LegalizeDecret del 9-9-2020 d’aprovació del Reglament relatiu a la producció ecològica
| Reproductores | Animals joves | Aus d’engreix | Capons | Aus ponedores | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Edat | Aus reproductores | Polletes de 0-8 setmanes | Polletes de 9-8 setmanes | Inicials 0-21 dies | Finals 22-81 dies | 22-150 dies | Gallines ponedores a partir de les 19 setmanes |
| Densitat de població en l’interior (aus/m² de superfície útil) dels galliners fixos o mòbils | 6 aus | 24 aus amb un màxim de 21 kg de pes en viu/m² | 15 aus amb un màxim de 21 kg de pes en viu/m² | 20 aus amb un màxim de 21 kg de pes en viu/m² | 10 aus amb un màxim de 21 kg de pes en viu/m² | 10 aus amb un màxim de 21 kg de pes en viu/m² | 6 aus |
| Espai de perxa | 18 | ||||||
| Límits addicionals dels sistemes multicapa (aus/m² de superfície del sòl, inclòs el cobert si és accessible les 24 h del dia) | 9 aus | 36 aus excepte la zona de la galeria | 22 aus | Normalment no aplicable | 9 aus | ||
| Límits de mida del ramat | 3.000, inclosos els mascles | 10.000* | 3.300 | 10.000* | 4.800 | 2.500 | 3.000 |
| Densitat de població en els espais a l’aire lliure (aus/m²), sempre que no superi el límit de 170 kg d’N/ha/any | 4 | 1 | 4 | 1 | 4 | 4 | 4 |
- Subdivisible per produir-ne tres lots de 3.000 o dos lots de 4.800.
Les superfícies mínimes, cobertes i a l’aire lliure, i altres característiques de l’allotjament de les aus diferents de les de l’espècie Gallus gallus s’ajusten als paràmetres següents:
| Galls dindis | Oques | Ànecs | Pintades | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | Mascle | Femella | Tots | De Pequín | Mascles de Berberia | Femelles de Berberia | Anada real | Totes |
| Densitat de població en l’interior (aus/m² de zona utilitzable) dels galliners fixos o mòbils | 10 aus amb un màxim de 21 kg de pes en viu/m² | 10 aus amb un màxim de 21 kg de pes en viu/m² | 10 aus amb un màxim de 21 kg de pes en viu/m² | 10 aus amb un màxim de 21 kg de pes en viu/m² | 10 aus amb un màxim de 21 kg de pes en viu/m² | 10 aus amb un màxim de 21 kg de pes en viu/m² | 10 aus amb un màxim de 21 kg de pes en viu/m² | 10 aus amb un màxim de 21 kg de pes en viu/m² |
| Espai de perxa | 40 | 40 | Normalment no aplicable | Normalment no aplicable | 40 | 40 | Normalment no aplicable | 20 |
| Límits de mida del ramat | 2.500 | 2.500 | 2.500 | 4.000 femelles 3.200 mascles | 3.200 | 4.000 | 3.200 | 5.200 |
| Densitat de població en els espais a l’aire lliure (aus/m²), sempre que no superi el límit de 170 kg d’N/ha/any | 10 | 10 | 15 | 4,5 | 4,5 | 4,5 | 4,5 | 4 |
2.4.5. Accés als espais a l’aire lliure
Pel que fa a l’accés als espais a l’aire lliure, s’apliquen les normes següents:
Les aus de corral tenen accés a un espai a l’aire lliure durant almenys un terç de la seva vida; en particular, l’accés continu durant les hores diürnes a espais a l’aire lliure es facilita a les aus des de l’edat més curta cada vegada que sigui possible, sempre que les condicions fisiològiques i físiques ho permetin, excepte en casos de restriccions temporals imposades normativament.
Els espais a l’aire lliure per a les aus són principalment coberts de vegetació formada per una gran varietat de plantes i estan equipats amb instal·lacions de protecció, i permeten a les aus l’accés fàcil a un nombre suficient d’abeuradors; la vegetació en l’espai a l’aire lliure s’ha de recollir i eliminar a intervals regulars per reduir la possibilitat que els nutrients siguin excessius; els espais a l’aire lliure no tenen un radi més gran de 150 m des de la trapa a la porta del galliner; no obstant això, aquesta distància es pot estendre a 350 m des de la trapa al galliner més pròxim, sempre que al llarg de l’espai a l’aire lliure estiguin distribuïts de forma equilibrada un nombre suficient de refugis i abeuradors, amb un mínim de quatre refugis per hectàrea.
En condicions en què es limita la disponibilitat d’aliments en l’espai a l’aire lliure, degut, per exemple a la presència de neu o condicions de temps àrid durant molt de temps, s’ha d’incloure com a part de la dieta una aportació suplementària de farratges bastos.
Quan les aus de corral es mantinguin a l’interior per restriccions o obligacions imposades per la normativa, han de tenir accés en tot moment a farratges bastos i altres materials adequats per satisfer les seves necessitats etològiques.
2.4.6. Benestar dels animals
Està prohibit desplomar les aus de corral vives.
2.5. Apicultura
2.5.1. Conversió
Perquè les abelles i els seus productes siguin considerats ecològics, s’han d’aplicar les normes de producció d’aquest Reglament com a mínim dotze mesos.
Durant el període de conversió, la cera se substitueix per cera procedent de l’apicultura ecològica.
No obstant això, es pot utilitzar cera no ecològica:
Si en el mercat no hi ha cera disponible procedent de l’apicultura ecològica.
Si s’ha demostrat que no està contaminada amb productes o substàncies no autoritzats per a l’ús en la producció ecològica.
Sempre que procedeixi d’opercles.
2.5.2. Origen de les abelles
Es dona prioritat a l’ús d’Apis mellifera i els seus ecotips locals.
2.5.3. Alimentació
Pel que fa a l’alimentació, s’apliquen les normes següents:
Al final de l’estació productiva cal deixar en els ruscs reserves de mel i de pol·len suficients per passar l’hivern.
L’alimentació artificial de colònies d’abelles només es permet quan la supervivència del rusc estigui amenaçada a causa de les condicions climàtiques; aquesta alimentació s’efectua mitjançant mel ecològica, pol·len ecològic, xarop de sucre ecològic o sucre ecològic.
2.5.4. Normes específiques per a la profilaxi i el tractament veterinari en l’apicultura
Pel que fa al tractament profilàctic i veterinari, s’apliquen les normes següents:
Per a la protecció dels marcs, els ruscs i les bresques en particular, per fer front a les plagues, només es permeten raticides (només trampes) i productes autoritzats per a l’ús en producció ecològica de conformitat amb l’article 19.
S’admeten tractaments físics per a la desinfecció dels ruscs, com l’aplicació de vapor o flama directa.
La pràctica de l’eliminació dels mascles joves s’autoritza només com a mitjà per limitar la infestació per Varroa destructor.
Si, malgrat les mesures preventives, les colònies emmalalteixen o s’infesten, s’han de tractar immediatament i, quan sigui necessari, es poden traslladar a ruscs d’aïllament.
En el cas d’infestació per Varroa destructor, es pot utilitzar àcid fòrmic, àcid làctic, àcid acètic i àcid oxàlic, així com mentol, timol, eucaliptol o càmfora.
Si s’aplica un tractament amb productes al·lopàtics de síntesi química, durant aquest període les colònies tractades s’han de traslladar a ruscs d’aïllament i tota la cera ha de ser substituïda per cera procedent de l’apicultura ecològica; posteriorment, a aquestes colònies se’ls aplica el període de conversió d’un any establert en el punt 2.5.1.
La lletra f no s’aplica als productes autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19.
2.5.5. Condicions d’allotjament específiques aplicables a l’apicultura
Pel que fa a les condicions d’allotjament, s’apliquen les normes següents:
Els ruscos s’han de situar en zones que assegurin fonts de nèctar i pol·len formades essencialment de cultius ecològics o, si escau, de vegetació silvestre, o de boscos o cultius gestionats de forma no ecològica que només són tractats amb mètodes de baix impacte mediambiental.
Els ruscos han d’estar a una distància suficient de fonts que puguin contaminar els productes apícoles o danyar la salut de les abelles.
La localització dels ruscos s’escull de forma que en un radi de 3 km des de la ubicació del rusc les fonts de nèctar o el pol·len siguin fonamentalment cultius produïts ecològicament, de vegetació silvestre o de cultius tractats amb mètodes de baix impacte mediambiental, que no afectin la qualificació de producció ecològica; aquests requisits no s’apliquen a les zones on no hi hagi floració o quan els ruscs estiguin en repòs.
Els ruscs i materials utilitzats en apicultura s’utilitzen principalment amb materials naturals que no comportin risc de contaminació per al medi ambient o per als productes de l’apicultura.
La cera per als nous marcs procedirà d’unitats de producció ecològica.
Només es pot utilitzar en els ruscs productes naturals com el pròpolis, la cera i els olis vegetals.
No es poden utilitzar bresques de cria de recol·lecció de mel.
2.5.6. Normes específiques sobre les pràctiques en l’apicultura
Pel que fa a les pràctiques en l’apicultura, s’apliquen les normes següents:
La cera per a nous quadres procedeix d’unitats de producció ecològica.
Només es poden utilitzar productes naturals en els ruscs com el pròpolis, la cera i olis vegetals.
Està prohibit l’ús de repel·lents de síntesi química durant les operacions de recol·lecció de la mel.
Està prohibida la recol·lecció de mel en bresques de cria.
L’apicultura no es considera ecològica quan es practiqui en zones designades per l’autoritat competent com a zones on no es pot practicar l’apicultura ecològica.
2.5.7. Benestar dels animals
Pel que fa al benestar dels animals, s’apliquen les normes següents:
Està prohibida la destrucció de les abelles en les bresques com a mètode associat a la recol·lecció dels productes d’apicultura.
Està prohibida la mutilació com ara tallar la punta de les ales de les abelles reines.
2.6. Cunicultura
2.6.1. Alimentació
Pel que fa a l’alimentació, s’apliquen les normes següents:
Com a mínim el 70% de l’alimentació procedeix de la mateixa explotació o, si no és possible, s’ha de produir en zones properes en cooperació amb altres explotacions agràries o operadors d’alimentació que siguin ecològics o en conversió.
Tenen accés a pastures sempre que les condicions ho permetin.
Els sistemes de cria es basen a utilitzar al màxim les pastures, d’acord amb la disponibilitat de la pastura durant les diferents èpoques de l’any.
2.6.2. S’ha de subministrar aliments amb fibra com palla o fenc quan l’herba no sigui suficient. El farratge constitueix el 60% de la dieta.
2.6.3. Condicions específiques d’allotjament
Pel que fa a l’allotjament, s’apliquen les normes següents: l’allotjament disposa d’una zona còmoda, neta i seca per dormir o descansar, prou gran, construïda amb materials sòlids que no siguin reixes. La zona de descans està proveïda d’un llit ampli i sec amb palla o altres materials naturals adequats i autoritzats on:
Els conills es mantenen en grups.
S’han d’utilitzar races resistents adaptades a les condicions de vida a l’aire lliure.
Tenen accés a:
i. Refugis coberts que tinguin zones obscures per amagar-se.
ii. Un corral exterior amb vegetació, preferentment amb pastures.
iii. Una plataforma elevada on es puguin col·locar, a dins i fora.
iv. Material de nidificació per a les femelles lactants.
2.7. Cèrvids
2.7.1. Alimentació
Pel que fa a l’alimentació dels cèrvids, s’apliquen les normes següents:
Almenys el 70% de l’aliment per a animals procedeix de la mateixa explotació i, si això no és possible, s’ha de produir en cooperació amb altres unitats de producció ecològica o en conversió i operadors que utilitzin aliment per a animals i matèries primeres per a aliment per a animals procedents de zones properes.
Els animals tenen accés a pastures sempre que les condicions ho permetin.
Quan els animals tinguin accés a pastures i quan el sistema d’allotjament hivernal permeti als animals moure’s lliurement, es pot dispensar de l’obligació de facilitar espais a l’aire lliure durant els mesos d’hivern.
Els sistemes de cria es basen en la utilització màxima de pastures, en relació amb la seva disponibilitat en les diferents èpoques de l’any.
Almenys un 60% de la matèria seca que compon la ració diària dels cèrvids està constituït per farratges bastos, comuns, frescos o dessecats, o ensitjats. Es pot reduir aquest percentatge al 50% per a les femelles productores de llet durant un període màxim de tres mesos al principi de la lactació.
S’ha de garantir la pastura natural en un recinte durant el període de vegetació. Els recintes que no puguin garantir l’alimentació amb pastures no estan permesos.
Està permesa l’alimentació amb pinso, en cas de manca de pastures per condicions climàtiques desfavorables.
Els animals criats en un recinte han de disposar d’aigua neta i fresca. Si no es disposa d’una font d’aigua natural de fàcil accés per als animals, s’han de facilitar abeuradors.
2.7.2. Condicions específiques d’allotjament
Pel que fa a les condicions d’allotjament, s’han d’aplicar les normes següents:
Els cèrvids han de disposar de refugis, zones cobertes i tanques que no facin mal als animals.
En els recintes per als cèrvids vermells, els animals han de poder rebolcar-se en el fang per garantir la cura de la pell i la regulació de la calor.
Els allotjaments han de tenir terres llisos, però no relliscosos.
L’allotjament ha de tenir una zona còmoda, neta i seca per dormir o descansar, prou gran, construïda amb materials sòlids que no siguin llistons; ha de disposar d’una zona de descans ampla amb llit sec; aquests llits han de contenir palla o altres materials naturals adequats; aquests llits es poden millorar i enriquir amb qualsevol producte mineral autoritzat com a fertilitzant o condicionador del sòl autoritzat en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19.
Les zones on s’alimenten s’han de situar en llocs protegits de la intempèrie i han de ser accessibles tant per als animals com per als cuidadors. El sòl ha de ser ferm i els dispositius per a alimentació han d’estar proveïts de sostre.
Si no es pot garantir un accés permanent, les zones d’alimentació han d’estar dissenyades de manera que tots els animals es puguin alimentar simultàniament.
2.7.3. Densitat de població
El nombre d’animals per hectàrea ha de respectar els límits següents:
| Espècie o categoria | Nombre màxim d’animals/ha (equivalent a 170 kg N/ha/any) |
|---|---|
| Cèrvids adults | 5 |
| Cèrvids mascles menors de 3 anys | 3,3 |
| Cèrvids femelles menors de 2 anys | 3,3 |
Les superfícies mínimes, cobertes i a l’aire lliure, i altres característiques de l’allotjament s’ajusten als paràmetres següents:
| Zona coberta / (superfície neta disponible) | Zona a l’aire lliure / (superfície d’exercici, sense incloure-hi pastures) | ||
|---|---|---|---|
| Pes mínim en viu (kg) | m2/cap | m2/cap | |
| Tots els cèrvids | Fins a 80 | 1,5 | 1,1 |
| Fins a 200 | 2,5 | 1,9 |
Part III. Normes de producció d’animals d’aqüicultura
Als efectes d’aquesta part, s’entén per:
Criador: un lloc de reproducció, eclosió i cria per a les primeres etapes de la vida dels animals d’aqüicultura, en particular de peixos i mariscs.
Viver: un lloc on s’aplica un sistema de producció d’aqüicultura, reproducció, incubació i cria artificial en les primeres etapes i intermedi entre el criador i les fases d’engreix final en el qual la fase de viver es completa en el primer terç del cicle de producció, excepte en el cas de les espècies sotmeses a un procés d’esmoltificació.
Vivàrium: lloc on s’aplica un sistema de producció intermedi entre el viver i les fases d’engreix finals.
Policultiu: la cria de dos o més espècies que solen ser de diferents nivells tròfics en la mateixa unitat de cultiu.
Cicle de producció: el període de vida d’un animal d’aqüicultura des de la primera fase (ous fecundats) fins a la recol·lecció.
Espècies autòctones: les espècies que no són exòtiques i que es troben dins de la seva àrea de distribució natural (espècie o subespècie d’un organisme aquàtic).
Densitat de població: el pes viu dels animals d’aqüicultura per metre cúbic d’aigua en qualsevol moment durant la darrera fase d’engreix i, en el cas dels peixos plans i gambetes, el pes per metre quadrat de superfície.
Requisits generals
2.1. Les instal·lacions aqüícoles es troben situades en llocs que no siguin objecte de contaminació per productes o substàncies l’ús dels quals no estigui autoritzat per a la producció ecològica o per contaminants que comprometin la naturalesa ecològica dels productes.
2.2. Les unitats de producció ecològica han d’estar separades de les no ecològiques adequadament i de conformitat amb les distàncies mínimes de separació establertes. Aquestes mesures de separació han de basar-se en la situació natural, els sistemes de distribució d’aigua separats, les distàncies i la situació de la unitat de producció ecològica a la part superior o inferior del corrent.
2.3. És necessària una avaluació mediambiental proporcionada a les dimensions i necessitats de la instal·lació a la unitat de producció per a totes les noves instal·lacions aqüícoles que sol·licitin produir ecològicament i que prevegin produir anualment més de vint tones de productes aqüícoles, per verificar les condicions de la unitat de producció i el seu entorn immediat, així com els efectes probables del seu funcionament. L’operador proporciona l’avaluació mediambiental a l’autoritat de control o, si escau, l’organisme de control d’acord amb els principis i obligacions de la normativa vigent en matèria d’impacte mediambiental.
2.4. L’operador facilita un pla de gestió sostenible proporcionat a les dimensions i necessitats de la instal·lació a la unitat de producció per a l’aqüicultura.
2.5. El pla s’adapta anualment i es detallen els efectes mediambientals de les instal·lacions d’aqüicultura, el seguiment mediambiental que s’hagi de portar a terme i la llista de mesures que han de prendre’s per minimitzar els impactes negatius sobre els entorns aquàtics i terrestres adjacents, inclosa, si escau, la descàrrega de nutrients al medi ambient per cicle de producció o per any. El pla registra la vigilància i la reparació d’equips tècnics.
2.6. Els operadors d’empreses d’aqüicultura redacten dins del pla de gestió sostenible un calendari de reducció de residus que es posa en marxa a l’inici de les activitats. En la mesura que sigui possible, l’ús de calor residual es limita a l’energia de fonts renovables.
2.7. En el pla de gestió es registren les mesures defensives i preventives preses contra els depredadors de conformitat amb la normativa vigent.
2.8. Quan sigui procedent, els operadors veïns es coordinen per a l’elaboració del pla de gestió.
2.9. Preparació de productes sense transformar
Si es fan operacions de preparació dels animals que no siguin de transformació, s’apliquen els requisits generals de la part IV.
Requisits específics per a animals d’aqüicultura
A més de les normes de producció establertes en els articles 7, 8, 9 i 12, les normes establertes en aquest punt 3 s’apliquen a les espècies de peixos, crustacis, equinoderms i mol·luscs, tal com es consideren en el punt 2. Aquestes normes s’apliquen mutatis mutandis al zooplàncton, els microcrustacis, els rotífers, els cucs i altres animals aquàtics per a aliment per a animals.
3.1. Requisits generals
3.1.1. Conversió
3.1.1.1. Els períodes següents de conversió de les unitats de producció aqüícola són aplicables als tipus d’instal·lacions aqüícoles següents:
Un període de conversió de vint-i-quatre mesos per a instal·lacions que no es puguin buidar d’aigua, netejar-se i desinfectar-se.
Un període de conversió de sis mesos per a les instal·lacions que s’hagin buidat d’aigua i/o d’animals, netejat i desinfectat.
3.0.0.2 Durant el període de conversió, l’explotació aqüícola pot dividir-se en unitats clarament diferenciades de les que no es gestionin segons la producció ecològica. Pel que fa a la producció d’animals d’aqüicultura, es pot referir a les mateixes espècies, sempre que hi hagi una separació adequada entre unitats corresponents.
3.1.2. Origen dels animals d’aqüicultura
3.1.2.1 Pel que fa a la procedència dels animals d’aqüicultura, s’apliquen les normes següents:
L’aqüicultura ecològica es basa en la cria d’alevins a partir de reproductors ecològics i d’explotacions ecològiques.
S’utilitzen espècies autòctones locals i la seva reproducció ha d’aspirar a generar estirps que estiguin més adaptades a les condicions de producció, a garantir el benestar i la salut dels animals i a permetre un bon ús dels recursos alimentaris; s’han de facilitar a l’autoritat de control o, si escau, l’organisme de control els documents justificatius de la seva procedència i tractament.
S’han de seleccionar espècies que siguin robustes i puguin produir-se sense causar danys significatius a les poblacions salvatges.
En situacions justificades i amb l’objectiu de millorar el pool genètic, poden introduir-se en una explotació animals salvatges capturats o animals procedents de l’aqüicultura no ecològica. Aquests animals es gestionen ecològicament durant com a mínim tres mesos abans que es puguin utilitzar per a la reproducció.
Per a fins de cria posterior, la recol·lecció de juvenils silvestres de l’aqüicultura està específicament restringida als casos següents:
i. Afluència natural de larves o juvenils de peixos o crustacis en reomplir estancs, sistemes de contenció o tancats.
ii. A la repoblació d’alevins silvestres o larves de crustacis d’espècies que no figurin a la Llista vermella d’espècies amenaçades de la UICN, sempre que la repoblació estigui en consonància amb les mesures de gestió aprovades per l’autoritat de control o, si escau, l’organisme de control, i els animals siguin alimentats exclusivament amb aliments disponibles de forma natural en el medi ambient.
Com a excepció, l’autoritat competent pot autoritzar la introducció, en el cas de cria posterior, en una unitat de producció ecològica d’un màxim d’un 50% de juvenils no ecològics, sempre que la gestió sigui ecològica almenys durant els dos últims terços del cicle de producció. L’autoritat competent pot concedir aquesta derogació per un període màxim de dos anys i no és renovable.
3.1.2.2. Pel que fa a la reproducció, s’apliquen les normes següents:
Està prohibit l’ús d’hormones i de derivats d’hormones.
No es pot recórrer a la producció artificial d’estirps d’un sol sexe, excepte per selecció manual, ni a la inducció de poliploïdia, ni a la hibridació artificial ni a la clonació.
S’han de triar les estirps apropiades.
3.1.2.3. Producció de juvenils
En la cria de larves d’espècies de peixos marins, es poden utilitzar sistemes de cria (preferentment mesocosmos o cria de gran volum). Aquests sistemes de cria compleixen els requisits següents:
La densitat de població inicial és inferior a vint ous o larves per litre.
El tanc per a la cria de larves té un volum mínim de 20 m3.
Les larves s’alimenten del plàncton natural que es desenvolupa al tanc, complementat, si escau, amb fitoplàncton i zooplàncton produïts externament.
3.1.3. Alimentació
3.1.3.1. Pel que fa a l’alimentació de peixos i crustacis, s’apliquen les normes següents:
Els animals s’alimenten amb aliments que satisfacin les seves necessitats nutricionals en les diverses etapes del desenvolupament.
Els règims alimentaris es conceben tenint en compte les prioritats següents:
i. La salut i el benestar dels animals.
ii. La qualitat òptima del producte, inclosa la composició nutricional, que condiciona l’alt nivell de qualitat del producte final comestible.
iii. Un baix impacte ambiental.
La fracció vegetal de l’aliment per a animals ha de procedir de l’agricultura ecològica i la fracció de l’aliment per a animals derivada d’animals aquàtics ha de procedir de l’aqüicultura ecològica o d’una explotació pesquera sostenible reconeguda.
Les matèries primeres no ecològiques per a aliment per a animals d’origen vegetal, d’origen animal, d’algues o de llevats; les matèries primeres d’aliment per a animals d’origen mineral o microbià i els additius per a l’alimentació animal, així com certs productes utilitzats com a coadjuvants tecnològics, només s’utilitzen si han estat autoritzats per fer-los servir en la producció ecològica de conformitat amb aquest Reglament.
Està prohibit l’ús de factors de creixement i d’aminoàcids sintètics.
Només es poden utilitzar matèries primeres per a aliment per a animals d’origen mineral autoritzades per a l’ús en aqüicultura ecològica de conformitat amb l’article 19.
En relació amb els mol·luscs bivalves i altres espècies no alimentades per l’ésser humà, sinó per plàncton natural, s’apliquen les normes següents:
i. Aquests animals, que s’alimenten per filtració, cobreixen totes les seves necessitats nutricionals a la natura, a excepció dels casos dels juvenils criats en vivers.
ii. Les zones de cria han de ser adequades des del punt de vista sanitari i han de presentar un bon estat ecològic i mediambiental d’acord amb la normativa vigent.
3.1.3.2. Normes específiques sobre l’alimentació dels animals d’aqüicultura carnívors
L’alimentació per a animals d’aqüicultura carnívors procedeix prioritàriament de les categories següents:
Aliments procedents de l’aqüicultura ecològica.
Farina i oli de peix procedents de rebuigs de peixos, de crustacis o de mol·luscs procedents d’aqüicultura ecològica.
Farina de peix, oli de peix i matèries primeres per a aliment per a animals procedents de rebuigs de peixos, de crustacis o de mol·luscs capturats per al consum humà en pesqueries sostenibles.
Farina de peix, oli de peix i matèries primeres per a aliment per a animals procedents de peixos, de crustacis o de mol·luscs sencers capturats en pesqueries sostenibles i no destinats al consum humà.
Matèries primeres ecològiques d’origen animal o vegetal per a aliments per a animals.
3.1.3.3. Normes específiques aplicables a l’alimentació de determinats animals d’aqüicultura
Els peixos d’aigües continentals, els peneids i les gambetes d’aigua dolça i els peixos tropicals d’aigua dolça s’alimenten de la manera següent:
Amb aliments disponibles de manera natural en estanys i llacs.
Quan no es disposi en quantitat suficient dels aliments naturals esmentats en la lletra a, es poden utilitzar aliments ecològics d’origen vegetal, preferentment produïts en la mateixa explotació, o bé algues. Els operadors concernits han de conservar la documentació que justifica la necessitat de recórrer a un suplement alimentari.
Quan es complementin els aliments naturals de conformitat amb la lletra b, la ració alimentària de les espècies de peneids i de les gambetes d’aigua dolça comprèn un màxim del 25% de farina de peix i un 10% d’oli de peix derivats de la pesca. La ració alimentària dels peixos del gènere Pangasius pot incloure un màxim d’un 10% de farina de peix o oli de peix obtinguts de la pesca sostenible.
3.1.4. Atenció sanitària
3.1.4.1. Profilaxi
Pel que fa a la profilaxi, s’apliquen les normes següents:
La profilaxi es basa en el manteniment dels animals en condicions òptimes mitjançant una ubicació apropiada de les explotacions, tenint en compte, entre altres aspectes, els requeriments de les espècies quant a la qualitat de l’aigua, el flux i la taxa de renovació de l’aigua, la concepció òptima de les explotacions, l’aplicació de bones pràctiques de gestió aqüícola, inclosa la neteja i desinfecció periòdica de les instal·lacions, els aliments d’alta qualitat, una densitat de població adequada i la selecció de reproductors i d’estirps.
Està permès l’ús de medicaments veterinaris immunològics.
Un pla de gestió zoosanitària detalla les pràctiques en matèria de bioseguretat i de profilaxi; inclou en particular un acord escrit d’assessoria sanitària proporcionada a la unitat de producció establert amb un servei qualificat en matèria de salut animal d’aqüicultura que visita l’explotació amb una freqüència mínima d’un cop l’any.
Els sistemes, l’equip i els utensilis de l’explotació es netegen i desinfecten adequadament.
Els organismes bioincrustants s’eliminen únicament per mitjans físics o a mà i, quan calgui, es retornen al medi a una distància suficient de l’explotació.
En la neteja i desinfecció de l’equip i de les instal·lacions únicament es poden utilitzar productes o substàncies autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19.
Pel que fa al buit sanitari d’animals, s’apliquen les normes següents:
i. No és obligatori en el cas del cultiu de mol·luscs bivalves.
ii. Durant el buit sanitari, la gàbia o una altra estructura utilitzada per a la producció d’animals es buida, es desinfecta i es manté buida fins a reutilitzar-la.
L’aliment per a animals per a peixos que no s’hagi consumit, les femtes i els animals morts s’eliminen ràpidament per evitar qualsevol risc mediambiental important pel que fa al nivell de la qualitat de l’aigua, reduir al mínim els riscos de malalties i evitar atraure insectes o rosegadors.
Es poden utilitzar la llum ultraviolada i l’ozó únicament en vivers.
Per al control biològic dels ectoparàsits, es dona preferència a l’ús de peixos netejadors.
3.1.4.2. Tractaments veterinaris
Pel que fa als tractaments veterinaris, s’apliquen les normes següents:
Les malalties es tracten immediatament per evitar el patiment dels animals; es poden utilitzar medicaments veterinaris al·lopàtics de síntesi química, com ara antibiòtics, si escau, en condicions estrictes i sota la responsabilitat d’un veterinari, quan no resulti apropiat l’ús de productes fitoterapèutics, homeopàtics o altres; si escau, s’estableixen restriccions sobre els tractaments i els períodes de supressió.
Es permeten els tractaments relacionats amb la protecció de la salut humana i animal.
Quan, malgrat les mesures preventives per garantir la salut animal, de conformitat amb el punt 3.1.4.1, sorgeix un problema sanitari, es poden administrar tractaments veterinaris segons l’ordre de preferència següent:
i. Substàncies d’origen vegetal, animal o mineral en dilució homeopàtica.
ii. Plantes i els seus extractes que no tinguin cap efecte anestèsic.
iii. Substàncies com oligoelements, metalls, immunoestimulants naturals o probiòtics autoritzats.
L’ús de tractaments al·lopàtics es limita a dos tractaments anuals, a excepció de les vacunacions i els programes d’erradicació obligatoris; no obstant això, en els casos en què el cicle de producció sigui inferior a un any, s’aplica el límit d’un únic tractament al·lopàtic; si se superen els límits dels tractaments al·lopàtics esmentats, els animals d’aqüicultura afectats no poden ser venuts com a producte ecològic.
L’ús de tractaments antiparasitaris, excloent-ne els programes de sanejament obligatori, està limitat a dos cops l’any o una vegada a l’any si el cicle de producció és de menys de divuit mesos.
El temps de supressió després dels tractaments veterinaris al·lopàtics i tractaments antiparasitaris considerats a la lletra e, inclosos els tractaments aplicats en virtut de programes de sanejament i d’erradicació obligatoris, és de quaranta-vuit hores, llevat que no s’especifiqui un altre període. Quan s’utilitzin medicaments veterinaris, aquest ús s’ha de declarar a l’autoritat de control o, si escau, l’organisme de control abans que els animals es comercialitzin com a ecològics; les poblacions tractades han de ser clarament identificables.
3.1.5. Condicions d’allotjament i pràctiques de cria
3.1.5.1. Estan prohibides les instal·lacions de producció animal d’aqüicultura amb recirculació tancada, a excepció dels vivers o per a la producció d’espècies utilitzades en aliment per a animals ecològic.
3.1.5.2. L’ús de sistemes artificials d’escalfament o refredament d’aigua està permès només en vivers. Es pot utilitzar aigua de perforació natural per escalfar o refredar l’aigua en totes les fases de producció.
3.1.5.3. El medi per a la cria d’animals d’aqüicultura s’ha de dissenyar perquè, de conformitat amb les necessitats específiques de les espècies, els animals d’aqüicultura:
Tinguin prou espai per al seu benestar i, si escau, una densitat de població mínima.
Es mantinguin en una aigua de bona qualitat amb, entre altres coses, un flux i una taxa de renovació d’aigua adequats, suficient nivell d’oxigen i un nivell de metabòlits baix.
Es mantinguin les condicions de temperatura i lluminositat que responen a les necessitats de l’espècie i en relació amb la situació geogràfica.
En el cas dels peixos d’aigua dolça, el fons s’ha d’assemblar tant com sigui possible a les condicions naturals. En el cas de la carpa i espècies similars, el fons és de terra natural.
La fertilització ecològica i mineral dels estanys i llacs es fa amb fertilitzants i condicionadors del sòl que estiguin autoritzats de conformitat amb aquest Reglament, amb una aplicació màxima de 20 kg de nitrogen per hectàrea.
Estan prohibits els tractaments que impliquin la utilització de productes de síntesi química per al control d’hidròfits i cobertura vegetal present en les aigües de producció.
3.1.5.4. El disseny i la construcció dels sistemes de contenció aquàtics han de facilitar nivells de flux i paràmetres fisicoquímics que protegeixin la salut i el benestar dels animals i responguin a les necessitats inherents al seu comportament.
3.1.5.5. Les unitats de cria en terra ferma han de complir les condicions següents:
En els sistemes de circulació lliure, ha de ser possible vigilar i controlar el cabal i la qualitat de l’aigua, tant per al flux d’entrada com de sortida.
Com a mínim un 10% del perímetre (interfície aigua-terra) compta amb vegetació natural.
3.1.5.6. Els sistemes de contenció es conceben, se situen i es gestionen de manera que es minimitzi el risc d’incidents d’escapament.
3.1.5.7. Si s’escapen peixos o crustacis, es prenen les mesures adients per reduir l’impacte en l’ecosistema local, incloent-hi la recuperació, si escau. Es mantenen proves documentals en aquest sentit.
3.1.5.8. En el cas de la producció d’animals d’aqüicultura en estanys, dipòsits o estanys de corrent, les explotacions han d’estar equipades amb llits de filtració natural, basses de decantació, filtres biològics o filtres mecànics per recollir els nutrients residuals, o utilitzar plantes aquàtiques o animals (bivalves i algues) que contribueixin a millorar la qualitat de l’efluent. La vigilància de l’efluent es du a terme periòdicament.
3.1.5.9. Densitat de població
En considerar els efectes de la densitat de població en el benestar dels peixos produïts, s’ha de tenir en compte l’estat dels peixos (com, per exemple, danys a les aletes, altres lesions, el ritme de creixement, el comportament i la salut en general) i la qualitat de l’aigua.
La densitat de població s’ajusta als paràmetres descrits a continuació per espècie o grup d’espècies:
Producció ecològica de salmònids en aigua dolça:
Espècies concernides: truita comuna (Salmo trutta), truita irisada (Oncorhynchus mykiss), truita de rierol (Salvelinus fontinalis), salmó (Salmo salar), truita alpina (Salvelinus alpinus), Grayling (Thymallus thymallus), truita (Salvelinus namaycush) i salmó del Danubi (Hucho hucho).
| Sistema de producció | Els sistemes d’explotacions d’engreix han de ser alimentats per sistemes oberts. El cabal ha de garantir un mínim de saturació d’oxigen del 60% per a la població i ha de garantir la seva comoditat i l’eliminació de l’efluent de producció |
|---|---|
| Densitat màxima de població | - Espècies de salmònids no recollides a continuació: 15 kg/m3 / - Salmó: 20 kg/m3 / - Truita comuna i truita irisada: 25 kg/m3 / - Truita alpina: 20 kg/m3 |
Producció ecològica d’esturió en aigua dolça
Espècies concernides: família de l’esturió (Acipenseridae)
| Sistema de producció | El flux d’aigua en cada unitat de cria ha de ser suficient per garantir el benestar animal |
|---|---|
| Densitat màxima de població | 30 kg/m3 |
Producció ecològica de peixos en aigües continentals:
Espècies concernides: família de la carpa (Cyprinidae) i altres espècies associades en el context del policultiu, inclosos la perca, el lluç, el peix gos, el Coregonus i l’esturió.
| Sistema de producció | En els estanys, que es buiden totalment i periòdicament, i en els llacs. Els llacs han de ser exclusivament dedicats a la producció ecològica, inclosos els cultius que ocupen zones seques. La zona de captura de pesca ha d’estar equipada amb una entrada d’aigua neta i d’una mida que permeti als peixos el màxim confort. Després de la recollida, els peixos han de ser emmagatzemats en aigua neta. La fertilització orgànica i mineral dels estanys i llacs s’ha de fer només amb fertilitzants i condicionadors del sòl autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19, amb una aplicació màxima de 20 kg de nitrogen per hectàrea. Estan prohibits els tractaments que impliquin l’ús de productes de síntesi química per al control d’hidròfits i de la cobertura vegetal present a les aigües de producció. S’han de mantenir zones de vegetació natural al voltant de les unitats de producció en aigües interiors com la zona amortidora enfront de les zones de terra exteriors que no s’inclouen en l’activitat de producció gestionada de conformitat amb les normes de l’aqüicultura ecològica. En les etapes d’engreix final, s’utilitza el policultiu a condició que es respectin degudament els criteris establerts en les especificacions aplicables a altres espècies lacustres. |
|---|---|
| Rendiment de la producció | La producció total de les espècies queda limitada a 1.500 kg de peix anual per hectàrea. |
Producció ecològica de peneids i gambetes d’aigua dolça (Macrobrachium spp)
| Establiment de les unitats de producció | Localització en zones argiloses estèrils per reduir al mínim l’impacte mediambiental de la construcció dels estanys. Aquestes unitats han de ser construïdes amb argila natural preexistent. No es permet la destrucció de manglars. |
|---|---|
| Període de conversió | Sis mesos per estanc, els quals corresponen al període de vida normal d’una gambeta. |
| Origen dels reproductors | Després de tres anys de funcionament, almenys la meitat dels reproductors han de ser domèstics. La resta han de ser reproductors silvestres lliures de patògens i procedents de la pesca sostenible. La primera i la segona generació se sotmeten a un procediment de cribratge obligatori, abans de la introducció en l’explotació. |
| Ablació peduncular simple | Prohibida. |
| Densitats de població i límits màxims de producció de l’explotació | Sembra: màxim de 22 postlarves/m2. Biomassa instantània màxima: 240 g/m2. |
Peixos tropicals d’aigua dolça: xanos (Chanos chanos), tilàpia (Oreochromis spp), peixos del gènere Pangasius:
| Sistema de producció | Estanys i gàbies de xarxa |
|---|---|
| Densitat màxima de població | Pangasius: 10 kg/m3 Oreochromis: 20 kg/m3 |
3.1.6. Benestar animal
3.1.6.1. Totes les persones encarregades del manteniment dels animals tenen els coneixements i la capacitació bàsica necessaris en relació amb els requisits de benestar dels animals.
3.1.6.2. El maneig d’animals d’aqüicultura es redueix al mínim i es du a terme amb cura i amb l’equipament i els protocols adequats per evitar l’estrès i els danys derivats dels procediments de manipulació.
Els reproductors es manipulen de manera que es redueixin al mínim els danys físics i l’estrès i, si escau, sota anestèsia. Les operacions de calibratge es redueixen al mínim i segons les necessitats per garantir el benestar dels animals.
3.1.6.3. L’ús de llum artificial està subjecte a les restriccions següents:
L’extensió de la llum natural del dia no supera el màxim que respecti les necessitats etològiques, les condicions geogràfiques i la salut general dels animals; aquest màxim no supera les setze hores al dia, excepte amb finalitats reproductives.
S’eviten canvis bruscos en la intensitat de la llum en el moment de la transició mitjançant l’ús de llums amb intensitat regulable o llums de fons.
3.1.6.4. Està permesa la ventilació per garantir el benestar i la salut dels animals amb la condició que els airejadors mecànics treballin preferentment amb energia de fonts renovables.
3.1.6.5. L’ús d’oxigen només es permet per a usos vinculats a requisits de salut i benestar dels animals i períodes crítics de producció o transport, en els casos següents:
Casos excepcionals d’augment de la temperatura o de caiguda de la pressió atmosfèrica o de contaminació accidental.
Procediments ocasionals de gestió de poblacions, com el mostreig i la classificació.
Amb l’objectiu de garantir la supervivència de les poblacions de l’explotació.
3.1.6.6. Es prenen mesures per minimitzar la durada del transport dels animals d’aqüicultura.
3.1.6.7. Es redueix al mínim el patiment durant la vida dels animals, fins i tot en el moment del sacrifici.
3.1.6.8. Les tècniques de sacrifici han d’aconseguir que els peixos quedin immediatament inconscients i insensibles al dolor. La manipulació abans del sacrifici es fa de manera que s’evitin lesions i reduint el patiment i l’estrès al mínim. Les diferències entre les mides de la recol·lecció, les espècies i els llocs de producció s’han de tenir en compte a l’hora de considerar els mètodes òptims de sacrifici.
3.1.6.9. Està prohibida l’ablació peduncular simple, incloses les pràctiques similars com la lligadura, la incisió i l’aixafament.
3.1.7. Condicions d’allotjament i pràctiques de producció
Pel que fa a les condicions d’allotjament i de pràctiques de producció, s’apliquen les normes següents:
La producció es pot dur a terme a la mateixa zona d’aigua que la producció ecològica de peixos en un règim de policultiu que ha d’estar documentat en el pla de gestió sostenible.
La producció ecològica de mol·luscs bivalves es fa en zones delimitades per pals, flotadors o altres marcadors visibles, i retinguts mitjançant malles, gàbies o altres mitjans artificials.
3.1.8. Gestió
Pel que fa a la gestió, s’apliquen les normes següents:
La producció es fa amb una densitat de població que no superi la densitat usual corresponent no ecològica. Es duen a terme processos de selecció, aclariment i ajust de la densitat de població en funció de la biomassa.
Els organismes bioincrustants s’eliminen únicament per mitjans físics o a mà i, si escau, es retornen al medi natural. Els mol·luscs es poden tractar un cop durant el cicle de producció amb una solució de calç per controlar els organismes incrustants competidors.
Part IV. Normes de producció d’aliments i d’aliment per a animals transformats
A més de les normes de producció establertes en els articles 7, 9 i 13, s’apliquen als aliments i a l’aliment per a animals transformats les normes d’aquesta part.
Requisits generals per a la producció d’aliments i d’aliment per a animals transformats
1.1. Els additius alimentaris, els coadjuvants tecnològics i altres substàncies i ingredients utilitzats en la transformació de l’aliment o de l’aliment per a animals i les pràctiques eventuals de transformació utilitzades, com el fumat, han de complir els principis de bones pràctiques de fabricació.
1.2. Els operadors que produeixen aliments o aliment per a animals transformats han d’establir i actualitzar els procediments pertinents a partir d’una identificació sistemàtica de les etapes de transformació crítiques.
1.3. L’aplicació dels procediments referits en el punt 1.2 ha de garantir en tot moment que els productes transformats compleixin les disposicions d’aquest Reglament.
1.4. Els operadors respecten i apliquen els procediments referits en el punt 1.2 i, en particular:
Han d’adoptar mesures preventives per evitar el risc de contaminació amb productes o substàncies no autoritzats.
Apliquen mesures de neteja adequades, en controlen l’eficàcia i porten un registre d’aquestes operacions.
S’asseguren que no es comercialitzin productes no ecològics amb una indicació que faci referència a la producció ecològica.
1.5. La preparació de productes ecològics transformats es manté separada en el temps o en l’espai dels productes no ecològics o en conversió. Quan també es preparin o s’emmagatzemin productes no ecològics o en conversió a la unitat de preparació afectada, l’operador:
Informa d’aquest fet l’autoritat de control o, si escau, l’organisme de control. Si s’efectuen de forma contínua durant una campanya, s’ha de notificar, amb un mínim de cinc dies d’antelació, l’inici de l’elaboració, així com els dies de la setmana i l’horari previst per a la preparació dels productes ecològics. En finalitzar la campanya d’elaboració, cal comunicar-ho.
Si les operacions de preparació no s’efectuen en dates i hores fixes, s’ha de notificar, amb un mínim de cinc dies d’antelació, cada vegada que s’hagi previst elaborar productes ecològics. En la comunicació s’indica el dia i l’horari de les operacions.
En el cas que l’operador, per les característiques especials d’un determinat procés d’elaboració, no pugui complir les disposicions dels dos apartats anteriors, acorda amb l’autoritat de control o, si escau, l’organisme de control el sistema de notificació previ de les operacions.
Fa les operacions de forma contínua per sèries completes, separades físicament o en el temps, d’operacions similars que es portin a terme amb productes no ecològics.
Emmagatzema els productes ecològics, abans i després de les operacions, separats en l’espai o en el temps de productes no ecològics.
Manté disponible un registre actualitzat de totes les operacions i quantitats transformades.
Pren les mesures necessàries per garantir la identificació de lots i evitar barreges o intercanvis amb productes no ecològics.
Efectua les operacions amb productes ecològics només després d’haver netejat adequadament l’equip de producció.
Quan la neteja manual o automàtica no sigui possible o no garanteixi la separació dels productes, s’ha d’aplicar una operació de neteja que ho permeti. Aquesta operació ha de quedar reflectida i degudament detallada en una memòria tècnica a disposició de l’autoritat de control o, si escau, l’organisme de control. En el cas de fer una neteja per arrossegament, a la memòria s’han d’indicar les quantitats utilitzades i el seu destí, que han de descartar-se i no es poden comercialitzar amb la denominació ecològica. Les quantitats descartades durant cada procés d’elaboració s’han d’anotar al full de fabricació. S’ha de mantenir un registre de les operacions esmentades.
1.6. No s’utilitzen productes, substàncies o tècniques que reconstrueixin propietats perdudes en la transformació i l’emmagatzematge d’aliments ecològics, que corregeixin les conseqüències d’un comportament negligent en la transformació d’aliments ecològics o que d’una altra manera puguin induir a error sobre la veritable naturalesa dels productes destinats a ser comercialitzats com a ecològics.
Requisits específics per a la producció d’aliments transformats
2.1. La composició dels aliments ecològics transformats està subjecta a les condicions següents:
El producte s’obté principalment a partir d’ingredients agraris (ingredient d’origen agrari >50% del pes dels ingredients); a l’hora de determinar si un producte s’obté principalment a partir d’ingredients agraris, no es té en compte l’aigua ni la sal afegides.
Només es poden utilitzar additius alimentaris, coadjuvants tecnològics, aromatitzants, aigua, sal, preparats a base de microorganismes i enzims alimentaris, minerals, oligoelements i vitamines, així com aminoàcids i altres micronutrients, en productes alimentaris per a usos nutricionals particulars que estiguin autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19.
No poden ser-hi presents simultàniament un ingredient ecològic i el mateix ingredient en conversió o obtingut de manera no ecològica.
2.2. Ús de certs productes i substàncies en la transformació d’aliments
2.2.1. Només es poden utilitzar en la transformació d’aliments els productes i substàncies referits en el punt 2.1.b, així com els productes i substàncies referits als punts 2.2.2, 2.2.4 i 2.2.5, a excepció dels productes i substàncies del sector vitivinícola, als quals s’aplica el punt 2 de la part V.
2.2.2. En la transformació d’aliments, està autoritzat l’ús dels productes i substàncies següents:
Preparats a base de microorganismes i enzims alimentaris utilitzats habitualment en la transformació d’aliments; no obstant això, els enzims alimentaris utilitzats com a additius alimentaris han de ser autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19.
Productes i substàncies definits com a substància aromatitzant natural, substància aromatitzant obtinguda per procediments físics, enzimàtics o microbiològics apropiats a partir de matèria d’origen vegetal, animal o en estat natural o transformats per al consum humà per un o diversos dels procediments tradicionals de preparació d’aliments. Les substàncies aromatitzants naturals són substàncies que són presents de manera natural i que han sigut identificades en la natura.
Els colorants per al marcatge de la carn i de les closques d’ou.
L’aigua potable i la sal (que tingui com a component bàsic el clorur sòdic o el clorur potàssic) utilitzades normalment en la transformació d’aliments.
Els minerals (oligoelements inclosos), les vitamines, els aminoàcids i els micronutrients, sempre que el seu ús en aliments de consum habitual s’exigeixi legalment de forma directa, pel que fa als productes alimentaris comercialitzats amb la pretensió de posseir característiques particulars o efectes en relació amb la salut o nutricionals, o en relació amb les necessitats de grups específics de consumidors.
2.2.3. De conformitat amb l’apartat 5 de l’article 22, s’apliquen les normes següents:
Certs additius alimentaris autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19 es compten com a ingredients agraris.
Els preparats i les substàncies referits en el punt 2.2.2 no es compten com a ingredients agraris.
El llevat i els productes del llevat es compten com a ingredients agraris.
2.2.4. Els ingredients agraris no ecològics següents poden ser utilitzats en la transformació d’aliments ecològics:
Productes animals:
i. Organismes aquàtics, no procedents d’aqüicultura, autoritzats per a la preparació de productes alimentaris no ecològics.
ii. Gelatina.
iii. Budells.
Productes vegetals sense transformar i productes derivats per transformació:
i. Fruites i fruita seca comestibles:
- Nou de cola (Cola acuminata).
ii. Plantes aromàtiques i espècies comestibles:
- Llavors de rave picant (Armoracia rusticana).
- Flors de càrtam (Carthamus tinctorius).
- Créixens (Nasturtium officinale).
iii. Diversos: algues, incloent-hi algues marines.
Productes vegetals transformats:
i. Sucres, midons i altres productes de cereals i tubèrculs:
- Paper d’arròs.
- Midó d’arròs i cera de blat de moro, no modificats químicament.
ii. Diversos:
- Rom obtingut exclusivament a partir de suc de la canya de sucre.
2.2.5. Greixos i olis, refinats o no, però no modificats químicament, es poden utilitzar en la forma no ecològica si procedeixen de vegetals diferents dels següents:
- Cacau (Theobroma cacao)
- Coco (Cocos nucífera)
- Oliva (Olea europaea)
- Gira-sol (Helianthus annuus)
- Palmera d’oli de Guinea (Elaeis guineensis)
- Colza (Brassica napus)
- Rapa (Arisarum vulgare)
- Càrtam (Carthamus tinctorius)
- Sèsam (Sesamum indicum)
- Soja (Glycine max)
Requisits específics per a la producció d’aliment per a animals transformat
3.1. En la composició de l’aliment per a animals ecològic no poden ser presents simultàniament matèries primeres per a aliment per a animals procedent de l’agricultura ecològica o en conversió amb matèries primeres produïdes per transformació no ecològica.
3.2. Cap matèria primera per a aliment per a animals que s’utilitzi o es transformi en la producció ecològica no pot ser transformada amb l’ajuda de dissolvents de síntesi química.
3.3. Només s’utilitzen productes de neteja i desinfecció autoritzats de conformitat amb aquest Reglament.
Part V. Normes de producció en el sector vitivinícola
Àmbit d’aplicació
1.1. A més de les normes de producció establertes en els articles 7, 8, 9 i 14, són aplicables a la producció ecològica dels productes del sector vitivinícola les normes establertes en aquesta part.
Ús de certs productes i substàncies
2.1. Els productes del sector vitivinícola s’obtenen a partir de matèries primeres ecològiques.
2.2. Només els productes i les substàncies autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19 poden utilitzar-se en la fabricació de productes del sector vitivinícola.
Pràctiques enològiques i restriccions
3.1. Sense perjudici del que estableixen els articles 14, 19, 20 i 21, només estan permeses les pràctiques, els processos i els tractaments enològics que garanteixin una bona vinificació, una bona conservació o una criança adequada del producte.
3.2. Està prohibit l’ús de les pràctiques, els processos i els tractaments enològics següents:
La concentració parcial pel fred.
L’eliminació del diòxid de sofre per processos físics.
El tractament per electrodiàlisi per a l’estabilització tartàrica del vi.
La desalcoholització parcial del vi.
El tractament amb intercanviadors de cations per a l’estabilització tartàrica del vi.
3.3. S’autoritza l’ús de les pràctiques, els processos i el tractament enològics següents, subjectes a les condicions següents:
En el cas de tractaments tèrmics, la temperatura no pot excedir els 75 °C.
En el cas de centrifugació i filtració, amb coadjuvants de filtració inerts o sense, la mida dels porus no pot ser inferior a 0,2 micròmetres.
Part VI. Normes de producció de llevats destinats al consum humà o animal
A més de les normes de producció establertes en els articles 7, 9 i 15, s’apliquen als llevats ecològics destinats al consum humà o animal les normes establertes en aquesta part.
Requisits generals
1.1. Per a la producció de llevat ecològic només s’utilitzen substrats produïts ecològicament.
1.2. En els aliments o en l’aliment per a animals ecològics no hi pot haver simultàniament llevat ecològic i no ecològic.
1.3. Es poden utilitzar les substàncies següents per a la producció, la mescla i la formulació del llevat ecològic:
Coadjuvants tecnològics autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19.
Els productes i les substàncies referits al punt 2.2.2, a i d, de la part IV.
1.4. Només s’utilitzen productes de neteja i desinfecció autoritzats de conformitat amb aquest Reglament per a l’ús en la transformació.
Annex III / Recollida, envasament, transport i emmagatzematge dels productes
Recollida i transport de productes a les unitats de preparació
Els operadors poden recollir simultàniament productes ecològics i no ecològics només quan es prenguin mesures oportunes per evitar qualsevol mescla possible o intercanvi amb productes no ecològics i per assegurar la identificació dels productes ecològics. L’operador ha de mantenir a disposició de l’autoritat de control o, si escau, de l’organisme de control les dades relatives als dies, les hores i els circuits de recollida i les dates i les hores de la recepció dels productes.
Els vehicles utilitzats per al transport de productes ecològics han d’estar subjectes a programes regulars de neteja. Si han estat emprats prèviament per al transport de productes no ecològics, han de ser netejats acuradament abans de fer-los servir per al transport de productes de producció ecològica.
S’han de revisar els vehicles i equips per garantir la neteja correcta i que estan lliures de restes de materials que puguin ser un risc de contaminació. Els recipients per a productes ecològics han de ser d’ús exclusiu per a aquest tipus de productes.
Envasament i transport de productes a altres operadors o unitats
2.1. Els operadors han d’assegurar que els productes ecològics són transportats a altres operadors o unitats, incloent-hi majoristes i minoristes, només en envasos, contenidors o vehicles adequats i tancats, de manera que sigui impossible substituir-ne el contingut sense manipular o deteriorar el precinte, i que vagin amb una etiqueta en què es mencionin, a més del que estableix la normativa vigent, les dades següents:
El nom i l’adreça de l’operador i, si és diferent, del propietari o venedor del producte.
El nom del producte o la descripció de l’aliment per a animals acompanyat d’una referència a la producció ecològica.
El nom o el codi numèric de l’autoritat de control o de l’organisme de control del qual depengui l’operador.
Si escau, la marca d’identificació del lot, segons un sistema de marcatge convingut amb l’autoritat o l’organisme de control i que permeti vincular el lot amb els operadors concernits.
La informació considerada a les lletres a a d també pot presentar-se en un document d’acompanyament, sempre que aquest document pugui relacionar-se de manera que no porti a confusió amb l’envàs, el contenidor o el vehicle de transport del producte. Aquest document d’acompanyament ha d’incloure informació sobre el proveïdor o transportista.
2.2. No s’exigeix el tancament dels envasos, contenidors o vehicles quan:
El transport es faci directament entre un operador i un altre operador i tots dos estiguin subjectes al sistema de control ecològic.
Els productes vagin acompanyats d’un document que conté tota la informació requerida en el punt 2.1, i
Tant l’operador emissor com el receptor mantinguin registres documentals d’aquestes operacions de transport a disposició de l’autoritat de control o, si escau, de l’organisme de control.
El transport inclogui només productes ecològics o només productes en conversió.
Normes específiques per al transport d’aliment per a animals a les altres unitats de producció o preparació o a locals d’emmagatzematge
A l’hora de transportar aliment per a animals a altres unitats de producció o preparació o a locals d’emmagatzematge, els operadors vetllen perquè es compleixin les condicions següents:
Durant el transport estan físicament separats de manera efectiva l’aliment per a animals produït ecològicament, l’aliment per a animals en conversió i l’aliment per a animals no ecològic.
Els vehicles o contenidors que hagin transportat productes no ecològics només es poden utilitzar per al transport de productes ecològics si:
i. Abans d’iniciar el transport de productes ecològics s’ha fet una neteja adequada, l’eficàcia de la qual hagi estat controlada, i els operadors enregistrin aquestes operacions.
ii. S’apliquen les mesures adequades segons els riscos avaluats d’acord amb els sistemes de control i, si escau, els operadors assegurin que els productes no ecològics no es comercialitzen amb una indicació que faci referència a la producció ecològica.
iii. L’operador manté registres documentals d’aquestes operacions de transport a disposició de l’autoritat de control o, si escau, de l’organisme de control.
El transport de l’aliment per a animals ecològic se separa físicament o temporalment del transport d’altres productes acabats.
Durant el transport, es registren les quantitats inicials dels productes i cadascuna de les quantitats lliurades al llarg d’un circuit de repartiment.
Transport de peixos vius
4.1. Els peixos vius es transporten en dipòsits adequats amb aigua neta que respongui a les necessitats fisiològiques en termes de temperatura i oxigen dissolt.
4.2. Abans del transport de peixos i productes de pesca ecològics, els dipòsits han d’haver estat netejats, desinfectats i esbandits en profunditat.
4.3. Es prenen precaucions per reduir l’estrès. Durant el transport, la densitat no arriba a un nivell que sigui perjudicial per a l’espècie.
4.4. Es mantenen proves documentals de les operacions esmentades en els punts anteriors.
Recepció de productes procedents d’altres operadors d’unitats
5.1. En cas de rebre un producte ecològic o en conversió, l’operador comprova el tancament dels envasos o contenidors sempre que sigui necessari i la presència de les indicacions esmentades en el punt 2.
5.2. L’operador confronta la informació de l’etiqueta a què es refereix el punt 2 amb la informació dels documents d’acompanyament. El resultat d’aquestes comprovacions s’ha d’esmentar explícitament en els registres establerts en l’article 25.
Emmagatzematge dels productes
Les zones dedicades a l’emmagatzematge s’han de gestionar de manera que es garanteixi la identificació dels lots i s’eviti qualsevol mescla o contaminació amb productes o substàncies que no compleixin les normes de producció ecològica. Els productes ecològics han de poder ser clarament identificats en tot moment.
En cas d’unitats de producció ecològica de vegetals i animals, està prohibit emmagatzemar en la unitat de producció entrants diferents dels autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19.
Es permet l’emmagatzematge de medicaments veterinaris al·lopàtics i antibiòtics en les explotacions agràries i aqüícoles sempre que hagin sigut prescrits pel veterinari en relació amb un tractament, que s’emmagatzemin en un entorn supervisat i que s’inscriguin al registre ramader.
Quan els operadors manipulin tant productes no ecològics com productes ecològics i els productes ecològics s’emmagatzemin en instal·lacions on també s’emmagatzemin altres productes agraris o alimentaris:
Els productes ecològics es mantenen separats de la resta de productes agraris o alimentaris.
Es prenen totes les mesures necessàries per garantir la identificació dels lots i evitar barreges o intercanvis entre productes ecològics, en conversió i productes no ecològics.
S’han d’aplicar mesures de neteja adequades, l’eficàcia de les quals hagi estat comprovada abans de l’emmagatzematge de productes ecològics, i els operadors registren aquestes operacions.
Annex IV / Logotip de producció ecològica i codis numèrics
Logotip
El logotip de producció ecològica s’ha d’ajustar al model següent:
Els colors de referència en Pantone són: 477C, 375C i White.
El logotip de producció ecològica es pot utilitzar en blanc i negre, com es mostra a continuació, però només quan no sigui factible aplicar-lo en color.
En cas que el color de fons de l’envàs o de l’etiqueta sigui fosc, es poden utilitzar els símbols en negatiu, usant el color de fons de l’embalatge o de l’etiqueta.
En cas que s’utilitzi el logotip en color sobre un fons acolorit que faci difícil la visualització, es pot fer servir una línia de demarcació al voltant del logotip per millorar el contrast amb els colors de fons.
En circumstàncies determinades, on hi hagi indicacions en l’envàs en un sol color, el logotip de producció ecològica es pot utilitzar en el mateix color.
El logotip de producció ecològica ha de tenir una alçària mínima de 9 mm i una amplada mínima de 13,50 mm; la proporció entre l’alçària i l’amplada ha de ser en tots els casos d’1/1,5. Excepcionalment, la mida mínima es pot reduir a una alçària de 6 mm en el cas d’envasos molt petits.
El logotip de producció ecològica pot anar acompanyat d’elements gràfics o textos referits a la producció ecològica, sempre que aquests elements no modifiquin o canviïn la naturalesa del logotip de producció ecològica ni cap de les indicacions establertes a l’article 23.
Codis numèrics
El format general dels codis numèrics dels organismes de control serà el següent:
AD-BIO-999
en què:
“AD” és el codi ISO corresponent a Andorra com a lloc on es duen a terme els controls;
“BIO” és el terme que fa referència a la producció ecològica;
“999” és el número de referència compost d’un nombre màxim de tres xifres que atribueix l’autoritat competent a cada organisme de control al qual delega funcions de control.
Annex V / Fitosanitaris i principis actius autoritzats en la producció ecològica
| Principi actiu | Funció |
|---|---|
| (E,Z)-2,4-decadienoat d’etil | Atraient |
| (Z/E)-8 dodecenil acetat | Atraient |
| Acetat de (E)-11-tetradecen-1-il | Atraient |
| Acetat de (E)-5-decen-1-il | Atraient |
| Alcohol gras (1-decanol) | Atraient |
| Coniothyrium minitans | Atraient |
| E,E-8,10 dodecadienol | Atraient |
| E/Z-7,9-dodecadienil acetat | Atraient |
| Proteïnes hidrolitzades | Atraient |
| Rescalure | Atraient |
| Z,E/Z,Z-7,11-hexadecadienil acetat | Atraient |
| Z-11-hexadecenal | Atraient |
| Z-9-hexadecenal | Atraient |
| Z-13-octadecenal | Atraient |
| Oli de clau | Bactericida, fungicida |
| Aureobasidium pullulans (soca DSM 14940) | Bactericida, fungicida |
| Hidròxid cúpric | Bactericida, fungicida |
| Oxiclorur de coure | Bactericida, fungicida |
| Òxid cuprós | Bactericida, fungicida |
| Sulfat cuprocàlcic | Bactericida, fungicida |
| Sulfat tribàsic de coure | Bactericida, fungicida |
| Oli de menta | Fitoregulador |
| Etilè | Fitoregulador |
| Ampelomices quisqualis | Fungicida |
| Bacillus amyloliquefaciens subesp. plantarum | Fungicida |
| Carbonat d’hidrogen de potassi | Fungicida |
| Gliocladium catenulatum (soca J1446) | Fungicida |
| Polisulfur de calci | Fungicida |
| Pseudomonas chlororaphis | Fungicida |
| Pseudomonas sp. (soca DSMZ 13134) | Fungicida |
| Trichoderma asperellum (soca ICC012) + Trichoderma gamsii (soca ICC080) | Fungicida |
| Trichoderma asperellum | Fungicida |
| Trichoderma harzianum + Trichoderma viride | Fungicida |
| Trichoderma harzianum rifai (soca T-22) | Fungicida |
| Verticillium lecani | Fungicida |
| Sofre | Fungicida, acaricida |
| Sofre micronitzat + oxiclorur de coure (expr. en Cu) | Fungicida, acaricida |
| Sofre + Bacillus thuringiensis kurstaki | Fungicida, acaricida, insecticida |
| Bacillus subtilis (soca QST 713) | Fungicida, bactericida |
| Bacillus subtilis | Fungicida, bactericida |
| Laminarina | Inductor dels mecanismes d’autodefensa del cultiu |
| Oli de taronja | Insecticida |
| Azadiractin (com a Azadiractin A) | Insecticida |
| Bacillus firmus I-1582 | Insecticida |
| Bacillus thuringiensis aizawai | Insecticida |
| Bacillus thuringiensis israelensis | Insecticida |
| Bacillus thuringiensis kurstaki (soca ABTS-351) | Insecticida |
| Bacillus thuringiensis kurstaki (soca SA-12) | Insecticida |
| Bacillus thuringiensis kurstaki (EG 2348) | Insecticida |
| Bacillus thuringiensis kurstaki (kurstaki 30.36, soca SA-11) | Insecticida |
| Bacillus thuringiensis tenebrionis | Insecticida |
| Beauveria bassiana (soca GHA) | Insecticida |
| Beauveria bassiana | Insecticida |
| Deltametrín | Insecticida |
| Granulovirus de Cydia pomonella (aïllat R5) | Insecticida |
| Paecilomyces fumosoroseus (soca FE 9901) | Insecticida |
| Paecilomyces lilacinus (soca 251) | Insecticida |
| Piretrines | Insecticida |
| Sals potàssiques d’àcids grassos vegetals | Insecticida |
| Spinosad | Insecticida |
| Virus de la poliedrosi nuclear d’Helicoverpa armigera | Insecticida |
| Virus de la poliedrosi nuclear de Spodoptera exigua (aïllat SEMNPV-SP2) | Insecticida |
| Virus de la poliedrosi nuclear de Spodoptera littoralis (SpliNPV-BV0005) | Insecticida |
| Virus del mosaic del cogombre (soca CH2, aïllat 1906) | Insecticida |
| Virus de la granulosi de la carpocapsa | Insecticida |
| Oli de colza + piretrines | Insecticida, acaricida |
| Oli de colza (expr. com a èster metílic d’àcids grassos vegetals) | Insecticida, acaricida |
| Oli de colza | Insecticida, acaricida |
| Oli de parafina | Insecticida, acaricida |
| Terra de diatomees | Insecticida, acaricida |
| Fosfat fèrric | Mol·lusquicida |
| Caolí | Repel·lent |
Annex VI / Productes per a la neteja i desinfecció autoritzats en la producció ecològica
Productes de neteja i de desinfecció d’edificis i instal·lacions per a la producció animal:
- Sabó de potassa i de sosa
- Aigua i vapor
- Llet de calç
- Calç
- Calç viva
- Hipoclorit de sodi (per exemple, lleixiu líquid)
- Sosa càustica
- Potassa càustica
- Peròxid d’hidrogen
- Essències naturals de plantes
- Àcid cítric, peracètic, fòrmic, làctic, oxàlic i acètic
- Alcohol
- Àcid nítric (equipament de lleteries)
- Àcid fosfòric (equipament de lleteries)
- Formaldehid
- Productes de neteja i desinfecció de les tetines i de les instal·lacions de munyir
- Carbonat de sodi
Productes utilitzats per a la neteja i desinfecció de l’equipament i les instal·lacions de producció aqüícola en absència d’animals
Els productes utilitzats per a la neteja i desinfecció en absència d’animals d’aqüicultura poden contenir els principis actius següents:
- Ozó
- Hipoclorit de sodi
- Hipoclorit de calci
- Hidròxid càlcic
- Òxid de calci
- Sosa càustica
- Alcohol
- Permanganat de potassi
- Coques de llavors de te fet de llavors naturals de camèlies (utilització reservada a la producció de gambes)
- Mescles de peroximonosulfat de potassi i de clorur de sodi que produeixen àcid hipoclorós
Productes utilitzats per a la neteja i desinfecció de l’equipament i les instal·lacions en presència o en absència d’animals d’aqüicultura que poden contenir els principis actius següents:
- Roca calcària (carbonat de calci) per a la regulació del pH
- Dolomita per a la correcció del pH (utilització reservada a la producció de gambes)
- Clorur de sodi
- Peròxid d’hidrogen
- Percarbonat de sodi
- Àcids orgànics (àcid acètic, àcid làctic, àcid cítric)
- Àcid húmic
- Àcids peroxiacètics
- Àcids peracètic i peroctanoic
- Lodòfors (només en presència d’ous)
Productes de neteja i desinfecció de locals i instal·lacions utilitzats en producció vegetal, incloent-hi l’emmagatzematge en una explotació agrícola
Per a la neteja de locals, instal·lacions i equips es poden fer servir els productes i les tècniques següents, sempre que es prenguin les mesures necessàries per assegurar que no quedin residus en les superfícies en contacte amb els aliments:
- Neteja per aspiració
- Neteja per vapor d’aigua
- Neteja amb aigua a pressió
- Aigua potable i aigua clorada
- Essències naturals de plantes
- Sabons, detergents i desinfectants
- Solucions d’hipoclorit alcalí (lleixiu)
- Sosa i potassa càustiques
- Carbonat de sodi
- Àcid cítric, peracètic, fòrmic, làctic, oxàlic i acètic
- Alcohol
- Peròxid d’hidrogen
- Formaldehid
Per a la desinsectació de locals i magatzems es poden fer servir els productes i els mètodes que s’indiquen a continuació, aplicats únicament quan no hi hagi productes emmagatzemats i sempre que posteriorment quedi exclosa la contaminació dels aliments:
- Emblanquinament amb calç, calç viva i lletada de calç
- Polvoritzacions i nebulitzacions amb piretrines naturals per al control d’insectes
- Vapors de sofre (metxes de sofre)
Annex VII / Fertilitzants, condicionadors del sòl i nutrients autoritzats en la producció ecològica
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.