Decret 306/2025, del 3-9-2025, d’aprovació del Reglament d’aplicació de la Llei 10/2025, del 13 de maig, del Codi de Duana

Fins a la data d’implantació del sistema de prova de l’estatut de la Unió (PEU), previst a la Decisió d’execució (UE) de la Comissió Europea del 13 de desembre del 2019, les autoritats duaneres poden autoritzar qualsevol persona establerta al territori duaner del Principat d’Andorra que sol·liciti una autorització per acreditar l’estatut duaner de mercaderies posades en lliure pràctica mitjançant una factura o un document de transport corresponent a mercaderies amb l’estatut duaner de posades en lliure pràctica el valor de les quals excedeixi els 15.000 €, o mitjançant un document T2L o un manifest de la companyia marítima, a utilitzar aquests documents sense haver-los de presentar per al visat davant la duana competent.

L’autorització a què es refereix l’apartat 2 només es concedeix:

Quan la persona interessada hagi obtingut l’estatut d’OEA, de conformitat amb l’article 38 del codi, es consideren complertes les condicions enumerades en l’apartat 3, lletres a a c, d’aquest article.

Fins a la data d’implantació del sistema de prova de l’estatut de la Unió (PEU), previst a la Decisió d’execució (UE) de la Comissió Europea del 13 de desembre del 2019, l’expedidor autoritzat ha de fer una còpia de cada document T2L emès. Les autoritats duaneres han de determinar les condicions en què aquesta còpia s’ha de presentar a l’efecte de control, i l’han de conservar durant un període mínim de tres anys.

L’autorització a què es refereix l’article 160, apartat 2, ha d’especificar, en particular, la informació següent:

Fins a la data d’implantació del sistema de prova de l’estatut de la Unió (PEU), previst a la Decisió d’execució (UE) de la Comissió Europea del 13 de desembre del 2019, l’expedidor autoritzat pot quedar dispensat de l’obligació de signar els documents T2L o els documents comercials utilitzats proveïts del segell especial a què fa referència l’article 161, apartat 2, lletra e, incís ii, i que es formalitzin mitjançant un sistema de tractament de dades electrònic o automàtic. Aquesta dispensa es pot concedir sempre que l’expedidor autoritzat hagi remès prèviament a les autoritats esmentades un compromís escrit pel qual es reconegui responsable de les conseqüències jurídiques de l’emissió de tots els documents T2L o de tots els documents comercials proveïts del segell especial.

En els documents T2L o en els documents comercials formalitzats d’acord amb el que disposa l’apartat 1 ha de figurar, en lloc de la signatura de l’expedidor autoritzat, la menció “dispensa de signatura”.

Les declaracions a la duana per al despatx de lliure disposició es poden presentar verbalment per a les mercaderies desproveïdes de caràcter comercial.

Es poden presentar verbalment declaracions a la duana amb vista al despatx de lliure disposició per a les mercaderies a què es refereix l’article 164, apartat 1, sempre que aquestes mercaderies es puguin acollir a la franquícia de drets d’importació com a mercaderies de retorn.

Es poden presentar verbalment declaracions a la duana amb vista a la importació temporal per a les mercaderies següents:

Es poden fer verbalment declaracions de reexportació en tancar un règim d’importació temporal per a les mercaderies a què es refereix l’apartat 1.

Es poden presentar verbalment declaracions a la duana amb vista a l’exportació per a les mercaderies següents:

Es poden presentar verbalment declaracions a la duana amb vista a l’exportació per a les mercaderies esmentades en l’article 164, apartat 1, quan aquestes mercaderies estiguin destinades a la reimportació.

Quan no s’hagin declarat per altres mitjans, es considera que les mercaderies a les quals es refereixen les lletres a, b i d de l’article 164, apartat 1, han estat declarades per a importació temporal de conformitat amb l’article 173.

Quan no s’hagin declarat per altres mitjans, es considera que les mercaderies a les quals es refereixen les lletres a, b i d de l’article 164, apartat 1, han estat declarades per a reexportació de conformitat amb l’article 173 com a tancament del règim d’importació temporal.

D’acord amb el que s’estableix a l’article 167 d’aquest Reglament, es considera que la declaració a la duana corresponent a les mercaderies previstes a l’article 173, apartat 3, del mateix Reglament ha estat admesa i que s’ha donat el dret a disposar quan les mercaderies són lliurades al seu destinatari.

