Decret del 9-9-2020 d’aprovació del Reglament relatiu a la producció ecològica

Article 28. Controls

que actuen com a organismes de certificació.

Article. 29. Normes específiques dels controls oficials

Aquesta verificació inclou els controls de parcel·les per a les quals s’hagi reconegut retroactivament un període anterior com a part del període de conversió i el control de les unitats de producció no ecològica.

Aquesta verificació inclou una inspecció física in situ, excepte quan:

En aquests casos, l’interval de temps entre dos inspeccions físiques in situ no pot superar els 24 mesos.

Article 30. Obligacions dels operadors i grups d’operadors

i. Les mesures pràctiques apropiades que cal dur a terme per garantir el compliment d’aquest Reglament.

ii. La descripció detallada de les unitats de producció ecològica o en conversió, així com de les activitats que cal dur a terme de conformitat amb aquest Reglament.

iii. El compromís d’informar sense retard i d’intercanviar informació amb l’autoritat de control o, si escau, l’organisme de control sobre qualsevol sospita d’incompliment d’aquest Reglament.

iv. L’acceptació de la transmissió del seu dossier en el cas de canvi d’organisme de control.

Article 31. Autoritat de control

Article 32. Organismes de control

Article 33. Importació de productes ecològics

Article 34. Règim sancionador

Les infraccions relatives a l’incompliment de les disposicions d’aquest Reglament se sancionen d’acord amb el capítol cinquè de la Llei 18/2018.

Disposició derogatòria

Es deroguen totes les disposicions legals de rang igual o inferior a aquest Reglament en tot el que s’hi oposin, el contradiguin o hi resultin incompatibles.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 9 de setembre del 2020

Xavier Espot Zamora / Cap de Govern

Annex I / Relació de productes agraris i alimentaris establerta de conformitat amb l’article 2

Nomenclatura duanera	Designació del producte
Capítol 1	Animals vius
Capítol 2	Carns i despulles comestibles
Capítol 3	Peix, crustacis i mol·luscs
Capítol 4	Llet i productes làctics, ous d’aus, mel natural
Capítol 5
05.04	Budells, bufetes i estómacs d’animals (altres que els dels peixos), sencers o trossejats
05.15	Productes d’origen animal no esmentats ni compresos en altres classes; animals morts dels capítols 1 o 3 no aptes per al consum humà
	Plantes vives i productes de la floricultura
Capítol 7	Verdures, plantes, arrels i tubercles alimentaris
Capítol 8	Fruits comestibles; pell de cítrics i de melons
Capítol 9	Cafè, te i espècies, llevat del mate (núm. 09.03)
Capítol 10	Cereals
Capítol 11	Productes de la farinera; malta; midons i fècules; gluten, inulina
Capítol 12	Llavors i fruits oleaginosos; llavors, grans i fruits diversos; plantes industrials i medicinals; palla i farratge
Capítol 13
ex 13.03	Pectina
Capítol 15
15.01	Llard i altres greixos de porc premsats o fosos, greix d’aviram premsat o fos
15.02	Seu (de les espècies bovina, ovina i caprina) en brut o fos, excepte les incloses al codi 15.03
15.03	Estearina solar, oleoestearina; oli de llard i oleomargarina no emulsionada, sense barreja ni cap preparació
15.04	Greixos i olis de peixos i de mamífers marins inclús refinats
15.07	Olis vegetals fixos, fluids o concrets, bruts, depurats o refinats
15.12	Greixos i olis animals o vegetals hidrogenats, inclús refinats però no preparats
15.13	Margarina, succedanis del llard i altres greixos alimentaris preparats
15.17	Residus procedents del tractament de cossos grassos o de ceres animals o vegetals
Capítol 16	Preparacions a base de carn, peix, crustacis i mol·luscs
Capítol 17
17.01	Sucres de remolatxa i de canya, en estat sòlid
17.02	Altres sucres; xarops; succedanis de la mel, inclús barreges de mel natural; sucres i melasses caramel·litzades
17.03	Melasses, inclús decolorades
17.05	Sucres, xarops i melasses aromatitzats o amb colorants addicionats (incloent-hi el sucre amb vainilla o vainil·lina), excepte els sucs de fruites addicionats de sucre en qualsevol proporció
Capítol 18
18.01	Cacau en gra, sencer o partit, cru o torrat
18.02	Closques, pellofes, pel·lícules i residus de cacau
Capítol 20	Preparacions de verdures, de plantes hortícoles, de fruites i altres plantes o parts de plantes
Capítol 22
22.04	Most de raïm parcialment fermentat, inclús apagat sense utilitzar alcohol
22.05	Vi de raïm; most de raïm apagat amb alcohol (incloent-hi la mistela)
22.07	Sidra, licor de pera, hidromel i altres begudes fermentades
ex 22.08 ex 22.09	Alcohol etílic, desnaturalitzat o sense desnaturalitzar, de qualsevol graduació i obtingut a partir de productes agrícoles que figurin a l’annex I, excloent-ne els aiguardents, licors i altres begudes espirituoses, preparats alcohòlics compostos (anomenats extractes concentrats) per a la fabricació de begudes
22.10	Vinagres comestibles i els seus succedanis comestibles
Capítol 23	Residus i deixalles de les indústries alimentàries; aliments preparats per a animals
Capítol 24
24.01	Tabac brut o sense elaborar; deixalles de tabac
Capítol 45
45.01	Suro natural brut i deixalles de suro; suro triturat, granulat o en pols
Capítol 54
54.01	Lli brut, amarat, espalillat, cardat o tractat de qualsevol altra manera, però sense filar; estopes i deixalles (incloent-hi les filagarses)
Capítol 57
57.01	Cànem (Cannabis sativa) brut, amarat, espalillat, cardat o tractat de qualsevol altra manera, però sense filar, estopes i deixalles (incloent-hi les filagarses)

