ecològica.
L’autoritat competent, davant de pèrdues sofertes per una contaminació accidental dels productes agraris, per productes o substàncies no autoritzats, que hagin impedit la comercialització com a producte ecològic, pot sotmetre a l’aprovació del Govern la compensació de les pèrdues sofertes sempre que quedi acreditat que els operadors havien pres totes les mesures necessàries per evitar el risc de contaminació.
L’autoritat competent, quan sigui necessari per garantir l’accés a determinats ingredients agraris i en el cas que aquests ingredients no estiguin disponibles en la variant ecològica en quantitat suficient, a petició d’un operador, pot autoritzar provisionalment l’ús d’ingredients agraris no ecològics en la producció d’aliments ecològics transformats per un període màxim de sis mesos. Aquesta autorització s’aplica a tots els operadors.
L’autoritat competent pot prorrogar de forma excepcional fins a dos vegades l’autorització establerta en l’apartat anterior, per dos períodes de fins a sis mesos cadascun.
Capítol tercer. Etiquetatge i logotip de la producció ecològica
Article 22. Etiquetatge
Als efectes d’aquest Reglament, es considera que un producte inclou termes que es refereixen a la producció ecològica quan, en l’etiquetatge, la publicitat o els documents comercials, el producte, els seus ingredients o les matèries primeres per a aliment per a animals utilitzats es descriguin en termes que suggereixin al consumidor que aquest producte, els seus ingredients o les matèries primeres per a aliment per a animals han estat obtinguts d’acord amb aquest Reglament.
Els productes obtinguts a Andorra han d’incorporar en l’etiquetatge del producte el terme producció ecològica. Aquest terme només pot ser utilitzat en l’etiquetatge, la publicitat o els documents comercials dels productes per als quals s’hagi certificat el respecte de les disposicions d’aquest Reglament.
Està prohibit fer servir en l’etiquetatge o en la publicitat altres termes, inclosos els utilitzats en marques registrades o en denominacions socials, ni pràctiques que puguin induir a error el consumidor o l’usuari en suggerir que un producte o els seus ingredients compleixen les disposicions d’aquest Reglament.
Els productes obtinguts durant el període de conversió no s’etiqueten ni es publiciten com a producte ecològic o producte en conversió, llevat de les excepcions establertes a l’apartat 6 de l’article 8.
En el cas d’aliments transformats, el terme producció ecològica es pot utilitzar:
En la denominació de venda, sempre que:
i. Els aliments transformats compleixin amb les normes de producció establertes en la part IV de l’annex II.
ii. Com a mínim el 95% en pes dels ingredients agraris sigui ecològic.
iii. En el cas de les aromes, únicament es pot utilitzar per a les substàncies aromatitzants naturals i els preparats aromatitzants naturals, quan tots els components aromatitzants i els portadors de components aromatitzants siguin ecològics.
Només en la llista d’ingredients, quan almenys el 95% dels ingredients agraris del producte sigui ecològic i sempre que aquests ingredients compleixin amb les normes de producció establertes en aquest Reglament. En aquest cas:
i. La llista d’ingredients per a aliments transformats ha d’indicar quins són els ingredients ecològics.
ii. Les referències a la producció ecològica només poden aparèixer en relació amb els ingredients ecològics.
iii. La llista d’ingredients ha d’incloure una indicació del percentatge total d’ingredients ecològics en relació amb la quantitat total d’ingredients agraris.
iv. El terme producció ecològica utilitzat a la llista d’ingredients, així com la indicació del percentatge total d’ingredients ecològics en relació amb la quantitat total d’ingredients agraris, ha de figurar en el mateix color i amb una mida i un estil tipogràfic idèntics al de les altres indicacions de la llista d’ingredients.
En la denominació de venda i en la llista d’ingredients sempre que:
i. L’ingredient principal sigui un producte de la caça o la pesca.
ii. El terme producció ecològica estigui clarament relacionat en la denominació de venda amb un altre ingredient que és ecològic i diferent de l’ingredient principal.
iii. Tots els altres ingredients agraris siguin ecològics.
iv. Els aliments compleixin el que estableix aquest Reglament sobre els productes transformats.
En el cas de l’aliment per a animals transformat, el terme producció ecològica es pot utilitzar en la denominació de venda i en la llista d’ingredients sempre que:
L’aliment per a animals transformat compleixi les normes de producció que estableix aquest Reglament.
Tots els ingredients d’origen agrari continguts en els aliments per a animals transformats siguin ecològics.
Almenys un 95% de la matèria seca del producte sigui ecològic.
Article 23. Indicacions obligatòries en els productes etiquetats com a producció ecològica
En l’etiquetatge dels productes ecològics hi ha de constar, si escau, el codi numèric de l’organisme de control del qual depengui l’operador responsable de la darrera operació de producció o de preparació i, en el cas dels aliments preenvasats, també ha de figurar en l’embalatge el logotip de la producció ecològica.
Quan s’utilitza el logotip de la producció ecològica, tant en la producció agrària com en aqüicultura, la indicació del lloc on s’han obtingut les matèries agràries de les quals es compon el producte ha de figurar en el mateix camp visual que el logotip.
Les indicacions establertes en els apartats anteriors han d’aparèixer en un lloc destacat de manera que siguin fàcilment visibles, clarament llegibles i indelebles.
Article 24. Logotip de la producció ecològica
El logotip de la producció ecològica constitueix un certificat oficial i pot ser utilitzat en l’etiquetatge, la presentació i la publicitat dels productes obtinguts a Andorra que compleixin aquest Reglament.
El logotip de la producció ecològica es pot utilitzar amb fins informatius i educatius, sempre que no porti a confusió el consumidor pel que fa a la producció ecològica de productes específics.
