Legalize / Andorra / Reglament

Decret 306/2025, del 3-9-2025, d’aprovació del Reglament d’aplicació de la Llei 10/2025, del 13 de maig, del Codi de Duana

Rang Reglament

Publicació 2025-09-09

Estat Vigent

Departament Govern del Principat d'Andorra

Font BOPA

articles 347

Historial de reformes JSON API

Article 103. Control de l’import de referència per les autoritats duaneres

(Article 89, apartat 6, del codi)

El control de la part de l’import de referència que cobreix l’import dels drets d’importació o d’exportació i d’altres gravàmens meritats per la importació o l’exportació de mercaderies, que s’ha de pagar respecte a les mercaderies incloses en el règim de posada en lliure disposició, s’ha de garantir per a cada declaració a la duana en el moment d’incloure les mercaderies en el règim. Si les declaracions a la duana per a la posada en lliure disposició es presenten de conformitat amb una de les autoritzacions esmentades en l’article 166, apartat 2, o en l’article 182 del codi, el control de la part corresponent de l’import de referència s’ha de fer sobre la base de les declaracions complementàries o, si escau, sobre la base de les dades que figuren en els registres.

El control de la part de l’import de referència que cobreix l’import dels drets d’importació o d’exportació i d’altres gravàmens meritats per la importació o l’exportació de mercaderies que ha de ser coberta per la garantia, que s’originin o es puguin originar en un cas diferent del que preveu l’apartat 1, ha d’estar garantit per auditories periòdiques i adequades.

Article 104. Nivell de la garantia global

(Article 95, apartats 2 i 3, del codi)

D’acord amb les condicions previstes a l’article 105 d’aquest Reglament, l’import de la garantia global establerta a l’article 95, apartat 2, del codi, es redueix al 50%, al 30% o al 0% de la part de l’import de referència determinada d’acord amb l’article 101, apartat 3, lletra b, d’aquest Reglament.

A l’efecte de l’article 95, apartat 3, del codi, l’import de la garantia global es redueix al 30% de la part de l’import de referència determinada d’acord amb l’article 101, apartat 2 i apartat 3, lletra b, d’aquest Reglament.

Article 105. Reducció de l’import de la garantia global i dispensa de la garantia

(Article 95, apartat 2, del codi)

L’autorització per utilitzar una garantia global amb un import reduït al 50% de l’import de referència es concedeix quan el sol·licitant demostri que compleix les condicions següents:

El sol·licitant manté un sistema de comptabilitat que és coherent amb els principis establerts a la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris, permet el control duaner mitjançant una auditoria i manté un historial de dades que facilita una pista d’auditoria des del moment en què s’introdueixen en l’arxiu de dades;

El sol·licitant té una organització administrativa que correspon al tipus i a les dimensions de l’empresa i que és adequada per gestionar el flux de mercaderies, i duu a terme controls interns que permeten prevenir, detectar i corregir els errors i prevenir i detectar les transaccions il·legals o irregular;

El sol·licitant no està sotmès a un procediment concursal;

Durant els tres anys anteriors a la presentació de la sol·licitud, el sol·licitant ha complert les seves obligacions financeres pel que fa al pagament dels drets de duana i tots els altres drets, tributs o gravàmens recaptats sobre la importació o l’exportació de mercaderies o en relació amb aquestes mercaderies;

El sol·licitant demostra, sobre la base dels registres i de la informació disponible dels tres anys anteriors a la presentació de la sol·licitud, que disposa de prou capacitat financera per complir les seves obligacions i fer honor als seus compromisos relatius a la naturalesa i al volum de les activitats comercials, en particular que no disposa d’actius nets negatius, excepte en cas que es puguin cobrir.

L’autorització per utilitzar una garantia global amb un import reduït al 30% de l’import de referència es concedeix quan el sol·licitant demostri que compleix les condicions següents:

El sol·licitant té una organització administrativa que correspon al tipus i a les dimensions de l’empresa i que és adequada per gestionar el comerç de mercaderies, i duu a terme controls interns que permeten prevenir, detectar i corregir els errors i prevenir i detectar les transaccions il·legals o irregulars;

El sol·licitant garanteix que els empleats pertinents tenen instruccions d’informar les autoritats duaneres si es constaten dificultats de compliment i estableix procediments per informar les autoritats duaneres d’aquestes dificultats;

El sol·licitant no està sotmès a un procediment concursal;

Es pot concedir una dispensa de garantia quan el sol·licitant demostri que compleix els requisits següents:

El sol·licitant permet a l’autoritat duanera l’accés físic als seus sistemes comptables, i, si escau, als seus registres comercials i de transport;

El sol·licitant té un sistema logístic que identifica una mercaderia com a mercaderia posada en lliure disposició o com a mercaderia no posada en lliure disposició i que n’indica, si escau, la ubicació;

Quan escaigui, el sol·licitant disposa de procediments adequats per utilitzar llicències i autoritzacions concedides de conformitat amb mesures de política comercial o relatives al comerç de productes agrícoles;

El sol·licitant aplica procediments satisfactoris d’arxivament dels seus registres i de la informació de l’empresa i de protecció respecte a la pèrdua d’informació;

El sol·licitant disposa de mesures apropiades de seguretat per protegir el seu sistema informàtic de qualsevol intrusió no autoritzada, així com per assegurar la seva documentació;

El sol·licitant no està sotmès a un procediment concursal;

Quan comproven si el sol·licitant té prou capacitat financera per atorgar-li una autorització per utilitzar una garantia global d’un import reduït o de beneficiar-se d’una dispensa de garantia d’acord amb el que s’estableix en l’apartat 1, lletra e, l’apartat 2, lletra f, i l’apartat 3, lletra k, les autoritats duaneres tenen en compte l’aptitud del sol·licitant per complir amb les seves obligacions de pagament dels deutes duaners i altres imposicions susceptibles de néixer que no quedin coberts per aquesta garantia.

Si les circumstàncies ho justifiquen, les autoritats duaneres poden prendre en compte el risc de naixement d’aquests deutes duaners i d’altres imposicions, tenint en compte la naturalesa i el volum de les activitats econòmiques de caràcter duaner del sol·licitant i del tipus de mercaderies per a les quals es requereix la garantia.

Quan la condició relativa a la capacitat financera ja s’ha avaluat com a modalitat per sol·licitar l’aplicació del criteri establert a l’article 39, lletra c, del codi, les autoritats duaneres verifiquen únicament si la situació financera del sol·licitant justifica l’atorgament d’una autorització per utilitzar una garantia global d’un import reduït o per beneficiar-se d’una dispensa de garantia.

Si fa menys de tres anys que el sol·licitant està establert, el respecte de les condicions previstes a l’apartat 1, lletres d i e, a l’apartat 2, lletres e i f, i a l’apartat 3, lletres j i k, es comprova sobre la base de les escriptures i informacions disponibles.

Secció tercera. Disposicions relatives al règim de trànsit i al règim que regulen el Conveni d’Istanbul i el Conveni ATA

Article 106. Garantia individual mitjançant títols

(Article 92, apartat 1, lletra b, del codi)

En el marc del règim de trànsit de la Unió Europea, també es pot proporcionar una garantia individual en forma de compromís subscrit pel fiador mitjançant l’emissió de títols per part del fiador a les persones que tenen la intenció de convertir-se en titulars del règim.

La Duana posa a disposició dels fiadors els impresos dels títols.

Cada títol correspon a un import de 10.000 EUR pel qual ha de respondre el fiador.

El període de validesa d’un títol és d’un any a partir de la data d’expedició.

El fiador ha de facilitar a la duana tots els detalls exigits en relació amb els títols de garantia individual que hagi emès.

Per a cada títol, el fiador ha de comunicar a la persona que té la intenció de convertir-se en titular del règim la informació següent:

El número de referència de la garantia;

Un codi d’accés associat al número de referència de la garantia.

La persona que té la intenció de convertir-se en titular del règim no ha de modificar el codi d’accés.

La persona que té la intenció de convertir-se en titular del règim ha de dipositar a la duana de partida el nombre de títols corresponent al múltiple de 10.000 EUR necessari per cobrir la totalitat dels imports indicats en l’article 93 d’aquest Reglament.

Article 107. Revocació i rescissió d’un compromís adquirit en cas de garantia individual en forma de títols

(Article 92, apartat 1, lletra b, i article 94 del codi)

Els títols de garantia aïllada establerts amb anterioritat no poden ser utilitzats per posar les mercaderies sota el règim de trànsit de la Unió Europea a comptar del dia en què entri en vigor la revocació o rescissió.

Article 108. Garantia global

(Article 89, apartat 5, i article 95 del codi)

En el marc del règim de trànsit de la Unió Europea, la garantia global només es pot prestar en forma de compromís subscrit per un fiador.

La duana ha de conservar la prova d’aquest compromís pel període de validesa de la garantia.

El titular del règim no ha de modificar el codi d’accés associat al número de referència de la garantia.

Article 109. Alliberament de les obligacions del fiador en el règim de trànsit

(Article 6, apartat 2, article 6, apartat 3, lletra a, i article 98, del codi)

Quan no s’hagi tancat el règim de trànsit, les autoritats duaneres de partida han de notificar al fiador el no tancament del règim en el termini de nou mesos a partir de la data en què s’haurien hagut de presentar les mercaderies a la duana de destinació.

Quan no s’hagi tancat el règim de trànsit, les autoritats duaneres, determinades de conformitat amb l’article 87 del codi, han de notificar al fiador, en el termini de tres anys a partir de la data d’admissió de la declaració de trànsit, que li pot ser exigit el pagament de les quantitats de les quals ha de respondre respecte a l’operació de trànsit de què es tracti.

El fiador queda alliberat de les seves obligacions quan alguna de les notificacions previstes en els apartats 1 i 2 no s’hagi efectuat en el termini previst.

Quan s’hagi remès qualsevol d’aquestes notificacions, s’ha d’informar el fiador de la recaptació del deute o del tancament del règim.

Els requisits en matèria de dades per a la notificació a què es refereix l’apartat 1 es recullen a l’annex 16.

Els requisits en matèria de dades per a la notificació a què es refereix l’apartat 2 es recullen a l’annex 17.

Article 110. Reclamació de pagament dirigida a una associació fiadora en relació amb mercaderies cobertes per un quadern ATA conformement al procediment del Conveni ATA o del Conveni d’Istanbul

(Article 6, apartat 2, article 6, apartat 3, lletra a, i article 98 del codi)

En cas d’incompliment d’una de les obligacions imposades en virtut d’un quadern ATA, les autoritats duaneres han de regularitzar els documents d’importació temporal (reclamació de pagament dirigida a una associació fiadora) de conformitat amb els articles 9, 10 i 11 de l’annex A del Conveni d’Istanbul o, quan escaigui, de conformitat amb els articles 7, 8 i 9 del Conveni ATA.

L’import dels drets a la importació i els gravàmens derivats de la reclamació de pagament dirigida a una associació fiadora s’han de calcular mitjançant el model de formulari d’imposició.

Els requisits en matèria de dades per a la reclamació del pagament dirigida a una associació fiadora a què es refereix l’apartat 1 es recullen a l’annex 18.

Capítol tercer. Cobrament, pagament, devolució i condonació de l’import dels drets d’importació i d’exportació

Secció primera. Pagament de l’import dels drets d’importació o d’exportació

Subsecció primera. Assistència entre autoritats duaneres

Article 111. Recaptació d’altres gravàmens en el marc del règim de trànsit de la Unió Europea o nacional

(Article 226, apartat 3, lletres a i b, del codi)

Si les autoritats duaneres que van notificar el deute duaner i l’obligació de pagar altres gravàmens meritats per la importació o l’exportació de les mercaderies incloses en el règim de trànsit de la Unió Europea o nacional obtenen proves en relació amb el lloc on es van produir els fets que van donar lloc al deute duaner o a l’obligació de pagar altres gravàmens, aquestes autoritats duaneres han de suspendre el procediment de recaptació i enviar sense demora tots els documents necessaris, inclosa una còpia certificada dels elements de prova, a les autoritats competents d’aquell lloc. Les autoritats remitents han de sol·licitar, al mateix temps, la confirmació de la responsabilitat de l’autoritat receptora quant a la recaptació dels altres gravàmens.

Les autoritats receptores han de justificar la recepció de la comunicació, i indicar si són competents per a la recaptació dels altres gravàmens. Si no es rep cap resposta en un termini de vint-i-vuit dies, les autoritats remitents han de reprendre immediatament el procediment de recaptació que havien iniciat.

Qualsevol procediment pendent de recaptació d’altres gravàmens iniciat per les autoritats remitents s’ha de suspendre tan bon punt les autoritats receptores hagin justificat la recepció de la comunicació i indicat que són competents per a la recaptació dels altres gravàmens.

Tan aviat com les autoritats receptores aportin la prova que s’ha procedit a la recaptació, les autoritats remitents han de reemborsar les sumes ja percebudes pels altres gravàmens o anul·lar el procediment de recaptació.

Article 112. Notificació de la recaptació de drets i altres gravàmens en el marc del règim de trànsit de la Unió Europea o nacional

(Article 226, apartat 3, lletres a i b, del codi)

Quan neixi un deute duaner respecte a mercaderies incloses en el règim de trànsit de la Unió Europea, les autoritats duaneres competents per a la recaptació han d’informar la duana de partida de la recaptació dels drets i altres gravàmens.

Article 113. Recaptació d’altres gravàmens per a les mercaderies incloses en un règim d’importació temporal, de conformitat amb el Conveni ATA o el Conveni d’Istanbul

(Article 226, apartat 3, lletra c, del codi)

En cas de recaptació d’altres gravàmens per a les mercaderies incloses en un règim d’importació temporal, de conformitat amb el Conveni ATA o el Conveni d’Istanbul, s’han d’aplicar les disposicions dels convenis esmentats.

Subsecció segona. Notificació del deute duaner i reclamació de pagament a l’associació fiadora

Article 114. Sol·licitud de pagament a l’associació fiadora en el marc del règim del Conveni ATA i del Conveni d’Istanbul

(Article 98 del codi)

Quan les autoritats duaneres comprovin que el deute duaner ha nascut per mercaderies a l’empara d’un quadern ATA, han de presentar sense demora una reclamació a l’associació fiadora.

Subsecció tercera. Suspensió del termini de pagament

Article 115. Suspensió del termini de pagament en cas de sol·licitud de condonació

(Article 108, apartat 3, lletra a, del codi)

Les autoritats duaneres han de suspendre el termini per al pagament de l’import dels drets a la importació o d’exportació corresponent a un deute duaner fins que no hagin pres una decisió sobre la sol·licitud de condonació, sempre que es compleixin les condicions següents:

Quan s’hagi presentat una sol·licitud de condonació de conformitat amb els articles 118, 119 o 120 del codi, i que sigui probable que es compleixin les condicions establertes en l’article corresponent;

Quan s’hagi presentat una sol·licitud de devolució de conformitat amb l’article 117 del codi, i que sigui probable que es compleixin les condicions establertes en l’article 117 i en l’article 45, apartat 2, del codi.

Quan les mercaderies subjectes a una sol·licitud de condonació ja no estiguin sota vigilància duanera en el moment de presentar-se la sol·licitud, s’ha de constituir una garantia.

No obstant el que disposa l’apartat 2, les autoritats duaneres no han d’exigir una garantia si s’estableix que la constitució d’una garantia podria ocasionar al deutor dificultats econòmiques o socials greus.

Article 116. Suspensió del termini de pagament en el cas de mercaderies que hagin de ser confiscades, destruïdes o abandonades en benefici de l’Estat

(Article 108, apartat 3, lletra b, del codi)

Les autoritats duaneres han de suspendre el termini per al pagament de l’import dels drets a la importació o a l’exportació corresponent a un deute duaner quan les mercaderies estiguin encara sota vigilància duanera i s’hagin de confiscar, destruir o abandonar en benefici de l’Estat, i les autoritats duaneres considerin que és probable que es compleixen les condicions per a la confiscació, la destrucció o l’abandó, fins que es prengui la decisió final sobre la confiscació, la destrucció o l’abandó.

Article 117. Suspensió del termini de pagament en el cas de deutes duaners nascuts per incompliment

(Article 108, apartat 3, lletra c, del codi)

Les autoritats duaneres han de suspendre el termini per al pagament, per part de la persona a què es refereix l’article 79, apartat 3, lletra a, del codi, de l’import dels drets a la importació o a l’exportació corresponent a un deute duaner en cas que aquest deute hagi nascut per incompliment, tal com disposa l’article 79 del codi, sempre que es compleixin les condicions següents:

Que s’hagi identificat almenys un altre deutor de conformitat amb l’article 79, apartat 3, lletres b o c, del codi;

Que l’import dels drets a la importació o a l’exportació en qüestió s’hagi notificat al deutor a què es refereix la lletra a, de conformitat amb l’article 102 del codi;

Que la persona a què es refereix l’article 79, apartat 3, lletra a, del codi no es consideri un deutor de conformitat amb l’article 79, apartat 3, lletres b o c, del codi i no se li pugui imputar intenció fraudulenta ni negligència manifesta.

La suspensió està supeditada al fet que la persona en benefici de la qual es concedeix constitueixi una garantia per l’import dels drets a la importació o a l’exportació en qüestió, excepte en qualsevol de les situacions següents:

Que ja hi hagi una garantia que cobreixi la totalitat de l’import dels drets a la importació o a l’exportació en qüestió i que el fiador no hagi estat alliberat de les seves obligacions;

Que s’hagi determinat, sobre la base d’una avaluació documentada, que és probable que l’exigència d’una garantia podria causar al deutor dificultats econòmiques o socials greus.

La durada de la suspensió es limita a un any. No obstant això, aquest període pot ser prorrogat per l’autoritat duanera per motius justificats.

Secció segona. Devolució i condonació

Article 118. Sol·licitud de devolució o de condonació

(Article 22, apartat 1, del codi)

Les sol·licituds de devolució o de condonació han de ser presentades per la persona que hagi pagat o estigui obligada a pagar l’import dels drets d’importació o d’exportació, o per qualsevol persona que hagi subrogat els seus drets i obligacions.

Article 119. Presentació de les mercaderies com a requisit per a la devolució o la condonació

(Article 116, apartat 1, del codi)

La devolució o condonació està subjecta a la presentació de les mercaderies. Quan les mercaderies no es puguin presentar a les autoritats duaneres, l’autoritat duanera només ha d’autoritzar la devolució o la condonació quan disposi de proves que demostrin que les mercaderies en qüestió són les mercaderies per a les quals s’ha sol·licitat la devolució o la condonació.

Article 120. Restricció a la transferència de mercaderies

(Article 116, apartat 1, del codi)

Sense perjudici del que disposa l’article 121, apartat 2, d’aquest Reglament, i mentre no s’hagi resolt la sol·licitud de devolució o de condonació, les mercaderies a les quals es refereixi l’import dels drets la devolució o la condonació dels quals se sol·liciti no poden ser transferides a un altre lloc diferent del designat en la sol·licitud, sense que el sol·licitant hagi avisat prèviament l’autoritat duanera.

Article 121. Compliment de les formalitats duaneres

(Article 116, apartat 1, del codi)

Si la devolució o la condonació estan subjectes al compliment de formalitats duaneres, l’autoritat duanera pot autoritzar el compliment de les formalitats duaneres.

L’autoritat duanera pot autoritzar el compliment de les formalitats duaneres a les quals es poden supeditar la devolució o la condonació, abans de prendre la decisió. Aquesta autorització s’ha d’entendre sense perjudici de la decisió.

Article 122. Formalitats relacionades amb la decisió de devolució o condonació

(Article 116 del codi)

Quan prengui una decisió sobre la devolució o la condonació dels drets d’importació o d’exportació supeditada al compliment de determinades formalitats duaneres, l’autoritat duanera ha de fixar un termini, que no pot excedir els seixanta dies a partir de la data de la notificació d’aquesta decisió, per complir les formalitats duaneres esmentades.

La inobservança del termini fixat en l’apartat 1 suposa la pèrdua del dret a la devolució o la condonació, excepte si l’interessat aporta la prova de la impossibilitat de respectar aquest termini com a conseqüència d’un cas fortuït o de força major.

Article 123

Parts o components d’un article únic

(Article 116, apartat 1, del codi)

Si la devolució o la condonació estan sotmeses a la destrucció, a l’abandó a l’Estat o la inclusió en un règim especial o a l’exportació de mercaderies, però el compliment de les formalitats corresponents només es compleix per a una o diverses parts o components d’aquestes mercaderies, l’import que s’ha de retornar o condonar és la diferència entre l’import dels drets d’importació o d’exportació de la mercaderia i l’import dels drets d’importació o exportació que hauria estat aplicable a la resta de les mercaderies si haguessin estat incloses, sense transformar, en un règim duaner que comporti el naixement d’un deute duaner, en la data en què les mercaderies es van incloure en aquest règim.

Article 124

Residus i deixalles

(Article 116, apartat 1, del codi)

Si la destrucció de la mercaderia autoritzada per l’autoritat duanera que pren la decisió origina residus i deixalles, aquests darrers es consideren mercaderies no posades en lliure disposició quan s’adopti una decisió per la qual es concedeixi la devolució o la condonació.

Article 125

Exportació o destrucció sense vigilància duanera

(Article 116, apartat 1, del codi)

En els casos que preveuen l’article 116, apartat 1, paràgraf segon, l’article 118 o l’article 120 del codi, si l’exportació o la destrucció es van produir sense vigilància duanera, la devolució o la condonació en virtut de l’article 120 del codi està supeditada al següent:

Que el sol·licitant presenti a l’autoritat duanera les proves necessàries per determinar si els productes per als quals se sol·licita la devolució o la condonació compleixen una de les condicions següents:

Les mercaderies han estat exportades fora del territori duaner del Principat d’Andorra,

ii) Les mercaderies han estat destruïdes sota la vigilància d’autoritats o de persones facultades per aquestes autoritats per certificar-ne la destrucció;

Que el sol·licitant torni a l’autoritat duanera qualsevol document que certifiqui o contingui informació que confirmi l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure disposició de les mercaderies en qüestió, i a l’empara del qual, si escau, aquestes mercaderies hagin abandonat el territori duaner del Principat d’Andorra, o presenti qualsevol prova que aquesta autoritat estimi necessària, a fi de cerciorar-se que el document de què es tracti no es pugui utilitzar posteriorment en relació amb mercaderies introduïdes al territori duaner del Principat d’Andorra.

Les proves acreditatives que les mercaderies per a les quals se sol·licita la devolució o la condonació han estat exportades fora del territori duaner del Principat d’Andorra consisteixen en els documents següents:

El certificat de sortida esmentat en l’article 334 d’aquest Reglament;

L’original o una còpia certificada conforme de la declaració a la duana per al procediment que impliqui el naixement del deute duaner;

Si calen, documents comercials o administratius que continguin una descripció completa de les mercaderies que es van presentar amb la declaració a la duana corresponent a aquest règim o amb la declaració a la duana relativa a l’exportació fora del territori duaner del Principat d’Andorra o amb la declaració a la duana de les mercaderies al país tercer de destinació.

Les proves acreditatives que les mercaderies per a les quals se sol·licita la devolució o la condonació han estat destruïdes sota la vigilància d’autoritats o persones facultades per donar-ne fe oficialment consisteixen en un dels documents següents:

L’acta o la declaració de destrucció redactada per les autoritats oficials sota la vigilància de les quals hagi tingut lloc la destrucció, o una còpia certificada conforme;

Un certificat redactat per la persona habilitada per donar fe de la destrucció, acompanyat dels elements d’informació que en justifiquin l’habilitació.

Aquests documents han d’incloure una descripció completa de les mercaderies destruïdes a fi d’establir, mitjançant la comparació amb les dades que figuren en la declaració per a un règim duaner que comporti el naixement del deute duaner i els documents justificatius, que les mercaderies destruïdes són les que s’havien inclòs en aquest règim.

Si els elements de prova esmentats en els apartats 2 i 3 són insuficients per permetre a l’autoritat duanera prendre una decisió sobre el cas que se li hagi presentat o si no se’n poden presentar alguns, poden ser completats o substituïts per qualssevol altres elements que l’autoritat esmentada consideri necessaris.

Article 126

Pròrroga del termini per prendre una decisió relativa a la devolució o a la condonació

(Article 22, apartat 3 del codi)

Quan la decisió de devolució o de condonació pot veure’s afectada pel resultat d’un procediment administratiu o judicial en curs, el termini per prendre la decisió de devolució o de condonació pot ampliar-se, amb el consentiment del sol·licitant, com segueix:

Si un cas que presenta elements de fet i de dret idèntics o similars es troba en curs davant dels tribunals, el termini per prendre la decisió de devolució o de condonació pot prorrogar-se per un període que finalitza com a molt tard trenta dies després de la decisió dels tribunals;

Si la decisió de devolució o condonació està subordinada al resultat d’una demanda de control a posteriori d’una prova de l’origen preferencial, el termini per prendre la decisió de devolució o de condonació pot prorrogar-se mentre duri el control en qüestió; en tot cas, no pot excedir quinze mesos des de la data de transmissió de la demanda.

Capítol quart. Extinció del deute duaner

Article 127

Incompliments que no tenen efectes significatius per al funcionament adequat d’un règim duaner

(Article 124, apartat 1, lletra h, incís i, del codi)

Es considera que les situacions que es descriuen a continuació constitueixen un incompliment que no té efectes significatius per al funcionament adequat del règim duaner:

Quan se sobrepassi un termini per un període de temps que no sigui superior a la pròrroga del termini que s’hauria concedit si s’hagués sol·licitat aquesta pròrroga;

Quan hagi nascut un deute duaner per a mercaderies incloses en un règim especial o en dipòsit temporal conformement a l’article 79, apartat 1, lletres a o c, del codi i aquestes mercaderies hagin estat posades en lliure disposició;

Quan s’hagi restablert posteriorment la vigilància duanera per a mercaderies que no formin part formalment d’un règim de trànsit, però que anteriorment estaven en dipòsit temporal o s’havien inclòs en un règim especial juntament amb mercaderies incloses formalment en aquest règim de trànsit;

En el cas de mercaderies incloses en un règim especial diferent del de trànsit i de zona franca, o en el cas de mercaderies que es troben en dipòsit temporal, quan s’hagi comès un error relatiu a la informació que figura en la declaració a la duana per la qual es tanca el règim o es posa fi al dipòsit temporal, sempre que aquest error no tingui cap incidència en el tancament del règim o la fi del dipòsit temporal;

Quan hagi nascut un deute duaner conformement a l’article 79, apartat 1, lletres a o b, del codi, sempre que la persona interessada informi les autoritats duaneres competents de l’incompliment abans que s’hagi notificat el deute duaner o les autoritats duaneres hagin comunicat a aquesta persona la seva intenció de dur a terme un control.

Títol IV. Mercaderies introduïdes al territori duaner del Principat d’Andorra

Capítol primer. Presentació, descàrrega i examen de les mercaderies

Article 128. Presentació de les mercaderies a la duana

(Article 139 del codi)

Les autoritats duaneres poden acceptar la utilització dels sistemes dels aeroports o qualsevol altre mètode d’informació disponible per presentar les mercaderies a la duana.

Capítol segon. Declaració sumària d’entrada

Article 129. Dispensa de l’obligació de presentar una declaració sumària d’entrada

(Article 127, apartat 2, lletra b, del codi)

L’obligació de presentar una declaració sumària d’entrada es pot dispensar en relació amb les mercaderies següents:

L’energia elèctrica;

Les mercaderies que entrin mitjançant conductes;

Els objectes de correspondència:

Els efectes i el mobiliari definits en l’article 1, apartat 2, lletra a, de la Llei 33/2012, del 22 de novembre, del règim de franquícies duaneres, sempre que no es transportin a l’empara d’un contracte de transport;

Les mercaderies en relació amb les quals es permet una declaració a la duana verbal de conformitat amb l’article 163 i l’article 164, apartat 1, sempre que no es transportin a l’empara d’un contracte de transport;

Les mercaderies represes a l’article 167, lletres b, c i e, o a l’article 169, apartat 1, que es consideren com a declarades de conformitat amb l’article 173, sempre que no es transportin a l’empara d’un contracte de transport;

Les mercaderies incloses en l’equipatge personal dels viatgers;

Les mercaderies exemptes del pagament d’impostos de conformitat amb la Convenció de Viena sobre relacions diplomàtiques, del 18 d’abril de 1961; la Convenció de Viena sobre relacions consulars, del 24 d’abril de 1963; altres convencions consulars o la Convenció de Nova York, del 16 de desembre de 1969, sobre les missions especials;

Les mercaderies següents a bord d’aeronaus:

Mercaderies subministrades per ser incorporades com a peces o accessoris en aquestes aeronaus;

ii) Mercaderies per al funcionament dels motors, la maquinària i altres equips d’aquestes aeronaus;

iii) Productes alimentaris i altres articles per al consum o la venda a bord;

Les mercaderies introduïdes en el territori duaner del Principat d’Andorra provinents de Ceuta i Melilla, de Gibraltar, d’Helgoland, de la República de San Marino, de l’Estat de la Ciutat del Vaticà o de la comuna de Livigno;

Les mercaderies incloses en el transport de mercaderies entre els territoris duaners del Principat d’Andorra i de la Unió Europea, en aplicació del protocol que estén a les mesures duaneres de seguretat l’Acord en forma d’intercanvi de cartes entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Econòmica Europea, del 27 de gener del 2011;

Les mercaderies a l’empara de quaderns ATA, sempre que no siguin transportades a l’empara d’un contracte de transport.

L’obligació de presentar una declaració sumària s’aixeca per a les mercaderies contingudes en els enviaments postals.

L’obligació de presentar una declaració sumària s’aixeca per a les mercaderies contingudes en un enviament el valor intrínsec del qual no supera els 22 €, sempre que les autoritats duaneres acceptin, amb l’acord de l’operador econòmic, fer una anàlisi de risc a partir de les informacions que figuren en el sistema utilitzat per l’operador econòmic o facilitades per aquest sistema.

Article 130. Terminis de presentació de la declaració sumària d’entrada en cas de transport per via aèria

(Article 127, apartats 2, 5 i 6, del codi)

Quan les mercaderies són introduïdes en el territori duaner del Principat d’Andorra per via aèria, les dades completes de la declaració sumària d’entrada són presentades com més aviat millor i, en tot cas, en els terminis següents:

Per als vols d’una durada inferior a quatre hores, com a molt tard en el moment de la sortida efectiva de l’aeronau;

Per als altres vols, com a molt tard, quatre hores abans de l’arribada de l’aeronau en el territori duaner del Principat d’Andorra.

Article 131. Terminis de presentació de la declaració sumària d’entrada en cas de transport per carretera

(Article 127, apartats 2 i 6, del codi)

En cas que les mercaderies s’introdueixin al territori duaner del Principat d’Andorra per carretera, la declaració sumària d’entrada s’ha de presentar a tot tardar una hora abans de l’arribada de les mercaderies al lloc per al qual és competent la duana de primera entrada.

Article 132. Terminis de presentació de la declaració sumària d’entrada en cas de transport combinat

(Article 127, apartats 2 i 6, del codi)

En cas que les mercaderies s’introdueixin al territori duaner del Principat d’Andorra per un mitjà de transport que sigui al seu torn transportat en un mitjà de transport actiu, el termini per presentar la declaració sumària d’entrada és el termini aplicable al mitjà de transport actiu.

Article 133. Terminis de presentació de la declaració sumària d’entrada en cas de força major

(Article 127, apartats 2 i 6, del codi)

Els terminis a què es refereixen els articles 130 i 131 no s’apliquen en cas de força major.

Article 134. Comunicació de dades de la declaració sumària d’entrada per part d’altres persones en casos específics quant al transport aeri

(Article 127, apartat 5, del codi)

Quan, en el cas de transport aeri, una o diverses persones diferents del transportista hagin subscrit, per a les mateixes mercaderies, un o diversos contractes addicionals de transport coberts per un o diversos coneixements d’embarcament aeri, i la persona que expedeixi el coneixement d’embarcament aeri no faciliti les dades necessàries per a la declaració sumària d’entrada al seu soci contractual que li expedeix un coneixement d’embarcament aeri a ell o al soci contractual amb qui hagi subscrit un acord de càrrega compartida de mercaderies, la persona que no hagi facilitat les dades necessàries les ha de facilitar a la duana d’entrada, de conformitat amb l’article 127, apartat 5, del codi.

Article 135 Comunicació de dades de la declaració sumària d’entrada per d’altres persones

(Article 127, apartat 5 del codi)

Tota persona que presenti les dades a què es refereix l’article 127, apartat 4, del codi és responsable de les dades que presenta de conformitat amb l’article 15, apartat 2, lletres a i b, del codi.

Capítol tercer. Arribada de les mercaderies

Article 136. Autorització d’un lloc per a la presentació en duana de les mercaderies i el dipòsit temporal

(Article 139, apartat 1, i article 147, apartat 1, del codi)

Es pot autoritzar un altre lloc que no sigui el despatx de duana per a la presentació de les mercaderies quan es reuneixen les condicions següents:

Es compleixen les exigències establertes a l’article 148, apartats 2 i 3, del codi i a l’article 140 d’aquest Reglament;

Les mercaderies es declaren sota un règim duaner o són reexportades com a molt tard tres dies després de ser presentades o com a molt tard sis dies després de ser presentades en el cas d’un destinatari autoritzat previst a l’article 233, apartat 4, lletra b, del codi, llevat que les autoritats duaneres exigeixin que les mercaderies siguin examinades de conformitat amb l’article 140, apartat 2, del codi.

Quan el lloc ja està autoritzat als efectes d’explotació d’instal·lacions d’emmagatzematge temporal, no es requereix l’esmentada autorització.

Un lloc diferent a una instal·lació d’emmagatzematge temporal pot ser autoritzat com a dipòsit temporal de les mercaderies quan es compleixen les condicions següents:

Es reuneixen les exigències previstes a l’article 148, apartat 2 i 3, del codi i a l’article 140 d’aquest Reglament;

Les mercaderies es declaren per un règim duaner o són reexportades com a molt tard tres dies després de ser presentades o com a molt tard sis dies després de ser presentades en el cas d’un destinatari autoritzat previst a l’article 233, apartat 4, lletra b, del codi, llevat que les autoritats duaneres exigeixin que les mercaderies siguin examinades de conformitat amb l’article 140, apartat 2, del codi.

Capítol quart. Dipòsit temporal de les mercaderies

Article 137. Declaració de dipòsit temporal

(Article 145 del codi)

Quan una declaració a la duana es presenti abans de la presentació prevista de les mercaderies a la duana, de conformitat amb l’article 171 del codi, les autoritats duaneres la poden considerar una declaració de dipòsit temporal.

Article 138. Trasllat de mercaderies en dipòsit temporal

(Article 148, apartat 5, del codi)

Quan es faci un trasllat de mercaderies en dipòsit temporal, han de romandre sota la responsabilitat del titular de l’autorització per a l’explotació de les instal·lacions d’emmagatzematge temporal des dels quals es traslladin les mercaderies fins que s’hagin inscrit en els registres del titular de l’autorització de les instal·lacions d’emmagatzematge temporal als quals s’hagin de traslladar les mercaderies, llevat que hi hagi una disposició en contra.

Article 139. Registres

(Article 148, apartat 4, del codi)

Els registres a què es refereix l’article 148, apartat 4, del codi han de contenir la informació i les dades següents:

Una referència a la declaració de dipòsit temporal pertinent de les mercaderies emmagatzemades i una referència a la fi del dipòsit temporal corresponent;

La data i les dades que identifiquin els documents duaners relatius a les mercaderies emmagatzemades i altres documents relacionats amb el dipòsit temporal de les mercaderies;

Les dades, els números d’identificació, la quantitat i la naturalesa dels embalums, la quantitat i la designació comercial o tècnica habitual de les mercaderies i, quan escaigui, les marques d’identificació del contenidor necessàries per identificar les mercaderies;

La ubicació de les mercaderies i dades de qualsevol circulació de les mercaderies;

L’estatut duaner de les mercaderies;

Les dades sobre les formes de manipulació a què es refereix l’article 147, apartat 2, del codi.

En cas que els registres no formin part de la comptabilitat principal a efectes duaners, han de fer referència a la comptabilitat principal a efectes duaners.

Les autoritats duaneres poden dispensar de l’obligació de presentar part de la informació a què es refereix l’apartat 1, sempre que això no afecti negativament la vigilància duanera ni els controls de les mercaderies. No obstant això, en cas de circulació de mercaderies entre instal·lacions d’emmagatzematge temporal, aquesta dispensa no és aplicable.

Article 140. Venda al detall

(Article 148, apartat 1, del codi)

Les autoritzacions per a l’explotació d’instal·lacions d’emmagatzematge temporal a què es refereix l’article 148 del codi estan subjectes al compliment de les condicions següents:

Que les instal·lacions d’emmagatzematge temporal no s’utilitzin per a la venda al detall;

Quan les mercaderies emmagatzemades suposin algun perill, puguin alterar les altres mercaderies o, per altres raons, requereixin instal·lacions especials, que les instal·lacions d’emmagatzematge temporal estiguin especialment equipades per emmagatzemar-les;

Que les instal·lacions d’emmagatzematge temporal siguin explotades únicament pel titular de l’autorització.

Article 141. Altres casos de trasllat de mercaderies en dipòsit temporal

(Article 148, apartat 5, lletra c, del codi)

De conformitat amb l’article 148, apartat 5, lletra c, del codi, les autoritats duaneres poden autoritzar el trasllat de les mercaderies en dipòsit temporal entre diferents instal·lacions d’emmagatzematge temporal cobertes per diferents autoritzacions per a l’explotació d’instal·lacions d’emmagatzematge temporal, a condició que els titulars d’aquestes autoritzacions siguin operadors autoritzats de simplificacions duaneres.

Títol V. Normes generals sobre l’estatut duaner, la inclusió de mercaderies en un règim duaner, la comprovació, el dret a disposar i la cessió de les mercaderies

Capítol primer. Estatut duaner de les mercaderies

Secció primera. Disposicions generals

Article 142. Presumpció d’estatut duaner

(Article 153, apartat 1, i article 155, apartat 2, del codi)

La presumpció d’estatut duaner de mercaderies posades en lliure disposició no s’aplica a les mercaderies següents:

Les mercaderies introduïdes al territori duaner del Principat d’Andorra que estiguin sotmeses a vigilància duanera per determinar-ne l’estatut duaner;

Les mercaderies en dipòsit temporal;

Les mercaderies incloses en qualsevol dels règims especials, amb excepció dels règims de trànsit intern, de perfeccionament passiu i de destinació particular.

Les mercaderies posades en lliure disposició que figuren a continuació poden circular, temporalment, fora del territori del Principat d’Andorra sense alterar-ne l’estatut duaner, sempre que estigui acreditat el seu estatut de mercaderies posades en lliure disposició:

Els vehicles automòbils matriculats al Principat d’Andorra que hagin sortit temporalment del territori duaner del Principat d’Andorra i hi hagin tornat a ser introduïts;

Els envasos, els palets i altres equips similars, amb excepció dels contenidors, que pertanyin a una persona establerta al territori duaner del Principat d’Andorra i que s’utilitzin per al transport de mercaderies que hagin sortit temporalment del territori duaner del Principat d’Andorra i hi hagin tornat a ser introduïdes;

Les mercaderies transportades en l’equipatge dels passatgers que no estiguin destinades a finalitats comercials i que hagin sortit temporalment del territori duaner del Principat d’Andorra i hi hagin tornat a ser introduïdes.

Secció segona. Prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica

Subsecció primera. Disposicions generals

Article 143. Mitjans de prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica

(Article 153, apartat 2, del codi)

A fi d’acreditar que les mercaderies disposen de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica, s’ha d’utilitzar, segons que correspongui, un dels mitjans següents:

Les dades de la declaració de trànsit de les mercaderies incloses en el règim de trànsit intern de la Unió Europea. En aquest cas, no és aplicable l’article 142, apartat 2, d’aquest Reglament;

Les dades del T2L o del T2LF a què es refereix l’article 147 d’aquest Reglament;

El manifest duaner de mercaderies;

La factura o el document de transport a què es refereix l’article 152 d’aquest Reglament;

Un mitjà de prova recollit en els articles 148 a 151 d’aquest Reglament;

Les dades de la declaració d’impostos especials.

No obstant el que disposa l’apartat 1 d’aquest article, fins a la data d’implantació del sistema PEU, previst a la Decisió d’execució (UE) de la Comissió Europea del 13 de desembre del 2019, la prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica es pot aportar mitjançant el manifest de la companyia marítima relacionat amb aquestes mercaderies.

No obstant el que disposa l’apartat 1, lletra d, d’aquest article, fins a la data d’implantació del sistema PEU, previst a la Decisió d’execució (UE) de la Comissió Europea del 13 de desembre del 2019, la prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica es pot aportar mitjançant una factura o un document de transport relacionats amb les mercaderies el valor de les quals excedeixi els 15.000 EUR.

Quan els mitjans de prova que preveu l’apartat 1 s’utilitzin per a mercaderies que disposin de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica que tinguin un envàs que no té aquest estatut, el mitjà de prova ha d’incloure la indicació següent:

“Envàs N — [codi 98200]”

Quan els mitjans de prova que preveu l’apartat 1, lletres b, c i d, s’expedeixin a posteriori, han d’incloure la indicació següent:

“Expedit a posteriori — [Codi 98201]”

Els mitjans de prova que preveu l’apartat 1 no s’han d’utilitzar en relació amb les mercaderies les formalitats d’exportació de les quals s’hagin complert o que hagin estat incloses en un règim de perfeccionament passiu.

Article 144. Visat, registre i utilització de determinats mitjans de prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica

(Article 153, apartat 2, del codi)

La duana ha de visar i registrar els mitjans de prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica previstos per l’article 143, apartat 1, lletres b i c, d’aquest Reglament, excepte en els casos que estableix l’article 160, apartat 1, del mateix Reglament, i comunicar-ne l’NDD a l’interessat.

A petició de l’interessat, la duana ha de posar a la seva disposició un document que confirmi el registre dels mitjans de prova que preveu l’apartat 1.

Els mitjans de prova que preveu l’apartat 1 s’han de presentar a la duana on es presentin les mercaderies després de ser reintroduïdes al territori duaner del Principat d’Andorra, i cal indicar-ne l’NDD.

La duana ha de supervisar la utilització dels mitjans de prova que preveu l’apartat 1 amb la finalitat de garantir, en particular, que aquests mitjans no s’utilitzin en relació amb mercaderies diferents d’aquelles per a les quals s’hagin expedit.

Article 145. Visat d’una factura

(Article 153, apartat 2, del codi)

Fins a la data d’implantació del sistema PEU, previst a la Decisió d’execució (UE) de la Comissió Europea del 13 de desembre del 2019, quan el valor total de les mercaderies posades en lliure pràctica excedeixi els 15.000 EUR, la factura o el document de transport esmentat en l’article 143, apartat 3, d’aquest Reglament, degudament emplenat i signat per l’interessat, ha de ser visat per la duana.

Article 146. Visat dels documents T2L o T2LF

(Article 153, apartat 2, del codi)

Fins a la data d’implantació del sistema PEU, previst a la Decisió d’execució (UE) de la Comissió Europea del 13 de desembre del 2019, per a les declaracions que puguin presentar-se per mitjans diferents de les tècniques de tractament electrònic de dades, la duana ha de visar els documents T2L o T2FL i, si cal, qualsevol formulari complementari o llista de càrrega utilitzats.

Article 147. Prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica mitjançant les dades del T2L o del T2LF

(Article 153, apartat 2, del codi)

Quan per provar l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica s’indiqui l’NDD, les dades del T2L o del T2FL que serveixin de base per establir l’NDD es poden utilitzar únicament amb motiu de la primera presentació de les mercaderies.

Quan el T2L o el T2LF s’utilitzi únicament per a una part de les mercaderies amb motiu de la primera presentació, cal aportar una nova prova per a la part restant de les mercaderies, de conformitat amb els articles 144 i 160 d’aquest Reglament.

Els viatgers diferents dels operadors econòmics han de presentar les seves sol·licituds de visat del T2L o el T2LF utilitzant el document establert a l’article 144, apartat 2, d’aquest Reglament.

Article 148. Prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica mitjançant el carnet ATA o en els formularis 302

(Article 153, apartat 2, del codi)

D’acord amb el que s’estableix en l’article 159 d’aquest Reglament, les mercaderies posades en lliure pràctica s’identifiquen en el carnet ATA o en el formulari OTAN 302 o en el formulari UE 302 mitjançant els codis T2L o T2LF. El titular del règim pot indicar un d’aquests codis, segons escaigui, acompanyat de la seva signatura, en l’espai reservat a la designació de les mercaderies en el document corresponent abans de presentar-los a la duana de partida per fer-ne l’autenticació. El codi T2L o T2LF apropiat és autenticat mitjançant el segell del despatx de duana de partida acompanyat de la signatura del funcionari de duana competent.

Si es tracta d’un formulari electrònic OTAN 302 o d’un formulari electrònic UE 302, el titular del règim pot indicar igualment en el formulari un d’aquests codis. En aquest cas, l’autenticació per part del despatx de partida s’efectua electrònicament.

Quan el carnet TIR, el carnet ATA, el formulari OTAN 302 o el formulari UE 302 cobreix tant mercaderies posades en lliure pràctica com mercaderies no posades en lliure pràctica, aquestes mercaderies han de ser enumerades per separat i el codi T2L o T2LF, segons escaigui, s’indica de manera que s’evidenciï que només afecta les mercaderies posades en lliure pràctica.

Article 149. Prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica per als vehicles automòbils de carretera

(Article 153, apartat 2, del codi)

L’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica dels vehicles automòbils de carretera matriculats al Principat d’Andorra o en un estat membre de la Unió Europea que hagin sortit temporalment d’aquests territoris duaners i hi hagin tornat a entrar es considera acreditat quan aquests vehicles vagin acompanyats de les seves plaques i documents de matriculació, i les dades que figurin en aquestes plaques i documents demostrin inequívocament que la matriculació ha tingut lloc.

Quan l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica no es pugui considerar acreditat d’acord amb el que disposa l’apartat 1, la prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica s’ha d’aportar per un dels altres mitjans enumerats en l’article 143 d’aquest Reglament.

Article 150. Prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica dels envasos

(Article 153, apartat 2, del codi)

L’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica dels envasos, palets i equips similars, amb excepció dels contenidors, que pertanyin a una persona establerta al territori duaner del Principat d’Andorra o al territori duaner del Principat d’Andorra i que s’utilitzin per al transport de mercaderies que hagin sortit temporalment d’aquests territoris duaners i hi hagin tornat a entrar es considera acreditat quan es pugui determinar que pertanyen a aquesta persona, es declarin com a mercaderies amb l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica i no hi hagi cap dubte respecte a la veracitat de la declaració.

Article 151. Prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica per a les mercaderies transportades en l’equipatge de mà dels viatgers

(Article 153, apartat 2, del codi)

L’estatut duaner de les mercaderies posades en lliure pràctica transportades en l’equipatge de mà dels viatgers que no tinguin finalitat comercial i hagin sortit temporalment del territori duaner del Principat d’Andorra o del territori duaner de la Unió Europea i hi hagin tornat a entrar es considera acreditat quan el viatger declari que disposen de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica i no hi hagi cap dubte respecte a la veracitat d’aquesta declaració.

Article 152. Prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica per a les mercaderies el valor de les quals no excedeixi els 15.000 EUR

(Article 153, apartat 2, del codi)

L’estatut duaner de les mercaderies posades en lliure pràctica el valor de les quals no excedeixi els 15.000 EUR es pot acreditar mitjançant la presentació de la factura o del document de transport connexos a condició que aquests darrers cobreixin exclusivament mercaderies que disposin de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica.

Article 153. Període de validesa d’un T2L o un manifest duaner de mercaderies

(Article 22, apartat 5, del codi)

La prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica en forma d’un T2L o un manifest de mercaderies duaneres té una validesa de noranta dies a partir de la data de registre o, quan de conformitat amb l’article 160 no hi hagi obligació de registrar el manifest duaner de mercaderies, a partir de la data de l’establiment. A petició de la persona interessada, i per raons degudament justificades, la duana pot fixar un període més llarg de validesa de la prova.

Article 154. Mitjans de comunicació de l’MRN d’un T2L o un manifest duaner de mercaderies

(Article 6, apartat 3, lletra a, del codi)

L’MRN d’un T2L o un manifest duaner de mercaderies es pot presentar per qualsevol dels mitjans diferents de les tècniques de tractament electrònic de dades següents:

Un codi de barres;

Un document de registre d’estatut;

Altres mitjans permesos per l’autoritat duanera de destinació.

Fins a la data d’implantació del sistema de prova de l’estatut de la Unió (PEU), previst a la Decisió d’execució (UE) de la Comissió Europea del 13 de desembre del 2019, no s’ha d’aplicar la lletra a d’aquest article.

Article 155. Prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica per mitjà d’un document T2L

(Article 6, apartat 2 i apartat 3, lletra a, i article 153, apartat 2, del codi)

Fins a la data d’implantació del sistema PEU, previst a la Decisió d’execució (UE) de la Comissió Europea del 13 de desembre del 2019, i quan s’utilitzi un document T2L en suport paper, és aplicable el següent:

La persona interessada ha d’indicar T2L en la subdivisió dreta de la casella 1 del formulari i T2L bis en la subdivisió dreta de la casella 1 de tot full complementari utilitzat;

Les autoritats duaneres poden autoritzar qualsevol persona a utilitzar llistes de càrrega que no compleixin tots els requisits, quan la persona en qüestió:

Estigui establerta al Principat d’Andorra,

Estengui regularment la prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure disposició, o les autoritats duaneres sàpiguen que pot complir les obligacions legals per utilitzar aquestes proves,

No hagi comès infraccions greus o reiterades contra la legislació duanera o fiscal;

Les autoritzacions que preveu la lletra b només es concedeixen:

Quan les autoritats duaneres siguin capaces de supervisar el règim i dur a terme controls sense haver de fer un esforç administratiu desproporcionat respecte a les necessitats de la persona afectada, i

Si la persona afectada disposa de registres que permetin a les autoritats competents efectuar un control eficaç;

El document T2L s’ha d’estendre en un sol original;

En cas de visat per les duanes, ha d’incloure les dades següents que, en la mesura que es pugui, han de figurar en la casella “C. Duana de partida”:

Quan es tracti de documents T2L, el nom i el segell de l’oficina competent, la signatura d’un funcionari d’aquesta oficina, la data del visat i bé el número de registre, bé el número de la declaració d’expedició, si aquesta declaració és necessària,

Quan es tracti de fulls complementaris o llistes de càrrega, el número que figuri en el document T2L, que s’ha de consignar bé mitjançant un segell que inclogui el nom de l’oficina competent, bé a mà; en aquest últim cas, ha d’anar acompanyat del segell oficial d’aquesta oficina.

Aquests documents s’han de remetre a l’interessat.

Subsecció segona. Proves presentades per mitjans diferents de les tècniques de tractament electrònic de dades

Article 156. Prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica per als viatgers que no siguin operadors econòmics

(Article 6, apartat 3, lletra a, del codi)

Un viatger que no sigui un operador econòmic pot presentar una sol·licitud en paper de la prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica.

Article 157. Prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica mitjançant la presentació d’una factura o un document de transport

(Article 6, apartat 2, i article 6, apartat 3, lletra a, del codi)

La prova de l’estatut duaner de les mercaderies posades en lliure pràctica el valor de les quals no excedeixi els 15.000 € pot ser presentada per un dels mitjans diferents de les tècniques de tractament electrònic de dades següents:

Factura relativa a les mercaderies;

Document de transport relatiu a les mercaderies.

En la factura o el document de transport que preveu l’apartat 1 han de constar almenys el nom i l’adreça complets de l’expedidor o, si no hi ha expedidor, la persona interessada, la duana competent, el nombre i la classe d’embalums, les marques i la numeració dels embalums, la descripció i la massa bruta (en kg) de les mercaderies, i, si escau, els números dels contenidors.

L’expedidor o, si no n’hi ha, la persona interessada ha d’identificar l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica indicant el codi T2L, segons que correspongui, acompanyat de la seva signatura en la factura o el document de transport.

Fins a la data d’implantació del sistema PEU, previst a la Decisió d’execució (UE) de la Comissió Europea del 13 de desembre del 2019, en cas de visat per la duana, aquest visat ha d’incloure el nom i el segell de la duana competent, la signatura d’un funcionari d’aquesta duana, la data del visat i bé el número de registre, bé el número de la declaració d’expedició, si aquesta declaració és necessària.

Article 158. Prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica mitjançant la presentació d’un manifest marítim

(Article 6, apartat 2, i apartat 3, lletra a, del codi)

Fins a la data d’implantació del sistema PEU, previst a la Decisió d’execució (UE) de la Comissió Europea del 13 de desembre del 2019, el manifest de la companyia marítima ha d’incloure, com a mínim, la informació següent:

El nom i l’adreça completa de la companyia marítima;

El nom del vaixell;

El lloc i la data de càrrega;

El lloc de descàrrega.

En el manifest ha de constar, a més, en relació amb cada enviament:

La referència del coneixement d’embarcament o de qualsevol altre document comercial;

El nombre d’embalums, així com la descripció, les marques i els números de referència;

La descripció de les mercaderies segons la seva denominació comercial usual, amb totes les indicacions necessàries per identificar-les;

La massa bruta en quilos;

Si escau, els números d’identificació dels contenidors, i

Les mencions següents relatives a l’estatut de les mercaderies:

La lletra C (equivalent a T2L) per a les mercaderies l’estatut de la posada en lliure pràctica de les quals es pugui acreditar,

La lletra N per a les altres mercaderies.

En cas de visat per la duana, el manifest de la companyia marítima ha d’incloure el nom i el segell de la duana competent, la signatura d’un funcionari d’aquesta duana i la data de visat.

Article 159. Prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica amb els carnets TIR o ATA, amb els formularis OTAN 302 o amb els formularis UE 302

(Article 6, apartat 3, lletra a, del codi)

Quan les mercaderies es transportin de conformitat amb el Conveni TIR, el Conveni ATA o el Conveni d’Istanbul o sota un formulari OTAN 302 o un formulari UE 302, la prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica es pot presentar per mitjans diferents de les tècniques de tractament de dades.

Subsecció tercera. Prova de l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica expedida per un expedidor autoritzat

Article 160. Facilitació de l’emissió d’un mitjà de prova per part d’un expedidor autoritzat

(Article 153, apartat 2, del codi)

Qualsevol persona establerta al territori duaner del Principat d’Andorra i que compleixi els criteris establerts en l’article 39, lletres a i b, del codi pot ser autoritzada a expedir:

El T2L, sense haver de sol·licitar un visat;

El manifest de mercaderies duaneres, sense haver de sol·licitar un visat i registre de la prova de la duana competent.

La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.

Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic. BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.