Quan no s’han pogut lliurar les mercaderies al seu destinatari, es considera que aquesta declaració a la duana no ha estat presentada.

Pel que fa referència a les mercaderies previstes a l’article 167, lletres a a c, a l’article 169 i a l’article 170, els actes següents es consideren una declaració de duana:

Els objectes de correspondència es consideren declarats per a despatx de lliure disposició tan bon punt entrin al territori duaner del Principat d’Andorra.

Les mercaderies contingudes en un enviament postal poden ser declarades per a la posada en lliure disposició pel fet de ser presentades a la duana de conformitat amb l’article 139 del codi, sempre que es compleixin les condicions següents:

Les expedicions no comercials de mercaderies contingudes en un enviament postal, no subjectes a drets a l’exportació, es consideren declarades per a exportació tan bon punt surtin del territori duaner del Principat d’Andorra.

Les expedicions no comercials de mercaderies contingudes en un enviament urgent, no subjectes a drets a l’exportació, es consideren declarades per a exportació per la simple presentació al despatx de duana de sortida, sempre que les dades que figurin en el document de transport o en la factura es posin a disposició de l’autoritat duanera i siguin acceptades per aquesta darrera.

Les declaracions a la duana en paper només es poden presentar si han estat impreses en un full A4 mitjançant l’assistent informàtic que les autoritats duaneres posen a disposició dels declarants sense necessitat d’identificació prèvia, al portal públic de l’oficina virtual. El formulari pot ser imprès com a màxim trenta dies abans de presentar-lo al despatx de duana corresponent.

En circumstàncies especials i per fer front a contingències informàtiques de la duana o dels declarants, la duana pot autoritzar temporalment, i amb sol·licitud prèvia, que les declaracions es presentin en format paper.

Quan una declaració a la duana inclogui dos o més articles de mercaderies, les dades consignades en aquesta declaració corresponents a cada article es consideren una declaració a la duana a part.

Excepte en els casos en què les mercaderies específiques incloses en un enviament estiguin subjectes a mesures diferents, es considera que les mercaderies incloses en un enviament constitueixen un únic article a l’efecte de l’apartat 1, sempre que es compleixi una de les condicions següents:

Es concedeix una autorització per incloure habitualment mercaderies en un règim duaner servint-se d’una declaració simplificada de conformitat amb l’article 166, apartat 2, del codi si es compleixen les condicions següents:

Es considera que els operadors econòmics autoritzats de simplificacions duaneres compleixen les condicions previstes per les lletres b, c i d de l’apartat 1, en la mesura que els seus registres siguin adequats a l’efecte d’incloure les mercaderies en un règim duaner servint-se d’una declaració simplificada.

Quan les autoritats duaneres han d’inscriure en els comptes l’import dels drets exigibles a la importació o a l’exportació de conformitat amb l’article 105, apartat 1, paràgraf 1, del codi, el termini per presentar la declaració complementària prevista a l’article 167, apartat 1, paràgraf 1, del codi és de deu dies a comptar de la data del dret a disposar de les mercaderies, quan aquesta declaració és de caràcter general.

Quan la comptabilització es fa de conformitat amb el que s’estableix a l’article 105, apartat 1, paràgraf 2, del codi o quan no neix cap deute duaner i la declaració complementària té un caràcter periòdic o recapitulatiu, el període cobert per la declaració complementària no excedeix un mes civil.

El termini de presentació d’una declaració complementària amb caràcter periòdic o recapitulatiu és de deu dies a comptar de la data de fi del període cobert per la declaració complementària.

Quan no neix cap deute duaner, el termini de presentació de la declaració complementària no pot excedir trenta dies a comptar de la data del dret a disposar de les mercaderies.

Les autoritats duaneres acorden, en circumstàncies degudament justificades, un termini més llarg per presentar la declaració complementària prevista als apartats 1, 3 o 4. Aquest termini no supera 120 dies a comptar de la data del dret a disposar de les mercaderies. No obstant això, en circumstàncies excepcionals, degudament justificades i vinculades al valor a la duana de les mercaderies, aquest termini pot ser prorrogat novament, però no pot ser superior a dos anys a comptar de la data del dret a disposar de les mercaderies.

Es concedeix una autorització per presentar declaracions prèvies a la presentació de les mercaderies, si es compleixen les condicions establertes a l’article 177.

L’autorització prevista en l’apartat anterior només pot cobrir les declaracions o notificacions d’exportació i de reexportació.