En els productes ecològics obtinguts a Andorra hi poden figurar, a més del logotip de producció ecològica, altres logotips oficials o privats.
El model del logotip de producció ecològica per als productes ecològics obtinguts a Andorra s’estableix en l’annex IV d’aquest Reglament.
Capítol quart. Sistemes de control
Article 25. Certificació ecològica
Abans de comercialitzar qualsevol producte com a ecològic o en conversió o abans del període de conversió, els operadors o grups d’operadors que produeixin, preparin, distribueixin o emmagatzemin productes ecològics o productes en conversió, que importin o exportin aquests productes o que els comercialitzin, han de notificar la seva activitat a l’autoritat competent. Han d’indicar en aquesta notificació quina és l’entitat de control (ja sigui l’autoritat de control o un organisme de control) que verifica que l’activitat és conforme amb aquest Reglament i que lliura el certificat establert a l’apartat 1 de l’article 26.
Aquests operadors o grups d’operadors accepten a partir d’aquest moment ser sotmesos al sistema de control establert en la Llei 18/2018.
Els operadors o grups d’operadors mantenen registres de les activitats que porten a terme, d’acord amb aquest Reglament. Aquesta obligació s’estén també als tercers a qui subcontractin alguna de les seves activitats.
Els operadors que venguin productes ecològics preenvasats directament al consumidor o l’usuari final estan exempts de l’obligació de notificar la seva activitat establerta a l’apartat 1 i de l’obligació d’estar en possessió del certificat establerta a l’apartat 3 de l’article 26, a condició que no produeixin, preparin o emmagatzemin en un lloc altre que el lloc de venda ni que importin aquests productes, o que subcontractin activitats a un altre operador.
L’autoritat competent manté la relació actualitzada dels operadors i grups d’operadors que hagin notificat la seva activitat de conformitat amb l’apartat 1. Aquesta relació inclou la informació relativa als certificats establerts a l’apartat 1 de l’article 26.
Article 26. Certificat ecològic
Els operadors i grups d’operadors que han notificat la seva activitat de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 25 i compleixen les disposicions d’aquest Reglament tenen dret a obtenir un certificat ecològic.
El certificat ecològic és un certificat oficial lliurat per l’autoritat de control o, si escau, l’organisme de control i s’expedeix, en la mesura que sigui possible, electrònicament i permet identificar com a mínim l’operador o grup d’operadors, la categoria del producte certificat i el període de validesa.
Sense perjudici del que estableix l’apartat 10, els operadors no poden comercialitzar els seus productes com a productes ecològics o en conversió si no estan en possessió del certificat establert a l’apartat 1.
Els productes que constin en el certificat s’han de classificar en una de les categories següents:
Vegetals i productes vegetals no transformats, incloses llavors i altres materials de reproducció vegetal.
Animals i productes animals no transformats.
Productes de l’aqüicultura no transformats.
Productes agraris transformats, inclosos els productes de l’aqüicultura, destinats a ser utilitzats en l’alimentació humana.
Aliments per a animals.
Vi.
Altres productes no inclosos en les categories anteriors.
El certificat es renova anyalment. Cal sol·licitar la renovació abans del 31 de gener de cada any. A finals d’any, l’autoritat de control o, si escau, l’organisme de control faciliten a cada operador la documentació necessària per sol·licitar la renovació.
Els resultats de la verificació de la conformitat dels apartats 1 a 4 de l’article 29 condicionen el lliurament o la renovació del certificat.
Els operadors i grups d’operadors no poden obtenir de diferents autoritats o organismes de control un certificat ecològic per al mateix grup de productes, fins i tot quan aquests operadors i grups d’operadors participin en diverses etapes de producció, preparació i distribució.
Els membres d’un grup d’operadors no poden obtenir un certificat ecològic individual respecte de qualsevol de les activitats cobertes per la certificació del grup a què pertanyen.
Els operadors han de comprovar sistemàticament el certificat ecològic dels operadors que siguin els seus proveïdors.
Estan exempts de l’obligació de posseir el certificat ecològic els operadors que venguin directament en l’explotació al consumidor final productes ecològics no envasats que no siguin aliments per a animals, sempre que aquests operadors no produeixin, elaborin o emmagatzemin en un altre lloc diferent del lloc de venda o importin aquests productes i subcontractin aquestes activitats.
El model de certificat ecològic s’estableix en l’annex X d’aquest Reglament.
Article 27. Grup d’operadors
Cada grup d’operadors:
Està format únicament per agricultors, per ramaders o per operadors d’aqüicultura que a més es dediquin a activitats de transformació, preparació o comercialització d’aliments o d’aliments per a animals.
Està format únicament per membres que tinguin explotacions d’un màxim de 5 hectàrees o de 0,5 hectàrees en el cas d’hivernacles, o de 15 hectàrees exclusivament en el cas de pastures permanents.
Està dotat de personalitat jurídica.
Duu a terme les activitats de producció en el territori nacional.
Disposa d’un sistema de comercialització conjunt.
Disposa d’un sistema de control intern, amb activitats documentades i procediments de control que permetin comprovar el compliment d’aquest Reglament per part de cada membre del grup. Aquest sistema de control ha de ser verificat per l’autoritat de control o, si escau, l’organisme de control.
L’autoritat de control o, si escau, l’organisme de control retira a la totalitat del grup el certificat establert de conformitat amb l’article 26 quan la integritat dels productes ecològics i en conversió quedi afectada per deficiències en la implantació o el funcionament del sistema de control intern.
El Govern fixa mitjançant decret les normes tècniques específiques referides als aspectes següents:
Les responsabilitats individuals dels membres d’un grup d’operadors.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.