Altres productes considerats a l’article 2

Annex II / Normes específiques de producció considerades al capítol segon

Part I. Normes de producció vegetal

A més de les normes de producció establertes als articles 7 a 10, ambdós inclosos, s’apliquen les normes següents:

1.1. Els cultius ecològics, excepte els que es cultivin en aigua de forma natural, es produiran en sòl viu, o en sòl viu barrejat o fertilitzat amb materials i productes autoritzats en la producció ecològica en relació amb el sòl i la roca mare.

Es permet, però, la producció de llavors germinades quan les llavors siguin ecològiques, i l’obtenció de cabdells d’endívies per immersió en aigua clara.

1.2. Està prohibida la producció hidropònica, que és un mètode de cultiu de plantes les arrels de les quals queden introduïdes en una solució nutritiva o en un medi inert al qual s’afegeix una solució nutritiva.

1.3. Totes les tècniques de producció vegetal utilitzades han d’evitar o minimitzar qualsevol contribució a la contaminació del medi ambient.

1.4. Està permès:

2.1. Perquè plantes i productes vegetals siguin considerats productes ecològics, les normes de producció establertes en aquest Reglament han de ser aplicades en les parcel·les concernides durant un període de conversió d’almenys dos anys abans de sembrar o, en el cas de peixeders o de farratges perennes, d’almenys dos anys abans de l’explotació com a alimentació animal procedent de la producció ecològica, o, en el cas de cultius permanents diferents dels farratges, de com a mínim tres anys abans de la primera collita com a producte ecològic.

2.2. En els casos en què les terres o una o diverses parcel·les d’aquestes terres hagin estat contaminades amb productes o substàncies no autoritzats per a la producció ecològica, l’autoritat competent pot decidir estendre el període més enllà del termini referit al punt 2.1.

2.3. En el cas de tractament amb un producte o una substància no autoritzats per a la producció ecològica, l’autoritat competent ha d’imposar un nou període de conversió, d’acord amb les normes del punt 2.1.

Aquest període pot ser més curt en els dos casos següents:

2.4. En els casos referits als punts 2.2 i 2.3, la durada del període de conversió es determina tenint en compte els elements següents:

2.5. Les normes de conversió específiques aplicables a terres associades amb la producció ramadera ecològica han de ser les següents:

3.1. Per a la producció de plantes i productes vegetals només es pot utilitzar material ecològic de reproducció vegetal. Per a aquest fi, la planta destinada a la producció de material de reproducció vegetal i, si escau, la planta mare s’han produït d’acord amb aquest Reglament durant almenys una generació o, en el cas de cultius permanents, com a mínim una generació al llarg de dos períodes vegetatius.

3.2. Ús de material de reproducció vegetal no obtingut de la producció ecològica:

El material de reproducció vegetal que no s’obté de la producció ecològica només es pot utilitzar, amb l’autorització de l’autoritat competent, quan procedeixi d’una unitat de producció en conversió a la producció ecològica, o quan estigui justificat el seu ús en investigació o estudis amb assajos de camp a petita escala, o amb fins de conservació de recursos genètics.

3.3. Per a la reproducció de varietats ecològiques adequades per a la producció ecològica, les activitats de millora vegetal ecològica s’efectuen en condicions ecològiques i amb el fi de la millora de la diversitat genètica i la dependència de la capacitat reproductora natural, així com els resultats agronòmics, la resistència a les malalties i l’adaptació a condicions climàtiques i edàfiques diverses.

4.1. La producció vegetal ecològica pot recórrer a pràctiques de cultiu per mantenir o augmentar la matèria orgànica del sòl, millorar l’estabilitat i la biodiversitat i evitar l’erosió i compactació del sòl.

4.2. La fertilitat i l’activitat biològica del sòl s’han de mantenir o augmentar gràcies a la rotació pluriennal de cultius i en el cas d’hivernacles o cultius permanents diferents dels farratges, incloent-hi lleguminoses i altres cultius d’adob verd i l’aplicació de fems o matèria orgànica, ambdós preferentment compostats, procedents de la producció ecològica (no es permet l’ús de fems i gallinassa procedents de la ramaderia intensiva).

L’operador ha d’establir i seguir un programa pluriennal de cultius que inclogui dins de la rotació alguna espècie lleguminosa i/o d’adob en verd com a mínim cada tres anys de cultiu. Dins dels tres anys del programa pluriennal de cultius, no es comptabilitza el temps en què una parcel·la romangui en guaret. El cultiu d’un adob en verd ha de tenir una durada mínima de 70 dies.

4.3. Quan les necessitats nutricionals de les plantes no es puguin satisfer a través de les mesures esmentades en els punts 4.1 i 4.2, només es poden utilitzar (i només en la mesura necessària) fertilitzants i condicionadors del sòl autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19. Els operadors han de portar un registre de l’ús d’aquests productes.

4.4. La quantitat total de fems escampats sobre l’explotació no pot excedir els 170 kg de nitrogen anual per hectàrea de superfície agrícola utilitzada. S’aplica aquest límit només a l’ús de fems de corral, fems deshidratats i gallinassa deshidratada, excrements animals compostats, incloent-hi gallinassa, fems de granja compostats i excrements animals líquids (no es considera l’ús de fems i gallinassa procedents de la ramaderia intensiva).

4.5. Les explotacions agràries ecològiques poden establir acords de cooperació per escrit, exclusivament amb altres explotacions agràries i amb empreses que compleixin les normes de producció ecològica, amb la intenció d’escampar fems excedentaris procedents de la producció ecològica. El llindar màxim esmentat en el punt 4.4 es calcula tenint en compte totes les unitats de producció ecològica que participen en aquesta cooperació.

4.6. Poden utilitzar-se preparacions de microorganismes per millorar les condicions generals del sòl o la disponibilitat de nutrients en el sòl o en els cultius.

4.7. Per activar el compost es poden utilitzar preparats a base de plantes o preparats de microorganismes.

4.8. No està permès l’ús d’adobs minerals nitrogenats.

4.9. Està permès l’ús de preparats biodinàmics.

5.1. La prevenció dels danys causats per les plagues i les males herbes es fonamenta principalment en la protecció mitjançant:

5.2. Quan les plantes no puguin ser protegides adequadament de les plagues amb les mesures referides en el punt 5.1, o en el cas que s’acrediti l’existència d’una amenaça per a un conreu, només es poden utilitzar (i només en la mesura requerida) productes autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19. Els operadors han de registrar aquests productes per als quals acreditin la necessitat d’ús.

5.3. En el cas dels productes i substàncies utilitzats en les trampes o les distribuïdores de productes diferents de les feromones, aquestes trampes o distribuïdores eviten que els productes o les substàncies es disseminin al medi, així com el contacte entre els productes i les substàncies i els cultius. Cal retirar totes les trampes, incloses les trampes de feromones, i eliminar-les de manera segura.

6.1. Pel que fa a la neteja i desinfecció, només poden ser utilitzats per a la neteja i desinfecció en la producció vegetal els productes de neteja i desinfecció autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19.

Els operadors o grup d’operadors tenen l’obligació de mantenir registres de les parcel·les concernides i de les quantitats de collita.

8.1. Normes aplicables a la producció de bolets

Per a la producció de bolets es poden utilitzar substrats sempre que estiguin formats únicament de les matèries següents:

i. Procedents d’explotacions agràries que siguin conformes als estàndards de producció ecològica, o en el segon any de conversió.

ii. Referit al punt 4.3, només quan no estigui disponible el producte esmentat al subapartat i, sempre que aquests fems de granja i excrements d’animals no superin el 25% en pes del total dels ingredients del substrat (excloent-ne el material de cobertura o l’aigua afegida) abans del compostatge.

8.2. Normes sobre la recol·lecció de plantes silvestres i bolets

La recol·lecció de plantes silvestres, o parts d’aquestes plantes, i de bolets que creixin espontàniament en espais naturals, boscos i zones agrícoles es considera com a producció ecològica sempre que:

Part II. Normes de producció ramadera

A més de les normes de producció establertes de conformitat amb els articles 7, 8, 9 i 11, s’apliquen les normes de producció animal establertes en aquesta part.

1.1. Llevat de l’apicultura, està prohibida la producció animal sense terra o superfície agrària si el productor no gestiona cap superfície agrària i no té cap acord de cooperació per escrit amb un altre productor pel que fa a l’ús d’unitats de producció ecològica o en conversió per a aquests animals.

1.2. Conversió

1.2.1. En el cas que s’iniciï simultàniament la conversió de la unitat de producció, i dels animals existents en aquesta unitat de producció, els animals i els productes animals poden considerar-se ecològics al final del període de conversió d’aquesta unitat, també en els casos en què el període de conversió establert en el punt 1.2.3 sigui superior al període de conversió per a la unitat de producció.

En aquest cas de conversió simultània i durant el període de conversió, els animals presents en la unitat des de l’inici del període de conversió poden alimentar-se amb aliment per a animals en conversió obtingut en aquesta unitat de producció en conversió durant el primer any de conversió o amb aliment per a animals conforme amb el punt 1.4.3.1, o amb aliment per a animals ecològic.

1.2.2. El període de conversió s’inicia, com a molt aviat, quan el productor ha notificat la seva activitat a l’autoritat competent i s’hagi sotmès al sistema de control d’acord amb la Llei 18/2018 i amb aquest Reglament.

1.2.3. Els períodes de conversió específics segons el tipus de producció animal s’estableixen de la manera següent:

i. Si en el mercat no hi ha disponibilitat de cera d’apicultura ecològica.

ii. Si s’ha demostrat que no està contaminada amb productes o substàncies no autoritzats.

iii. Sempre que procedeixi d’opercles.

1.2.4. Els animals i els productes animals produïts durant el període de conversió no es comercialitzen com a ecològics.

1.2.5. Els animals i els productes animals poden ser considerats ecològics al final del període de conversió en cas de conversió simultània de tota la unitat de producció, que inclogui els animals, les pastures o qualsevol terra utilitzada per a l’alimentació animal, peixeders inclosos.

1.3. Origen dels animals

1.3.1 Els animals ecològics han d’haver nascut i haver estat criats en explotacions agràries ecològiques.

1.3.2. Els animals existents a l’inici del període de conversió i els seus productes es poden considerar ecològics després de superar el període de conversió aplicable esmentat en el punt 1.2.3.

1.3.3. En relació amb la reproducció d’animals ecològics:

1.3.4. En seleccionar les races o les estirps es té en compte la capacitat dels animals per adaptar-se a les condicions locals, sense deteriorament del seu benestar, de la seva vitalitat i la seva resistència a les malalties. A més, aquesta selecció es fa tenint en compte la necessitat d’evitar malalties o problemes sanitaris específics associats a certes races o estirps utilitzades en la cria d’animals intensius com, per exemple, la síndrome d’estrès porcí, la síndrome de carn pàl·lida, tova i exsudativa (PSE), la mort sobtada, els avortaments espontanis i els parts distòcics que requereixin cesària. En el cas dels bovins es dona preferència a la raça Bruna d’Andorra.

1.3.5. Amb fins de reproducció es poden introduir en una unitat de producció ecològica animals procedents d’una granja de cria no ecològica quan hi hagi races en perill d’abandó: el llindar que cal tenir en compte és que no superin el 10% del cens de l’explotació ecològica. Els animals d’aquestes races no han de ser necessàriament nul·lípars.

1.3.6. Com a excepció del punt 1.3.5, per a la renovació dels ruscs, un 20% anual de les abelles reines i eixams d’una unitat de producció ecològica pot ser substituït per abelles reines i eixams no ecològics, sempre que es col·loquin en ruscs amb bresques o làmines de cera procedents d’unitats ecològiques.

1.3.7. Com a excepció del punt 1.3.5, quan es formi un ramat per primera vegada, es renovi o es reconstitueixi i no pugui satisfer les necessitats quantitatives i qualitatives dels productors, l’autoritat competent pot autoritzar que puguin introduir-se aus de corral criades de manera no ecològica en una unitat de producció d’aus de corral ecològiques, sempre que les aus destinades a la producció d’ous i les aus per a la producció de carn tinguin menys de tres dies. Els subproductes només es poden considerar ecològics quan es respecti el període de conversió.

1.3.8. Per a la cria, quan es constitueixi un ramat per primera vegada s’hi pot introduir animals joves no ecològics que es crien conforme a les normes de producció ecològica immediatament després del deslletament. Però, tot i això, s’apliquen les restriccions següents quan els animals entrin al ramat:

1.3.9. Per a la cria, poden incorporar-se animals mascles no ecològics i femelles nul·lípares adultes no ecològiques, destinades a la renovació del ramat. Es criaran posteriorment de conformitat amb les normes de producció ecològica. A més, el nombre de femelles està sotmès a les restriccions següents:

1.3.10. Els percentatges del punt anterior poden incrementar-se fins al 40% sempre que l’autoritat competent confirmi que: s’hagi ampliat l’explotació, o s’hagi substituït una raça per una altra o s’hagi iniciat una nova especialització ramadera.

1.3.11. En els casos dels punts 1.3.8 a 1.3.10, els animals no ecològics es mantenen separats de la resta o s’han d’identificar fins a la fi del període de conversió.

1.3.12. Únicament es poden considerar ecològics els animals no ecològics si es respecta el període de conversió del punt 1.2 i s’inicia el període un cop s’introdueixen els animals en la unitat de producció.

1.4. Alimentació

1.4.1. Requisits nutricionals generals

Pel que fa a l’alimentació, s’apliquen les normes següents:

1.4.2. Pastura en terres comunals i transhumància

1.4.2.1. Els animals ecològics poden pasturar en terres comunals, sempre que:

1.4.2.2. Durant la transhumància els animals poden pasturar en terres no ecològiques quan es desplacen a peu d’una zona de pastura a una altra. El consum d’aliment no ecològic, en forma d’herba o una altra vegetació que pasturin els animals, serà autoritzat per un període màxim de 35 dies, tenint en compte tant el viatge d’anada com el de tornada i fins a un 10% de l’aliment per a animals total anual calculat com a percentatge de matèria seca d’aliment per a animals d’origen agrícola.

1.4.3. Aliment per a animals en conversió

1.4.3.1. En el cas d’explotacions agràries en procés de conversió, fins a un 20% de la quantitat mitjana total dels aliments consumits pels animals pot procedir de les pastures o de la recol·lecció de pastures permanents, de parcel·les de farratges perennes o de cultius proteaginosos, sembrats d’acord amb la gestió ecològica en superfícies en el primer any de conversió, sempre que formin part de la mateixa explotació. Els aliments, en el primer any de conversió, no es poden utilitzar per a la producció d’aliment per a animals ecològic transformat. Quan s’utilitzi simultàniament tant aliment per a animals en conversió com aliment procedent de parcel·les en el primer any de conversió, el percentatge combinat total d’aquests aliments no pot excedir els percentatges màxims establerts en el punt 1.4.3.2.

1.4.3.2. En el cas de les explotacions ecològiques, fins a un 25% per terme mitjà de la fórmula alimentària de les racions pot ser amb aliments en conversió, en particular aliments a partir del segon any de conversió. En el cas d’explotacions en conversió, quan els aliments en conversió procedeixin de la mateixa explotació, aquest percentatge pot incrementar-se fins al 100%.

1.4.3.3. Les xifres esmentades en els punts 1.4.3.1 i 1.4.3.2 han de calcular-se anualment com a percentatge de matèria seca dels aliments d’origen vegetal.

1.5. Atenció sanitària

1.5.1. Profilaxi

1.5.1.1. La profilaxi es basa en la selecció de races i estirps, les pràctiques de gestió pecuària, l’alimentació d’alta qualitat i l’exercici, la densitat de població adequada i l’allotjament apropiat i en bones condicions higièniques.

1.5.1.2. Es permet l’ús de medicaments veterinaris immunològics.

1.5.1.3. Es prohibeix l’ús de medicaments veterinaris al·lopàtics de síntesi química o antibiòtics com a tractament preventiu.

1.5.1.4. Es prohibeix l’ús de substàncies per estimular el creixement o la producció (incloent-hi antibiòtics, coccidiostàtics i altres substàncies artificials per estimular el creixement) i el d’hormones o substàncies anàlogues per al control de la reproducció (per exemple, inducció o sincronització del zel) o per a altres finalitats.

1.5.1.5. En el cas que els animals procedeixen d’unitats no ecològiques, s’apliquen mesures especials, com ara períodes de quarantena i proves de detecció, depenent de les circumstàncies locals.

1.5.1.6. En relació amb la neteja i desinfecció, només s’utilitzen en edificis i instal·lacions d’animals productes de neteja i desinfecció autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19.

1.5.1.7. Els allotjaments, les instal·lacions, els equips i els estris s’han de netejar i desinfectar adequadament per prevenir infeccions encreuades i el desenvolupament d’organismes patògens. Els fems, l’orina i els aliments vessats o no consumits es retiren amb la freqüència necessària per reduir al màxim les males olors i no atreure insectes o rosegadors. Es pot utilitzar raticides (només en trampes) i productes autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19 per eliminar els insectes i altres plagues d’edificis i altres instal·lacions on s’allotgen els animals.

1.5.2. Tractament veterinari

1.5.2.1. Quan, malgrat les mesures preventives per garantir la salut animal, els animals es lesionin o emmalalteixin, han de ser tractats immediatament.

1.5.2.2. Les malalties són tractades immediatament per evitar el patiment de l’animal; es poden usar medicaments veterinaris al·lopàtics de síntesi química o antibiòtics, si escau, en condicions estrictes i sota la responsabilitat d’un veterinari, quan no resulti apropiat l’ús de productes fitoterapèutics, homeopàtics i d’altres tipus. En particular s’han de definir restriccions respecte dels tractaments i dels períodes de supressió.

1.5.2.3. Les matèries primeres per a l’alimentació d’origen mineral i els additius nutricionals autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19 i els productes fitoterapèutics i homeopàtics s’utilitzen amb preferència abans que els tractaments veterinaris al·lopàtics de síntesi química, inclosos els antibiòtics, sempre que els efectes terapèutics siguin eficaços per a l’espècie animal i l’afecció a la qual es dirigeix el tractament.

1.5.2.4. A excepció de les vacunacions, els programes de tractament antiparasitaris i els programes d’erradicació obligatoris, quan un animal o un grup d’animals rebin més de tres tandes de tractament amb medicaments veterinaris al·lopàtics de síntesi química, incloent-hi antibiòtics, en un termini de dotze mesos (o més d’una tanda de tractament si el seu cicle de producció és inferior a un any), els animals afectats o els productes derivats no poden ser venuts com a producte ecològic i els animals han de sotmetre’s als períodes de conversió tal com s’estableix en el punt 1.2.3. S’entén que en una tanda de tractament pot haver-hi més d’una intervenció a l’animal o als grups d’animals.

1.5.2.5. El temps de supressió entre l’última administració d’un medicament veterinari al·lopàtic a un animal en condicions normals d’ús i l’obtenció de productes alimentaris ecològics que procedeixin d’aquest animal es duplica en relació amb el temps; en cas que no estigui especificat, el temps de supressió serà de 48 hores.

1.5.2.6. Es permeten tractaments relacionats amb la protecció de la salut humana i animal imposats normativament.

1.6. Condicions d’allotjament i pràctiques pecuàries

1.6.1. L’aïllament, la calefacció i la ventilació de l’edifici han de garantir que la circulació de l’aire, el nivell de pols, la temperatura, la humitat relativa de l’aire i la concentració de gasos es mantinguin dins d’uns llindars que assegurin el benestar animal. L’edifici ha de permetre la ventilació i l’entrada de llum natural abundants.

1.6.2. És obligatori disposar d’allotjament per al bestiar. Els animals tenen accés a zones a l’aire lliure, preferiblement pasturatges, sempre que les condicions climàtiques i l’estat del sòl ho permetin i sempre que no hi hagi restriccions i obligacions relacionades amb la protecció de la salut humana i animal. El bestiar té accés a refugis o zones d’ombra per protegir-se de les condicions climàtiques adverses.

1.6.3. La densitat de població en els edificis ha de garantir el confort i el benestar dels animals, així com la presa en consideració de les necessitats específiques de l’espècie, factors que depenen, en particular, de l’espècie, la raça i l’edat dels animals. Es tenen en compte també les necessitats inherents al comportament dels animals, que depenen principalment de la mida del grup i del sexe d’aquests animals. La densitat ha d’assegurar el benestar dels animals, donant-los l’espai suficient per romandre en posició vertical d’una manera natural, moure’s, estirar-se fàcilment, girar-se, netejar-se, adoptar qualsevol posició natural i fer tots els moviments naturals, com fer estiraments i batre les ales.

1.6.4. Les superfícies mínimes de les zones interiors i exteriors, així com els detalls tècnics de l’allotjament per a diferents espècies i categories d’animals, s’ajusten a les disposicions de l’article 11.

1.6.5. Les zones a l’aire lliure poden estar parcialment cobertes. Els coberts no es consideren zones a l’aire lliure.

1.6.6. La densitat de població total no ha de superar el límit de 170 kg de nitrogen orgànic anual per hectàrea de superfície agrària.

1.6.7. La densitat de població adequada a què fa referència el punt 1.6.6 es determina a partir del nombre d’unitats de bestiar gros (UBG) equivalents al límit referit al punt 1.6.6, segons les xifres establertes en el punt 2 sobre requisits específics segons el tipus de producció animal.

1.6.8. No es poden utilitzar per a la cria de cap espècie animal gàbies, caixes o plataformes.

1.6.9. Quan es tractin animals de forma individual per motius veterinaris, han de mantenir-se en espais que disposin d’un sòl ferm i s’ha de facilitar palla o zones de descans apropiades. Els animals han de poder girar-se sense dificultat i poder estirar-se amb comoditat.

1.6.10. No es poden criar animals ecològics en recintes amb sòls humits o pantanosos.

1.7. Benestar animal

1.7.1. Totes les persones implicades en el maneig dels animals, incloent-hi el transport i el sacrifici, han de tenir els coneixements bàsics i la formació necessària en relació amb els requisits de benestar animal.

1.7.2. Les pràctiques pecuàries, com ara la densitat de població i les condicions d’allotjament, han de satisfer les necessitats fisiològiques, conductuals i de desenvolupament dels animals.

1.7.3. Els animals tenen accés permanent a espais a l’aire lliure, preferentment pastures, sempre que les condicions climàtiques i l’estat del sòl ho permetin, llevat que hi hagi restriccions i obligacions en relació amb la protecció de la salut humana i animal.

1.7.4. El nombre d’animals es limita per minimitzar el sobrepasturatge i el deteriorament, l’erosió i la contaminació del sòl causats pels animals o pel fet d’escampar els seus excrements.

1.7.5. Els animals ecològics es mantenen de forma separada de la resta d’animals.

1.7.6. Està prohibit estacar i aïllar els animals, excepte en el cas d’animals determinats per un període limitat i que es justifiqui per raons veterinàries. L’autoritat competent pot autoritzar que es mantinguin lligats animals de microexplotacions quan no es puguin mantenir en grups adequats a les seves necessitats de comportament, sempre que tinguin accés a les pastures durant el període de pasturatge i puguin sortir com a mínim dos vegades a la setmana a zones a l’aire lliure quan el pasturatge no sigui possible.

1.7.7. El temps de transport dels animals s’ha de reduir al mínim.

1.7.8. El patiment, el dolor o l’estrès s’han de reduir al mínim durant tota la vida dels animals, fins i tot en el moment del sacrifici.

1.7.9. Està prohibit mutilar els animals. A excepció del tall de cua d’ovelles, talls de bec d’aus de corral de no més de tres dies o l’esbanyat amb caràcter excepcional, cas per cas, i quan aquestes pràctiques aportin millores en la salut, el benestar i/o la higiene dels animals o perilli la seguretat dels treballadors. L’autoritat competent pot autoritzar algunes pràctiques quan es justifiquin degudament i les dugui a terme personal qualificat.

1.7.10. El patiment dels animals es redueix al mínim amb l’aplicació d’una anestèsia o analgèsia adequades i l’execució de l’operació únicament es du a terme a l’edat més adequada i la fa personal qualificat.

1.7.11. Es permet la castració física amb l’objectiu de mantenir la qualitat dels productes i les pràctiques tradicionals de producció, tot i que només es pot fer sota anestèsia o analgèsia adequades i executant l’operació només a l’època més adequada per personal qualificat.

1.7.12. La càrrega i descàrrega dels animals s’ha d’efectuar sense utilitzar qualsevol sistema d’electroestimulació o d’altres tipus que causi dolor per forçar els animals. Està prohibit l’ús de tranquil·litzants al·lopàtics abans i durant el transport.

1.8. Preparació de productes sense transformar

Si es fan operacions de preparació dels animals, que no siguin de transformació, s’apliquen els requisits generals de la part IV.

2.1. Producció de boví, oví, caprí i cèrvids

2.1.1. Conversió

Perquè el bestiar boví, oví, caprí i els cèrvids i els seus productes es considerin ecològics, s’han d’aplicar les normes de producció establertes en aquest Reglament com a mínim durant:

2.1.2. Alimentació

Pel que fa a l’alimentació, s’apliquen les normes següents:

2.1.3. Condicions específiques d’allotjament

Pel que fa a les condicions d’allotjament, s’apliquen les normes següents:

2.1.4. Densitat de població

El nombre d’animals bovins, ovins i caprins per hectàrea respecta els límits següents:

Espècie o categoria	Nombre màxim d’animals/ha (equivalent a 170 kg N/ha/any)
Vedells d’engreix	5
Altres bovins de menys d’un any	5
Anolls	3,3
Anolles	3,3
Bovins mascles de dos anys d’edat o més	2
Jònegues de cria	2,5
Jònegues d’engreix	2,5
Vaques lleteres	2
Vaques lleteres de reposició	2
Altres vaques	2,5
Ovelles	13,3
Caprins	13,3

Les superfícies mínimes, cobertes i a l’aire lliure, i altres característiques de l’allotjament de les espècies bovina, ovina i caprina s’ajusten als paràmetres següents:

	Zona coberta / (superfície neta disponible)	Zona a l’aire lliure / (superfície d’exercici, sense incloure-hi pastures)
	Pes mínim en viu (kg)	m2/cap	m2/cap
Animals bovins de reproducció i d’engreix	Fins a 100	1,5	1,1
Fins a 200	2,5	1,9
Fins a 350	4,0	3
Més de 350	5 amb un mínim d’1 m2 / 100 kg	3,7 amb un mínim d’1 m2 / 100 kg
Vaques lleteres		6	4,5
Toros destinats a la reproducció		10	30
Ovins i caprins		1,5 per oví o caprí	2,5
	0,35 per corder o cabrit	2,5 amb 0,5 per corder/cabrit

2.2. Producció equina

Perquè els animals equins i els seus productes siguin considerats ecològics, s’han d’aplicar les normes de producció d’aquest Reglament com a mínim:

2.2.1. Alimentació

Pel que fa a l’alimentació, s’apliquen les normes següents:

2.2.2. Condicions específiques d’allotjament

Pel que fa a les condicions d’allotjament, s’apliquen les normes següents:

2.2.3. Densitat de població

El nombre d’animals equins per hectàrea respecta els límits següents:

Espècie o categoria	Nombre màxim d’animals/ha (equivalent a 170 kg N/ha/any)
Animals equins de més de sis mesos d’edat	2

Les superfícies mínimes, cobertes i a l’aire lliure, i altres característiques de l’allotjament dels animals equins s’ajusten als paràmetres següents:

	Zona coberta / (superfície neta disponible)	Zona a l’aire lliure / (superfície d’exercici, sense incloure-hi pastures)
	Pes mínim en viu (kg)	m2/cap	m2/cap
Animals equins de reproducció i d’engreix	Fins a 100	1,5	1,1
Fins a 200	2,5	1,9
Fins a 350	4,0	3
Més de 350	5 amb un mínim d’1 m2/100 kg	3,7 amb un mínim d’1 m2/100 kg

2.3. Producció de bestiar porcí

2.3.1. Conversió

Perquè el bestiar porcí i els seus productes siguin considerats ecològics, s’han d’aplicar les normes de producció d’aquest Reglament com a mínim sis mesos.