Quan s’hagi demostrat que les mercaderies s’han declarat per error per a un règim duaner en virtut del qual neixi un deute duaner d’importació en lloc de declarar-se per a un altre règim duaner, la declaració a la duana s’ha d’invalidar després que s’hagi donat el dret a disposar de les mercaderies, a petició motivada del declarant, si es compleixen les condicions següents:

Quan s’hagi demostrat que les mercaderies s’han declarat per error en lloc d’altres mercaderies per a un règim duaner en virtut del qual neix un deute duaner d’importació, en lloc de declarar-se per a un altre règim duaner, la declaració a la duana s’ha d’invalidar després que s’hagi donat el dret a disposar de les mercaderies, a petició motivada del declarant, si es compleixen les condicions següents:

Quan les mercaderies que s’hagin venut en virtut d’un contracte a distància s’hagin despatxat per la posada en lliure disposició i es retornin, la declaració a la duana s’ha d’invalidar després de donar el dret a disposar de les mercaderies, amb la sol·licitud prèvia degudament justificada del declarant, si es compleixen les condicions següents:

A més dels casos a què es refereixen els apartats 1, 2 i 3, les declaracions a la duana s’han d’invalidar després de donar el dret a disposar de les mercaderies, amb la sol·licitud prèvia degudament justificada del declarant, en qualsevol dels casos següents:

Una declaració a la duana respecte de mercaderies subjectes a drets d’exportació, a una sol·licitud de devolució de drets d’importació, a restitucions o altres imports d’exportació o a altres mesures especials d’exportació, només es pot invalidar de conformitat amb l’apartat 4, lletra a, si es compleixen les condicions següents:

Als efectes de l’article 177 del codi, quan les mercaderies incloses en un determinat enviament es classifiquin en subpartides aranzelàries subjectes a un dret específic expressat per referència a la mateixa unitat de mesura, el dret que grava l’enviament en conjunt és el de la subpartida aranzelària subjecta al dret específic més elevat.

Als efectes de l’article 177 del codi, quan les mercaderies incloses en un determinat enviament es classifiquin en subpartides aranzelàries subjectes a un dret específic expressat per referència a unitats de mesura diferents, el dret específic més elevat per a cada unitat de mesura s’aplica a totes les mercaderies de l’enviament en relació amb les quals el dret específic s’expressi per referència a aquesta unitat, i es converteix en un dret ad valorem per a cada tipus d’aquestes mercaderies.

Als efectes de l’article 177 del codi, quan les mercaderies incloses en un determinat enviament es classifiquin en subpartides aranzelàries subjectes a un dret ad valorem i a un dret específic, el dret específic més elevat, determinat de conformitat amb els apartats 1 o 2, es converteix en un dret ad valorem per a cada tipus de mercaderies per a les quals el dret específic s’expressi per referència a la mateixa unitat.

L’autorització per presentar una declaració a la duana en forma d’inscripció en els registres del declarant es concedeix quan els sol·licitants demostrin que compleixen els criteris establerts en l’article 39, lletres a, b i d, del codi.

A fi que es concedeixi una autorització per presentar una declaració a la duana en forma d’inscripció en els registres del declarant de conformitat amb l’article 182, apartat 1, del codi, la sol·licitud s’ha de referir a qualsevol dels règims següents:

Quan la sol·licitud d’autorització es refereixi a l’exportació i la reexportació, només es concedeix una autorització quan es compleixin les dos condicions següents:

Quan la sol·licitud d’autorització es refereixi a l’exportació i la reexportació, no es permet l’exportació de mercaderies subjectes a impostos especials.

Amb motiu de la concessió d’una autorització de presentació de la declaració a la duana en forma d’inscripció en els registres del declarant, de conformitat amb l’article 182, apartat 1, del codi, les autoritats duaneres han d’establir un pla de control específicament dirigit a l’operador econòmic que prevegi la vigilància dels règims duaners gestionats a l’empara de l’autorització, determini la freqüència dels controls duaners i garanteixi, entre d’altres, la possibilitat de fer controls duaners efectius en totes les fases del procediment d’inscripció en els registres del declarant.

Quan escaigui, el pla de control ha de tenir en compte la limitació temporal per a la notificació del deute duaner previst per l’article 103 del codi.

Aquest pla ha de determinar el control que cal dur a terme en cas que es concedeixi una dispensa de l’obligació de presentació, d’acord amb l’article 182, apartat 3, del codi.

El titular de l’autorització de presentació d’una declaració a la duana en forma d’inscripció en els registres del declarant ha de:

L’autorització de presentació d’una declaració a la duana en forma d’inscripció en els registres del declarant no s’ha d’aplicar a les declaracions següents:

Quan el despatx de duana de control ha demanat, d’acord amb el que estableix l’article 182, apartat 3, paràgraf 3, del codi, que es presentin a la duana mercaderies perquè les autoritats duaneres han detectat un nou risc financer important o una altra situació específica vinculada amb una autorització de presentació d’una declaració a la duana mitjançant la inscripció en els registres del declarant amb dispensa de l’obligació de presentar les mercaderies, el despatx de duana de control indica al titular d’aquesta autorització:

Quan l’autorització de presentació d’una declaració a la duana en forma d’inscripció en els registres del declarant estableixi un termini per informar el titular de l’autorització dels controls que s’han de dur a terme, es considera que les mercaderies han estat objecte del dret a disposar en la data del venciment d’aquest termini, llevat que la duana supervisora hagi indicat dins aquest termini la seva intenció de fer-ne un control.

Quan l’autorització no estableixi el termini indicat en l’apartat 1, la duana supervisora ha de procedir al dret a disposar de les mercaderies, de conformitat amb el que disposa l’article 194 del codi.

Quan un operador econòmic estigui autoritzat a determinar l’import dels drets d’importació o d’exportació exigibles, de conformitat amb l’article 185, apartat 1, del codi, ha de determinar, en finalitzar el període fixat per les autoritats duaneres en l’autorització, l’import dels drets d’importació o d’exportació exigibles per a aquest període, de conformitat amb les normes establertes en l’autorització.

Dins els deu dies següents a l’expiració del període fixat per les autoritats duaneres en l’autorització, el titular d’aquesta autorització ha de comunicar a la duana supervisora informació detallada sobre l’import determinat de conformitat amb l’apartat 1. El deute duaner es considera notificat en el moment d’aquesta comunicació.

El titular de l’autorització ha de pagar l’import a què es refereix l’apartat 2 dins el termini establert en l’autorització i, a tot tardar, dins el termini fixat en l’article 108, apartat 1, del codi.

En cas que la duana decideixi examinar únicament una part de les mercaderies, ha de comunicar al declarant els articles que vol examinar.

En cas que el declarant es negui a ser present durant l’examen de les mercaderies o no proporcioni l’assistència necessària exigida per les autoritats duaneres, aquestes darreres han de fixar un termini perquè hi comparegui o hi assisteixi.

En cas que la duana decideixi prendre mostres de les mercaderies, ho ha de comunicar al declarant.

En cas que el declarant es negui a ser present durant la presa de mostres o no proporcioni l’assistència necessària exigida per les autoritats duaneres, aquestes darreres han de fixar un termini perquè hi comparegui o hi assisteixi.

La presa de mostres l’han de fer les mateixes autoritats duaneres. Tanmateix, poden exigir que sigui el declarant qui prengui les mostres o recórrer a un expert perquè les prengui sota la seva supervisió.

Les quantitats extretes a títol de mostra no han d’excedir les necessàries per a l’anàlisi o l’examen més detallat de les mercaderies, inclosa una anàlisi eventual ulterior.

Les quantitats extretes a títol de mostra no són deduïbles de la quantitat declarada.

Quan es tracti de declaracions d’exportació o de perfeccionament passiu, el declarant pot substituir les quantitats de mercaderia extretes a títol de mostra per altres mercaderies idèntiques, amb la finalitat de completar l’enviament.

Quan l’examen de les mostres d’una mateixa mercaderia doni resultats diferents que exigeixin l’aplicació d’un tractament duaner diferent, se n’han de prendre noves mostres, en la mesura que es pugui.

Quan els resultats de l’examen d’aquestes noves mostres confirmin les diferències observades, es considera que la mercaderia es compon de mercaderies diferents en les quantitats corresponents als resultats de l’examen. Aquest mateix criteri s’aplica quan no sigui possible prendre’n noves mostres.

Les mostres extretes s’han de tornar al declarant, amb la sol·licitud prèvia per part seva, excepte en els casos següents:

Quan el declarant no sol·liciti que les mostres li siguin retornades, les autoritats duaneres poden exigir que retiri les mostres restants o disposar-ne, de conformitat amb l’article 198, apartat 1, lletra c, del codi.

Quan les autoritats duaneres comprovin l’exactitud de les dades incloses en una declaració a la duana, han de deixar constància que s’ha efectuat aquesta comprovació i registrar-ne els resultats.

Les autoritats duaneres han d’informar el declarant sobre els resultats de la comprovació.

En cas que els resultats de la comprovació de la declaració a la duana no coincideixin amb les dades facilitades en la declaració, les autoritats duaneres han de determinar i registrar les dades que s’hagin de tenir en compte amb les finalitats següents:

En cas que es comprovi que l’origen no preferencial declarat és incorrecte, l’origen que s’ha de tenir en compte per a les finalitats de l’apartat 3, lletra a, s’ha de determinar basant-se en la prova presentada pel declarant o, si aquesta prova no és suficient o satisfactòria, en qualsevol informació disponible.

Quan, sobre la base de la comprovació de la declaració a la duana, les autoritats duaneres determinin un import dels drets d’importació o d’exportació diferent del que es derivi de les dades de la declaració, és aplicable l’article 195, apartat 1, del codi en relació amb l’import determinat d’aquesta manera.

Quan les autoritats duaneres tinguin dubtes respecte de si és aplicable una prohibició o restricció i no puguin dilucidar aquest punt fins que no disposin dels resultats dels controls efectuats per les autoritats duaneres, no es pot dur a terme el dret a disposar de les mercaderies en qüestió.

Quan la declaració d’inclusió en un règim duaner o de reexportació es presenti utilitzant mitjans diferents de les tècniques de tractament electrònic de dades, les autoritats duaneres poden, a l’efecte de notificar al declarant el dret a disposar de les mercaderies, utilitzar mitjans diferents de les tècniques de tractament electrònic de dades.

Quan les mercaderies es trobin en dipòsit temporal abans de donar el dret a disposar, i les autoritats duaneres hagin d’informar el titular de l’autorització d’explotació d’instal·lacions d’emmagatzematge temporal pertinents del dret a disposar de les mercaderies, la informació es pot facilitar utilitzant mitjans diferents de les tècniques de tractament electrònic de dades.

Quan, per qualsevol de les raons enumerades en l’article 198, apartat 1, lletra b, del codi, no es pugui concedir el dret a disposar de les mercaderies o quan, després del dret a disposar, es constati que les mercaderies no compleixen les condicions per dur-lo a terme, les autoritats duaneres han d’atorgar al declarant un termini raonable per resoldre la situació de les mercaderies.

Les autoritats duaneres, per compte i risc del declarant, poden traslladar les mercaderies esmentades en l’apartat 1 a un local especial sota la vigilància de les autoritats duaneres.

Les autoritats duaneres poden denegar una sol·licitud d’autorització d’abandó de les mercaderies en benefici de l’Estat, de conformitat amb l’article 199 del codi, quan es compleixi una de les condicions següents:

Es considera que una sol·licitud d’abandó en benefici de l’Estat s’ha fet de conformitat amb l’article 199 del codi quan les autoritats duaneres hagin informat públicament el propietari de les mercaderies que es doni a conèixer i hagin transcorregut noranta dies sense que el propietari ho hagi fet.

Les autoritats duaneres poden vendre les mercaderies abandonades en benefici de l’Estat o confiscades únicament a condició que el comprador dugui a terme immediatament les formalitats necessàries per incloure-les en un règim duaner o reexportar-les.

Quan el preu de venda de les mercaderies inclogui l’import dels drets d’importació i altres gravàmens, aquestes mercaderies es consideren posades en lliure disposició. Les autoritats duaneres han de calcular l’import dels drets i anotar-lo en la comptabilitat.

Es considera que les mercaderies es reintrodueixen en el mateix estat en què van ser exportades quan, després d’haver estat exportades fora del territori duaner del Principat d’Andorra, no hagin estat sotmeses a un tractament o una manipulació que no consisteixin a alterar-ne la presentació o que no siguin necessaris per reparar-les, restaurar-les per recuperar-ne el bon estat o mantenir-les en bones condicions.

Es considera que les mercaderies es reintrodueixen en el mateix estat en què van ser exportades quan, després d’haver estat exportades fora del territori duaner del Principat d’Andorra, hagin estat sotmeses a un tractament o una manipulació que no consisteixin a alterar-ne la presentació o que no siguin necessaris per reparar-les, restaurar-les per recuperar-ne el bon estat o mantenir-les en bones condicions, però quedi palès, després que hagi començat aquest tractament o manipulació, que aquests darrers no són apropiats per a l’ús previst de les mercaderies.

Quan les mercaderies a què es refereixen els apartats 1 o 2 hagin estat sotmeses a un tractament o una manipulació que haurien fet néixer drets d’importació si haguessin estat incloses en el règim de perfeccionament passiu, només es considera que es reintrodueixen en l’estat en què van ser exportades a condició que el tractament o la manipulació, inclosa la incorporació de peces de recanvi, no excedeixin allò estrictament necessari perquè les mercaderies puguin ser utilitzades de la mateixa manera que en el moment de l’exportació fora del territori duaner del Principat d’Andorra.

El declarant ha de posar a la disposició de la duana a la qual presenti la declaració de posada en lliure disposició informació que permeti determinar que es compleixen les condicions per a l’exempció dels drets d’importació.

La informació a què es refereix l’apartat 1 es pot facilitar mitjançant qualsevol dels mitjans següents:

Quan la informació a la disposició de les autoritats duaneres permeti determinar que les mercaderies declarades per al despatx de posada en lliure disposició van ser exportades inicialment des del territori duaner del Principat d’Andorra i que en aquell moment complien les condicions per acollir-se a una exempció dels drets d’importació en qualitat de mercaderies de retorn, no s’ha d’exigir la informació a què es refereix l’apartat 2.

L’apartat 2 no s’ha d’aplicar quan les mercaderies es puguin declarar per al despatx de posada en lliure disposició verbalment o mitjançant qualsevol altre acte. Tampoc no s’ha d’aplicar en cas de circulació internacional d’embalatges, de mitjans de transport o de determinades mercaderies subjectes a mesures duaneres particulars, llevat que es disposi el contrari.

Sempre que es complementi amb elements de dades específiques, tal com estableix l’annex 1, una declaració a la duana es considera una sol·licitud d’autorització en qualsevol dels casos següents:

L’apartat 1 no s’aplica en els casos següents:

Quan les autoritats duaneres considerin que la inclusió de mitjans de transport o peces de recanvi, accessoris i equips per a mitjans de transport en el règim d’importació temporal comportaria un greu risc d’incompliment d’una de les obligacions establertes en la legislació duanera, la declaració a la duana a què es refereix l’apartat 1 no es pot fer verbalment ni de conformitat amb l’article 173. En aquest cas, les autoritats duaneres n’han d’informar el declarant sense demora, després de la presentació de les mercaderies a la duana.

L’obligació de facilitar elements de dades específiques a què es refereix l’apartat 1 no s’aplica en els casos relatius a qualsevol dels tipus de declaracions següents:

Els quaderns ATA es consideren sol·licituds d’autorització d’importació temporal quan compleixin totes les condicions següents:

La condició prevista per l’article 211, apartat 4, lletra b, del codi no s’aplica a les autoritzacions de perfeccionament actiu.

La condició prevista per l’article 211, apartat 4, lletra b, del codi no s’aplica a les autoritzacions per al règim de perfeccionament passiu, excepte quan hi hagi proves que poden resultar perjudicats els interessos essencials dels productors agrícoles del Principat d’Andorra, i les mercaderies no estiguin destinades a ser reparades.

El fet que la utilització de mercaderies equivalents sigui sistemàtica o no, no és pertinent a l’efecte de concedir una autorització de conformitat amb l’article 223, apartat 2, del codi.

La utilització de mercaderies equivalents a què es refereix l’article 223, apartat 1, paràgraf primer, del codi no s’autoritza quan les mercaderies incloses en el règim especial estiguin subjectes a un dret antidúmping, compensatori o de salvaguarda provisional o definitiu o a un dret addicional resultant de la suspensió de concessions si s’haguessin declarat per a la posada en lliure disposició.

La utilització de mercaderies equivalents a què es refereix l’article 223, apartat 1, paràgraf segon, del codi no s’autoritza quan les mercaderies no posades en lliure disposició transformades en lloc de les mercaderies posades en lliure disposició incloses en el règim de perfeccionament passiu estiguin subjectes a un dret antidúmping, compensatori o de salvaguarda provisional o definitiu o a un dret addicional resultant de la suspensió de concessions si s’haguessin declarat per a la posada en lliure disposició.

La utilització de mercaderies equivalents no s’autoritza per a les mercaderies o els productes que s’hagin modificat genèticament o que continguin elements que s’hagin sotmès a una modificació genètica.

No obstant el que disposa l’article 223, apartat 1, paràgraf tercer, del codi, es consideren mercaderies equivalents per al perfeccionament actiu les següents: