Decret del 9-9-2020 d’aprovació del Reglament relatiu a la producció ecològica
Els criteris per determinar la proximitat geogràfica dels membres del grup, com l’ús compartit d’instal·lacions.
La configuració i el funcionament del sistema de control intern, inclòs l’abast, el contingut i la freqüència dels controls que s’han de dur a terme i els criteris per identificar les deficiències en la configuració o el funcionament del sistema de control intern.
Article 28. Controls
El ministeri competent en matèria d’agricultura, que actua com a autoritat competent d’acord amb la Llei 18/2018, és el responsable de l’organització i la supervisió del programa de control.
L’autoritat competent vetlla perquè els controls fets per l’autoritat de control i pels organismes de control siguin objectius i independents.
La verificació del compliment d’aquest Reglament prèvia a la comercialització del producte és assegurada per:
L’autoritat de control, i/o
Un o diversos organismes de control,
que actuen com a organismes de certificació.
Els costos derivats de la verificació del compliment d’aquest Reglament es graven de conformitat amb el capítol sisè de la Llei 18/2018.
L’autoritat competent publica i actualitza de manera periòdica la relació d’organismes de control autoritzats als quals delega competències de control oficial en l’àmbit de la producció ecològica, amb indicació de les dades de contacte corresponents.
Article. 29. Normes específiques dels controls oficials
Els controls oficials per a la verificació del compliment d’aquest Reglament han d’abastar els aspectes següents:
La verificació de l’aplicació per part dels operadors de mesures preventives i de precaució en cada etapa de producció, preparació i distribució.
Quan l’explotació inclogui unitats de producció no ecològiques o en conversió, la verificació dels registres i de les mesures, els procediments o els mecanismes per garantir la separació clara i efectiva de les diferents unitats, així com entre els productes respectius obtinguts en aquestes unitats i els productes i substàncies utilitzats.
Aquesta verificació inclou els controls de parcel·les per a les quals s’hagi reconegut retroactivament un període anterior com a part del període de conversió i el control de les unitats de producció no ecològica.
Quan els productes ecològics, en conversió i no ecològics siguin recollits simultàniament pels operadors, es preparin o s’emmagatzemin a la mateixa unitat, zona o local, o siguin transportats a altres operadors o unitats, la verificació dels registres i de les mesures, els procediments o els mecanismes existents per garantir que les operacions es fan per separat en l’espai o en el temps, que es prenen les mesures de neteja adequades i mesures per evitar la substitució de productes, que els productes ecològics i no ecològics estiguin identificats en tot moment i que s’emmagatzemin per separat els uns dels altres, en l’espai o en el temps.
La verificació del sistema de control intern dels grups d’operadors.
Quan els operadors no tinguin obligació de notificar la seva activitat o no estiguin obligats a disposar del certificat ecològic, la verificació que compleixen els requisits per a l’aplicació d’aquesta exempció i la verificació dels productes venuts per aquests operadors.
Els controls oficials per verificar el compliment d’aquest Reglament s’han de fer en tot el procés, en totes les etapes de producció, preparació i distribució, sobre la base de la probabilitat d’incompliment, la qual es determina tenint en compte:
El tipus, la magnitud i l’estructura dels operadors i grups d’operadors.
El període de temps durant el qual els operadors i grups d’operadors hagin produït, preparat i distribuït productes ecològics.
Els resultats dels controls efectuats.
El moment pertinent per a les activitats realitzades.
La categoria dels productes.
El tipus, la quantitat i el valor dels productes i l’evolució en el temps.
La possibilitat de barreja de productes o de contaminació amb productes o substàncies no autoritzats.
L’aplicació de derogacions o exempcions de les normes als operadors i grups d’operadors.
Els punts crítics en cas d’incompliment i la probabilitat d’incompliment en cada etapa de producció, preparació i distribució.
Les activitats de subcontractació.
Tots els operadors i grup d’operadors, excepte els considerats a l’apartat 4 de l’article 25, han d’estar subjectes a la verificació del compliment una vegada a l’any.
Aquesta verificació inclou una inspecció física in situ, excepte quan:
Els controls anteriors dels operadors o grups d’operadors afectats no hagin manifestat cap incompliment que afecti la integritat del producte ecològic o en conversió durant com a mínim tres anys consecutius.
L’operador o grup d’operadors hagi estat avaluat sobre la base dels elements indicats en l’apartat 2 amb un grau baix de probabilitat d’incompliment.
En aquests casos, l’interval de temps entre dos inspeccions físiques in situ no pot superar els 24 mesos.
Els controls oficials han de:
Fer-se de forma suplementària a la normativa sobre els controls oficials en matèria de compliment de les legislacions alimentària, relativa als aliments per a animals, relatives a la salut i el benestar animals i a la salut vegetal i els productes fitosanitaris i garantint que com a mínim un 10% dels controls oficials es realitzen sense avís previ.
Garantir que s’efectua com a mínim un 10% de controls addicionals.
Dur a terme un mínim de presa de mostres tenint en compte els percentatges establerts a la normativa referida a la lletra a.
Garantir que un mínim d’operadors membres d’un grup d’operadors siguin controlats en el marc de la verificació del compliment de l’apartat 3.
L’acta que s’ha de redactar sobre els controls oficials efectuats ha de ser ratificada per l’operador o grup d’operadors per confirmar-ne la recepció.
Article 30. Obligacions dels operadors i grups d’operadors
Sense perjudici de l’aplicació de la normativa en matèria de compliment de les legislacions alimentària, relativa als aliments per a animals, relatives a la salut i el benestar animals i a la salut vegetal i els productes fitosanitaris, els operadors i grups d’operadors han de:
Prendre les mesures apropiades per complir les disposicions d’aquest Reglament i conservar els registres que permetin verificar-ho.
Comunicar, sota forma de declaració escrita signada i actualitzada, quan escaigui, la informació següent:
i. Les mesures pràctiques apropiades que cal dur a terme per garantir el compliment d’aquest Reglament.
ii. La descripció detallada de les unitats de producció ecològica o en conversió, així com de les activitats que cal dur a terme de conformitat amb aquest Reglament.
iii. El compromís d’informar sense retard i d’intercanviar informació amb l’autoritat de control o, si escau, l’organisme de control sobre qualsevol sospita d’incompliment d’aquest Reglament.
iv. L’acceptació de la transmissió del seu dossier en el cas de canvi d’organisme de control.
Efectuar la totalitat de les declaracions o altres comunicacions necessàries per als controls oficials.
Col·laborar en la realització dels controls, proporcionant la informació que se’ls sol·liciti i permetent l’accés a la totalitat de l’explotació o l’empresa i a la documentació requerida i la presa de mostres quan escaigui.
Acceptar l’intercanvi d’informació amb altres autoritats de control o organismes de control, en cas que els operadors subcontractats siguin inspeccionats per autoritats de control o organismes de control diferents.
Acceptar transferir l’expedient de control en cas de canvi d’organisme de control i mantenir l’expedient de control efectuat pel darrer organisme de control durant almenys cinc anys.
En el cas d’infracció, acceptar l’aplicació de les mesures previstes en aquest Reglament i informar-ne per escrit els compradors del producte, a fi de garantir que les referències al mode de producció ecològica se suprimeixin.
Informar immediatament l’autoritat competent en cas de retirada de la producció ecològica i acceptar de conservar la informació sobre els controls durant almenys cinc anys.
Article 31. Autoritat de control
L’Autoritat de Control de la Producció Ecològica a Andorra (en endavant, “ACPEA”) és l’òrgan administratiu col·legial en el qual l’autoritat competent delega competències de control i certificació en l’àmbit de la producció ecològica.
Els informes emesos per l’ACPEA tenen caràcter vinculant i correspon al president dictar la resolució corresponent.
A més de les funcions establertes a l’apartat 1, l’ACPEA té atribuïdes les funcions següents:
Instruir els expedients sancionadors en matèria de producció ecològica i proposar a l’autoritat competent la imposició de les sancions corresponents.
Redactar el reglament intern de funcionament i sotmetre’l a l’aprovació de l’autoritat competent.
Proposar a l’autoritat competent l’adopció de quaderns de normes tècniques sobre la producció ecològica.
Proposar a l’autoritat competent l’adopció d’instruccions, circulars o procediments en matèria de producció ecològica, de divulgació dels sistemes de producció ecològica i de promoció genèrica del logotip de la producció ecològica.
Emetre els informes amb caràcter preceptiu però no vinculant que li requereixi l’autoritat competent sobre l’atorgament de derogacions a les normes de producció ecològica o sobre desenvolupament normatiu, entre altres.
L’ACPEA té les funcions següents:
Establir el procediment normalitzat de control, en què constin de forma detallada les mesures de control que es compromet a aplicar als operadors sotmesos al seu control i les mesures cautelars que preveu proposar en cas d’irregularitats.
Garantir la independència i l’objectivitat i evitar els conflictes d’interessos dels processos de certificació i control.
Trametre a l’autoritat competent la memòria anyal sobre els controls efectuats.
Trametre a l’autoritat competent, com a molt tard el 31 de març de cada any, la relació dels operadors que es trobaven subjectes al seu control el 31 de desembre de l’any anterior.
Integren l’ACPEA, amb caràcter ad honorem, un membre titular i un membre suplent experts en els àmbits de la producció agrària, la seguretat alimentària, el comerç i el consum designats pels titulars dels ministeris competents.
Els ministres competents en cadascun dels àmbits esmentats a l’apartat 4 nomenen un representant titular i un de suplent. La presidència recau en l’expert en l’àmbit de la producció agrària i la secretaria és exercida per torn de sis mesos per cadascun dels membres. L’autoritat competent pot sol·licitar la integració d’altres membres per raó de la matèria.
L’ACPEA pot recórrer per a qüestions tècniques als serveis tècnics necessaris.
Article 32. Organismes de control
Els organismes de control són entitats privades autoritzades que duen a terme la certificació.
L’autoritat competent pot delegar en un o diversos organismes de control els controls oficials de la producció ecològica.
Els organismes de control tenen les funcions següents:
Informar l’autoritat competent dels resultats de la verificació del compliment dels requisits per part dels operadors i grups d’operadors que han efectuat la notificació prèvia d’activitat d’acord amb l’article 25.
Comunicar a l’autoritat competent els certificats atorgats als operadors i grups d’operadors sotmesos al sistema de control de la producció ecològica.
Sotmetre a l’autoritat competent, perquè l’aprovi, el procediment normalitzat de control, en què han de constar les mesures de control que l’organisme es compromet a aplicar als operadors i grups d’operadors sotmesos al seu control i les mesures cautelars que preveu proposar en cas d’irregularitats, així com el sistema d’avaluació de riscos que cal tenir en compte per fer els controls.
Comunicar a l’autoritat competent, anyalment o quan li ho requereixi, el resultat dels controls fets.
Informar l’autoritat competent de forma immediata quan els controls efectuats constatin incompliments de la normativa.
Trametre a l’autoritat competent, com a molt tard el 31 de març de cada any, la relació d’operadors que es trobaven subjectes als seus controls el 31 de desembre de l’any anterior.
Trametre a l’autoritat competent, com a molt tard el 31 de març de cada any, l’informe anyal de les activitats de control dutes a terme.
Permetre l’accés de l’autoritat competent i de l’autoritat de control a les seves oficines i instal·lacions i proporcionar tota la informació i l’assistència que considerin necessàries per al compliment de les seves funcions.
Garantir l’aplicació als operadors sotmesos a control de les mesures cautelars establertes en el procediment de control.
El procediment de control determina la documentació que han de facilitar els operadors, la metodologia per detectar i avaluar la presència de productes i substàncies no autoritzats i les condicions relatives a l’adopció de les mesures que hagin de prendre els operadors, tant de caràcter preventiu com un cop confirmada la presència de productes o substàncies no autoritzats, així com qualsevol altra comunicació o actuació que es consideri necessària per garantir el compliment d’aquest Reglament.
Els organismes de control poden exercir altres funcions relacionades amb activitats oficials que els siguin delegades per l’autoritat competent en els termes que estableixi la delegació.
Article 33. Importació de productes ecològics
De conformitat amb l’article 13 de la Llei 18/2018, un producte importat d’un altre país pot ser comercialitzat com a ecològic quan compleixi les condicions establertes en la Llei esmentada i en aquest Reglament.
Els importadors de productes ecològics ho han de notificar a l’autoritat competent amb caràcter previ al despatx duaner. El control documental en el moment de la importació es fa de forma sistemàtica i en cas de conformitat dels controls documental i físic, en el cas que es dugui a terme, cal visar la casella corresponent del certificat que acompanya la mercaderia.
El Govern, a proposta de l’autoritat competent, aprova i modifica la relació de països i d’autoritats de control o organismes de control que considera com a equivalents i els productes ecològics dels quals o sotmesos al seu control, no obstant el que estableix l’apartat 2, exempta de l’expedició del certificat de control corresponent. Aquesta relació s’estableix a l’annex XI.
Els importadors han de poder presentar, en tot moment, a les autoritats oficials concernides la informació que permeti identificar els operadors dels quals es proveeixen i les autoritats o els organismes de control d’aquests proveïdors per garantir la traçabilitat del producte concernit.
Article 34. Règim sancionador
Les infraccions relatives a l’incompliment de les disposicions d’aquest Reglament se sancionen d’acord amb el capítol cinquè de la Llei 18/2018.
Disposició derogatòria
Es deroguen totes les disposicions legals de rang igual o inferior a aquest Reglament en tot el que s’hi oposin, el contradiguin o hi resultin incompatibles.
Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 9 de setembre del 2020
Xavier Espot Zamora / Cap de Govern
Annex I / Relació de productes agraris i alimentaris establerta de conformitat amb l’article 2
| Nomenclatura duanera | Designació del producte |
|---|---|
| Capítol 1 | Animals vius |
| Capítol 2 | Carns i despulles comestibles |
| Capítol 3 | Peix, crustacis i mol·luscs |
| Capítol 4 | Llet i productes làctics, ous d’aus, mel natural |
| Capítol 5 | |
| 05.04 | Budells, bufetes i estómacs d’animals (altres que els dels peixos), sencers o trossejats |
| 05.15 | Productes d’origen animal no esmentats ni compresos en altres classes; animals morts dels capítols 1 o 3 no aptes per al consum humà |
| Plantes vives i productes de la floricultura | |
| Capítol 7 | Verdures, plantes, arrels i tubercles alimentaris |
| Capítol 8 | Fruits comestibles; pell de cítrics i de melons |
| Capítol 9 | Cafè, te i espècies, llevat del mate (núm. 09.03) |
| Capítol 10 | Cereals |
| Capítol 11 | Productes de la farinera; malta; midons i fècules; gluten, inulina |
| Capítol 12 | Llavors i fruits oleaginosos; llavors, grans i fruits diversos; plantes industrials i medicinals; palla i farratge |
| Capítol 13 | |
| ex 13.03 | Pectina |
| Capítol 15 | |
| 15.01 | Llard i altres greixos de porc premsats o fosos, greix d’aviram premsat o fos |
| 15.02 | Seu (de les espècies bovina, ovina i caprina) en brut o fos, excepte les incloses al codi 15.03 |
| 15.03 | Estearina solar, oleoestearina; oli de llard i oleomargarina no emulsionada, sense barreja ni cap preparació |
| 15.04 | Greixos i olis de peixos i de mamífers marins inclús refinats |
| 15.07 | Olis vegetals fixos, fluids o concrets, bruts, depurats o refinats |
| 15.12 | Greixos i olis animals o vegetals hidrogenats, inclús refinats però no preparats |
| 15.13 | Margarina, succedanis del llard i altres greixos alimentaris preparats |
| 15.17 | Residus procedents del tractament de cossos grassos o de ceres animals o vegetals |
| Capítol 16 | Preparacions a base de carn, peix, crustacis i mol·luscs |
| Capítol 17 | |
| 17.01 | Sucres de remolatxa i de canya, en estat sòlid |
| 17.02 | Altres sucres; xarops; succedanis de la mel, inclús barreges de mel natural; sucres i melasses caramel·litzades |
| 17.03 | Melasses, inclús decolorades |
| 17.05 | Sucres, xarops i melasses aromatitzats o amb colorants addicionats (incloent-hi el sucre amb vainilla o vainil·lina), excepte els sucs de fruites addicionats de sucre en qualsevol proporció |
| Capítol 18 | |
| 18.01 | Cacau en gra, sencer o partit, cru o torrat |
| 18.02 | Closques, pellofes, pel·lícules i residus de cacau |
| Capítol 20 | Preparacions de verdures, de plantes hortícoles, de fruites i altres plantes o parts de plantes |
| Capítol 22 | |
| 22.04 | Most de raïm parcialment fermentat, inclús apagat sense utilitzar alcohol |
| 22.05 | Vi de raïm; most de raïm apagat amb alcohol (incloent-hi la mistela) |
| 22.07 | Sidra, licor de pera, hidromel i altres begudes fermentades |
| ex 22.08 ex 22.09 | Alcohol etílic, desnaturalitzat o sense desnaturalitzar, de qualsevol graduació i obtingut a partir de productes agrícoles que figurin a l’annex I, excloent-ne els aiguardents, licors i altres begudes espirituoses, preparats alcohòlics compostos (anomenats extractes concentrats) per a la fabricació de begudes |
| 22.10 | Vinagres comestibles i els seus succedanis comestibles |
| Capítol 23 | Residus i deixalles de les indústries alimentàries; aliments preparats per a animals |
| Capítol 24 | |
| 24.01 | Tabac brut o sense elaborar; deixalles de tabac |
| Capítol 45 | |
| 45.01 | Suro natural brut i deixalles de suro; suro triturat, granulat o en pols |
| Capítol 54 | |
| 54.01 | Lli brut, amarat, espalillat, cardat o tractat de qualsevol altra manera, però sense filar; estopes i deixalles (incloent-hi les filagarses) |
| Capítol 57 | |
| 57.01 | Cànem (Cannabis sativa) brut, amarat, espalillat, cardat o tractat de qualsevol altra manera, però sense filar, estopes i deixalles (incloent-hi les filagarses) |
Altres productes considerats a l’article 2
Llevats utilitzats en l’alimentació humana o en els aliments per a animals.
Mate, blat de moro dolç, fulles de vinya, margallons, brots de llúpol i altres parts comestibles similars de vegetals i de productes derivats d’aquests productes.
Sal marina i altres sals destinades a l’alimentació humana i als aliments per a animals.
Capolls de seda aptes per ser debanats.
Gomes i resines naturals.
Cera d’abella.
Olis essencials.
Taps de suro natural, no aglomerats i sense substàncies aglutinants.
Cotó, sense cardar ni pentinar.
Llanes, sense cardar ni pentinar.
Pells en brut i sense tractar.
Preparacions tradicionals a base de plantes.
Annex II / Normes específiques de producció considerades al capítol segon
Part I. Normes de producció vegetal
A més de les normes de producció establertes als articles 7 a 10, ambdós inclosos, s’apliquen les normes següents:
Requisits generals
1.1. Els cultius ecològics, excepte els que es cultivin en aigua de forma natural, es produiran en sòl viu, o en sòl viu barrejat o fertilitzat amb materials i productes autoritzats en la producció ecològica en relació amb el sòl i la roca mare.
Es permet, però, la producció de llavors germinades quan les llavors siguin ecològiques, i l’obtenció de cabdells d’endívies per immersió en aigua clara.
1.2. Està prohibida la producció hidropònica, que és un mètode de cultiu de plantes les arrels de les quals queden introduïdes en una solució nutritiva o en un medi inert al qual s’afegeix una solució nutritiva.
1.3. Totes les tècniques de producció vegetal utilitzades han d’evitar o minimitzar qualsevol contribució a la contaminació del medi ambient.
1.4. Està permès:
El cultiu de plantes per a la producció de plantes ornamentals i aromàtiques en testos per a la venda amb test al consumidor final.
El cultiu de plàntules o empelts en contenidors a l’efecte del trasplantament posterior.
Conversió
2.1. Perquè plantes i productes vegetals siguin considerats productes ecològics, les normes de producció establertes en aquest Reglament han de ser aplicades en les parcel·les concernides durant un període de conversió d’almenys dos anys abans de sembrar o, en el cas de peixeders o de farratges perennes, d’almenys dos anys abans de l’explotació com a alimentació animal procedent de la producció ecològica, o, en el cas de cultius permanents diferents dels farratges, de com a mínim tres anys abans de la primera collita com a producte ecològic.
2.2. En els casos en què les terres o una o diverses parcel·les d’aquestes terres hagin estat contaminades amb productes o substàncies no autoritzats per a la producció ecològica, l’autoritat competent pot decidir estendre el període més enllà del termini referit al punt 2.1.
2.3. En el cas de tractament amb un producte o una substància no autoritzats per a la producció ecològica, l’autoritat competent ha d’imposar un nou període de conversió, d’acord amb les normes del punt 2.1.
Aquest període pot ser més curt en els dos casos següents:
El tractament amb un producte o substància no autoritzats per a la producció ecològica com a part d’una mesura obligatòria per al control de plagues o de males herbes, incloent-hi organismes de quarantena o espècies invasores, imposats per l’autoritat competent.
El tractament amb un producte o una substància no autoritzats per a la producció ecològica com a part d’una prova científica aprovada per l’autoritat competent.
2.4. En els casos referits als punts 2.2 i 2.3, la durada del període de conversió es determina tenint en compte els elements següents:
El procés de degradació del producte o de la substància amb què s’ha fet el tractament ha de garantir, al final del període de conversió, un nivell de residus en el sòl insignificant i, si és un cultiu permanent, en la planta.
Els productes de la collita següent al tractament no es poden comercialitzar com a producte ecològic o en conversió.
2.5. Les normes de conversió específiques aplicables a terres associades amb la producció ramadera ecològica han de ser les següents:
Les normes de conversió s’apliquen a la totalitat de la superfície de la unitat de producció en què es produeix l’alimentació per a animals.
Malgrat el que estableix la lletra a, el període de conversió pot ser reduït a un any per a pastures i espais exteriors utilitzats per espècies no herbívores.
Origen de les plantes, incloent-hi el material de reproducció vegetal
3.1. Per a la producció de plantes i productes vegetals només es pot utilitzar material ecològic de reproducció vegetal. Per a aquest fi, la planta destinada a la producció de material de reproducció vegetal i, si escau, la planta mare s’han produït d’acord amb aquest Reglament durant almenys una generació o, en el cas de cultius permanents, com a mínim una generació al llarg de dos períodes vegetatius.
3.2. Ús de material de reproducció vegetal no obtingut de la producció ecològica:
El material de reproducció vegetal que no s’obté de la producció ecològica només es pot utilitzar, amb l’autorització de l’autoritat competent, quan procedeixi d’una unitat de producció en conversió a la producció ecològica, o quan estigui justificat el seu ús en investigació o estudis amb assajos de camp a petita escala, o amb fins de conservació de recursos genètics.
3.3. Per a la reproducció de varietats ecològiques adequades per a la producció ecològica, les activitats de millora vegetal ecològica s’efectuen en condicions ecològiques i amb el fi de la millora de la diversitat genètica i la dependència de la capacitat reproductora natural, així com els resultats agronòmics, la resistència a les malalties i l’adaptació a condicions climàtiques i edàfiques diverses.
Gestió i fertilització del sòl
4.1. La producció vegetal ecològica pot recórrer a pràctiques de cultiu per mantenir o augmentar la matèria orgànica del sòl, millorar l’estabilitat i la biodiversitat i evitar l’erosió i compactació del sòl.
4.2. La fertilitat i l’activitat biològica del sòl s’han de mantenir o augmentar gràcies a la rotació pluriennal de cultius i en el cas d’hivernacles o cultius permanents diferents dels farratges, incloent-hi lleguminoses i altres cultius d’adob verd i l’aplicació de fems o matèria orgànica, ambdós preferentment compostats, procedents de la producció ecològica (no es permet l’ús de fems i gallinassa procedents de la ramaderia intensiva).
L’operador ha d’establir i seguir un programa pluriennal de cultius que inclogui dins de la rotació alguna espècie lleguminosa i/o d’adob en verd com a mínim cada tres anys de cultiu. Dins dels tres anys del programa pluriennal de cultius, no es comptabilitza el temps en què una parcel·la romangui en guaret. El cultiu d’un adob en verd ha de tenir una durada mínima de 70 dies.
4.3. Quan les necessitats nutricionals de les plantes no es puguin satisfer a través de les mesures esmentades en els punts 4.1 i 4.2, només es poden utilitzar (i només en la mesura necessària) fertilitzants i condicionadors del sòl autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19. Els operadors han de portar un registre de l’ús d’aquests productes.
4.4. La quantitat total de fems escampats sobre l’explotació no pot excedir els 170 kg de nitrogen anual per hectàrea de superfície agrícola utilitzada. S’aplica aquest límit només a l’ús de fems de corral, fems deshidratats i gallinassa deshidratada, excrements animals compostats, incloent-hi gallinassa, fems de granja compostats i excrements animals líquids (no es considera l’ús de fems i gallinassa procedents de la ramaderia intensiva).
4.5. Les explotacions agràries ecològiques poden establir acords de cooperació per escrit, exclusivament amb altres explotacions agràries i amb empreses que compleixin les normes de producció ecològica, amb la intenció d’escampar fems excedentaris procedents de la producció ecològica. El llindar màxim esmentat en el punt 4.4 es calcula tenint en compte totes les unitats de producció ecològica que participen en aquesta cooperació.
4.6. Poden utilitzar-se preparacions de microorganismes per millorar les condicions generals del sòl o la disponibilitat de nutrients en el sòl o en els cultius.
4.7. Per activar el compost es poden utilitzar preparats a base de plantes o preparats de microorganismes.
4.8. No està permès l’ús d’adobs minerals nitrogenats.
4.9. Està permès l’ús de preparats biodinàmics.
Gestió de plagues i males herbes
5.1. La prevenció dels danys causats per les plagues i les males herbes es fonamenta principalment en la protecció mitjançant:
Els enemics naturals.
L’elecció d’espècies, de varietats i de material heterogeni.
La rotació de cultius.
Les tècniques de cultiu com la biofumigació, i els mètodes mecànics i físics.
Els processos tèrmics com la insolació i el tractament superficial del sòl amb vapor (fins a una profunditat màxima de 10 cm).
5.2. Quan les plantes no puguin ser protegides adequadament de les plagues amb les mesures referides en el punt 5.1, o en el cas que s’acrediti l’existència d’una amenaça per a un conreu, només es poden utilitzar (i només en la mesura requerida) productes autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19. Els operadors han de registrar aquests productes per als quals acreditin la necessitat d’ús.
5.3. En el cas dels productes i substàncies utilitzats en les trampes o les distribuïdores de productes diferents de les feromones, aquestes trampes o distribuïdores eviten que els productes o les substàncies es disseminin al medi, així com el contacte entre els productes i les substàncies i els cultius. Cal retirar totes les trampes, incloses les trampes de feromones, i eliminar-les de manera segura.
Productes de neteja i desinfecció
6.1. Pel que fa a la neteja i desinfecció, només poden ser utilitzats per a la neteja i desinfecció en la producció vegetal els productes de neteja i desinfecció autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19.
Registres
Els operadors o grup d’operadors tenen l’obligació de mantenir registres de les parcel·les concernides i de les quantitats de collita.
Normes aplicables a determinats vegetals i productes vegetals
8.1. Normes aplicables a la producció de bolets
Per a la producció de bolets es poden utilitzar substrats sempre que estiguin formats únicament de les matèries següents:
Fems de granja i excrements d’animals:
i. Procedents d’explotacions agràries que siguin conformes als estàndards de producció ecològica, o en el segon any de conversió.
ii. Referit al punt 4.3, només quan no estigui disponible el producte esmentat al subapartat i, sempre que aquests fems de granja i excrements d’animals no superin el 25% en pes del total dels ingredients del substrat (excloent-ne el material de cobertura o l’aigua afegida) abans del compostatge.
Productes d’origen agrari, diferents dels esmentats en la lletra a, procedents d’unitats de producció ecològica.
Torba que no ha estat tractada amb productes químics.
Fusta que no ha estat tractada amb productes químics després de la tala.
Productes minerals considerats en el punt 1.5.3, aigua i sòl.
8.2. Normes sobre la recol·lecció de plantes silvestres i bolets
La recol·lecció de plantes silvestres, o parts d’aquestes plantes, i de bolets que creixin espontàniament en espais naturals, boscos i zones agrícoles es considera com a producció ecològica sempre que:
Aquestes zones no hagin rebut, durant un període mínim de tres anys abans de la recol·lecció, tractaments amb productes diferents dels autoritzats per a la producció ecològica de conformitat amb l’article 19.
La recol·lecció no comprometi l’estabilitat de l’hàbitat natural o el manteniment de les espècies de la zona de recol·lecció.
Part II. Normes de producció ramadera
A més de les normes de producció establertes de conformitat amb els articles 7, 8, 9 i 11, s’apliquen les normes de producció animal establertes en aquesta part.
Requisits generals
1.1. Llevat de l’apicultura, està prohibida la producció animal sense terra o superfície agrària si el productor no gestiona cap superfície agrària i no té cap acord de cooperació per escrit amb un altre productor pel que fa a l’ús d’unitats de producció ecològica o en conversió per a aquests animals.
1.2. Conversió
1.2.1. En el cas que s’iniciï simultàniament la conversió de la unitat de producció, i dels animals existents en aquesta unitat de producció, els animals i els productes animals poden considerar-se ecològics al final del període de conversió d’aquesta unitat, també en els casos en què el període de conversió establert en el punt 1.2.3 sigui superior al període de conversió per a la unitat de producció.
En aquest cas de conversió simultània i durant el període de conversió, els animals presents en la unitat des de l’inici del període de conversió poden alimentar-se amb aliment per a animals en conversió obtingut en aquesta unitat de producció en conversió durant el primer any de conversió o amb aliment per a animals conforme amb el punt 1.4.3.1, o amb aliment per a animals ecològic.
1.2.2. El període de conversió s’inicia, com a molt aviat, quan el productor ha notificat la seva activitat a l’autoritat competent i s’hagi sotmès al sistema de control d’acord amb la Llei 18/2018 i amb aquest Reglament.
1.2.3. Els períodes de conversió específics segons el tipus de producció animal s’estableixen de la manera següent:
Dotze mesos en el cas d’animals bovins i equins destinats a la producció de carn i, en qualsevol cas, durant tres quartes parts del temps de vida com a mínim.
Sis mesos en el cas d’animals ovins, caprins i porcins i en els animals destinats a la producció de llet.
Deu setmanes en el cas d’aus de corral destinades a la producció de carn introduïdes abans dels tres dies de vida, excepte en el cas dels ànecs de Pequín.
Set setmanes en el cas dels ànecs de Pequín, introduïts abans dels tres dies de vida.
Sis setmanes en el cas de les aus de corral destinades a la producció d’ous, introduïdes abans dels tres dies de vida.
Dotze mesos en el cas de les abelles. Durant el període de conversió la cera se substitueix per cera procedent d’apicultura ecològica. No obstant això, es pot utilitzar cera no ecològica:
i. Si en el mercat no hi ha disponibilitat de cera d’apicultura ecològica.
ii. Si s’ha demostrat que no està contaminada amb productes o substàncies no autoritzats.
iii. Sempre que procedeixi d’opercles.
Tres mesos en el cas dels conills.
Dotze mesos en el cas dels cèrvids.
1.2.4. Els animals i els productes animals produïts durant el període de conversió no es comercialitzen com a ecològics.
1.2.5. Els animals i els productes animals poden ser considerats ecològics al final del període de conversió en cas de conversió simultània de tota la unitat de producció, que inclogui els animals, les pastures o qualsevol terra utilitzada per a l’alimentació animal, peixeders inclosos.
1.3. Origen dels animals
1.3.1 Els animals ecològics han d’haver nascut i haver estat criats en explotacions agràries ecològiques.
1.3.2. Els animals existents a l’inici del període de conversió i els seus productes es poden considerar ecològics després de superar el període de conversió aplicable esmentat en el punt 1.2.3.
1.3.3. En relació amb la reproducció d’animals ecològics:
Per a la reproducció s’utilitzen mètodes naturals; no obstant això, es permet la inseminació artificial.
La reproducció no serà induïda pel tractament amb hormones o substàncies similars, excepte com a tractament terapèutic veterinari en el cas d’un animal determinat.
No es poden utilitzar altres formes de reproducció artificial, com ara la clonació o la transferència d’embrions.
L’elecció de la raça ha de ser l’apropiada i ha de contribuir a prevenir tot patiment i evitar la necessitat de mutilar els animals.
1.3.4. En seleccionar les races o les estirps es té en compte la capacitat dels animals per adaptar-se a les condicions locals, sense deteriorament del seu benestar, de la seva vitalitat i la seva resistència a les malalties. A més, aquesta selecció es fa tenint en compte la necessitat d’evitar malalties o problemes sanitaris específics associats a certes races o estirps utilitzades en la cria d’animals intensius com, per exemple, la síndrome d’estrès porcí, la síndrome de carn pàl·lida, tova i exsudativa (PSE), la mort sobtada, els avortaments espontanis i els parts distòcics que requereixin cesària. En el cas dels bovins es dona preferència a la raça Bruna d’Andorra.
1.3.5. Amb fins de reproducció es poden introduir en una unitat de producció ecològica animals procedents d’una granja de cria no ecològica quan hi hagi races en perill d’abandó: el llindar que cal tenir en compte és que no superin el 10% del cens de l’explotació ecològica. Els animals d’aquestes races no han de ser necessàriament nul·lípars.
1.3.6. Com a excepció del punt 1.3.5, per a la renovació dels ruscs, un 20% anual de les abelles reines i eixams d’una unitat de producció ecològica pot ser substituït per abelles reines i eixams no ecològics, sempre que es col·loquin en ruscs amb bresques o làmines de cera procedents d’unitats ecològiques.
1.3.7. Com a excepció del punt 1.3.5, quan es formi un ramat per primera vegada, es renovi o es reconstitueixi i no pugui satisfer les necessitats quantitatives i qualitatives dels productors, l’autoritat competent pot autoritzar que puguin introduir-se aus de corral criades de manera no ecològica en una unitat de producció d’aus de corral ecològiques, sempre que les aus destinades a la producció d’ous i les aus per a la producció de carn tinguin menys de tres dies. Els subproductes només es poden considerar ecològics quan es respecti el període de conversió.
1.3.8. Per a la cria, quan es constitueixi un ramat per primera vegada s’hi pot introduir animals joves no ecològics que es crien conforme a les normes de producció ecològica immediatament després del deslletament. Però, tot i això, s’apliquen les restriccions següents quan els animals entrin al ramat:
Els animals bovins, equins i cèrvids han de tenir menys de sis mesos.
Els animals ovins i caprins han de tenir menys de 60 dies.
Els animals porcins han de pesar menys de 35 kg.
Els conills han de tenir menys de tres mesos.
1.3.9. Per a la cria, poden incorporar-se animals mascles no ecològics i femelles nul·lípares adultes no ecològiques, destinades a la renovació del ramat. Es criaran posteriorment de conformitat amb les normes de producció ecològica. A més, el nombre de femelles està sotmès a les restriccions següents:
Es pot incorporar un màxim d’un 10% d’animals adults equins o bovins i un 20% d’animals adults porcins, ovins o caprins, conills o cèrvids.
En les unitats amb menys de deu animals equins, cèrvids, bovins o conills, o menys de cinc animals porcins, ovins o caprins, tota renovació es limita a un màxim d’un animal per any.
1.3.10. Els percentatges del punt anterior poden incrementar-se fins al 40% sempre que l’autoritat competent confirmi que: s’hagi ampliat l’explotació, o s’hagi substituït una raça per una altra o s’hagi iniciat una nova especialització ramadera.
1.3.11. En els casos dels punts 1.3.8 a 1.3.10, els animals no ecològics es mantenen separats de la resta o s’han d’identificar fins a la fi del període de conversió.
1.3.12. Únicament es poden considerar ecològics els animals no ecològics si es respecta el període de conversió del punt 1.2 i s’inicia el període un cop s’introdueixen els animals en la unitat de producció.
1.4. Alimentació
1.4.1. Requisits nutricionals generals
Pel que fa a l’alimentació, s’apliquen les normes següents:
Els aliments procedeixen bàsicament de l’explotació agrària on estan ubicats aquests animals, o bé d’altres explotacions ecològiques i en conversió, de la mateixa zona.
Els animals s’alimenten amb aliments ecològics i en conversió que cobreixin les seves necessitats nutricionals en les diferents etapes del seu desenvolupament; no es permet en la producció ramadera el subministrament restringit de menjar, sempre que no sigui justificable per raons veterinàries.
Es prohibeix sotmetre els animals a unes condicions o una dieta que puguin afavorir l’aparició d’anèmia.
Les pràctiques d’engreix respecten sempre els models nutricionals normals de cada espècie i el benestar animal, en qualsevol fase del procés de cria; està prohibida l’alimentació forçada.
Els animals, excepte els porcs, les aus de corral i les abelles, tenen accés permanent a les pastures o farratges.
Es prohibeix l’ús de factors de creixement i d’aminoàcids sintètics.
Els animals lactants s’alimenten preferentment amb la llet materna durant un període mínim determinat per a cada espècie, que en el cas dels bovins és de quatre mesos. Està prohibit l’ús, durant aquest període, d’aliments d’alletament de substitució que continguin ingredients químics de síntesi o components d’origen vegetal.
Les matèries primeres per a aliment per a animals d’origen vegetal, algal, animal o llevats han de ser ecològiques.
Les matèries primeres per a aliment per a animals no ecològiques d’origen vegetal, algal, animal o llevats, les matèries primeres d’origen microbià o mineral per a aliment per a animals, els additius per a l’alimentació animal i els coadjuvants tecnològics només poden utilitzar-se si han estat autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19.
1.4.2. Pastura en terres comunals i transhumància
1.4.2.1. Els animals ecològics poden pasturar en terres comunals, sempre que:
Aquestes terres no s’hagin tractat amb productes no autoritzats per a la producció ecològica durant almenys tres anys.
Els animals no ecològics que facin ús de les terres comunals siguin originaris d’un sistema de producció respectuós amb el medi ambient, que pasturin durant un període limitat a l’any i que procedeixin d’una producció ramadera extensiva.
Els productes animals obtinguts d’animals ecològics mentre s’hagi fet ús de terres comunals no es consideren ecològics a menys que es pugui demostrar que aquests animals han estat correctament segregats d’animals no ecològics. Aquesta separació es pot fer mitjançant una barrera física o bé en el temps de pastura.
1.4.2.2. Durant la transhumància els animals poden pasturar en terres no ecològiques quan es desplacen a peu d’una zona de pastura a una altra. El consum d’aliment no ecològic, en forma d’herba o una altra vegetació que pasturin els animals, serà autoritzat per un període màxim de 35 dies, tenint en compte tant el viatge d’anada com el de tornada i fins a un 10% de l’aliment per a animals total anual calculat com a percentatge de matèria seca d’aliment per a animals d’origen agrícola.
1.4.3. Aliment per a animals en conversió
1.4.3.1. En el cas d’explotacions agràries en procés de conversió, fins a un 20% de la quantitat mitjana total dels aliments consumits pels animals pot procedir de les pastures o de la recol·lecció de pastures permanents, de parcel·les de farratges perennes o de cultius proteaginosos, sembrats d’acord amb la gestió ecològica en superfícies en el primer any de conversió, sempre que formin part de la mateixa explotació. Els aliments, en el primer any de conversió, no es poden utilitzar per a la producció d’aliment per a animals ecològic transformat. Quan s’utilitzi simultàniament tant aliment per a animals en conversió com aliment procedent de parcel·les en el primer any de conversió, el percentatge combinat total d’aquests aliments no pot excedir els percentatges màxims establerts en el punt 1.4.3.2.
1.4.3.2. En el cas de les explotacions ecològiques, fins a un 25% per terme mitjà de la fórmula alimentària de les racions pot ser amb aliments en conversió, en particular aliments a partir del segon any de conversió. En el cas d’explotacions en conversió, quan els aliments en conversió procedeixin de la mateixa explotació, aquest percentatge pot incrementar-se fins al 100%.
1.4.3.3. Les xifres esmentades en els punts 1.4.3.1 i 1.4.3.2 han de calcular-se anualment com a percentatge de matèria seca dels aliments d’origen vegetal.
1.5. Atenció sanitària
1.5.1. Profilaxi
1.5.1.1. La profilaxi es basa en la selecció de races i estirps, les pràctiques de gestió pecuària, l’alimentació d’alta qualitat i l’exercici, la densitat de població adequada i l’allotjament apropiat i en bones condicions higièniques.
1.5.1.2. Es permet l’ús de medicaments veterinaris immunològics.
1.5.1.3. Es prohibeix l’ús de medicaments veterinaris al·lopàtics de síntesi química o antibiòtics com a tractament preventiu.
1.5.1.4. Es prohibeix l’ús de substàncies per estimular el creixement o la producció (incloent-hi antibiòtics, coccidiostàtics i altres substàncies artificials per estimular el creixement) i el d’hormones o substàncies anàlogues per al control de la reproducció (per exemple, inducció o sincronització del zel) o per a altres finalitats.
1.5.1.5. En el cas que els animals procedeixen d’unitats no ecològiques, s’apliquen mesures especials, com ara períodes de quarantena i proves de detecció, depenent de les circumstàncies locals.
1.5.1.6. En relació amb la neteja i desinfecció, només s’utilitzen en edificis i instal·lacions d’animals productes de neteja i desinfecció autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19.
1.5.1.7. Els allotjaments, les instal·lacions, els equips i els estris s’han de netejar i desinfectar adequadament per prevenir infeccions encreuades i el desenvolupament d’organismes patògens. Els fems, l’orina i els aliments vessats o no consumits es retiren amb la freqüència necessària per reduir al màxim les males olors i no atreure insectes o rosegadors. Es pot utilitzar raticides (només en trampes) i productes autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19 per eliminar els insectes i altres plagues d’edificis i altres instal·lacions on s’allotgen els animals.
1.5.2. Tractament veterinari
1.5.2.1. Quan, malgrat les mesures preventives per garantir la salut animal, els animals es lesionin o emmalalteixin, han de ser tractats immediatament.
1.5.2.2. Les malalties són tractades immediatament per evitar el patiment de l’animal; es poden usar medicaments veterinaris al·lopàtics de síntesi química o antibiòtics, si escau, en condicions estrictes i sota la responsabilitat d’un veterinari, quan no resulti apropiat l’ús de productes fitoterapèutics, homeopàtics i d’altres tipus. En particular s’han de definir restriccions respecte dels tractaments i dels períodes de supressió.
1.5.2.3. Les matèries primeres per a l’alimentació d’origen mineral i els additius nutricionals autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19 i els productes fitoterapèutics i homeopàtics s’utilitzen amb preferència abans que els tractaments veterinaris al·lopàtics de síntesi química, inclosos els antibiòtics, sempre que els efectes terapèutics siguin eficaços per a l’espècie animal i l’afecció a la qual es dirigeix el tractament.
1.5.2.4. A excepció de les vacunacions, els programes de tractament antiparasitaris i els programes d’erradicació obligatoris, quan un animal o un grup d’animals rebin més de tres tandes de tractament amb medicaments veterinaris al·lopàtics de síntesi química, incloent-hi antibiòtics, en un termini de dotze mesos (o més d’una tanda de tractament si el seu cicle de producció és inferior a un any), els animals afectats o els productes derivats no poden ser venuts com a producte ecològic i els animals han de sotmetre’s als períodes de conversió tal com s’estableix en el punt 1.2.3. S’entén que en una tanda de tractament pot haver-hi més d’una intervenció a l’animal o als grups d’animals.
1.5.2.5. El temps de supressió entre l’última administració d’un medicament veterinari al·lopàtic a un animal en condicions normals d’ús i l’obtenció de productes alimentaris ecològics que procedeixin d’aquest animal es duplica en relació amb el temps; en cas que no estigui especificat, el temps de supressió serà de 48 hores.
1.5.2.6. Es permeten tractaments relacionats amb la protecció de la salut humana i animal imposats normativament.
1.6. Condicions d’allotjament i pràctiques pecuàries
1.6.1. L’aïllament, la calefacció i la ventilació de l’edifici han de garantir que la circulació de l’aire, el nivell de pols, la temperatura, la humitat relativa de l’aire i la concentració de gasos es mantinguin dins d’uns llindars que assegurin el benestar animal. L’edifici ha de permetre la ventilació i l’entrada de llum natural abundants.
1.6.2. És obligatori disposar d’allotjament per al bestiar. Els animals tenen accés a zones a l’aire lliure, preferiblement pasturatges, sempre que les condicions climàtiques i l’estat del sòl ho permetin i sempre que no hi hagi restriccions i obligacions relacionades amb la protecció de la salut humana i animal. El bestiar té accés a refugis o zones d’ombra per protegir-se de les condicions climàtiques adverses.
1.6.3. La densitat de població en els edificis ha de garantir el confort i el benestar dels animals, així com la presa en consideració de les necessitats específiques de l’espècie, factors que depenen, en particular, de l’espècie, la raça i l’edat dels animals. Es tenen en compte també les necessitats inherents al comportament dels animals, que depenen principalment de la mida del grup i del sexe d’aquests animals. La densitat ha d’assegurar el benestar dels animals, donant-los l’espai suficient per romandre en posició vertical d’una manera natural, moure’s, estirar-se fàcilment, girar-se, netejar-se, adoptar qualsevol posició natural i fer tots els moviments naturals, com fer estiraments i batre les ales.
1.6.4. Les superfícies mínimes de les zones interiors i exteriors, així com els detalls tècnics de l’allotjament per a diferents espècies i categories d’animals, s’ajusten a les disposicions de l’article 11.
1.6.5. Les zones a l’aire lliure poden estar parcialment cobertes. Els coberts no es consideren zones a l’aire lliure.
1.6.6. La densitat de població total no ha de superar el límit de 170 kg de nitrogen orgànic anual per hectàrea de superfície agrària.
1.6.7. La densitat de població adequada a què fa referència el punt 1.6.6 es determina a partir del nombre d’unitats de bestiar gros (UBG) equivalents al límit referit al punt 1.6.6, segons les xifres establertes en el punt 2 sobre requisits específics segons el tipus de producció animal.
1.6.8. No es poden utilitzar per a la cria de cap espècie animal gàbies, caixes o plataformes.
1.6.9. Quan es tractin animals de forma individual per motius veterinaris, han de mantenir-se en espais que disposin d’un sòl ferm i s’ha de facilitar palla o zones de descans apropiades. Els animals han de poder girar-se sense dificultat i poder estirar-se amb comoditat.
1.6.10. No es poden criar animals ecològics en recintes amb sòls humits o pantanosos.
1.7. Benestar animal
1.7.1. Totes les persones implicades en el maneig dels animals, incloent-hi el transport i el sacrifici, han de tenir els coneixements bàsics i la formació necessària en relació amb els requisits de benestar animal.
1.7.2. Les pràctiques pecuàries, com ara la densitat de població i les condicions d’allotjament, han de satisfer les necessitats fisiològiques, conductuals i de desenvolupament dels animals.
1.7.3. Els animals tenen accés permanent a espais a l’aire lliure, preferentment pastures, sempre que les condicions climàtiques i l’estat del sòl ho permetin, llevat que hi hagi restriccions i obligacions en relació amb la protecció de la salut humana i animal.
1.7.4. El nombre d’animals es limita per minimitzar el sobrepasturatge i el deteriorament, l’erosió i la contaminació del sòl causats pels animals o pel fet d’escampar els seus excrements.
1.7.5. Els animals ecològics es mantenen de forma separada de la resta d’animals.
1.7.6. Està prohibit estacar i aïllar els animals, excepte en el cas d’animals determinats per un període limitat i que es justifiqui per raons veterinàries. L’autoritat competent pot autoritzar que es mantinguin lligats animals de microexplotacions quan no es puguin mantenir en grups adequats a les seves necessitats de comportament, sempre que tinguin accés a les pastures durant el període de pasturatge i puguin sortir com a mínim dos vegades a la setmana a zones a l’aire lliure quan el pasturatge no sigui possible.
1.7.7. El temps de transport dels animals s’ha de reduir al mínim.
1.7.8. El patiment, el dolor o l’estrès s’han de reduir al mínim durant tota la vida dels animals, fins i tot en el moment del sacrifici.
1.7.9. Està prohibit mutilar els animals. A excepció del tall de cua d’ovelles, talls de bec d’aus de corral de no més de tres dies o l’esbanyat amb caràcter excepcional, cas per cas, i quan aquestes pràctiques aportin millores en la salut, el benestar i/o la higiene dels animals o perilli la seguretat dels treballadors. L’autoritat competent pot autoritzar algunes pràctiques quan es justifiquin degudament i les dugui a terme personal qualificat.
1.7.10. El patiment dels animals es redueix al mínim amb l’aplicació d’una anestèsia o analgèsia adequades i l’execució de l’operació únicament es du a terme a l’edat més adequada i la fa personal qualificat.
1.7.11. Es permet la castració física amb l’objectiu de mantenir la qualitat dels productes i les pràctiques tradicionals de producció, tot i que només es pot fer sota anestèsia o analgèsia adequades i executant l’operació només a l’època més adequada per personal qualificat.
1.7.12. La càrrega i descàrrega dels animals s’ha d’efectuar sense utilitzar qualsevol sistema d’electroestimulació o d’altres tipus que causi dolor per forçar els animals. Està prohibit l’ús de tranquil·litzants al·lopàtics abans i durant el transport.
1.8. Preparació de productes sense transformar
Si es fan operacions de preparació dels animals, que no siguin de transformació, s’apliquen els requisits generals de la part IV.
Requisits específics de diverses espècies animals
2.1. Producció de boví, oví, caprí i cèrvids
2.1.1. Conversió
Perquè el bestiar boví, oví, caprí i els cèrvids i els seus productes es considerin ecològics, s’han d’aplicar les normes de producció establertes en aquest Reglament com a mínim durant:
Dotze mesos en el cas dels cèrvids i de boví destinat a la producció de carn i, en tot cas, com a mínim tres quartes parts del temps de vida.
Sis mesos en el cas d’oví i caprí i d’animals destinats a la producció de llet.
2.1.2. Alimentació
Pel que fa a l’alimentació, s’apliquen les normes següents:
El bestiar boví, oví, caprí i els cèrvids té accés a les pastures per pasturar cada vegada que ho permetin les condicions climàtiques.
No obstant el que estableix la lletra a, els mascles de la raça bovina de més d’un any d’edat tenen accés a les pastures o a un espai a l’aire lliure.
Quan el bestiar tingui accés a les pastures durant el període de pasturatge i quan el sistema d’allotjament hivernal permeti llibertat de moviments als animals, l’autoritat competent pot decidir suspendre l’obligació de facilitar espais a l’aire lliure durant l’hivern.
Exceptuant l’etapa de cada any en què es practica la transhumància referida al punt 1.4.2.2, almenys el 70% de l’alimentació ha de procedir de la mateixa explotació i, si això no és possible, s’ha de produir en cooperació amb altres explotacions ecològiques o en conversió, i operadors que utilitzin aliment per a animals i matèries primeres per a aliment per a animals procedents de zones properes.
Els sistemes de cria d’aquest bestiar es basen en l’aprofitament màxim de les pastures, segons la seva disponibilitat en diferents moments de l’any; com a mínim el 60% de la matèria seca que compon la ració diària del bestiar boví, oví i caprí ha de ser de farratge bast, farratges comuns frescos o secs o farratge ensitjat. Està permès reduir aquest percentatge al 50% per als animals de producció de llet per un període màxim de tres mesos a l’inici de la lactació.
Tots els animals de les espècies bovina, ovina i caprina en lactació són alimentats amb preferència a base de llet materna durant un període mínim de quatre mesos en el cas dels bovins i de 45 dies en el cas dels ovins i caprins. En el cas en què la mare es mori o rebutgi la cria, poden ser alimentats amb llet natural ecològica. Si no es disposa de llet ecològica, no poden vendre’s com a producte ecològic i els animals han de sotmetre’s als períodes de conversió establerts en aquest Reglament.
2.1.3. Condicions específiques d’allotjament
Pel que fa a les condicions d’allotjament, s’apliquen les normes següents:
L’allotjament del bestiar té el terra llis, però no relliscós; almenys la meitat de la superfície interior especificada en la taula sobre superfícies mínimes per al bestiar boví, oví i caprí establerta en el punt 2.1.4 ha de ser contínua, és a dir, no en forma de llistons o de reixeta.
L’allotjament té una zona còmoda, neta i seca per dormir o descansar, prou gran, construïda amb materials sòlids que no siguin llistons; ha de disposar d’una zona de descans ampla amb llit sec; aquests llits han de contenir palla o altres materials naturals adequats; aquests llits es poden millorar i enriquir amb qualsevol producte mineral autoritzat com a fertilitzant o condicionador del sòl autoritzat en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19.
No obstant el que estableix la lletra a, l’allotjament dels vedells en tancats individuals està prohibit des del compliment d’una setmana d’edat, excepte per a animals concrets per un període limitat i si es justifica per raons veterinàries.
Quan els vedells es tractin individualment per raons veterinàries, han de mantenir-se en espais amb terra ferm i llit de palla. Els animals han de poder girar-se sense dificultat i estirar-se amb comoditat.
2.1.4. Densitat de població
El nombre d’animals bovins, ovins i caprins per hectàrea respecta els límits següents:
| Espècie o categoria | Nombre màxim d’animals/ha (equivalent a 170 kg N/ha/any) |
|---|---|
| Vedells d’engreix | 5 |
| Altres bovins de menys d’un any | 5 |
| Anolls | 3,3 |
| Anolles | 3,3 |
| Bovins mascles de dos anys d’edat o més | 2 |
| Jònegues de cria | 2,5 |
| Jònegues d’engreix | 2,5 |
| Vaques lleteres | 2 |
| Vaques lleteres de reposició | 2 |
| Altres vaques | 2,5 |
| Ovelles | 13,3 |
| Caprins | 13,3 |
Les superfícies mínimes, cobertes i a l’aire lliure, i altres característiques de l’allotjament de les espècies bovina, ovina i caprina s’ajusten als paràmetres següents:
| Zona coberta / (superfície neta disponible) | Zona a l’aire lliure / (superfície d’exercici, sense incloure-hi pastures) | ||
|---|---|---|---|
| Pes mínim en viu (kg) | m2/cap | m2/cap | |
| Animals bovins de reproducció i d’engreix | Fins a 100 | 1,5 | 1,1 |
| Fins a 200 | 2,5 | 1,9 | |
| Fins a 350 | 4,0 | 3 | |
| Més de 350 | 5 amb un mínim d’1 m2 / 100 kg | 3,7 amb un mínim d’1 m2 / 100 kg | |
| Vaques lleteres | 6 | 4,5 | |
| Toros destinats a la reproducció | 10 | 30 | |
| Ovins i caprins | 1,5 per oví o caprí | 2,5 | |
| 0,35 per corder o cabrit | 2,5 amb 0,5 per corder/cabrit |
2.2. Producció equina
Perquè els animals equins i els seus productes siguin considerats ecològics, s’han d’aplicar les normes de producció d’aquest Reglament com a mínim:
Dotze mesos en el cas de la producció de carn i, en qualsevol cas, com a mínim durant tres quartes parts del seu temps de vida.
Sis mesos en cas d’animals destinats a la producció de llet.
2.2.1. Alimentació
Pel que fa a l’alimentació, s’apliquen les normes següents:
Els animals equins tenen accés a les pastures per pasturar cada vegada que les condicions ho permetin.
Quan els animals equins tinguin accés a pastures durant el període de pasturatge i quan el sistema d’allotjament hivernal permeti la llibertat de moviment dels animals, es pot suspendre l’obligació de proporcionar espais a l’aire lliure durant els mesos d’hivern.
Almenys el 70% de l’alimentació ha de procedir de la mateixa explotació i, si això no és possible, s’ha de produir en cooperació amb altres explotacions ecològiques o en conversió i operadors que utilitzin aliments per a animals i matèries primeres per a aliment per a animals procedents de zones properes.
Els sistemes de ramaderia equina es basen en l’ús màxim de pastures, d’acord amb la disponibilitat de pastura en les diferents etapes de l’any; com a mínim un 60% de la matèria seca que compon la ració diària dels animals equins està constituït de farratges bastos, farratges comuns frescos o secs o farratge ensitjat.
Tots els animals de l’espècie equina en lactació són alimentats amb preferència a base de llet materna durant un període mínim de tres mesos. En cas que la mare es mori o rebutgi la cria, poden ser alimentats amb llet natural ecològica. Si no es disposa de llet ecològica, no poden vendre’s com a producte ecològic i els animals han de sotmetre’s als períodes de conversió establerts en aquest Reglament.
2.2.2. Condicions específiques d’allotjament
Pel que fa a les condicions d’allotjament, s’apliquen les normes següents:
L’allotjament del bestiar equí té el terra llis, però no relliscós; almenys la meitat de la superfície interior especificada en la taula sobre superfícies mínimes per al bestiar equí establerta en el punt 2.2.3 ha de ser contínua, és a dir, no en forma de llistons o de reixeta.
L’allotjament té una zona còmoda, neta i seca per dormir o descansar, prou gran, construïda amb materials sòlids que no siguin llistons; ha de disposar d’una zona de descans ampla amb llit sec; aquests llits han de contenir palla o altres materials naturals adequats; aquests llits es poden millorar i enriquir amb qualsevol producte mineral autoritzat com a fertilitzant o condicionador del sòl autoritzat en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19.
2.2.3. Densitat de població
El nombre d’animals equins per hectàrea respecta els límits següents:
| Espècie o categoria | Nombre màxim d’animals/ha (equivalent a 170 kg N/ha/any) |
|---|---|
| Animals equins de més de sis mesos d’edat | 2 |
Les superfícies mínimes, cobertes i a l’aire lliure, i altres característiques de l’allotjament dels animals equins s’ajusten als paràmetres següents:
| Zona coberta / (superfície neta disponible) | Zona a l’aire lliure / (superfície d’exercici, sense incloure-hi pastures) | ||
|---|---|---|---|
| Pes mínim en viu (kg) | m2/cap | m2/cap | |
| Animals equins de reproducció i d’engreix | Fins a 100 | 1,5 | 1,1 |
| Fins a 200 | 2,5 | 1,9 | |
| Fins a 350 | 4,0 | 3 | |
| Més de 350 | 5 amb un mínim d’1 m2/100 kg | 3,7 amb un mínim d’1 m2/100 kg |
2.3. Producció de bestiar porcí
2.3.1. Conversió
Perquè el bestiar porcí i els seus productes siguin considerats ecològics, s’han d’aplicar les normes de producció d’aquest Reglament com a mínim sis mesos.
2.3.2. Alimentació
Pel que fa a l’alimentació, s’apliquen les normes següents:
Com a mínim el 30% de l’alimentació procedeix de la mateixa explotació o, si no és possible, es produeix en zones properes en cooperació amb altres explotacions agràries ecològiques o en conversió, o operadors que utilitzin aliments per a animals i matèries primeres per a aliment per a animals procedents de zones properes.
Tots els animals de l’espècie porcina en lactació són alimentats de preferència a base de llet materna durant un període mínim de quaranta dies.
A les racions diàries s’hi afegeix farratge bast, farratge comú fresc o sec o farratge ensitjat.
Quan no es pugui obtenir aliment per a animals proteic exclusivament de producció ecològica i l’autoritat competent ho autoritzi, es pot utilitzar aliment proteic no ecològic sempre que es compleixin les condicions següents:
i. La variant ecològica no està disponible.
ii. S’ha produït o preparat sense dissolvents químics.
iii. La utilització està limitada a l’alimentació de garrins de fins a 35 kg amb compostos proteics.
iv. El percentatge màxim autoritzat per períodes de dotze mesos per a aquests animals no supera el 5%.
2.3.3. Condicions específiques d’allotjament
Pel que fa a les condicions d’allotjament, s’apliquen les normes següents:
L’allotjament del bestiar porcí té el terra llis, però no relliscós; almenys la meitat de la superfície interior especificada en la taula sobre superfícies mínimes per al bestiar porcí establerta en el punt 2.3.4 ha de ser contínua, és a dir, no en forma de llistons o de reixeta.
L’allotjament té una zona còmoda, neta i seca per dormir o descansar, prou gran, construïda amb materials sòlids que no siguin llistons; ha de disposar d’una zona de descans ampla amb llit sec; aquests llits han de contenir palla o altres materials naturals adequats; aquests llits es poden millorar i enriquir amb qualsevol producte mineral autoritzat com a fertilitzant o condicionador del sòl autoritzat en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19.
Les truges es mantenen en grups, excepte en les darreres etapes de la gestació i durant el període d’alletament.
Uns dies abans del part, les truges han de tenir disponible una quantitat de palla o un altre material natural adequat i suficient per construir el niu.
Les àrees d’exercici han de permetre al bestiar porcí defecar i furgar; per permetre’ls furgar poden utilitzar-se diferents substrats.
Hi ha sempre un llit de palla o d’un altre material adequat prou gran per garantir que tots els porcs puguin estirar-se a la vegada de la manera que requereixi més espai.
2.3.4. Densitat de població
El nombre d’animals porcins per hectàrea respecta els límits següents:
| Espècie o categoria | Nombre màxim d’animals/ha (equivalent a 170 kg/N/ha/any) |
|---|---|
| Garrins | 74 |
| Truges reproductores | 6,5 |
| Porcí d’engreix | 14 |
| Altre bestiar porcí | 14 |
Les superfícies mínimes, cobertes i a l’aire lliure, i altres característiques de l’allotjament dels animals porcins s’ajusten als paràmetres següents:
| Zona coberta / (superfície neta disponible) | Zona a l’aire lliure / (superfície d’exercici, sense incloure-hi pastures) | ||
|---|---|---|---|
| Pes mínim en viu (kg) | m2/cap | m2/cap | |
| Truges en lactància amb garrins de fins a 40 dies | 7,5 per truja | 2,5 | |
| Fins a 50 | 0,8 | 0,6 | |
| Fins a 85 | 1,1 | 0,8 | |
| Fins a 110 | 1,3 | 1 | |
| Garrins | De més de 40 dies i de fins a 30 kg | 0,6 | 0,4 |
| Porcins reproductors | 2,5 per femella | 1,9 | |
| 6 per mascle / Quan s’utilitzi recinte per a cobriment: / 10 m2/verro | 8,0 |
2.4. Producció d’aviram
2.4.1. Origen de l’aviram
Les aus de corral es crien fins que arriben a l’edat mínima, o bé procedeixen d’estirps de creixement lent que estableixi l’autoritat competent. Quan l’operador no utilitzi estirps de creixement lent, les edats mínimes en el moment del sacrifici són les següents:
81 dies per als pollastres.
150 dies per als capons.
49 dies per als ànecs de Pequín.
70 dies per als ànecs femelles de Berberia.
84 dies per als ànecs mascles de Berberia.
92 dies per als ànecs de coll verd.
94 dies per a les pintades.
140 dies per als galls dindis mascles i les oques per rostir.
100 dies per als galls dindis femelles.
2.4.2. Alimentació
Pel que fa a l’alimentació, s’apliquen les normes següents:
Com a mínim el 30% de l’alimentació procedeix de la mateixa explotació o, si no és possible, es produeix en zones properes en cooperació amb altres explotacions agràries o operadors d’alimentació que siguin ecològics.
A les racions diàries s’hi afegeixen farratges bastos, farratges comuns frescos o secs o farratge ensitjat.
Quan no es pugui obtenir aliment per a animals proteic exclusivament de producció ecològica i l’autoritat competent ho autoritzi, es pot utilitzar aliment proteic no ecològic sempre que es compleixin les condicions següents:
i. La variant ecològica no està disponible.
ii. S’ha produït o preparat sense dissolvents químics.
iii. La seva utilització està limitada a l’alimentació d’aus de corral joves amb compostos proteics.
iv. El percentatge màxim autoritzat per períodes de dotze mesos per a aquests animals no supera el 5%.
2.4.3. Condicions específiques d’allotjament
Pel que fa a les condicions d’allotjament, s’apliquen les normes següents:
Les aus de corral no es crien en gàbies.
Quan les condicions climàtiques i higièniques ho permetin, les aus aquàtiques tenen accés a un rierol, un toll, un llac o un estany per respectar les necessitats específiques de les diferents espècies i els requisits de benestar animal; quan les condicions climàtiques no ho permetin, tenen accés a l’aigua de manera que puguin submergir el cap per tal de netejar-se el plomatge.
Les aus de corral tenen accés a un espai a l’aire lliure durant almenys un terç de la seva vida; els espais a l’aire lliure per a les aus de corral estan coberts de vegetació en la major part i estan equipats amb instal·lacions de protecció i permeten que els animals puguin accedir fàcilment a un nombre adequat d’abeuradors.
L’accés continu durant hores diürnes a un espai a l’aire lliure es facilita a les aus a partir de l’edat més curta que sigui possible, sempre que les condicions fisiològiques i físiques ho permetin.
Com a derogació al punt 1.6.5, en el cas de les aus reproductores i les polletes de menys de divuit setmanes, els coberts es consideren espais a l’aire lliure i tenen una tanca metàl·lica per mantenir fora la resta de les aus.
Els espais a l’aire lliure han de ser majoritàriament coberts de vegetació.
Quan les aus de corral es mantinguin en l’interior per restriccions o obligacions imposades per la normativa vigent, tenen accés en tot moment a quantitats suficients de farratges bastos i a altres materials adequats per satisfer les seves necessitats etològiques.
Els edificis per a les aus de corral han de complir les condicions següents:
i. Un terç com a mínim del sòl és de construcció continuada, és a dir, no en forma de llistons o de reixeta, llit de palla, encenalls, sorra o torba.
ii. Als galliners de gallines ponedores una part prou gran del sòl disponible per a les gallines ha de ser utilitzat per a la recollida de les dejeccions.
iii. Les aus de corral tenen penjadors en unes dimensions i un nombre que es corresponen amb la importància del grup i la mida de l’au, segons el que disposa la taula de les superfícies mínimes cobertes i a l’aire lliure i altres característiques de l’allotjament per a la producció d’aviram establerta en el punt 2.4.4.
iv. Els límits exteriors del galliner, és a dir, incloent-hi el cobert eventual, estan equipats amb trapes per a l’entrada i la sortida de les aus d’una mida adequada per a les aus, amb una longitud combinada de com a mínim 4 m per 100 m² de superfície de galliner que estigui disponible per a les aus; quan hi hagi cobert, les trapes interiors entre el galliner i el cobert tenen una longitud combinada de 2 m per 100 m² de superfície del galliner; s’ha de permetre l’accés al cobert les 24 hores del dia.
v. Els galliners es construeixen de forma que totes les aus tinguin accés fàcil a una zona a l’aire lliure, és a dir, la distància màxima des de qualsevol punt situat dins el galliner a la trapa exterior més pròxima no ha de ser de més de 15 m.
vi. Els sistemes multicapa no poden tenir més de tres nivells de zona utilitzable, inclòs el nivell del sòl; no hi ha més d’1 m de distància entre nivells o zones intermèdies com àrees de nidificació; en els nivells superiors es poden retirar els fems mitjançant un sistema automatitzat.
La llum natural pot ser complementada amb mitjans artificials per obtenir un màxim de setze hores de llum al dia, amb un període de descans nocturn continu sense llum artificial d’almenys vuit hores.
Els edificis s’han de buidar d’animals després de la cria de cada lot d’aus de corral per netejar i desinfectar els edificis i el material que s’ha utilitzat. A més, cada vegada que es completi un lot de cria d’aus de corral cal deixar buits els espais a l’aire lliure durant set setmanes, perquè pugui créixer la vegetació; s’exoneren d’aquests requisits les aus de corral que no es crien en lots, que no es mantenen en corrals i que puguin moure’s d’un costat a un altre al llarg de tot el dia.
Quan les condicions climàtiques i higièniques ho permetin, les aus aquàtiques tenen accés a aigua corrent, una bassa, un llac o un estany a fi de respectar les necessitats específiques de les espècies i els requisits de benestar animal. Si les condicions climàtiques no ho permeten, han de tenir accés a aigua de manera que els sigui possible submergir el cap per netejar-se les plomes.
La superfície útil total per a l’engreix d’aus de corral en galliners de qualsevol unitat no excedeix els 1.600 m2.
No es permet allotjar en un únic compartiment del galliner més de 3.000 gallines ponedores.
2.4.4. Densitat de població
El nombre màxim d’animals per hectàrea respecta els límits següents:
| Espècie o categoria | Nombre màxim d’animals /ha / (equivalent a 170 kg/N/ha/any) |
|---|---|
| Pollastres per a carn | 580 |
| Gallines ponedores | 230 |
Les superfícies mínimes, cobertes i a l’aire lliure, i altres característiques de l’allotjament de les aus de l’espècie Gallus gallus s’ajusten als paràmetres següents:
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.