2.3.2. Alimentació

Pel que fa a l’alimentació, s’apliquen les normes següents:

i. La variant ecològica no està disponible.

ii. S’ha produït o preparat sense dissolvents químics.

iii. La utilització està limitada a l’alimentació de garrins de fins a 35 kg amb compostos proteics.

iv. El percentatge màxim autoritzat per períodes de dotze mesos per a aquests animals no supera el 5%.

2.3.3. Condicions específiques d’allotjament

Pel que fa a les condicions d’allotjament, s’apliquen les normes següents:

2.3.4. Densitat de població

El nombre d’animals porcins per hectàrea respecta els límits següents:

Espècie o categoria	Nombre màxim d’animals/ha (equivalent a 170 kg/N/ha/any)
Garrins	74
Truges reproductores	6,5
Porcí d’engreix	14
Altre bestiar porcí	14

Les superfícies mínimes, cobertes i a l’aire lliure, i altres característiques de l’allotjament dels animals porcins s’ajusten als paràmetres següents:

	Zona coberta / (superfície neta disponible)	Zona a l’aire lliure / (superfície d’exercici, sense incloure-hi pastures)
	Pes mínim en viu (kg)	m2/cap	m2/cap
Truges en lactància amb garrins de fins a 40 dies		7,5 per truja	2,5
Fins a 50	0,8	0,6
Fins a 85	1,1	0,8
Fins a 110	1,3	1
Garrins	De més de 40 dies i de fins a 30 kg	0,6	0,4
Porcins reproductors		2,5 per femella	1,9
	6 per mascle / Quan s’utilitzi recinte per a cobriment: / 10 m2/verro	8,0

2.4. Producció d’aviram

2.4.1. Origen de l’aviram

Les aus de corral es crien fins que arriben a l’edat mínima, o bé procedeixen d’estirps de creixement lent que estableixi l’autoritat competent. Quan l’operador no utilitzi estirps de creixement lent, les edats mínimes en el moment del sacrifici són les següents:

2.4.2. Alimentació

Pel que fa a l’alimentació, s’apliquen les normes següents:

i. La variant ecològica no està disponible.

ii. S’ha produït o preparat sense dissolvents químics.

iii. La seva utilització està limitada a l’alimentació d’aus de corral joves amb compostos proteics.

iv. El percentatge màxim autoritzat per períodes de dotze mesos per a aquests animals no supera el 5%.

2.4.3. Condicions específiques d’allotjament

Pel que fa a les condicions d’allotjament, s’apliquen les normes següents:

i. Un terç com a mínim del sòl és de construcció continuada, és a dir, no en forma de llistons o de reixeta, llit de palla, encenalls, sorra o torba.

ii. Als galliners de gallines ponedores una part prou gran del sòl disponible per a les gallines ha de ser utilitzat per a la recollida de les dejeccions.

iii. Les aus de corral tenen penjadors en unes dimensions i un nombre que es corresponen amb la importància del grup i la mida de l’au, segons el que disposa la taula de les superfícies mínimes cobertes i a l’aire lliure i altres característiques de l’allotjament per a la producció d’aviram establerta en el punt 2.4.4.

iv. Els límits exteriors del galliner, és a dir, incloent-hi el cobert eventual, estan equipats amb trapes per a l’entrada i la sortida de les aus d’una mida adequada per a les aus, amb una longitud combinada de com a mínim 4 m per 100 m² de superfície de galliner que estigui disponible per a les aus; quan hi hagi cobert, les trapes interiors entre el galliner i el cobert tenen una longitud combinada de 2 m per 100 m² de superfície del galliner; s’ha de permetre l’accés al cobert les 24 hores del dia.

v. Els galliners es construeixen de forma que totes les aus tinguin accés fàcil a una zona a l’aire lliure, és a dir, la distància màxima des de qualsevol punt situat dins el galliner a la trapa exterior més pròxima no ha de ser de més de 15 m.

vi. Els sistemes multicapa no poden tenir més de tres nivells de zona utilitzable, inclòs el nivell del sòl; no hi ha més d’1 m de distància entre nivells o zones intermèdies com àrees de nidificació; en els nivells superiors es poden retirar els fems mitjançant un sistema automatitzat.

2.4.4. Densitat de població

El nombre màxim d’animals per hectàrea respecta els límits següents:

Espècie o categoria	Nombre màxim d’animals /ha / (equivalent a 170 kg/N/ha/any)
Pollastres per a carn	580
Gallines ponedores	230

Les superfícies mínimes, cobertes i a l’aire lliure, i altres característiques de l’allotjament de les aus de l’espècie Gallus gallus s’ajusten als paràmetres següents: